Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un saludo al Javier Balló, que s'incorpora. Bon dia.
Bon dia i disculpes pel retard.
30 segons, eh? Ara mateix acabàvem d'iniciar aquest temps de la tertulia.
Els fets són més que coneguts.
El segon episodi, no dic l'últim, sinó el següent episodi dels fets
es va materialitzar, sobretot ahir a la tarda.
Es va donar a conèixer el que ja comença a qualificar-se
com una maniobra política intel·ligent des de diferents sectors,
des d'altres, doncs, un tema inadmissible.
No sé vosaltres com contempleu aquest següent episodi d'aquest afer.
Jo no comparteixo l'opinió que sigui una maniobra orquestada i dirigida.
La solució al tema, com si diguéssim.
La solució per mi és una solució coherent, lògica, normal i adequada.
Anava a dir, fins i tot no em sembla tampoc adequada el resultat,
la conseqüència que ha de comportar un fet com aquest,
que és que només s'hagi acceptat la renúncia
desposeïnt el de les competències de conseller en cap.
No faltaria més.
Es manté com a conseller sense atribucions, sense cartera.
Veurem què és el que es resoldrà, sembla ser que dijous.
Però, vaja, per mi la conseqüència és una conseqüència lògica.
Això que s'hagi dit que al final el PSC, el president de la Generalitat,
hagi seguit els criteris del PSOE o la instrucció donada pel PSOE,
a mi em sembla que també és ridícul.
Ja no per una qüestió de si hi ha dependència o no hi ha dependència.
És que la meva manera de veure és que no es podia fer altra cosa
que acceptar-li la renúncia que havia presentat,
que és una mostra també de coherència d'en Carot
de front a aquest resultat produït i front a una opinió pública
absolutament unànim, absolutament unànim,
fora de militants d'Esquerra Republicana
que opinen d'aquesta manera i potser algú altre.
Majoritàriament, d'una forma quasi unànim,
tothom coincideix en que el fet ha tingut molta transcendència,
i que el fet és inadmissible per un conseller en cap
i que lògicament això ha de comportar amb aquesta pèrdua de confiança
i amb aquest desprestigi del govern del nostre país aquesta solució.
Ara, escolta'm una cosa, no veus tu que s'estan donant els dos extrems
que sempre hem sabut que existien, no?
Allò del seny i la rauja.
Estem bastant acostumats durant 23 anys amb aquest seny,
amb aquesta negociació, amb aquestes navegacions litorals
o navegacions que d'alguna manera són fàcils, no?
I el que no estem acostumats, possiblement,
i ens descol·loca tots una miqueta, és la rauja.
És a dir, aquesta manera d'actuar que té en Carot Rovira,
de que són contínuament fugides endavant.
És a dir, sobre un error gravíssim,
perquè és que és un error molt greu el del tema d'ETA,
jo penso que, en vez d'agafar i ficar-hi seny,
hi ha ficat rauja.
I aquesta rauja és la que moltes persones, entre elles,
a mi em descol·loca bastant.
És a dir, no sé què passarà després.
I com jo, segurament molta gent, no?
Llavors, això, possiblement, és el que, d'alguna manera,
ens descol·loqui la ciutadania d'aquí, de Catalunya.
Perquè no sabem exactament cap a on anirem.
Dius, bueno, és que és el que havia de fer Carot Rovira.
Possiblement, possiblement.
Però quin avantatge polític en traurà d'això?
Jo em dono la impressió que no en traurà cap avantatge polític.
És a dir, aquí necessitem, doncs,
que precisament aquest pacte hagués funcionat.
Hi havia molta gent que tenia esperances en aquest pacte.
Per què? Doncs perquè tothom buscava aquest canvi, aquesta història.
Vinga, va, anem a canviar les coses.
Per bé, no?
Però, bueno, ara, és que, clar, vull dir,
ens han situat en un lloc en el que ens comparen ja
a el que és, diguéssim, la rauja constant i contínua del País Basc.
I això és el que a mi m'he sap greu.
No sé què en penseu vosaltres.
Home, jo crec que el resultat és imprevisible
després del que ha passat amb aquestes 48 hores.
Jo crec que la solució d'ahir és una sortida airosa,
entre cometes, d'uns i d'altres.
primer, per part del PSC, que tenia unes pressions del PSOE molt importants.
Però, per una altra banda, com avui, si llegim alguns diaris,
sembla ser que al llarg del dia les pressions d'Esquerra Republicana també eren molt fortes,
perquè més d'un sobre la taula va dir que es trencava el pacte i es convocaven eleccions anticipades.
Per tant, jo crec que ho deia, és una sortida provisional.
i ara caldrà veure què és el que passa en els propers dies.
El cert és que, no sé si he tocat de mort, com algun dirigent de l'oposició hi va dir,
però el que sí que és cert és que aquest govern després d'ahir està tocat,
no sé si de gravetat, si ferit està, ferit està.
I els moments són molt complicats,
perquè una de les coses que es va repetir molt ahir,
i amb això ja estic absolutament d'acord,
estem en època electoral,
i aquesta situació electoral condiciona moltíssim les coses.
El que caldrà veure és com es passen aquests dies excepcionals electorals,
i a partir d'aquí veure si després de les eleccions,
i en funció dels resultats que obtinguin uns i els altres,
aquesta ferida es cura o no,
o com algú hi amenaçava ahir, s'haurà d'anar a eleccions anticipades.
Vau veure l'entrevista que va emetre en directe a Televisió de Catalunya
amb Josep Lluís Carot Rovira de manera extraordinària.
La vaig veure, la vaig veure.
Què us va semblar l'actitud, el posat d'en Carot,
les respostes que va donar, aquesta manera de parlar,
que molts han qualificat de molt directa, molt planera.
Una mica en la línia del que comentava en Guàs,
que va aflorar una rauja a front a la situació,
que a mi em va semblar inoportuna.
Així és com he dit que abans,
abans he dit que la posta a disposició del seu càrrec
per part de Carot va ser una mostra de responsabilitat
i de coherència front al que havia succeït,
el que donava a entendre que assumia el que havia passat
i la responsabilitat i fins i tot la conseqüència
front a aquest desprestigi pel govern de la Generalitat.
Per altra banda, jo vaig veure i sentir l'entrevista,
no em va agradar absolutament gens,
no em va agradar perquè li vaig veure precisament
que constantment donava una mostra de rauja,
de rauja, dir, doncs vinga, molt bé,
però ara en parlarem, a partir d'ara totes,
va dir diverses vegades, va fer insinuacions fins i tot
que recordi l'actual president de la Generalitat
que ho és gràcies a mi, o gràcies a nosaltres,
va utilitzar un to molt personalitzant-ho sempre tot,
amb ell, amb ell, amb ell, amb ell, amb ell,
i va dir que la legislatura era llarga
i que en quatre anys podien passar moltes coses.
Això ho va dir arreglons seguido
que el president de la Generalitat
ho era gràcies a Esquerra Republicana.
Al tanto, després de dir que la solució adoptada,
de moment, no li agradava, no li satisfeia,
i d'aquí, amb el to que abans he comentat,
que destilava autèntica rauja,
veurem què és el que passarà, eh?
Per això deia que la situació i el resultat d'ahir
és provisional,
i que si les coses van d'una manera,
és possible que aquesta provisionalitat
s'acabi després de les eleccions, o no?
Ho hagués de saber.
Poden passar coses aquests propers dies que...
Pendents del 14 de març.
Sí, sí, està clar, està clar.
A mi el que possiblement podria dir que em sap més greu
és la sensació que tinc jo de provisionalitat,
és a dir, aquesta sensació d'abandon que em noto,
és a dir, fins ara jo recordava que tenia un govern
i que tenia una d'això,
uns programes que s'havien de tirar endavant,
una sèrie de persones responsables davant dels departaments,
gestionant uns pressupostos,
i ara me trobo que com si hi hagués una sensació
tan gran de provisionalitat,
que podríem dir,
inclús moltes vegades podem analitzar,
de dir, escolta, doncs, bueno,
la cosa, la tendència va per aquí,
en el sentit de, bueno, això canviarà
i les dretes, doncs, agafaran més poder,
les esquerres, doncs, ara, doncs,
s'ajuntaran més,
però és que, clar,
la provisionalitat ja no és, diguéssim,
amb la tendència,
sinó que, verdaderament,
no sabem,
en tots els aspectes, eh,
de gestió,
de programes,
de partits,
d'eleccions,
no sabem exactament
què passarà.
I aquesta sensació és la que em dóna la impressió
que tothom,
tothom té.
i el tarannà català
és un tarannà
que normalment
sempre necessita
les dues crosses
per caminar,
és a dir,
a part de les cames
necessita les dues crosses
i les dues crosses
ara mateix, doncs,
estan,
o són curtes
o unes més altes que l'altra,
és a dir,
anem coixos
i bastant coixos.
I això
és el que jo
noto
i que,
verdaderament,
s'acabarà de
solventar el 14 de març,
però, és clar,
d'aquí al 14 de març
és que és molt llarg,
se'n diran moltes de coses,
se'n diran moltes de barbaritats,
s'agafarà i es farà mal
a la gent.
I amb aquesta maldat
que porten les eleccions,
el que pot passar
és de tot,
és que no sé què pot passar,
inclús la radicalització
de la societat.
Aquesta situació
de provisionalitat
que comentaves,
no hem d'oblidar
que encara falten
molts nomenaments
en aquest nou govern,
no?
I alguns d'ells
afecten directament
aquestes comarques.
I veurem com afectaran
els ja nominats.
Sí, és que clar,
aquesta situació
de provisionalitat,
tot i que es fem repetitius,
pot afectar
el que era el desplegament
de tot un seguit
de coses
que estava fent
aquest nou govern, no?
Esperem que no,
esperem que no,
perquè hi ha una certa necessitat,
com ara se deia,
que un govern
comenci a caminar
i no tan sols
4 o 5 persones,
sinó tot el desplegament
globalment del govern.
I inclús l'efecte
que fa
davant de mi mateix
com a català
i davant de la societat
espanyola,
l'efecte tan dolent
que dona
la imatge
del meu president,
en aquest cas
el Pasqual Maragall,
donant explicacions
amb la cabeza baja.
O sigui,
saps allò
que dius
ai,
per favor,
això no és normal aquí.
la imatge...
Això és horrorós,
inclús per mi,
que em sento molt malament,
vull dir,
no soc socialista
ni molt menys,
però em sento molt malament
perquè el meu president,
hòstia,
amb el cap així,
amagant-se de tothom,
no acceptant preguntes,
saps allò
que dius,
ostres, tu?
Aquesta és la qüestió,
veure el nostre president,
independentment
de les simpaties
o antipaties
que es pugui tindre
respecte al partit
que li dóna suport,
veure el teu president
amagat
durant 24 hores
i després
amb un lacònic missatge
ateri,
dispers,
per al final
dir que li hagi setat
la renúncia
perquè,
ho hem dit
diverses vegades,
és que no podia ser
d'altra manera,
és lamentable.
Veure el govern
del teu país
i els teus representants
en aquesta situació,
francament,
fa pena.
Mira,
abans
preguntaves,
Iolanda,
si això
que es veia dient,
si es tracta
d'una manià
sobre orquestada
tal i qual.
Mira,
sense tindre-li
cap simpatia política,
però cap ni una,
al contrari,
el govern
de l'Estat
i des del punt
de vista polític
també el partit
que li dóna suport,
a mi em sembla
que no es pot
diabolitzar
en aquest cas
el govern
de dir que si això
ho ha orquestat
per fulminar
aquest govern
tripartit.
Home,
això és voler matar
el missatger.
soltem,
si encara no sabem
qui l'ha produït
la filtració,
si hi ha la possibilitat
que l'hagin produït
els serveis
d'intel·ligència francès,
que sembla,
avui sentia
a primera hora
del dematí
per ràdio
que hi havia
algun comentari
sobre aquesta qüestió.
Si és que no ho sabem,
però és igual,
sigui el que sigui,
encara que hagi estat
una filtració,
encara que s'hagi
filtrat en un moment
oportú
per treure-li
la rentabilitat política.
Doncs mira,
amb això
han estat molt vius,
el que ens ha d'importar
és el que ha passat,
el resultat
variada
de tota aquesta qüestió.
Ara que estàveu dient,
torno-ho d'abans,
que estàveu dient
la imatge
que va donar ahir
en Pasqual Maragall
amb la seva presència
en aquella roda de Pensa
on va donar a conèixer
la renúncia
que havia acceptat.
De fet,
ahir va ser una tarda
de contrastos.
Si es fixeu
entre una roda de Pensa
i l'altra,
la de les 5 de la tarda
que va ser la de Pasqual Maragall
i la de les 6
que va ser la d'en Carot,
fixeu-vos-hi
el canvi d'imatge.
Mentre teníem a les 5
un Pasqual Maragall
amb el cap baix
sense cridar,
fins i tot...
I l'entorn
del protagonista
de cadascun dels actes.
Correcte,
en aquest sentit
sempre en Carot,
sempre en Carot
i fins i tot
ahir va demostrar
que en els mals moments
també,
sempre en Carot
s'ha pogut
escenificar
molt més bé
les situacions
i això en política
és molt important.
Si haguéssim
de qualificar
el dia d'ahir
esportivament
podríem dir
qui més va guanyar
i qui més va perdre.
i en aquest sentit
les imatges
eren claríssimes.
I projectaven
imatges molt diferents.
Absolutament diferents.
Carot va sortir
rodejat de la seva gent,
aplaudiments,
fins i tot
se va escenificar
posteriorment
més aplaudiments
a la plaça Sant Jaume,
ell sortint
per la finestra
mentre
el PSC
se recollia cap dins
i no sé
en aquells moments
què és el que s'estava pensant.
Si és que veritablement
se n'havien salvat
d'una
de molt bona
o si
veritablement
començaven
ja
a planificar
la dificultat
d'una crisi
que repeteixo
jo crec que encara
no s'ha salvat.
Antoni,
perdona,
abans quan deies
el tema
de maniobra
jo no em referia
en tot cas
al fet
que en Carot
s'entrevistés
amb representants
d'ETA
sinó a la solució
que havia donat
de dir
d'acord,
abandono
però em presento
a les eleccions generals
com una actitud política
molt intel·ligent
ja deia avui la premsa
que s'havien sortit
prou bé
tenint en compte
la dimensió
del problema
en aquest sentit
deia maniobra
no del fet en si
de l'entrevista
ho he entès
d'altres maneres
heu sentit
que també es projecta
aquesta idea
que això ha estat preparat
i també ha orquestat
per
minar
aquest govern
tripartit
ha entès
també el teu comentari
però jo l'he fet
més extensiu
fins i tot
en aquests comentaris
Javier
el fil
del que has comentat
absolutament d'acord
però fixa't tu
que els escenaris
eren totalment diferents
i lògicament
les actituds
i les responsabilitats
amb els escenaris
diferents
tenien que ser diferents
uns parlaven
un parlava
i el seu entorn
ho era
en nom del govern
de la Generalitat
que té entitat pròpia
per si mateix
independentment
de la seva condició
política
que li doni suport
i l'altre era
en aquell moment
un representant
d'un partit
en un escenari
del seu propi partit
en el que poden estar
d'acord majoritàriament
o una gran majoria
o no sé quants
amb aquesta gestió
feta
per el seu secretari general
que
això també
és una autèntica
trampa saducea
que es diu
el conseller en cap
és conseller en cap
fins i tot
quan s'està a la dutxa
ell solet dutxant-se
no?
No, no, no
és que això
ho vaig fer
com a secretari general
del partit
Soltim
és una excusa
facilona
quan convingui
direm que som consellers en cap
i quan convingui
direm que som secretaris generals
i quan convingui
direm que som
Carot Rovira
que actua
com a
pare de família
baixa
Tu a casa teva
la teva habitació
pots posar la teva bandera
independentista
però si ets alcalde
del teu poble
has de posar la catalana
punto
vull dir que
això està claríssim
en el moment
que tu tens
una responsabilitat política
i unes obligacions
davant d'un poble
que t'han dit
fes això
doncs no pots anar així
per aquest camí
jo el que volia comentar
és una cosa
el meu punt de vista
Carot Rovira
no és un animal
que li agradi
estar tancat
amb despatxos
i coses d'aquestes
ell
el seu
habitat
crec que és més
el de la lluita
aquesta de les eleccions
és a dir
amb ell
jo crec que
el fet
de la moqueta
i el despatx
i el cotxe oficial
no li acaba
de fer el pes
penso això
perquè
aquesta reacció
que van tindre ahir
entre ells
l'implica
amb ell
també
o sigui
ell havia de prendre
aquesta decisió
i vaig veure
o vaig notar
que l'aprenia
amb ganes
i amb decisió
què vol dir això?
vol dir que ell
vaig
la meva opinió
penso que
es troba millor
sense responsabilitats
polítiques
i fent campanya
es troba millor
amb aquest ambient
que no pas
amb una altra
de responsabilitat
i de
gestió
de totes maneres
jo crec que
no va ser aquesta
la principal causa
ahir
jo crec que la principal causa
ahir era
el que estava explicant abans
és a dir
jo crec que és l'única
sortida que tenia
per sortir a les 6 de la tarda
rient
i amb aquella significació
tan clara
que abans
jo ja he dibuixat
si ell
hagués sortit
a les 6 de la tarda
dient
que demanava
perdó
com li estava demanant
una hora abans
li havia demanat
el president
de la Generalitat
i assumint
simplement
que es quedava
el govern
com a conseller
sense cartera
hagués sortit
amb una imatge
de derrotat
i ahir
el que va fer
Esquerra Republicana
i personalment
Carot
és que de la crisi
no sortia
en cap moment
amb imatge
de derrotat
al tot el contrari
amb imatge
de pictoriós
que és el que deia ahir
les dues imatges
les dues fotografies
que podem fer
que les podem veure
avui als diaris
fixem-se en una fotografia
i en l'altra
si només es fixéssim
en aquesta imatge
i en la fotografia
sabíem qui havia guanyat
per golejada
una altra cosa
que has de tenir en compte
altres coses
però d'entrada
la imatge
la imatge
que quedarà
de la tarda d'ahir
de les dues rodes de premsa
és un
que surt rient
que surt rodejat
i de gent
que a més a més
l'estava aplaudint
i l'altra
que va sortir
absolutament sol
i que fins i tot
no aixecava ni la vista
si només veiem
aquestes dues imatges
una imatge
i unes declaracions
a través de la televisió
en què
en alguns casos
ja aquest medies
he sentit
algun comentari
va captar
molt l'atenció
de les persones
en el que
jo he sentit
dit ja
al primer de la matí
semblava
un trencament
del que és
el llenguatge polític
a l'uso
va tenir una manera
d'adreçar-se
als telespectadors
en aquest cas
molt directa
molt planera
i això va cridar
molt l'atenció
ja anirem escoltant
i avui als diaris
també
algun altre diari
destacava
aquesta proximitat
que ell va crear
a través d'aquesta significació
que deia en Xavier Balló
amb la gent
que el podia escoltar
en aquell moment
com és possible
que jo
que no soc d'Esquerra Republicana
m'he sentit tan afectat
per què?
doncs perquè es donen
totes aquestes coses
és a dir
com és possible
que jo m'he sentit
tan afectat
que en aquest cas
ni em va ni em ve
no soc d'Esquerra
no soc tal
vull dir
no soc un seguidor
d'aquest personatge
i em sento tan afectat
m'he sento tan afectat
perquè les formes
els sistemes
la manera de fer
les coses
en política
han canviat
i llavors
què passa?
no tenim
aquella mija
ponderada
que nosaltres
teníem sempre
aquí a Catalunya
és a dir
seny
molt bé
rauja
molt bé
però
diguéssim
sempre navegant
navegant
ara no
ara aquí
els que haurien de ficar seny
no fiquen seny
els que haurien de ficar rauja
em fiquen molta
i tenen molt de protagonisme
i això és el que a mi
em descol·loca completament
però completament
a més
avui de totes maneres
perdoneu
a les 12
es presenten
al cap de llista
per la demarcació
al Congrés dels Diputats
aquí en cap sala
la llista també
al Senat
i vindrà també Puig d'Arcós
ara número 2
de la llista
per Barcelona
a participar en aquest acte
que es farà
a les 12 del migdia
si no m'equivoco
a l'escala reial
del Port
avui ja estaran
tots els periodistes
no només locals
molt pendents
d'aquesta presentació
és més
quanta gent
d'Esquerra Republicana
de Catalunya
s'han sentit defraudats
quanta gent
que
precisament
votant aquest canvi
que es va votar
aquesta il·lusió
de dir
venga
anem a canviar les coses
quanta gent
s'ha sentit defraudada
jo penso que molta
molta gent
que segurament
estava votant
Convergència i Unió
molta gent
que d'alguna manera
esperava que hi haguessin
canvis
i canvis
en ferm
canvis d'aquells
que dius
carai
això s'ha de fer així
d'aquesta manera
i veia el Carot Rovira
com una persona
amb seny
resulta que s'ha sentit
defraudada
i ara
què hem de fer?
què s'ha de fer ara?
cal distingir
el sentiment
de la militància
del sentiment
del seu electorat
clar
és infinitament
superior
de la militància
jo
crec que
molt
molt votant
ja va
quedar decebut
del pacte
tripartit
i ara
suposo que
molt votant
que ho distingeixo
respecte al militant
o no
o no
o no
o no
o
a veure
o
o vale
entenguent-ho d'aquesta manera
volguem dir
doncs mira
ja em va bé
perquè com no em va agradar
el que va passar
això és un bon torpèdol
la línia de flotació
ho és
com deia en Xavier
això
veurem com acaba
com es pot
recuperar
hi ha aquesta
aquesta entesa
tan feble
que hi havia
per composar
aquest pacte de govern
amb aquest fet
tan important
com el que ha succeït
que farà retrontollar
lògicament
el pacte de govern
i després te vaig a dir una cosa
tu que ets abogat
si verdaderament
tu haguessis tingut
aquesta informació
tu no li haguessis
tret
més profit
no haguessis fet
les coses
d'una altra manera
vull dir
siguem conscients
amb això
és a dir
si tu tens aquesta informació
ho dic
que et referís
amb el tema
del C6
si tu ets un polític
si tu ets una persona
que d'alguna manera
està esbregat
en la negociació
si tu tens aquesta informació
no l'haguessis
treballat
d'una altra manera
per l'amor de Déu
vull dir
que aquí no el fotem
a veure qui al final
ha donat aquesta informació
i jo em dono la impressió
que els del PP
no són tontos
i les cúpules
dels governs
i les cúpules
que gestionen aquestes històries
i més amb el terrorisme
vull dir
quan tens una informació
d'aquest tipus
quieto
quieto
que això és boníssim
això és molt bo
és una gran informació
pots negociar el que vulguis
quasi amb aquesta informació
de totes maneres
dit tot això
ja penso que també és de justícia
pels que coneixen
i pels que coneixem
una mica
en Josep Lluís Carot Rovira
que ha dit tot això
cal fer una referència
a la seva persona
jo n'estic convençut
que ha actuat de bona fe
si ve amb un excés
de vanitat personal
i de falta d'experiència
en qüestions d'estat
però jo penso
que és just
també dir-ho
que això
no li alivia
la responsabilitat política
que s'ha d'endur
però
jo n'estic convençut
així que s'ha qüestionat
fins i tot
de si havia actuat
tal i qual
jo
trenco una llança
no només
pel principi
de presunció d'innocència
sinó
perquè el conec
una mica
personalment
i per referències
i crec que és una persona
que fa les coses
amb bona fe
sí senyor
precisament per això
la gent el va votar
per això precisament
van preferir el canvi
i van votar amb ell
ho entens
perquè aquesta opinió
que tu tens
la tenen molta gent
la tenim
jo també
el coneixo personalment
també
i penso que és així
és una persona
com tu dius
en referència
allò que deies
que et senties
com una mica incòmoda
cara a la projecció
de Catalunya
cap a la resta
de l'Estat
Déu-n'hi-do
en determinats sectors
i en determinats moments
l'actitud
que han tingut
determinats personatges
que han arribat
a la desqualificació
personal
a l'Ínsula
unes actituds
valigerants
agressives
hi ha hagut
algun espectacle
bastant lamentable
també
independentment
de partits polítics
personatges
molt concrets
que Déu-n'hi-do
com s'han deixat anar
en aquesta qüestió
una imatge
molt més lamentable
de la que
en un moment
algú pot pensar
que podríem projectar
nosaltres
això també és important
deixar-ho clar
sí
a més
hi ha una cosa important
i és que fins ara
nosaltres teníem
la fama
fora de Catalunya
que el president Pujol
anava a buscar calés
i a mi francament
ja m'està bé
a la fi de comptes
vull dir
ja és el nostre terreny
ja és la nostra manera
de ser
però clar
és que ara
és que ara
surt d'aquí de Catalunya
ves-te
i ja veuràs
com te miren
i et miraran d'una altra manera
diuen
iu-i-i-i
i aquests com van
tu creus realment
Anton
que no és generalitzar molt
que deu haver-hi
de tot
és que mira
és que descol·loque molt això
però l'Espanya profunda
sí
descol·loque
descol·loque això
això descol·loque molt
si poques simpaties
ens tenien
ara amb aquests fets
la desconfiança
serà molt
però escolteu
tots sabem
que això és una qüestió
de campanyes
aquesta campanya
d'imatge negativa
de Catalunya
si convé
en un moment determinat
ens netegen
la imatge ràpidament
amb una altra campanya
que ens posen
com les persones
més extraordinàries
de tot l'univers
per tant
és una qüestió
que cap allà
on es decantin
les campanyes
que convinguin
el que no hem de perdre
de vista
és que sempre aquestes campanyes
som els mateixos
abans i ara
coincideixen
i fixeu-vos-hi en la història
coincideixen molt
amb èpoques preelectorals
sempre
i sempre
no sé per què
però neixen
des de
la desqualificació
normalment ve des de l'altra banda
la desqualificació
sistemàtica
que hi ha hagut
endavant
el govern
tripartit
ha estat
diària
horària
pràcticament
des que
es va fer
es va fer
el pacte
una altra cosa
és que la situació
i la crisi
i la crisi
que ha hagut
aquests dies
doncs
ahir molta gent
deia
clar
el que més
m'ha fot
és que els estem donant
la raó
aquells
que el primer dia
ens van dir
que era un
govern feble
que l'equilibri
era molt complicat
etcètera
això és el que ahir
alguns militants
dels diferents partits
del tripartit
deien
això és el que més m'ha fot
perquè clar
totes aquelles crítiques
que vam rebre
des del primer moment
doncs ara són
difícils contestar-la
fins que no solucionem
aquesta situació
i l'esperança
que tenia molta gent
que va votar
amb aquests dos
d'alguna manera
inclús els que van
votar a Convergència
inclús els que van
votar al paper
la confiança
que s'havia fet
les il·lusions
ficades
amb aquest
govern
vull dir
tot s'han anat
a fer punyetes
però a més
de la manera
més
barruera
de la manera
pitjor
en la que et poden
fer més mal
que ho entens
i aquí
ja ho veuràs tu
com al final
mos compararan
amb els de l'ETA
ens faran mal
i li faran mal
a la gent del paper
a Catalunya
li faran mal
a la gent
de Convergència
a Catalunya
els socialistes
per què?
doncs perquè ara tenen
és allò
com a arquímides
també un punto
d'apollo
i te casco
i això
ha manit
amb el desànim intern
d'aquesta sensació
que tenim nosaltres
mateixos
tot i lamentar-ho
d'una
inestabilitat
de govern
que s'aguanta
d'una forma forçada
una mica
un tant
antinatura
que no ho sé
vull dir que
que ens donen
un poc
que ens fa
el que pinc
ja us ho dic
una dada positiva
per acabar
perquè ens quedem
dos minuts i mig
els delictes
s'han reduït
a la ciutat de Tarragona
pensava que anaves
a parlar de Reiner
no
vols parlar de Reiner
és que ens quedem
dos minuts i mig
només
i necessitem
una corrupció sencera
era perseguir
la mateixa línia
d'optimisme
si vols
de Reiner
els delictes
seguretat ciutadana
s'han reduït
a Tarragona
un 7%
i les detencions
han crescut
un 2%
són estadístiques
són números
jo no sé si teniu vosaltres
aquesta percepció
això l'especialista
l'especialista
sí però no
a veure
tampoc soc especialista
hauríem de parlar
de casos
als jutjats
més aviat
no domino l'estadística
i com tots sabeu
les estadístiques
hi ha moltes maneres
de fer-les
segons
com les campanyes
quins paràmetres
utilitzis
i a qui preguntis
segons
dades de la subdelegació
del govern
que el tema
va a millor
és ben
tens aquesta percepció
és probable
sincerament
la percepció
tampoc la tinc
però no la tinc
perquè no tinc referència
d'una percepció
anterior
que pugui contrastar
no tinc sensació
tampoc
d'una inseguritat
ciutadana
que estiguem
afectats
per una situació
d'inseguritat
i de risc
llavors
no puc opinar
no tinc la referència
però és bo
la notícia
és bona
tot i que sigui
estadística
suposo que la estadística
és correcta
que haurà estat fet
amb criteris objectius
i si això va per aquí
doncs endavant
això vol dir
que les coses milloren
i que els nostres polítics
i responsables
que vagin espavilant
amb aquesta línia
veus jo que avui tenim
un botiguer
volia parlar
amb l'enton del tema
del corte anglès
que també és notícia
teníem tema
del corte anglès
hauràs de venir
un altre dia
molt ràpidament
en 30 segons
si ets capaç
de dir-nos alguna cosa
l'Ajuntament
diu que vol negociar
directament
tot i que la moratòria
que va al 2005
es vol ampliar
fins al 2008
tu què dius com a botiguer
Anton?
doncs penso que
és un centre comercial
important
aquí a Tarragona
ens donarà
molta dinamització comercial
a tot el que és
l'eix aquest
i que d'alguna manera
doncs si no ve ara
vindrà
acabada la moratòria
vull dir que
tant d'hora vindrà
el que deia
que estem alegrant el dia
els oients
almenys aquest vindrà
perquè ràpidament
no saps mai
quan arriben
saps que hi és
saps que hi és
ho intueixes
però realment existeix
o és un holograma
jo és el que em pregunto
moltes vegades
aquesta companyia
de vols
a baixa cost
moltíssimes gràcies
per venir avui
a la tertúlia
Antoni Úber
advocat
Javier Balló
periodista
director de MES TV
Antoni Guas
en botiga
moltíssimes gràcies
fins la propera
adeu
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
un taxó