.
Temps de tertúlia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dijous,
amb aquest ambient ja gairebé de ple estiu,
a punt de començar vacances escolars,
milers de nens i nenes demà divendres,
però els nostres convidats ens sembla que encara no faran vacances,
de moment, en tot cas ara els hi preguntarem.
Ens acompanyen avui el periodista Tomàs Carot.
Tomàs, bon dia.
Bon dia.
De moment vacances no, oi?
No.
També saludem la Carme Crespo,
regidora del grup municipal socialista.
Carme, bon dia.
Hola, bon dia.
Santi Pallàs, president del Centre de Normalització Lingüística.
Bon dia, Santi.
Bon dia.
I la quarta contartuliana, que arribarà, esperem d'aquí uns instants,
la tinent d'alcalde de Patrimoni,
regidora del Partit Popular, Maria Mercè Martorell.
Amb ells farem avui tertúlia,
comentarem algunes de les notícies destacades a la jornada.
Una, per exemple, és l'anunci que feia ahir a Madrid
la ministra de Foment, Magdalena Álvarez,
en el sentit d'anunciar o de confirmar
que l'any 2006 tindrem tren d'alta velocitat
que arribarà a Tarragona,
que arribarà a l'estació del Camp de Tarragona
i que, per tant, no dependrà
de la finalització de les obres del traçat del tren fins a Barcelona.
S'havia especulat que, igual,
en fi, el retard de les obres fins a Barcelona
faria també que es retardés el tren d'alta velocitat
a les comarques terrenines.
Però la ministra de Foment, a preguntes d'un diputat de Convergència i Unió,
va ratificar que el 2006 tindrem alta velocitat.
Tomàs, és una bona notícia?
Si no, tinc mal entès,
i per puntualitzar, seria un tren de mitja velocitat
perquè no arribaria, no?
Bé, el tema de la velocitat seria una altra qüestió
que també podem arribar.
No, de fet, la ministra també va confirmar
que no es podrà arribar a l'anunci
que s'havia fet de 350 km per hora.
Val, correcte.
Llavors, clar, és que s'han de contrastar les coses
i posicionar-les bé, no?
Perquè no ens enganyem ningú.
La notícia, evidentment, bona,
i almenys perquè,
primera, hi ha una confirmació en un calendari
que implica un compromís públic
i una certa transparència,
cosa que fins ara, amb quatre anys,
ja amb obres multiremilionàries,
perquè s'han hagut d'efectuar inversions no programades
per assegurar uns túnels que...
unes esllevissades, tot un seguit de qüestions,
que, a veure, suposo que la notícia en si és bona,
el que probablement no serà tan agradable
és saber els dèficits que hauran hagut fins ara acumulats, no?
L'important és que aquest dèficit no repercuteixi socialment
en el que és el projecte
i que d'una vegada per totes
el Camp de Tarragona tingui ja
l'accés aquest a Madrid, per exemple,
que pot ser interessant
i pot ser un factor de competitivitat en la zona
i de promoció econòmica, turística, comercial, de tot.
Més opinions?
Jo crec que, evidentment, és una bona notícia,
independentment de qui ja se sabia fa molt de temps
que el tren d'alta velocitat fins a Barcelona
no podria assolir la mateixa velocitat que Madrid-Sevilla
per raons que tot aquest temps hem estat veient,
sobretot i especialment tècniques, no?
Doncs les infraestructures no han sigut les que haurien de ser.
A més a més que en aquell moment no ho van fer,
s'han hagut de fer moltes obres posteriors
que han costat molts diners,
com bé ha dit el meu company Contertuli,
i independentment que costi més o menys,
jo crec que ara l'important és que el Camp de Tarragona
arribi al 2006,
que si es va arribar fins a Lleida,
a més té molt èxit,
doncs que fins a Tarragona també tindrà molt èxit
i al final quan arribi a Barcelona encara ho serà més,
però no tenim per què esperar, crec jo,
a que sigui Sevilla-Madrid-Madrid-Barcelona,
sinó que crec que estem amb les mateixes condicions de Lleida
de poder gaudir del tren d'alta velocitat
en el moment en què arribi aquí, no?
Sí, plenament d'acord,
perquè el que podríem dir és que Tarragona
i el Camp de Tarragona té personalitat pròpia,
vull dir, a veure, és un destí per si mateix, no?
Que després arriba a Barcelona, perfecte,
però que el Camp de Tarragona i tota la seva era d'influència
des d'un punt de vista cultural, turístic, comercial i industrial,
doncs és un lloc de destí directe, no?
I a més a més per la proximitat amb altres infraestructures importants
com el Port i com Port Aventura, etcètera, no?
I a més a més amb l'enllaç que això pot servir també amb l'aeroport.
Per tant, hi ha tota una sèrie de coses,
una sèrie de combinacions que fan que evidentment
sigui una bona notícia.
Jo el que demanaria també seria una mica més de transparència
a l'actual govern, perquè ens estan dient
que el traçat no compleix, no té el traçat les condicions
perquè el tren supere els 300 quilòmetres,
i deu ser veritat, però el que ens agradaria
és que ens ho expliquessin, perquè si ens expliquessin
les motivacions, possiblement podríem saber
si és possible corregir els errors del Partit Popular
o bé, possiblement, o no és possible.
I si sabem els llocs en el traçat impedeix que el tren
superi els 300 quilòmetres, doncs a veure quines mesures
o quines infraestructures o quines obres d'arranjament calen
perquè realment sigui possible.
Perquè és una llàstima que una infraestructura d'aquesta magnitud
que ha de servir per tot el segle XXI, doncs no podem gaudir
d'un tren a 350 quilòmetres per hora, no?
I per tant, jo penso que també el govern actual
tindria que tindre més transparència en explicar
quines mesures caldria fer perquè aquest tren
assolís un tren d'alta velocitat com Déu mana.
Perquè si no s'assolís aquesta velocitat, és a dir,
si ens quedem per sota els 300 quilòmetres per hora,
creuen que perd competitivitat el tren?
Perquè en el tema de Barcelona-Madrid s'havia parlat molt
de la competència que podria fer, per exemple, el pont aèri.
En el cas del Camp de Tarragona, en relació a Madrid també,
creuen que perdria...?
Home, una mica sí, però en l'experiència d'ara
que és Madrid-Lleida i Lleida-Madrid,
realment la gent l'agafa i és Lleida,
que no té el context industrial que tenim aquí.
Jo crec que, a pesar de, serà tot un èxit.
I en quant a...
Jo no soc inginiera de camins,
suposo que això és una feina molt ferragosa,
intentar arreglar el que abans no s'ha fet,
però amb el temps suposo i confio que ho aconseguirem,
arribar a aquesta velocitat.
Tomàs, com ho veus, la velocitat?
Que tu ja has fet un primer esment irònic.
Suposo que deu ser irreversible algunes qüestions,
altres potser són millorables,
probablement és un problema tècnic que es deu estar estudiant,
es brinant i deu ser complex.
En qualsevol cas, sí que hauria de quedar constància
en els llibres d'història per sempre, tota la vida,
que aquest creus i comparatiu té uns noms i un cognoms responsables.
Vull dir, això sí que és important.
Un ministre, que es deia quan era ministre,
Alvarez Cascos, és qui va impulsar aquest projecte
i això ha de constar i no hem de perdre la memòria històrica de les coses.
I, com en altres ocasions he dit aquí també,
és un greu gecompartiu més en qualsevol cas,
perquè si uns tenen la velocitat als 350 i nosaltres no hi arribem,
doncs és igual que, a veure, les rotondes,
que hem comentat de vegades,
la M30 i la M40 no tenen rotondes.
Per accedir a Tarragona n'hi ha tot i quanti a totes les carreteres.
No l'acabo de crear que sigui irreversible, no?
A veure, l'error del Partit Popular,
i té noms i cognoms, com bé has dit,
doncs ha de tindre solució també.
A veure, que el que es farà ara és un pas endavant?
Sí, sens dubte, perquè el que teníem fins ara era molt feble.
Però el que no ens podem conformar és dir,
no, és que amb això ja és suficient.
No, amb això no és suficient.
Amb això és un pas endavant,
però si nosaltres podem anar a 150 km per hora,
Madrid-Sevilla,
per què nosaltres no podem tindre aquest traçat?
I si s'ha de fer estudis tècnics una altra vegada,
doncs s'ha de fer.
Que si necessita donar 5, 10 anys,
doncs possiblement s'han de donar.
Si no, aquí ningú ara planteja,
però el que no podem fer és dir,
ens conformem aquí,
ens quedem en segona divisió.
No, nosaltres som de primera.
Jo penso que no ens conformarem,
que serem de primera divisió algun dia.
Sí, però el govern actual
em sembla que es conforma en segona.
Home, doneu-li temps,
només porta 3 mesos i 2 eleccions guanyades.
Jo penso que la gent confia en el govern actual.
Parlant d'eleccions,
i agafant el fill d'això últim que deia Carme Crespo,
diumenge vam tenir unes eleccions,
una mica, no sé com qualificar-les,
discretes, podríem dir,
sobretot pel que fa a la participació.
hem de fer un mea culpa a tots,
començant pels partits polítics,
acabant pels mitjans de comunicació
i, en fi, abastant el conjunt de la societat,
de la poca participació en un país com aquest,
el nostre Catalunya,
que, en fi, històricament s'ha considerat tan europeïsta.
És per fer una autocrítica?
O no, Tomàs?
Home, una mica probablement sí,
tothom ho veu clar,
però, esclar, eren les quartes eleccions en un any,
i això es nota.
De fet, el d'Europa,
encara la gent del carrer,
no ens ho acabem de tenir clar,
vull dir,
és una mica Estats Units,
es vota menys del 50% de la gent,
a nivell de,
gran.
Per tant, aquí és una mica el mateix,
com a projecte,
vull dir, a veure,
és un procés llarg i lent.
a mi, per exemple,
em va sorprendre molt més
que Països Nou incorporats,
com Polònia,
tingués una participació tan baixíssima,
que dius,
a veure,
alguna cosa falla,
evidentment,
perquè almenys aquí,
la primera vegada,
va ser allò amb ganes,
de dir,
autoafirmació europea de tothom.
I aquí,
bueno,
i això que el dia acompanyava,
que si arriba a fer sol,
no sé.
Què diuen els polítics?
Jo crec que sociològicament
s'han d'estudiar les causes,
evidentment som a la mitjana europea,
vull dir que no han fet ni més ni menys
que la participació que s'ha fet a Europa,
jo crec que hi ha moltes coses
a estudiar amb aquest tema
i tothom ha de fer les seves,
les seves o mea culpes o no,
tant polítics com societat,
perquè, a veure,
sí que és molt fàcil donar la culpa als polítics
o als mitjans de comunicació,
però, a veure,
encara que siguin les quartes,
la gent sap,
està durant tot l'any permanentment informada
del que és Europa
i del que ens juguem a Europa,
perquè a Europa,
o sigui,
hi ha molts estats
que compleixen segons quines normes
perquè Europa les dicta,
perquè si no per si sols no ho farien,
llavors això jo penso
que és una pedagogia
i s'ha d'anar dient
i s'ha d'anar ensenyant
no 15 dies de campanya,
que com ell bé diu
la quarta campanya
en un any
la gent és normal que desconnecti,
és a dir,
jo tinc els meus dubtes
si s'hagués fet realment més campanya,
si la gent hagués reaccionat
anant més a les urnes,
jo crec que tinc dubtes
perquè acabàvem de surtenir
a sortir d'una
i doncs ja la gent
ja estava informat.
El que passa és que crec
que la pedagogia
és a llarg termini,
és a dir,
s'ha d'anar,
ja hem de començar
per d'aquí quatre anys
i hem d'anar explicant
el que és Europa
i els beneficis,
perquè si preguntem
a la gent del carrer,
normal,
és a dir,
quin sigui el seu estatus social,
no sap què aporta realment Europa.
Potser els únics
que ho saben una mica
és els pagesos,
perquè saben
que d'Europa
els hi venen subvencions,
però a part d'això,
no saben que,
per exemple,
en medi ambient
totes les normatives
són europees
i d'obligat compliment
amb un termini d'anys,
per exemple.
i com això,
bueno,
l'econòmic,
què passa?
Que inicialment
era econòmic,
doncs val,
l'econòmic també
més o menys
la gent ho entén,
que hem de pagar
a un IVA
uns impostos
que després repercuteixen,
però a banda d'això,
les avantatges o desvantatges
potser no les sabem tots
i això és el que jo crec
que hauria de ser,
no una campanya de 15 dies,
sinó ja,
començar ara.
Sí, no,
coincideixo
amb el que han dit
els meus companys de Tartuli,
afegiria,
afegiria que
no és una qüestió
de propaganda,
no és una qüestió
de...
també hi ha una saturació
evidentment
amb l'electorat,
jo diria que és un treball
a llarg termini
que ha de començar
per les escoles
i després també
és un treball
que la gent
ha d'entendre
que a Europa
el més important
és el conjunt,
és el conjunt
i malauradament
encara els estats
tenen massa importància.
Aquí els estats
haurien de fer un esforç
per donar,
entendre
a la seva població
que hem d'anar
a una Europa Unida
en la qual
els estats
han de tindre
menys importància,
menys sobirania
i hem de traspassar
la sobirania
al conjunt.
Clar,
tot això
és a mitjà
i llarg termini,
ha de començar
per l'escola,
ha de començar
amb un canvi
de mentalitat
però també
ha de començar
per un canvi
d'estructures
dels mateixos estats
i en aquest cas
no és només
l'estat espanyol
que són els estats
com a França
o el mateix Alemanya,
són estats
encara
que volen
mantindre
la seva pròpia sobirania.
A partir d'aquí
el que transmeten
els seus ciutadans
és una situació
en la qual
el més important
és l'estat
i Europa
és secundari.
Clar,
mentre no
canviem això
que Europa
és el més important
que el que es legisla
a Europa
és el que ens afecta
a tots
i globalment
i que els estats
són més instruments
que poden ser modificables,
a partir d'aquí
s'ha molt difícil
que la ciutadania
entengui
que les eleccions
europees
són importants.
De fet,
gairebé tothom
interpreta
les eleccions
europees
a dimensió
passada
en clau interna
en tots els estats
europeus.
Sí, sí,
en clau interna
i aquí mateix
també fem
la lectura
en relació
a les eleccions
el 14 de març.
Jo ho he dit,
s'ha espanyolitzat
en el sentit
que quan se bipolaritza
el tema
s'està espanyolitzant
i se pensa més
en una clau d'estat.
Jo el que voldria
és això,
canviar.
Per mi les eleccions
més importants
són,
haurien de ser
les europees
que són
del màxim organisme
i després
les més properes
que són
les municipals.
A partir d'aquí
els ciutadans
han de veure
que on se legisla
on es pensa
és Europa
i on s'eixecuta
més directament
és en els municipis.
Per tant,
aquestes eleccions
haurien de ser
les més importants
a mitjà termini,
que ara no ho són
i hauríem de superar
l'estructura estatal.
Alguna cosa més?
És una mica
en la línia
del que deia la Carme
que és
començar
des de la base,
des de les escoles
i esperar
una generació.
Vull dir,
nosaltres vam néixer
creixer sense televisió.
Els nostres fills
no solament
hi han creixut
en televisió
i en color
sinó també
en ordinadors
i avui en dia
abans de llegir
qualsevol prospecte
els hi dones
i tu posen en marxa
qualsevol maquineta.
Per tant,
és una qüestió
de generació.
Ara, evidentment,
els polítics
també han de
sintonitzar
amb totes aquestes qüestions.
Jo crec que
quan hi hagi
la Constitució Europea
i si hi hagués
un govern
realment europeu
també
i un president
Un líder carismàtic
potser, no?
Una imatge...
Jo crec que
una mica com a Estats Units, no?
Sí, sí, un referent.
Llavors, jo crec que
llavors la gent
o sigui,
tots els europeus
ens ho creuríem més, això.
Perquè en unes eleccions municipals
s'elegeix
un alcalde, clarament,
a Catalunya s'elegeix
el president de la Generalitat,
en unes eleccions...
Un president europeu
que ens digui
volem anar per aquí,
volem ser la guerra o no la guerra,
no ho sé,
per entendre'ls, no?
Un referent dius
jo puc decidir
en quin president vull
i vull una claretat.
Jo crec que en aquell moment
realment és quan
la ciutadania
se'n donarà compte.
Unes estrictament polítics.
Una altra notícia
destacada de la setmana
és el nomenament
del nou arquivisbe de Tarragona,
Jaume Pujol Balcells,
un membre de l'Opus Dei,
professor de Teologia
de la Universitat de Navarra.
Ahir en vam parlar
àmpliament en aquest programa
en clau de reaccions
a la notícia
que es va conèixer dimarts.
Diferents entitats,
per cert,
relacionades amb l'Església a Tarragona
han mostrat
una certa sorpresa,
perplexitat,
malestar,
fins i tot en alguns casos
indignació
per com s'han fet
les coses
i perquè no sembla
que estiguin gaire d'acord
que el futur arquivisbe
de Tarragona
sigui un membre
de l'Opus Dei
per primera vegada,
serà el primer bisbe
de Catalunya
membre de l'Opus Dei
i que a més
encara no sigui bisbe,
és a dir,
que vingui bàsicament
del món
de la docència.
Ja sé que potser
vostès no estan
molt vinculats
del tot
amb l'Església,
però en fi,
quines opinions
se'ls hi mereix
aquesta polèmica?
Tenim opinió.
Tenen opinió
com a tarragonits,
imagino.
d'entrada,
diverses qüestions.
A veure,
Roma ha tingut
la sensibilitat
de triar
un bisbe català,
no?
Vull dir,
els mateixos noms
són ineludiblement...
Jaume Pujol Balcells.
Per tant,
a veure...
Ara,
què és un pas enrere?
Doncs segurament
jo de les sectes
ja me'n vaig curar
fa temps,
vull dir que
entrar a fons
en tema
en tema opus
no...
I en quant
al que és
l'Església catòlica,
doncs clar,
a veure,
si no hi ha
democràcia interna,
ara que parlàvem
d'eleccions
i coses a veure
en democràcia
i tal,
potser seria
el primer pas a fer,
no?
Una certa...
canviar les coses.
Després de 2.000 anys
la societat
ha evolucionat
i, per exemple,
a veure,
tot i que
potser cada cop
menys
la gent va en sotana
però abans
es anava en túnica
i ara es va
doncs amb pantaló
curt a l'estiu,
en tratge,
vull dir,
no sé,
s'ha de posar
una mica
tot el dia,
no?
Què més?
Sí,
no,
en realitat
la torturia
l'havíem iniciat
abans de començar
la torturia
sobre aquest tema
i la veritat
és que
coincidíem bastant
aquí
i la reflexió
és que
evidentment
l'Església
i jo coincideixo
amb Justícia i Pau
i amb Càritas
de que
i amb el Barberà
doncs és que
ni s'ha consultat,
vull dir,
a veure,
ni s'ha obert
un període de consultes
amb la gent del territori
que està vinculada
a l'Església
per saber la seva opinió,
què necessita el territori,
vull dir,
això ni s'ha fet,
per tant,
després d'escoltar
les persones
més properes
a l'Església
en aquest sentit,
jo penso que tenen
tota la raó del món
aquí a Tarragona
en el sentit
que no ens ho mereixem,
no ens ho mereixem
amb el tracte
que rebem actualment
de l'Església catòlica
i apostòlica
en el sentit
que a Tarragona
per història
i romana
i no ho feia tan llarg
perquè ja ho sabem,
de totes maneres
jo penso que no ens ho mereixem
i penso que l'Església
hauria de reflexionar
profundament
en el sentit
que cada vegada
hi ha capellans més grans,
això s'acaba,
que no hi ha renovació
i que si l'Església
ha de tindre
el paper
que sempre ha tingut
a Catalunya
un paper
molt important
doncs
ha de canviar
per dintre
per renovar-se
per fora
i perquè pugui ser
millor acceptada
per la societat.
Aquesta és una reflexió
que ve a tall
diguem-ne
d'un nomenament
que
no qüestionem
la personalitat
del senyor Pujol
en aquest sentit,
de Jaume Pujol
perquè
està per veure
i per tant
hem de donar un marge
de confiança
però
a veure
l'etiqueta que porta
no ens agrada
i després també
el que hi ha darrere
tampoc no ens agrada
i per tant
el missatge
que hauríem de
tenir en compte
és dir
escolta
quan us democratitzareu
quan canviareu
quan us obrireu
a la societat
aquesta és la reflexió
que fem
des de fora
de l'Església
però que l'Església
hauria de canviar
perquè la seva transcendència
és molt important
i perquè
no ho n'hem de negar
l'Església
té uns seguidors
molt importants
a més a més
inclús els que no van a missa
també formen part
d'una
d'una comunitat
catòlica
i apostòlica
vull dir que la gent s'acasa
la gent
bateja els nens
la gent porta els nens
a la comunió
per tant
la seva transcendència
és molt important
i sembla que ens en doni en compte
que els temps estan canviant
Carme
a veure
jo com a representant
d'un partit polític
em permetreu
que no em posicioni
en un tema
de l'Església
que crec
jo la vei
com una mena
de partit polític
més o menys democràtic
però són ells
els que es doten
dels seus
reglaments
llavors
igual que a mi
dins el partit
no m'agradaria
que d'altres entitats
parlin
de l'interior del partit
jo igualment
no em vull
posicionar
amb els criteris
que ells segueixen
per triar
els seus representants
els seus bisbes
i llavors
esperarem
a veure
les seves accions
i si afecten
en el moment
que afectin
a la ciutadania
llavors sí que
potser
tindríem
alguna cosa a dir
però en principi
jo crec
que és respectable
com
qualsevol
de les entitats
que es doten
d'uns
reglaments
si ells
jeràrquicament
com ja va dir
Ricard Maria Carles
és el sant pare
el que nombra
els bisbes
doncs bueno
que això
des de baix
ho poden canviar
però jo crec
que com a membre
del partit socialista
en aquest cas
no tinc posicionament
que volies afegir
Santí?
Sí, no
és que
etevològic
si una persona
no se sent vinculada
a l'església
i forma part
d'una estructura
del partit socialista
doncs no vulgui
no vulgui opinar
però
jo sí que en formo part
vull dir
a mi me van batejar
vaig fer la comunió
m'he casat per l'església
i he batejat el meu fill
etcètera
i per tant
el meu entorn familiar
i l'entorn proper
i la formació
encara que
vulguem o no
la majoria
la tenim
inclús molts votants socialistes
doncs
formen part de l'església
en aquest sentit
diguem-ne
de pertanya
d'acord
però jo soc un càrrec
l'església
no no no
ja
és diferent
sí sí
no però bueno
però bueno
com a càrrec l'església
jo te respeto la teva opinió
si no dic res
jo simplement
el que vull afegir
és que la crítica
i l'autocrítica
que s'ha de fer
a l'església
està molt bé
que es faci
tant de dins
com de fora
però que
com nosaltres
ens sentim vinculats
ens frapa
i no ens agrada
que les coses
funcionin així
i ens agradaria
com a pertanyents
a una comunitat
que les coses
funcionin millor
d'una altra manera
i a més a més
d'acord amb els nous temps
i parlar de
perdoneu
i parlar de
democratització interna
de l'església
jo penso que és molt bo
sobretot quan es fa
des de persones
que creiem
que formen part
d'aquesta comunitat
jo com a Carme Crespo
ciutadana de peu
i també batejada
per l'església cadòlica
en el seu moment
puc personalment
doncs exposar
totes les meves opinions
a les persones
adequades
però
aquí
m'han presentat
davant d'un micro
i no no
i m'han presentat
com a membre
o sigui
regidor del partit socialista
veig un altre dia
la presentaré
com a Carme Crespo
evidentment
he de complir
doncs
amb el mandat
del meu partit
que és no
inmiscuir-nos
en absolut
en els temes d'església
Tomàs
que volies afegir
volia afegir
una altra cosa
que és especialment
significativa
penso jo
perquè
no oblidem
que la terraconense
és la
diguem-ne
la cap de l'església
de Catalunya
i que
precisament
almenys
històricament
el que
el Ricard Maria Carles
ja s'ha encarregat
molt bé
d'anar
luminant
i dinamitant
poc a poc
això
i precisament
les càrregues
de profunditat
doncs
van estar
en el concili
que es va fer
aquí
i que el que buscava
el concili aquest
és justament
el contrari
del que ha passat
per tant
és un revés
una mica fort
i una mica
descarat
el que he posat
així
entrat
de doblar
allò
l'admetió doblada
que diuen en castellà
i clar
això
penso que
històricament
també és un altre
tema de valor afegit
que
d'alguna manera
s'ha de tenir en compte
i després
clar
que 200 capellans
es manifestessin
fa una setmana
a Barcelona
i ara
que s'anuncien
mobilitzacions
és indicatiu
això és bastant inèdit
és indicatiu
i diu
200 capellans
que representen
el 33%
és a dir
una tercera part
de tot
jo ho veig
com a positiu
evidentment
dintre hi ha gent
que té ganes
de canviar les coses
evidentment
de projectar-les
cap al futur
que això
ha de tindre
una continuïtat
per tant
aquests moviments
aquesta obediència
que s'ha impregnat
l'església
penso que és bo
que tingui una contestació
interna
perquè la facin canviar
hi ha altres esglésies
que han canviat
que s'han modernitzat
les dones
tenen un paper
important
igual que els homes
cosa que en aquesta
església catòlica
no succeix
per tant aquí hauria un debat
molt llarg
a partir del nomenament
del Jaume Pujón
és que és una contradicció
tan flagrant
amb el seu discurs
que per tota credibilitat
jo com a president
del Consorci Nacional Lingüística
ja que ens has posat l'etiqueta
jo només espero i desitjo
que continuïn parlant en català
que continuïn
diguem-ne
fomentant la llengua catalana
que en aquest cas
l'església de Tarragona
sempre ha fet molt bona feina
i per tant
espero i desitjo
que aquesta molt bona feina
que ha fet l'església
ho continuï fent
el que passa
que des del punt de vista
catalanista
ahir ja deien justament
els convidats
en un debat
en aquest programa
que justament
i al fil també
del que apuntava
el Tomàs Carot
no és precisament
la millor etapa
la que s'obre ara
perquè sembla que justament
el de la regió
eclesiàstica catalana
queda molt dividida
recordem que
l'arxidiócesi de Barcelona
ara queda dividida
en tres diócesis
i en fi
les relacions entre Tarragona
i Barcelona
no aniran per bon camí
però en fi
divideix i guanyaràs
això és el que fa el Vaticà
guanya Roma
guanya Roma
per això no es pot fer
amagar el cap sota l'ala
o fer com l'estrus
com fa la representant
del partit socialista
no?
jo perdona
no amaguem el cap sota l'ala
perquè ho diem
ho diem públicament
és a dir
si nosaltres no volem
que l'església
digui del nostre
com no trobem bé
que des de l'església
es faci
o sigui
es faci campanya electoral
a favor d'un determinat partit
doncs igualment
no?
amb una tertúlia
m'he quedat amb ganes
de saber l'opinió personal
de la ciutat
i si es fa els moments
em sembla perfecte
que el partit socialista
m'inviti com a Carme Crespo
i em sembla que t'ha invitat
com a Carme Crespo
no, no
treballadora de la URB
com feia abans
llavors diré la meva
perquè abans no eres regidora
i ara és regidora
a l'Ajuntament
en fi
tornem a parlar
d'altres qüestions
en els últims 5 minuts
parlant d'infraestructures
començàvem parlant
del tren d'alta velocitat
i de l'anunci
de la ministra
ahir també es va parlar
d'infraestructures
de l'aeroport de Reus
i de les línies
que es poden establir
a l'aeroport de Reus
al Parlament de Catalunya
en la sessió de preguntes
al president de la Generalitat
Pasqual Margall
es va comprometre
des del govern
a fomentar
el tema
de les línies aèries
el compromís que d'aquí
del tema
de les línies de Baixcós
de l'aeroport de Reus
fa temps que venim parlant
és com l'alta velocitat
de les infraestructures
en general
i l'EOI
l'Escola Oficial d'Idiomes
però en fi
avui això
com diria l'expresident
de la Generalitat
això si em permet
no toca
però de les línies aèries
i de l'aeroport de Reus
què?
Tomàs
treurem l'aigua clara
algun dia
o no?
l'aeroport
ja
pensant en clau de consorci
de ser l'aeroport
del camp
això ja
ja no hauria de ser
l'aeroport de Reus
aquí per començar
no
no ara
bromes a banda
però
en aquesta mentalitat
bromes no
s'ho consideren
molt important
el tema del nom
amb aquesta mentalitat
s'hauria d'abordar
i penso que
segurament
s'ha deu estar abordant
en el futur
i
a veure
hi ha moltes converses
deuen ser
fora dels micròfons
i fora de les càmeres
amb línies
de baix cost
però de moment
no sembla que
arrelin les negociacions
suposo que deu ser
complex
delicat
jo el que no entenc
és com teòricament
amb el potencial turístic
Costa D'Orada
Port Aventura
i tot això
no estigui ja
funcionant
i sigui
a més
suposo que
deuria ser
rendable
rendible
per tant
alguna cosa
deu fallar
no sé
hi ha
dos cambres
de comerç
una a tocar
de l'altra
llavors
quin paper
tenen les cambres
per exemple
a més a més
de polítics
perquè les culpes
són totes
pels polítics
les cambres
què tindrem abans
l'AVE
o les línies
aèries de baix cost
allò ben implantades
a l'aeroport de Reus
doncs no ho sé
jo crec que el consorci
s'hauria de posar
les piles
perquè ja fa molt
de temps
que en parlem
i que no
s'acaba de veure
home
hi va haver
el fiasco
que hi va haver
anterior
però
jo suposo
que ara
en aquest moment
estan parlant
amb diferents
companyies
el que passa
que clar
el que no poden fer
és anar traient
allò
ara anem aquí
ara anem allà
perquè ja sabem
que en les negociacions
a vegades
quan surt
la llum pública
després se'n van enrere
és a dir que
jo suposo que abans
millor és la dispersió
abans
abans
abans l'avió que el tren
jo crec que sí
perquè és que és com
una altra cosa
si parléssim
d'ampliació d'aeroport
això ja no ho sé
però
això ja està fet
llavors és qüestió
que trobin
les companyies adequades
jo crec que el consorci
ja està
amb aquests temes
jo arran de les declaracions
del senyor Maragall
del president Maragall
doncs
el que estic
constatant
darrerament
és que es comprometen
moltes coses
però no fa res
vull dir
igual
després de 23 anys
m'agrada sentir això
quan portem uns mesos
després de 23 anys
m'agrada
m'agrada
portem uns mesos
amb projectes
que s'havien iniciat
que s'ha tirat enrere
molts projectes
s'havien iniciat
com a pla hidrològic
com a diferents estudis
i el que veiem a Catalunya
el que veiem a Catalunya
és que després de tants mesos
es parla
hem de planificar
coses que ja estaven
bastant planificades
i bastant estudiades
perquè els tècnics
de la Generalitat
són els mateixos
però en realitat
en realitat
tots els compromisos
que agafa el senyor Maragall
no es constata
en res
vull dir
i dintre d'un any
en podrem parlar
tots aquests compromisos
tornem a parlar
i veurem
i veurem
que no s'està fent res
actualment
des de la Generalitat
està totalment
paralitzada
senyors
ho deixem aquí
el cito
pel 16 de juny
del 2005
a Carme Crespo
i a Santi Pallàs
per debatre
l'acció del govern
de la Generalitat
i veure que tot està paralitzat
i Tomàs Carot també
evidentment
també el podem citar
17 de juny
17 de juny
he dit 17 de 16
doncs és 17 de juny
del 2005
m'ho apunto
i el cito
disculpo
per cert
l'absència de Maria Mercè Martorell
ens ha trucat
dient que per un motiu professional
d'última hora
no podia participar
en la tertúlia
amb l'absència
de Maria Mercè Martorell
sí que hem pogut fer tertúlia
amb Tomàs Carot
Carme Crespo
i Santi Pallàs
a tots tres
moltes gràcies
i fins la propera
bon dia
bon dia
a tots tres