.
Ara passen 8 minuts i mig,
han de dos quarts d'una del migdia.
Seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
I obrim el temps de Prisma, aquest espai que reservem cada setmana
en la nostra programació per parlar de temes relacionats
amb el fenomen de la immigració.
Avui ens interessem per una qüestió que alguna vegada
hem tocat, però així, de manera superficial i de manera circumstancial.
Estem parlant de l'atenció mèdica, de la salut
i els col·lectius d'immigrants aquí a casa nostra.
Com a mostra, un votó.
Avui hem convidat Belén Pérez, és matgessa del Cap Catalunya
i forma part d'un programa que ja fa un quant temps
va posar en marxa la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla
justament per atendre la població immigrada.
Belén, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Ho vau posar perquè vau veure que la nostra realitat
canviava a passos enormes, no?
Clar, des dels últims anys el que ens vam donar compte
és que hi havia un col·lectiu, una sèrie de pacients
que arribaven, que eren de diferents països
i que havíem de, bueno, si estàvem realment preparats
per assolir aquest repte, per saber com...
I llavors, a partir d'aquí vam decidir fer un programa
d'atenció a l'immigrant per intentar aportar solucions globals
que milloressin l'assistència als immigrants
i que ajudessin els professionals.
Quina és la situació que vosaltres vau radiografiar,
utilitzant ja que parlem de metges,
per crear, per marcar-vos els objectius?
De quina realitat partíeu?
Bueno, ens vam agafar...
Nosaltres aquest programa el vam iniciar
sobretot a les àrees bàsiques de Torre d'en Barra,
de Calafell i el Vendrell.
Bueno, el que és que amb les dates demogràfiques
ens vam donar compte que hi havia una concentració
d'immigrants molt elevada
que podíem arribar fins a Bonastre, per exemple,
que en el Padró hi havia fins un 13% de la població
eren immigrants.
Amb la qual cosa, clar, ens plantejàvem
que hi havia una part molt important de la població
que, clar, que nosaltres potser no estàvem preparats.
I llavors vam estar mirant també les zones,
vull dir, si procedien del Magreb,
si procedien dels països de l'Est
o d'Àfrica subsahariana.
I a partir d'aquí vam dissenyar un programa
amb una sèrie d'objectius generals i específics
per veure una mica què és el que fèiem.
Objectius, quins eren aquests?
O quins són encara aquests objectius?
Bueno, sí, aquests encara, bueno, anem fent.
A veure, els objectius, sobretot,
dues coses molt importants.
Per un cantó, millorar l'accessibilitat dels immigrants,
vull dir, que fossin trobar la manera
que poguessin accedir als serveis preventius,
sobretot, i que no utilitzessin tant els recursos d'urgència,
sinó que poguessin promoure l'ús adequat de l'atenció primària.
Que coneguessin els circuits, no?
Clar, que coneguessin, que sapiguessin com...
Perquè és una part molt important.
Nosaltres, clar, estem dins i ho veiem molt clar com funciona,
però potser si véns de fora no...
Clar, clar, no tens ni idea de com saps com funciona.
I llavors, per un altre cantó,
vam intentar, potser, millorar la disponibilitat
dels mateixos professionals,
perquè sàpiguessin conèixer les necessitats específiques
d'aquest tipus de població,
que són diferents que unes altres,
amb moltes coses, iguals amb moltes altres.
I llavors, a partir d'aquí,
aquests van ser com els dos objectius generals,
i a partir d'aquí ens vam plantejar uns objectius específics
per cada any, pel 2002, pel 2003, una mica així.
Van crear, sobretot, vam intentar fer cursos
per donar eines de tipus tècnic i cultural
als professionals.
Vam dissenyar un protocol mèdic,
una mica perquè, d'entrada, vull dir,
perquè són immigrants sants, la majoria,
llavors un protocol perquè quan arribéssim,
tenim un protocol dels hipertensos,
per tensos, un protocol del diabeti...
Clar, doncs també per aquesta població.
Però bé, perquè tenien unes característiques,
una analítica bàsica amb una exploració,
i llavors, depenent d'on venien,
si eren determinades zones,
però són unes coses específiques.
Per tant, entenem, Belén,
que un dels objectius principals
era aquella persona immigrada
que arribava al servei d'urgències,
se la tenia, evidentment,
però després se li explicava
i se li intentava entrar
en el circuit habitual de salut,
sobretot en matèria de prevenció,
que és el que s'està marcant
des de les àrees bàsiques de salut.
Clar, i que coneguéssim,
sobretot el sistema.
Vam intentar implicar-nos a tots,
des d'infermeria,
metges, atenció a l'usuari,
una mica tots.
Vam intentar fer uns fulletos
amb informació de com...
això de què era el metge de capçalera,
la infermera,
i com funcionava el sistema.
Comentaves que, en general,
estem generalitzant sempre,
les persones immigrades
presenten un bon estat de salut,
en general no presenten
greus problemes de salut,
la majoria de persones.
També s'ha donat un fenomen
en els últims temps
que arrel del reagrupament familiar,
diguem-ne que aquelles primeres persones
immigrades que venien soles
han estabilitzat la seva situació
amb la qual cosa,
imaginem que la seva salut també
ha millorat en el cas
que hi hagués algun problema
El tema de la prevenció
és un tema que probablement
determinades cultures
no el tinguin assumit
com el tenim nosaltres, no?
Clar, això, a veure,
hem de partir que...
de la bàsica, clar,
ja el concepte de malaltia...
Ja és diferent.
És diferent, vull dir,
a partir d'aquí nosaltres
també ens hem de ficar
en el seu lloc.
Per exemple, la població del Magreb,
insistim molt que estem generalitzant,
la malaltia,
el concepte de malaltia
que puguin tenir
no és el mateix
que podem tenir nosaltres,
les persones que vinguin
dels països de l'est.
Imagino que si parlem
de Llatinoamèrica
hi ha moltes més similituds,
aquí no hi ha grans diferències
en general.
Home, depèn.
A vegades ens pensem
que potser
el Magreb
és més diferent,
però el ser un país mediterrani,
el tenir
una dieta
bastant semblant,
són moltes vegades
més semblants
del que
a priori
podríem pensar.
Vull dir,
jo crec que...
que són petites diferències
de tipus cultural,
potser,
però que evidentment,
en cap cas,
són una gran dificultat.
diferències de tipus culturals,
de vegades
de tipus religiós,
poden dificultar
aquest dia a dia
aquesta atenció primària
a les persones?
Ah, va.
Parlem de les dones,
per exemple.
A veure,
jo crec que
és bàsic
per una part
nosaltres
intentar
entendre
la seva manera
de funcionar,
la seva religió
i intentar adaptar-nos
dins de les nostres
possibilitats
i
igual
que ells.
Sempre,
que és el que deies tu abans,
estem generalitzant,
sempre te trobes
algun cas
que és més complicat,
però en general
jo crec que tampoc
penso ara,
Vilén,
posem exemples
pràctics
en la nostra cultura,
generalment una dona
doncs es queda embarassada,
fa un seguiment
al mèdic,
al metge,
perdó,
doncs les seves ecografies,
la seva atenció,
amb una persona
d'una altra cultura,
amb una religió
molt concreta
que pot ser
doncs de l'islam,
d'allò on sigui,
es fa el seguiment
exactament igual
o es pot fer
exactament igual?
La majoria de casos
ho fan
més o menys igual,
vull dir,
és més un problema
potser,
ens trobem,
jo penso,
un problema més
d'accessibilitat
al sistema
per tema d'horaris,
per tema de feina,
perquè no tenen cotxes,
perquè no poden
arribar a les consultes,
per un tema de temps,
perquè no tenen
on deixar els altres nens,
que per un problema
de religió,
que sí,
que hi ha alguns casos,
però potser són els mínims,
el que passa és que
moltes vegades
ens en fixem més,
però la majoria
en general
segueixen els seus controls
com qualsevol altre.
Dones que no tenen
cap problema
en absolut
que el professional
que els visita
sigui un home
o un metge
o una metgesa,
no?
No hi ha cap problema
en general.
No hi ha cap problema
i se fan els seus controls
normalment per la comadrona
i quan arriba
l'hora del parc
el ginecòleg
o la ginecòloga
en aquell moment
que hi hagi.
I els hàbits i costums,
ja que hem parlat
del parc
després de parir,
els hàbits i costums
que poden tenir
determinades cultures
diferents als nostres?
Home, això potser
t'ho explicaria...
S'ha d'anar a fer
una mica un joc.
Clar, vull dir,
és qüestió d'entrar...
Home, això
qui ho sap molt, molt bé
són les comadrones,
però de totes maneres,
a veure,
jo crec que és
el que he dit abans,
una mica explicar-los
com funcionem aquí,
a veure,
i com, bueno,
com dintre de les seves coses,
com poden seguir fent
les seves tradicions.
Vull dir,
amb això no hi ha...
Pensa ara, per exemple,
el tema dels nens,
revisions pediàtriques,
hàbits alimentaris,
tot aquest tipus de coses,
s'ha de fer una tasca pedagògica
a la consulta, no?
Clar, clar,
però, per exemple,
el tema, clar,
les revisions,
les revisions
és complicat,
doncs per això,
perquè, bueno,
que tothom se'n recordi
moltes vegades,
fins i tot els d'aquí,
no ens recordem
de què els toca la revisión.
Ja toca,
de què ha passat un any, no?
Sí.
I, bueno,
però, per exemple,
el tema de les vacunes,
parlo des de la meva experiència
professional,
que potser de pediatria,
però, vamos,
que està molt...
vull dir,
no hi ha gaires problemes
amb les vacunes,
més o menys van seguint...
Clar,
el que passa és que, bueno...
A l'escola també deu jugar
un paper important,
que fan aquesta revisió periòdica
de si les vacunes
dels alumnes del centre
estan al dia,
tot aquest tipus de coses.
Sí, clar, clar.
Als metges,
a les infermeres,
al personal autòcton,
podríem dir-ho així,
els ha costat molt
adaptar-se a aquesta nova realitat?
Bueno,
hi ha de tot.
Ja, clar,
pensa que és el...
Bueno,
el que comentàvem abans tu i jo,
que com a persones
nosaltres tenim els nostres
perjudicis i això
és inevitable.
És inevitable,
vull dir,
tu,
quan te trobes algú davant,
ja per si empatitzes més
o empatitzes menys,
vull dir això.
I clar,
hi ha gent que li ha costat menys
i hi ha gent que li ha costat més,
però, bueno,
jo crec que des de tots
hi ha una intenció
de tirar endavant
i de, bueno,
d'entendre una mica
aquesta realitat
que tenim ara
i fer-ho el millor possible.
I l'idioma, Belén?
A vegades penso,
per exemple,
unes instruccions senzilles
d'una recepta
d'un tractament mèdic,
deu tenir
algun que altre problema,
això, no?
Clar,
l'idioma és el gran...
Bueno,
no,
tampoc és el gran problema,
però vull dir és...
El problema...
El tema és el temps,
el temps a les consultes
d'atenció primària,
que tots sabem
que és justet
i...
No ens hi podem estar...
I que, clar,
si ja tens el hàndicap
d'entendre
una altra persona
que ve d'una altra cultura
amb una altra...
Doncs clar,
això encara se't fa més curt.
Nosaltres vam estar reivindicant
durant temps
el tema dels mediadors socioculturals
i el que passa és que,
bueno,
que clar,
però de totes maneres
els mediadors
te solucionen
casos concrets,
però tampoc...
Bueno,
és una mica,
al principi,
intentar
tenir una mica de paciència
i a poc a poc
ells també van aprenent l'idioma
i...
És un problema de temps,
vull dir,
si tinguessis mitja hora
per la consulta
acabaries entenent-te.
Clar,
però no hi pots dedicar
tant de temps.
Però hi ha una cua darrere,
no?
És difícil.
Déu-n'hi-do.
Comentaves,
i aviam,
això ho veieu
en el dia a dia
en les consultes mèdiques,
però de fet
és una qüestió
que s'està apuntant
moltíssim
des dels diferents col·lectius
que treballen
en temes d'immigrants.
S'està detectant
una àmplia problemàtica
psiquiàtrica
i psicològica.
Patologies emocionals
a conseqüència
del trauma
de la immigració.
Malalties mentals
que sorgeixen directament
de la situació
que provoca la immigració.
Clar,
és que a veure,
tots hem de tenir en compte
ja,
bueno,
que la immigració
és un
un aconteixement vital
estressant,
vull dir,
clar,
i com a tal,
i
doncs
produca una sèrie
de patologies
doncs això,
psicològiques
que estan molt ben estudiades
i que vull dir
des de
llocs on
ja porten anys
estudiant
aquest tema
com és el
doctor Txotegui
a Barcelona,
doncs
bueno,
el problema
és que,
clar,
és el...
El mateix que dèiem
abans de l'idioma,
no?
És el problema
del temps
i dels recursos
que, bueno,
que tu saps,
ho veus,
però, bueno,
poquet a poquet
a mesura que anem,
doncs anirem.
Diries que és una
de les qüestions
mèdiques
diferencials
d'aquest col·lectiu
respecte a la població
autòctona
que podries dir
que està afectant més...
Clar,
jo crec que és un tema
molt important
perquè, a veure,
el dol migratori
és una cosa
molt important
i que és,
bueno,
que clar,
si ets aquí
no ho tens,
això.
Vull dir,
ens hem donat
compte...
Té un nom
que és dol migratori?
Sí,
el dol migratori,
vull dir,
el procés
de deixar el teu país,
la teva cultura,
els teus amics,
la teva terra,
bé,
clar,
això...
Si no es fa
el procés del dol,
aleshores queda un trauma.
Clar,
bueno,
has de fer aquest procés
i hi ha gent
que ho fa millor,
hi ha gent que li costa més,
hi ha gent que li costa menys,
també una mica,
depèn de com te trobis,
de les circumstàncies
que te trobis aquí.
Clar,
també influeix molt
l'ajuda que tinguis aquí,
com ho vegis.
que tipus de coses
les detecteu també
a l'assistència primària,
no?
Sí,
clar,
se detecten,
el que passa és que és complicat,
és complicat.
Potser jo crec que és la patologia
ara per ara
més important,
perquè a diferència
del que podíem preveure
en un inici
que hi hauria
moltes malalties
importades,
ens estem donant compte
que et suposen
un petit percentatge
que no hi ha tanta
malaltia importada
i que les hem de conèixer
perquè, clar,
són malalties
que no estem habituats,
però que l'avançant
psicològic
és molt important.
Jo recordo que fa molts anys
al començament
del fenomen migratori
es parlava
de les malalties
tropicals,
i realment
era un bluff
perquè no es va detectar
cap problema
en algun cas aïllat
d'algun tipus de malaltia,
però...
Suposen un petit percentatge
de malalties tropicals,
evidentment,
qui ve de països
sub-saharians
té una sèrie de malalties
que nosaltres
que hem de conèixer
per saber-les identificar,
però una vegada
identificades
no hi ha més problema
per poder-les solucionar
justament aquí,
que tenim recursos,
però ja t'he de dir
que és un percentatge petit.
La majoria
són immigrants sants,
però en canvi
tot el que és
el del migratori
és una cosa molt important
i que, bueno,
encara estem aquí.
però, en principi,
entenem pel que ens expliques,
Sant Belén,
que els professionals
que treballen en zones
on hi ha una població
immigrant important
en quant a nombre de persones
segueixen aquest protocol,
s'han preparat d'aquesta manera,
però en principi
totes les persones
immigrades,
ja sabem que en aquest país
la salut té l'atenció sanitària
i és universal
per a tothom
exactament igual
independentment
de la seva situació legal.
És a dir,
segueixen els circuits
exactament igual
que els seguim
les persones autòctones,
no?
Sí, exactament.
No hi ha cap diferència.
En principi,
nosaltres,
bueno,
se pensa
que, bueno,
que han de seguir
un sistema normalitzat,
vull dir,
que han d'estar
dintre de l'assistència
normalitzada,
vull dir,
han de seguir un...
han de seguir...
Bueno,
com tots els altres.
Hem de poder
integrar-los
dintre dels seus protocols,
evidentment,
com el que he dit abans,
un protocol d'hipertensos
i que els professionals
han de tenir uns coneixements,
però a partir d'aquí,
doncs,
dintre del sistema normal.
amb aspiracions
que es pugui fer cada cop
alguna cosa més,
no?
Clar,
sempre tens ganes
no sol amb aquest tema,
sinó amb tots
que puguem fer,
que donar
la millor assistència possible.
Molt bé,
Melinda,
et sembla que podem afegir
alguna informació més
que pugui ser d'interès
als oients?
No haurem de tornar a parlar
més endavant
i especificar una mica més.
Avui volíem fer
una primera presa de contacte
del que és l'atenció sanitària
als immigrants.
Bueno,
una mica això,
que sàpiguen
que qualsevol pacient
immigrant,
que no té cap problema,
que pot accedir
al sistema sanitari
sense cap problema
i que...
Amb el bo i el dolent del mateix.
Sí, sí,
clar,
amb les seves coses bones
i les seves coses dolentes,
que tots sabem,
però bueno,
que en principi
no ha de ser tractat diferent,
ni per millor,
ni per pitjor,
que som d'aquí.
Melen Pérez,
matgessa del CAP Catalunya,
integrant d'aquest programa
específic
per a la població
immigrada
de la xarxa
sanitària social
de l'Hospital de Sant Pau
i Santa Tecla.
Gràcies per venir a la ràdio.
Molt bé.
Bueno, a veure,
t'esperem un altre dia.
Molt bé,
moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.