Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Les festes locals bonsoils en les que també s'hi recull una miqueta la trajectòria dels carnavals d'aquí de Tarragona
i de les ciutats dels portans de Tarragona.
Justament de tota aquesta informació que podem trobar a la biblioteca per allò que diu l'Edica com a mostra un botó
has fet una miqueta de recerca superficial perquè clar, tampoc era qüestió de posar-nos aquí
a fer grans discursos del carnaval, més que res per donar una idea alls teràmils del tipus d'informació que poden trobar en totes aquestes No.
Bé, allí tenim una bibliografia que més que res són temes generals,
com pot ser el costumari del Joan Amades,
en què es recull totes les costums de Catalunya
i també s'inclouen les costums generals del Carnaval.
I a banda tenim diferents llibres i diferents articles recollits
de diferents autors de les comarques de Tarragona
que se centren en buscar les històries del Carnaval de diferents poblacions
o ressenyen un Carnaval de Reus, de Tarragona...
Hi ha una sèrie d'articles que poden consultar
i que poden fer-nos una idea de com era el Carnaval abans
i com és el que s'està fent actualment.
I fins i tot dels orígens, no?
Que també has buscat fins i tot algunes hipòtesis respecte a l'origen.
En principi el que sobte és que Carnaval nosaltres la tenim com una festa de tisbauxa.
I en principi el Carnaval, com la seva paraula vol dir,
tant Carnaval com Carnestoltes,
vol dir que és un temps on està prohibida el menjar de carn.
Això ja ràpid es refereix als últims dies que es pot menjar carn.
Aquesta festa té, com en totes les costums que ens han arribat fins ara,
un origen molt antic.
És a dir, no ens hem de remuntar ni al segle XV ni al segle XII,
sinó molt més enllà.
Un origen a pagar, no cristià, com ho podem pensar.
No, no, no. El cristianisme el que fa sempre amb aquestes festes que absorbeix
és agafa el que a ella li convé, el que millor li va en la seva etiologia
i el que no li és factible ho treu, assimila.
És una cultura que assimila, una religió que assimila.
Adapta rituals que ja estan, diguem-ne, més o menys constituïts i els afegeix.
En principi, el tema del carnaval sempre marca l'inici de la primavera.
Són dies que precedeixen a una gran època d'abstinència
i a una purificació de l'equorema que vindrà encabat.
En principi, amb època antiga, es relaciona amb els cultes del déu tioníciac,
que eren d'època grega i era un déu d'època antiga del segle III, segle IV,
en el qual se li feien unes festes dedicades a la joia de la primavera.
Les bacanals, les bacanals, no?
Sí, que el dioníci, per molt que sigui grec, encabat va ser adoptat pels romans,
com el déu de Bacus.
També hi ha les Saturnals, les Lopernals, les festes de les Matronals,
totes aquestes són festes d'origen romà, amb època de Ròmul i Ràmul, ja es feien,
que tot era això, era buscar la joia de l'inici de la primavera,
de l'inici del ressurgir del dia llarg, de ressurgir dels fruits,
que les temperatures s'atemperaven, la gent tenia més joia de viure.
En resum, són festes que estan sempre vinculades al segle de la naturalesa.
Vull dir, són festes en què el que es buscava era la joia
i després també la transgressió en els costums.
És a dir, en l'època romana, trobem que amb aquestes Lopernals
el que feien era que els esclaus agafaven el paper dels senyors,
és a dir, es vestien com ells, es feien servir i els ridiculitzaven.
Aquestes costums...
És una inversió social.
Sí, és que realment el Carnaval és una transgressió dels costums
que tenim al llarg de l'any, per dir-ho d'alguna manera,
i en aquest moment els oprimits intentaven sortir d'aquesta operació
i feien mascarades.
És allò de reina per un dia.
I després també, ja més cap aquí, amb època mitjabal,
és una època obscura, una època en què les desigualtats socials
eren molt acusades, on no hi havia la qualitat de vida que podem pensar,
sinó que eren una gent que no tenia gairebé drets.
I què passava?
Doncs que amb aquestes festes ells assumien per uns dies
una qualitat de vida i una justícia social, entre cometes,
que no tenien al llarg de l'any.
I a part, doncs, també ho vinculaven amb el segle del camp,
amb el segle de la natura, i això ho podem veure també
amb les diferents celebracions que es feien entre ciutat i món rural,
que hi havia una diferència en les celebracions.
Per exemple, el camp el que feia era, vinculava tota la festivitat
amb el set, amb la collita.
I, per exemple, trobem amb alguns pobles encara que es fa el Vall de l'Os.
Per exemple, el Vall de l'Os no és res més que treure l'Os
del seu letargi hivernal.
avancen el seu despertar a la primavera perquè així,
d'aquesta manera, avancen el temps.
Ni que estiguem en una època en què encara fa fred,
ells el que volen és buscar el bon temps, buscar les collites,
buscar quan més o menys treuen el fruit del seu camp.
En canvi, les ciutats, el que passava és que era
una celebració més dedicada a la vida social de la ciutat.
pensem que hi havia una indústria artesanal,
que ni que fos artesanal, era una indústria,
i després hi havia un comerç.
Per tant, el carnaval anava vinculat amb aquestes dues activitats del món ciutadà.
I no es feien les celebracions com es feien en el camp,
sinó que es feien més vells de saló,
bé, de saló, de palau...
Més allò amb la burguesia, aquella incipient, no?
Més de lluïment i de parentat.
Es feien disfresses, vull dir, no era una festa
que tingués unes arrels amb la naturalesa,
com tenim, per exemple, en el món rural.
I, per exemple, si pensem una mica en les batalles
que hi ha actualment de confeti,
el que hi pot haver arreu sobre la tomàcada,
tot això també vincula amb aquest sentit
de buscar les arrels amb el món agrari,
amb el món del camp.
I que en aquest moment el que feien
amb els diferents pobles
és que volien donar una sensació
que tenien molt de tot,
sense tindre massa de res.
I el que feien era llençar els seus productes,
que per ells eren molt escassos,
les collites,
per així conjurar els déus a la bona sort.
I per això se llençaven ous,
per això es llençaven tomàques,
per això feien aquestes guerres,
aquestes batalles entre els diferents grups
que hi havia al món rural.
Els rituals que alguns d'ells s'han conservat,
però completament transformats.
Els hem conservat fins ara,
i per exemple les batalles de carmels,
les batalles de farina,
les tomàcades,
tot això són reminiscències del món rural.
Poder ser conservat més en els carnavals
que tenim en l'actualitat,
aquests trets que eren la joia
de viure d'aquella societat popular
que estava una miqueta
enclastada en la injustícia,
i que era la seva manera
de sortir-se'n de...
Per uns dies era com una fal·làcia,
per dir-ho d'alguna manera,
però en aquests moments
ells podien realment expressar
una joia de vida
i desmarcar-se una miqueta
de la seva quotidianitat,
que era molt dura.
Ha passat per prohibicions al Carnaval,
tot i que es continuava celebrant
en determinats períodes de la història,
d'una manera més privada o no.
Les prohibicions sempre han vingut donades
perquè, clar,
al Carnaval hem de pensar
que aquesta transgressió que hi havia,
de canvi de rols,
també hi havia, per exemple,
el canvi de rol de gènere,
per dir-ho d'alguna manera,
és a dir, per un dia les dones
agafaven el seu protagonisme
i manaven sobre els homes,
hem de pensar que les dones
no eren ningú.
I el que feien,
doncs, posaven la seva autoritat,
no treballaven a la millor en un dia,
i tot ho havien de fer els homes.
I, per exemple,
alguna de les reminiscències
que ens ha quedat d'aquesta cosa
és la festa de Sant Aguera.
La Santa Aguera,
que encara es conserva.
Exacte, que es fa el 5 de febrer.
s'ha desplaçat de les festes del Carnaval,
però això és el poder de la dona.
Tot i que té aquesta relació,
del canvi de papers, de la inversió...
Sí, sí, ve de les èpoques
en què se celebraven aquestes festes.
I això que dius de la prohibició,
doncs, clar,
al Carnaval es feien moltes sàtires,
es llançaven crítiques socials molt fortes,
i, clar, això sempre molesta
els tres estremens que sempre tenim
en tota societat,
i més en aquella època,
que eren el clargat,
la classe política
i la classe burgesa.
I no els hi agradava pas, això.
I, per exemple,
tenim documentat a Tortosa,
que a Tortosa,
doncs,
al llarg del segle XVII,
es feia a l'església de Sant Josep,
doncs,
les 40 hores,
per desgraujar
el fet
que s'ofenia Déu
per alguna manera,
doncs,
amb aquestes festes,
doncs,
ells feien les 40 hores...
Ho feien abans.
Ho feien abans.
És a dir...
Era com un acte de purificació
per allò que ens vindrà.
Però això és molt còmode, no?,
de dir, mira,
jo demano perdó
i després faré
que em doni la gana,
que està molt bé,
no?
Sí, sí,
però ho feien així.
És a dir,
feien com una prevenció
a tots els pecats
que podrien cometre
durant el període del carnaval.
Ja no es fa, això, no?
Penso que no,
no ho sé.
I després,
o no, clar,
va estar prohibit
des de l'any 36,
va estar prohibit
i el que par viscut
en l'actualitat
són la memòria
d'aquells carnavals
que va tant
l'adveniment de la democràcia
es va reiniciar
en moltes poblacions.
I tota la recuperació
de les festes populàries
en particular aquesta.
Per exemple,
l'any 79,
doncs,
és quan se va fer
el carnaval a Reus
i en canvi Tarragona
crec que va ser
l'any 82.
I es va intentar
recuperar, doncs,
el que parlaven
d'abans
les festes del carnaval.
L'únic que, clar,
hem de pensar
que el carnaval
que es podia fer,
les festes que es podien fer
en el segle XVI,
en el segle XVII
és molt diferent
del que es podia fer
en l'època,
per exemple,
del XIX,
quan hi ha els avenços
de la modernitat
i havien posat
una mica
la igualtat
entre les persones.
Vull dir,
no eren tant
els greuges comparatius
i, clar,
el carnaval
que ens ha arribat ara
ja és molt amissat
del que es feia llavors.
Ara,
aquí s'atreveix a més
no per tema de censura
sinó perquè tingui el cap
més per aquestes coses
fer una miqueta
d'ironia
i sàtira política,
però generalment
és un carnaval
més de lluïment
i de festa al carrer,
de vall,
de diversió, no?
Això també ve donat
perquè, clar,
vull dir,
en l'actualitat
la cultura de l'oci,
del temps llibre...
La societat més benestant,
etcètera.
S'ha posat una miqueta
tot en línia,
vull dir,
l'oci que fem la gent
és una miqueta preparat
i en molts casos,
generalment,
ho veiem,
que els carnavals,
doncs,
d'ara ja no s'assemblen
els d'abans
i hi ha llocs
que sí que van recuperant
petites tradicions
que ho van posant
els seus seguissis,
personatges,
però, clar,
és un carnaval
que s'ha copiat
una mica d'altres bandes,
vull dir,
que és un carnaval
que inclús amb la música,
la música ja no és
les cançons
que es cantaven
allà vorens
ni els diàlegs
que s'establien allà vorens,
sinó que són,
doncs,
músiques que són més
de greu,
de xauxa,
que ens venen de Brasil,
vull dir,
són músiques més festivalleres.
Mentre durant la setmana,
podríem dir,
es concentra bona part
de l'esforç de la gent
que està al voltant del carnaval,
doncs,
a recuperar aquests elements
tradicionals
que també implicen festa,
doncs,
tothom o bona part
dels participants del carnaval
es preparen
per les grans rues
d'alluïment
que generalment
coincideixen
amb el cap de setmana
del carnaval.
Sí,
que és quan la gent,
doncs,
pot anar a veure les coses
i està més disposada,
doncs,
a tindre unes hores,
doncs,
més llargues del dia
per no fer greu.
Hem fet una aproximació
a la Dolors,
a banda que tot s'ho sap,
ha fet una mica de recerca,
sobretot per explicar-los a vostès,
que més enllà de la festa,
allò de tertúlia,
entre estona i estona,
si volen parlar del carnaval
amb coneixement de causa
en propietat,
a la biblioteca disposeu,
doncs,
són textos,
llibres,
que estan a l'abast de tothom,
vull dir,
que estan a la secció de Prèstec,
fins i tot alguns d'ells,
sí que aquí estigui interessant.
Sí, sí,
es poden prendre en Prèstec
i han acabat,
doncs,
ja ho comento.
Els teniu en algun lloc
en particular
o com han de fer la recerca?
Com sempre,
més o menys,
quan fem coses així
una mica destacades,
quan entrem a la biblioteca,
al hall,
tenim una taula
que l'anomeu
el tema de la setmana
i aquesta setmana,
des de la setmana passada,
que estem ja
amb el tema de carnaval
i a banda,
doncs,
hi ha llibres
que no es poden treure en fons,
però que es poden fotocopiar,
que vull dir,
que tindran tota la informació
que vulguin sobre el tema de carnaval.
Que volen més encara
doncs agosten a qualsevol
de les bibliotecàries
o bibliotecàries de la biblioteca,
que els que són usuaris habituals
saben que no hi ha cap problema,
que de seguida
els donen un cop de mà
per trobar aquell text
o aquella informació
que precisen.
Dolors Soler,
jo no sé si tu ets carnavalera,
a mi em consta
que per carnaval a la biblioteca
algú que altre fa algun gest,
es posa, doncs,
algun llacet,
alguna cosa discreta.
Sí, sí, sí.
No sé si tu ets de les que...
Penso que no.
No m'he trobat mai
amb aquesta...
Molt bé, doncs,
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
i recordar-nos
que més enllà de la festa
no està gens malament
tenir una miqueta
de fons d'armari
que diem
en quant a informació
de la festa
que gaudim al carrer.
Moltíssimes gràcies, Dolors.
Moltes gràcies, Iolanda.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau, bon dia.