.
Jordi Bertran, molt bon dia, benvingut.
Bon dia, bona hora.
Aquest programa especial de Nadal, perquè ja ho diu l'Edita, qui no celebra el Nadal és un home que tant se val.
I el Jordi celebra el Nadal, com a mínim, aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Avui farem la segona part del programa la setmana passada.
Duelo de titanes, perquè m'he preparat refranys, avui no m'has agafat despreventuda.
Avui em deixaré guanyar, també.
De Nadal a Sant Esteve durarà la bondat teva, però som bona gent en aquest espai, eh?
I no ens barallarem, oi que no, Jordi?
No, no.
I menys per un refranç.
Jo crec que no.
Nadal no fa mal.
Oh, estic, que no m'acabo, eh?
Fins més, eh?
Jo no, segueix, segueix, jo m'he callat.
Nadal i Pascua es esperen amb alegria i passen com un altre dia, aquest no té cap gràcia.
No, home, que és veritat.
Nadal en dimarts, festes agrapats.
Enguany és tot el contrari, cau fatal.
Prou fatal aquest Nadal, eh?
En dissabte.
Sant Esteve en diumenge.
No anem bé.
És que anem fatal, fatal.
Aquells ponts, aquelles coses que podies muntar.
Els aqueductes.
Re, re, re, re.
En fi, em paro i continuo a tu i després ja afegirem.
Home, hi ha aquella clàssica, que aquesta és la que utilitza gairebé tothom, de per Nadal qui res no estrena, res no val.
Aquestes setmanes estrena alguna musiqueta de Nadal per aquí per Tarragona, però anem a Pams i en parlarem.
i el programa que ens proposes avui justament és per parlar de música de Nadal, alguna activitat, alguna cosa així diferent.
Parlarem de Nadales, bàsicament.
El que passa és que en lloc de fer Nadales en versió, doncs, podríem dir més estàndard o més tradicional, els farem de moltes maneres, no?
I, doncs, per començar, ens anem amb un clàssic universal, no?, que em sembla que als oients els hi sonarà.
Doncs l'escoltem.
I, doncs, per començar, ens anem amb un clàssic universal.
I, doncs, per començar, ens anem amb un clàssic universal.
Probablement sigui de les cançons de Nadal més versionades, més tocades, més venudes, més internacionals, no?
Santa nit, la Nadala més universal, diríem, i que, curiosament, l'estem escoltant amb una versió d'uns músics de Tixielan catalans,
els Lagumbo Jazz Band, que connecta una mica amb aquesta versió que deien Nadales en swing,
que es presenta aquest dijous a la nit a la Cooperativa Obrera, tot i que, evidentment, amb una altra versió i tal.
Però, bé, ens servia una mica per engegar en aquest repertori universal, no?
Curiosament, aquesta lletra, bé, aquesta tonada, que, evidentment, també té lletra,
nosaltres estem sentint l'inversió instrumental,
és una lletra que té una tonada que té un origen austriac, que moltes vegades surt com a tradicional a l'Alemanya,
però avui recordem que les èpoques canvien, en tot cas...
Els mapes i les fronteres, també.
Sí, i això és una lletra del vicari de la parròquia d'Oberndorf, a Salzburg,
Josef Monn, música organista de la mateixa parròquia, Franz Gruber,
que l'any 1818 van emocionar, jo diria, tots els assistents a la missa del Gai,
a l'església de Sant Nicolau, que és aquest sant també tan vinculat al Nadal,
vinculat al, resumint-ho, al Pare Noel, que és el president del Pare Noel.
I, des d'aleshores, hi ha hagut moltes...
Jo ara ho visualitzo, gran estrena exclusiva mundial, aquest que era un vicari, no?
Sí, estrena mundial, però a nivell local, és curiós.
Però qui li havia de dir a aquest vicari, que fora probablement el que deia,
amb la Nadala més universal que hi ha,
difícilment en qualsevol racó que es tingui aquest concepte de festa nadalenca no es conegui, no?
Sí, i a més és una tonada que és fàcil d'instrumentar en diferents versions,
vull dir que ha tingut molt bon resultat, no?
Ara bé, evidentment les Nadales tenen uns origens molt més antics que el segle XIX
i en el cas de Catalunya, doncs jo crec que és a més d'obligada referència, malauradament,
perquè aquesta setmana passada jo diria que l'estudiós número 1 dels països catalans de Nadales,
el doctor Josep Romeu i Figueres, doncs va morir i ens va deixar,
i amb ella ens va deixar tot un, jo diria, insuperable treball sobre les Nadales tradicionals catalanes
que en aquelles recomanacions, doncs que fem, jo, a banda de textos més coneguts,
com poden ser els de la Mades, no?, les 100 milions cançons de Nadal i tal,
jo us recomano dos treballs del doctor Romeu, no?,
que van ser les Nadales tradicionals editat a l'editorial Tafulla
i les cançons nadalenques del segle XV, no?, a l'editorial Barcino,
on veurem com eren aquestes cançons nadalenques en el seu origen, no?,
és a dir, el doctor Romeu les arriba a emparentar amb textos del segle XIV i XV,
una mica vinculant-ho a tota la tradició també de teatre medieval d'arrel nadalenca, no?,
que podem trobar en aquesta època i que ens portaria als primitius oficis de pastors,
les representacions intervenien als pastors, als mags, a l'interior de les esglésies, no?,
bé, en tot cas, el doctor Romeu va situar aquesta primera redacció, no?,
i jo crec que és important reivindicar-la, no?,
evidentment, la majoria de Nadales que anirem escoltant avui no són d'aquesta època,
tot i que n'escoltarem algunes, com la que anem a escoltar a continuació,
que tenen un origen déu-n'hi-do, l'antic que tenen, aquest origen,
i que ens vinculen d'una manera o altra, doncs, jo diria,
en una època relativament propera a aquests primitius orígens medievals.
Es diu que en el segle XVI, a partir del segle XVI,
quan la cultura catalana va mimbant la seva força en els textos més d'alta cultura,
podríem dir, en la literatura més oficial,
va ser, doncs, les classes més populars,
les que van tradicionalitzar i van establir un corpus de literatura tradicional,
entre les quals trobem aquestes Nadales que s'han anat evolucionant al llarg dels anys.
Però jo em situaria en aquella època,
evidentment, la tonada que escoltem no està enregistrada en aquella època,
i tot i que és molt antiga, doncs, costaria molt afirmar
que si és concretament del segle XVI, del 1500 i escaig.
Però el que sí que la interpretació, que recordo que fa dos anys, em sembla,
vaig posar també, no sé si era aquesta o una de la similar,
me la va comentar molta gent,
i, bueno, és una d'aquelles tonades que a mi, personalment,
m'agrada molt per la senzillesa absoluta que té, no?
Doncs l'escoltem.
Les totes toquen, som a Nadal, a durar el ninyo, a durar el ninyo.
Les totes toquen, som a Nadal, a durar el ninyo,
Vaja al portal, vaja al portal,
la camiseta del vostro fill,
repuntadeta, repuntadeta,
la camiseta del vostro fill,
repuntadeta, del millor fil, del millor fil.
Galls i gallines, a poc a poc,
que el nen no plori,
que el nen no plori,
Galls i gallines,
a poc a poc,
que el nen no plori,
coc, coc, coc.
Adorar el ninyo.
Adorar el ninyo.
És una tonada enregistrada l'any 74
a Balsareny, a la Catalunya Central.
És una Nadala molt bonica.
Molt bonica. Jo diria que és de les Nadales més boniques que hi ha.
Les dotze toquen,
després hi ha hagut versions també d'aquesta Nadala.
En tot cas, té una sèrie d'elements molt clàssics,
com l'adoració al nen Jesús,
el ninyo aquest que dius tu.
La camiseta, la punteta, aquella cosa de protegir la criatura.
La presència també,
la descripció del vestit, com deies,
la presència dels animals,
aquests mitològics,
galls i gallines, animals rituals,
d'aquest acostumari nadalenc,
que crec que tenen un interès especial.
Sí, perquè perdona
que introdueixi un element,
ara que parlaves del gall,
hi ha una dita que diu
benvingut, si el gall,
encara que sí ha passat Nadal.
Ja està.
Un petit apunt de qualitat.
Guanyaràs totalment.
Vaig deprimir molt la setmana passada, Jordi.
L'havia de refer.
En tot cas, el que sí que és cert
és que aquestes tonades
que jo situava a principis dels 16,
entre els 16 i finals del 18,
que és quan podríem,
a través d'una sèrie d'estudis que s'han fet,
jo m'atreviria més a documentar
aquesta versió que hem escoltat ara
de les 12 toquen,
pel disseny de la composició,
per la cadència,
sobretot en la part final,
fins i tot aquest ninyo,
aquesta utilització,
se situaríem a finals del 18,
bàsicament.
És una època entre el 16 i el 18
en què es consolida aquest tipus de literatura,
es tradicionalitza
i es considera que es constitueix
el primer gran corpus
de la literatura popular catalana.
Amb una època de decadència
de l'alta cultura,
la cultura popular va mantenir,
jo diria,
els trets identitaris
de no solament Catalunya,
sinó el conjunt dels països catalans,
d'una manera molt modesta,
però que es va permetre
tradicionalitzar fins a un moment,
que serà el segle XIX,
en què moltes d'aquestes tonades
van quedar, jo diria,
recollides en tota una altra època
que són l'època dels cançoners
de la renaixença,
els cançoners romàntics,
que d'una manera o altra
intenten fixar
tota aquella tradició
que ens havia arribat
des de l'època tardo-medieval
passant, doncs,
durant gairebé
tres o quatre segles
de generació en generació,
per via oral
i per via tradicional.
A partir del XIX
comencen a néixer
aquestes experiències
d'enregistrar temes,
primer, doncs,
només documentalment
transcrivent les partitures
i després, ja quan arribi
al segle XX,
fins i tot fent fonoteques.
En tot cas,
de versions n'hi ha moltes
i el bo de tot aquest corpus
és que s'ha anat readaptant.
A mi m'ha agradat
passar amb una altra tonada,
jo diria també molt austera,
en aquest cas de la zona de l'Ebre,
però ja en versió moderna,
jo crec que els oients
coneixeran
qui són els intèrprets,
però,
malgrat que és una versió,
veurem que estem en una versió
encara, jo diria...
Manté aquella essència.
Sí,
malgrat que això,
crec que és el que val la pena.
Escoltem-ho.

La mare de Déu vindrà
i mos portarà cosetes
a la butxaqueta torrons
i a les mans abellanetes.
La mare de Déu,
la de la fonca alta,
tenia un roquet
per anar a buscar aigua.
a la mare de Déu.
La mare de Déu,
la de Montoliu,
tenia l'ermita
a la moreta del riu.
la mare de Déu.
La mare de Déu vindrà
i mos portarà cosetes,
un pot de la millor mel
i un platet de farinetes.
La mare de Déu,
la verge del carme
lligava a les parques
al caure la tarte.
La mare de Déu,
la de mig camí,
buscava estrelletes
a la sombreta d'un riu.
Quico, el Celio, el Noi
i el Mut de Ferreries,
com bé deies,
fàcilment identificable.
Conservant aquesta essència,
tot i que des del punt de vista
musical i formal
s'introdueixen elements
que modernitzen d'alguna manera
la peça,
tot i que manté
aquesta constant
més antiga,
més tradicional.
I el que crida molt l'atenció
d'aquesta Nadal
a la que tu apuntaves
ara mentre l'escoltava
més injustament,
aquesta referència
a elements
locals.
Ja la verge li posa
nom i cognoms,
la mare del carme,
no és aquella verge genèrica.
Bé, comença sent
la Mare de Déu
i van passant
la Mare de Déu
de la Fontcalda,
la Mare de Déu
de Montoliu,
al costat del riu,
la Mare de Déu
del carme,
i van passar
totes les advocacions
locals
des de, jo diria,
l'interior
de les Terres de l'Ebre
fins al mar,
que és el bonic
d'aquesta Mare de Déu
viatgera
per les Terres de l'Ebre.
A més,
aquesta instrumentalització
absolutament exquisita
que han fet els Kikus
d'aquest tema
l'any 99
i que estàs tret
del seu CD,
mira bé el que et dic.
Jo crec que és una mica
la reactualització
de tota aquesta feina
que es va fer
en el segle XIX.
Ara,
també farem
una altra recomanació,
avui anem de,
també,
de recomanacions
nadalenques.
La gent pot llegir bé
aquesta feina
del segle XIX
amb un llibre
fet per una professora
de la Universitat,
Rovira Virgili,
de Tarragona,
que és la Carme Oriol,
que va recollint
el seu treball
editat per les publicacions
de la veia de Montserrat
al Cançonera de l'Enc Català
al Principat de Catalunya
entre 1853 i 1951.
Aquesta feina
que comença
amb els treballs
que va fer
el famós professor
Manel Milai Fontanals
de principis,
de finals del segle XIX,
perdó,
fins als del Joan Amades,
passant per molta altra gent,
doncs,
d'una manera o altra,
queda molt recollit
amb aquest treball
de la Carme Oriol
on es pot veure
com es va configurant
al llarg de 100 anys
aquest cançoner nadalenca
del qual després veu
altra gent,
com per exemple,
doncs,
els Kikus,
no?
Jo crec que...
Malauradament,
els catalans
sovint tenim
un autoodi,
no?
Jo diria,
si no ens acabem de creure
massa bé,
massa bé
el que tenim,
el que tenim,
el que tenim,
i aquest autoodi
a vegades cal superar-lo,
no?
Llavors,
jo aquests dies
que preparàvem el programa,
perquè a més hem tingut la sort
de preparar-lo,
perquè feies que la Yolanda
el va suggerir,
he estat molt atent
a veure què captava
en el nostre entorn immediat
doncs,
d'influències
nostres
cap a altres
cultures,
no?
No allò del Santa Nit
que hem assumit
d'aquest vicari a Òstria,
sinó el contrari,
el que ens arriba.
Podríem posar
molts altres temes
que ens han vingut d'altres cultores,
però volgut fer-ho...
Aquí hem fet temes universals,
també.
Sí.
Hem fabricat temes universals.
I farem dos,
un final de programa
amb temes universals.
Temes d'aquí que s'han exportat?
Sí.
Primer amb un univers immediat
i després un univers
una mica més llunyà.
No sé si els oients
coneixeran, per exemple,
alguna de les peces.
Doncs vinga,
escoltem la primera.
i el 25 de dixiembre
Fum, fum, fum
25 de dixiembre
Fum, fum, fum
Un niñito muy bonito
ha nacido en un portal
con su carita de rosa
parecen la flor hermosa
Fum, fum, fum
Un niñito muy bonito
ha nacido en un portal
con su carita de rosa
parecen la flor hermosa
Fum, fum, fum
Venid, venid,
pas corcillos
Fum, fum, fum
Venid, venid,
pas corcillos
Fum, fum, fum
Venid con la pandereta
y castelluelas al portal
Amorada al rey del cielo
que ha aparecido en el suelo
Fum, fum, fum
Venid con la pandereta
y castelluelas al portal
Bé, jo d'aquest fum, fum, fum
n'he sentit versions en castellà
com a més arregladetes, eh?
Sí, però el que...
Però aquesta és així com a molt popular,
vull dir, és el que si anem a comprar,
per exemple, aquells típics...
Els xinos, els versants xinos
Discos de Nadal,
els discos de Nadal es del mundo.
Però, doncs, aquesta cançó
i d'aquesta manera...
Sí, sí, sí, sí, però vull dir
que això demostra
que et pot...
Vull dir que hi ha peces
que s'han anat popularitzant, no?
I quan escoltàvem
el Santa Nita
en versió d'Ixil·lent,
hosti, jo m'imagino
la imatge dels senyors...
Els vitàries d'aquests...
Josep Mont i Franz Gruber, no?
Tremolant avui en dia
escoltant aquella peça, no?
Sí, sí, imagina.
I en tot cas,
el que sí que és bo
és veure com s'han generat, no?
Això està estricdant un compact
d'aquestos que podeu trobar...
Sí, sí, d'aquests econòmics,
d'aquests normals...
Sí, però que és curiós
que dins hi ha una peça
del repartament de l'Educació Català.
Evidentment, aquest cas
traduit a la llengua espanyola, no?
En tenim una altra
que jo diria que
és la Nadala
més universal per excel·lència...
Que hem exportat d'aquí, no?
Nostra, no?
És a dir, més que el fum-fum-fum, no?
El fum-fum-fum
és com a més allò...
Ah, bé, de festa, així, com a més...
Aquesta és, diguem-ne,
com a més solemne.
Sí, sí, sí.
I és una peça
que a mi m'ha agradat molt recollir-la
perquè és una peça
d'autor anònim, no?
Que, doncs,
es va portant fins a la cova de Balem, no?
Doncs, on veiem una sèrie
d'ocellets, de moixons, no?
Que van festejant amb els seus cants,
doncs, el naixement
del diví infant, no?
Llavors, el Pau Casals,
que jo crec que és un d'aquests mestres,
que té, des de la posició
de la saviesa absoluta, no?
I de sentir-se, doncs,
un mestre universal,
un embaixador cultural de Catalunya,
va saber fer una creació, doncs,
per violoncel, no?
D'aquesta peça, no?
Tan popular, no?
Igual que altres personatges
l'han fet, no?
Per exemple,
Pep Ventura, per exemple,
un famós, doncs,
creador, no?
I compositor de Sardanes,
doncs, va ser...
També en va fer una versió, no?
En tot cas,
el Pau Casals,
que era un personatge, doncs,
com toca,
era un personatge que era molt, molt
amic de la família Kennedy, no?
I quan...
En una de les moltes vegades
que va ser convidat
a tocar la Casa Blanca,
en un d'aquests concerts, no?
Després d'interpretar,
no sé si és història
o mitllegenda, no?
Però, en tot cas,
sembla que el repertori
va interpretar unes sonates de Bach.
Va oferir com a avis
el cant dels ocells, no?
Que era una cosa
molt habitual
en el mestre Pau Casals, no?
M'acudeix d'una altra anècdota
en què Pau Casals
va transcriure
en les portes,
o en els cafès i les copes
d'un dinar,
va transcriure
l'actual partitura
del toc de castells.
Fés-me una idea.
És un personatge
que des de l'alta cultura
s'apropava a aquesta realitat popular, no?
Una persona del públic, no?
En aquella ocasió
doncs li va preguntar
què era aquella tonada
tan senzilla, no?
Que havia interpretat, no?
I que havia contraposat
aquell repertori magistral
que havia fet, no?
I el Pau Casals,
la frase que va dir
textualment,
diu
«És el cant dels ocells»,
per mi té un valor molt gran,
simbolitza la festa Nadal
i la meva estimada Catalunya, no?
Bé, una mica
és la frase del mestre, no?
Que exporta, no?
El seu país
a partir d'una tonada popular
que ell interpreta
en un concert presidencial, no?
Fins fa poc temps
els concerts presidencials,
no sé si a la Casa Blanca
o a Madrid
eren una mica diferents.
El tema cant dels ocells
i aquest tipus de tonades
que inspiren Pau
i Germanó
i Solidaritat
i coses d'aquestes
no sé si lliguen gaire
amb els temps que corren, no?
No, no, em sembla que no.
Però en tot cas
per veure aquesta universalitat
no hem portat la versió
del Pau Casals
però sí que hem portat
una versió que ja està...
Justament per ser una mica diferents avui, eh?
Amb una onda
una mica chill out.
Doncs vinga.
Fins fa poc.
Fins fa poc.
Fins fa poc.
aquesta versió
del cant dels ocells
chill out
que un correspon
en sintonia amb els temps
doncs dona la raó
a aquesta cosa universal
precisament
que té
aquesta composició
de Pau Casals.
Què em deies ara?
Que fins i tot
la rossa
Sí, sí.
ha enregistrat també
el cant dels ocells, no?
Sí, sí, sí.
Jo crec que...
A veure,
després aquí
hi ha de les anàlisis
qualitatives i tal, no?
Això ja és un altre tema, no?
Probablement.
Però el que és cert també és que la...
hi ha una cosa positiva, no?
Que és l'exportació, no?
De la cultura d'aquí cap a altres llocs, no?
Jo crec que a vegades això també...
Està bé que ens adonem, no?
Que cal anar superant
aquest autocomplex
que tenim a vegades
de sentir-nos petits, no?
enfront d'altres cultures, no?
Jo crec que a vegades
una cosa tan senzilla
com el Nadal
ens pot demostrar
tan senzilla tan complexa
però ens pot demostrar
com a través d'unes tonades
podem tenir una visió
més integradora
i més universal, no?
Són imatges
d'una festa com aquesta
i com que
és una persona modesta
de mena
el Jordi Bertran
jo
em permeto recomanar-los
ja en parlàvem
amb el passat divendres
però em permeto
recomanar-los
un reportatge
de la revista
Descobrir Catalunya
de la que són autors
el Rafael López-Muner
i el Jordi Bertran
és un reportatge
sobre una activitat
que de veritat
és molt recomanable
i la tenim molt a prop de casa
es fa en un poblet
podríem dir-ho així
que es diu Castelló
que està molt a prop
de Bandallós
i no és que es faci
un pessebre vivent
és que es reprodueix
podríem dir
com un petit poblat
de Palestina
de l'època
podríem dir
una cosa similar, no Jordi?
Sí, bueno
tu recomanes l'article
jo recomano l'article
i ell recomana el pessebre
però com que ell
no recomanarà l'article
jo sí que el recomano
que ell recomani el pessebre
en tot cas
Sí, en tot cas
el pessebre és una
hi ha altres recomanacions
farem una altra també
d'aquestes
per la qual apostem
i que també està relativament a prop
que la gent vagi a veure
jo crec que
quan vam començar a fer
aquest programa
que ja no sé quant de temps
fa que el fem
però fa uns quants anys ja
Ja és tradicional
Sí
és com això dels antiquaris
i els brocantes
jo crec que té ja
prou durada
com per dir
que és un espai tradicional
Sí
vam introduir
aquesta recomanació
del pessebre
de la Masia de Castelló
de Bandellós
i jo crec que
ha guanyat
amb el pas dels anys
jo els recomano
que
si han d'anar a veure
un pessebre vivent
els dies 26
és a dir
el diumenge que ve
el dia 2
l'altre diumenge
o el dia 6 de gener
només es fa aquests 3 dies
a partir de les 6 de la tarda
vagin al camp de futbol
de Bandellós
agafin un 4x4
que trobaran
a la seva disposició
i que els portarà
fins a aquest nucli
al mig de les muntanyes
de Bandellós
Facin la reserva
prèviament si és possible
No, jo crec que
només cal tenir present
que hi ha molta gent
i s'ha d'agafar cua
hi ha cua
s'ha d'agafar tanda
però disposats
a passar una tarda agradable
vagin ben equipats
perquè farà fred
les muntanyes de Bandellós
bufen els vents
de la serralada
i que baixen
de tota l'Ibra
i tal
i surten per allà
com si fos un bufador
és un pessebre recomanable
en el que
vostès podran parlar
amb els personatges
és un pessebre
les figures es mouen
les figures reconstrueixen
un poble
que va quedar
doncs abandonat
i
que
nosaltres hem volgut titular
com el pessebre dels estels
perquè
sembla mentira
però a pocs quilòmetres de Tarragona
el cel té una altra dimensió
i jo els hi recomano
perquè més enllà del pessebre
només per veure el cel
doncs pot ser una cosa molt xula
i després
per apostar per un altre
un altre pessebre
que hem recomanat
jo diria
molt escadosserament
o no l'hem recomanat mai
jo els hi diria
que en el Penedès
molt a prop d'aquí també
però en direcció nord
hi ha un petit poblet també
que és el poble de les Gonyoles
al municipi de Vinyonet
del Penedès
que
tenen la singularitat
no el fan massa dies
més tampoc
però els dies
25-26
1, 2 i 9 de gener
tenen la singularitat
que a les tardes
es pot assistir
a
veure un pessebre
en què
els personatges
actuen
escenificant
amb uns textos
això és una cosa
bastant singular
perquè la majoria
de paraules
que apareixen
en un pessebre vivent
són enregistrades
no hi ha una acció teatral
en aquest cas
al voltant de la cova natural
del paratge
de la Serra de les Gonyoles
es pot veure
aquest pessebre
que
encara està en una mida
també recomanable
és un pessebre
molt més antic
que no
el de Castelló
el de Castelló
fa pocs anys que es fa
aquest fa 28 edicions
que es fa
i jo crec que
bueno
ells l'anuncien
com el pessebre parlat
no?
jo crec que
és una altra
recomanació
cap a direcció nord
que val la pena
tenir en compte
com sempre
per acabar de tenir horaris
millor trucar a l'Ajuntament
corresponent
o entrar a la web
www.pessebre.net
Jordi
per Nadal i Sant Esteve
cadascú a la casa teva
tu a casa teva
no vindrem a la ràdio
doncs
no no
Sant Esteve
no Sant Esteve
és diumenge
dimarts vinent
jo espero retrobar-te aquí
moltíssimes gràcies
vinga
bon Nadal a tothom
adeu-siau
bon dia