Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut. Setmana dels Barbuts fa més fred després del que vam dir.
La setmana passada sembla que tu parles massa.
Sí, sí, ens va escoltar.
S'està complint la previsió del temps i la previsió també del que és la tradició i el refanya.
Diu, per Sant Sebastià fa un fred que no es pot aguantar.
Home, una mica exagerat.
Si més no, la ciutat de Tarragona es pot aguantar perfectament,
perquè sí que han baixat les temperatures, però no tenim un hivern rigorós.
No, tot i que aquest cap de setmana ha fet molt de vent i...
Ja ho dius per Sant Sebastià tramuntant a l'Empordà.
I això sempre fa referat a les temperatures.
Tot i així, evidentment, els sants que tenim aquests dies,
crec que especialment Sant Antoni i Sant Pau,
que són els dos sants, jo diria, especialment coneguts
en relació amb el tema del fred i de l'estació,
sempre van junts.
Normalment a les representacions de Sant Antoni,
Sant Antoni i Sant Pau van acompanyats i van temptats,
diguéssim, pel dimoni.
Llavors, són dos sants que, per el seu aspecte,
hi ha normalment Eremita,
i pel seu aspecte, amb les capuixes,
amb aquelles bates fosques i tal,
les representacions teatrals
sempre han tingut aquesta característica de Sant Ivernal.
Llavors, la succint...
És curiós perquè a vegades resulta que algunes de les llegendes
es situen en zones una mica més aviat caloroses, no?
Vull dir que també a vegades les imatges es van transformant.
La majoria de sants duen barba, no?
Sí, tot i que depèn molt de la iconografia, per exemple...
Però en general...
Sant Antoni i Sant Pau, la majoria d'iconografies
i les representacions també teatrals porten barba, no?
Però, per exemple, un sant, que és el sant d'avui, no?
Que és el sant Sebastià,
doncs, les quatre imatges que tenim aquí al davant,
doncs, podem comprovar que hi ha algunes que em porten barba
i hi ha altres que no, no?
Vull dir que és una cosa que pot variar molt.
De fet, crec que depèn molt també de l'estil
i a vegades de l'autor.
Jo crec que amb això tampoc...
Sempre m'agrada recordar que hi ha qüestió
que fa dos anys per Nadal,
quan vam fer una sèrie de desmitificacions de Nadal,
vam explicar el tema dels reis mags, no?
Que depèn del segle, el rei Baltasar és negre o no és negre.
Per tant, vull dir que això també s'ha de desmitificar una mica
i a vegades, doncs, la mateixa edat del sant,
de quan es pinta o quan...
i en quin moment de la seva vida està dibuixat
també fa canviar la imatge que tens d'aquest sant, no?
Això succeeix.
Segur que han intuït amb aquesta introducció informal,
com sempre, de l'espai,
que després de moltes setmanes
tornem a parlar de sants, justament per això,
perquè és una setmana de sants prou rellevants,
prou significatius,
i de tant en tant sí que ens agrada fer una mirada al sant oral,
tot i que no és l'objectiu d'aquest espai ni de bon tros.
Però tant en tant sí que ens agrada fer aquesta mirada.
I a més, el Sant Sebastià,
el Sant Sebastià, que és el sant d'avui,
és patró de localitats tan properes com Constantí o la Canonja.
Sí, doncs, primerament fan festa,
algunes més llunyanes com el Marroig,
que les hem fet aquest cap de setmana,
i primer relacionat amb allò que explicàvem de l'atzar o del joc,
per exemple, una de les tradicions que es fa al Marroig,
encara avui en dia són els guilandus,
que són els guilandus.
Allò que parlàvem dels guilandus,
són captes d'aquestes, en el fons.
Sí, sí, i ho fan per aquesta, per Sant Sebastià?
S'ha fet el cap de setmana anterior, si no m'equivoco,
i evidentment no vol dir que,
malgrat que s'ha de coïn els caps de setmana,
puguin mantenir alguns oficis religiosos amb els dies que parten.
Això no ho diu la tradició,
però jo tinc la sensació que aquesta període,
de l'hivern, de mitats de gener,
és un període com a molt exultant,
de molta festa.
Per exemple, avui es presenta la festa de la Calçotà de Valls,
que sí que és una festa com a molt més tardana,
però sí que omple d'aquest ambient.
Ja han començat les representacions de Tres Toms.
És un període ric en festa.
Sí, perquè no hem d'oblidar que procedim
d'una economia agrícola i ramadera,
i precisament molts d'aquests patrons
tenen aquesta vinculació.
És a dir, quan parlem de Sant Antoni,
és la festa major de l'hivern,
en el fons podem dir a tot el conjunt dels països catalans,
i té aquesta vinculació clarament definida
i sense cap mena de dubte amb el món de la païsosia
i amb el món dels ramaders i dels traginers,
també en alguns casos.
Però, per tant, aquí hem de fer una mica d'herència històrica,
és normal que aquest període sigui molt conredat.
De fet, venim d'un moment,
nosaltres el programa sempre el fem,
i sempre trobem elements,
però el que és cert,
i els bitllets també potser ho observen,
que a la tardor sempre fem alguna sèrie així de més inventiva.
Sí, hem de filar més la imaginació.
Perquè hi ha menys sentets i hi ha menys celebracions.
Podem dir que aquesta és la realitat.
Sí, de fet, allò treus tots sants i poca cosa més.
Sí, bueno, depèn de cada zona,
evidentment, si hi ha algun, no sé,
si hi ha alguns escuters,
algun ollet d'alguna població,
que la seva patrona fos la puríssima,
doncs em dius,
m'estàs carregant la meva festa major,
quan no és el cas.
Però vull dir que sí que és cert que hi ha una inflexió,
és a dir, després del gruix de l'estiu,
majoritàriament és on se concentra en moltes de les festivitats,
la tardor és una mica com la natura,
com les persones,
que és una època més de replegament.
I, en canvi, a partir d'allà,
ja coincidint amb el Nadal,
ja hi ha un període d'increment progressiu
que jo penso que abasta clarament fins a la primavera.
Perquè, mira, venim del Nadal,
les festes patronals d'hivern,
amb tot el tema de Sant Antoni,
el tema de tres toms calçades a banda...
Tu has introdut...
Vindrem al Carnaval.
Has introdut el tema de la gastronomia,
que és molt important.
Els apats comunitaris també són ara que comencen a revifar-se.
Hi ha molts en aquesta època,
la calçada potser és dels més coneguts,
la xetonada és un dels altres vinculats,
en aquest cas, el Carnaval,
que aquest diumenge començava ja
amb aquesta ruta del xató,
que començava a Vilafranca,
però hi ha d'altres que es van fent,
hi ha impostos...
Hi ha gent parables fins a l'estiu, eh?
Hi ha diferents celebracions
que en aquest moment és quan realment augmenten,
d'explosió,
és a dir, quan es produeix aquest salt.
Jo diria que és una mica la història
que ens ha portat aquí,
sumada amb l'adequació,
amb festes que tenen un mig apartat d'història
i mig apartat de, diguem-ne, turisme gastronòmic,
com alguna d'aquestes que explicava.
Parlem de Sant Sebastià.
Bé, sí, Sant Sebastià és un sant,
doncs, d'aquestos que jo diria
té una part de llegenda
i una part d'història barrejada.
és un màrtir romà
i, de fet, hi ha algunes fonts que ens expliquen
una mica com ha anat tota la seva història, no?
El que és cert és que
sabem que
per diferents fonts,
des de martiris apòcrifs,
martiris més o menys reals,
comentaris d'alguns altres sants,
com per exemple Sant Ambrosi, no?
Creia dedicar uns salms, no?
Sabem algunes dades que ens permeten, doncs,
explicar algunes coses, no?
Entre les versions que hi ha,
creuant llegendes i història,
doncs, podem veure que
se'l situa sovint
com fill d'una família
a mig camí entre Narbona i Milà,
un personatge funcionari romà,
de l'imperi romà...
De Casabona, doncs.
Sí, podríem dir que Gana no passava,
en aquest cas.
Bé, però vaja,
funcionari romà de la Gàlia,
és a dir, de la zona del que seria
l'estat, la província...
O l'Astèrix.
Exacte.
Però, en aquest cas,
no de l'Astèrix,
l'Astèrix és la Gàlia Nord,
és a dir, la Gàlia Sud.
Vull dir, la Narbona és la zona de baix.
Bé, en tot cas,
és un personatge que té aquest origen
i l'altra història,
l'altra part de la història important
és el seu martiri,
que curiosament no té lloc aquí,
sinó que ell, doncs, una mica...
Suposo que per aquest conjunt de sants
que, d'una mica, neixen en aquest ambient romà,
concretament, sabem,
parlem d'un martiri de l'any...
Bé, més o menys,
de l'any 350, aproximadament,
en aquells...
Se té constància,
ja no vol dir que succeixi aquells,
però se té constància
en aquell període romà.
Per tant, hi ha una sèrie de sants
que provenen d'aquests orígens romans,
però que, en canvi,
acaben derivant-se,
acaben sent cap a aquests primers màrtirs,
sants del cristianisme.
Abans, a micro tancat,
parlàvem una mica també
del cas de Fructuós,
Auguri, Eulògic...
S'escalda mà, si no n'hem equivocat.
Altres vegades hem fet el programa
i hem dedicat...
Els hem dedicat més d'un programa
a aquests...
Aquests sants locals.
...patrons a l'ombra de la ciutat,
podríem dir, no?
Patrons reals.
Reals, però que en l'actualitat
no se celebra.
Exacte, exacte.
Però vull dir que real...
Se celebra, diguéssim,
no com a festa de la patronal,
però sí que amb la litúrgia,
sí que es manté, no?
En tot cas,
formaria part d'aquests primers màrtirs,
és a dir, que molts d'ells
conviuen encara amb l'època romana
i són castigats, diguéssim,
per la seva professió de fe.
En tot cas,
sembla que Sant Sebastià
precisament es va ser martiritzat a Roma
per un fet gairebé simbòlic,
perquè va anar a Roma
a testimoniar la seva fe cristiana
i precisament això va motivar
que allà fos perseguit i castigat.
una mica perquè a Roma
en aquell moment estem parlant
que és l'epicentre
de tot l'imperi, no?
I és un lloc on encara,
doncs,
i podem dir que hi ha una presència
més simbòlica del poder, no?
Per tant,
per això se situa allà, no?
Bé,
en tot cas,
és un sant
que ha martiritzat a Roma
i que és enterrat
en una catacumba romana,
també és un altre dels temples,
no?,
podríem dir,
del primer cristianisme, no?
que es té documentat, no?
En tot cas,
la veneració d'aquest sant,
evidentment,
existeix ja des d'aquest moment romà,
però té la seva gran exposió
a l'edat mitjana,
com succeeixen molts
d'aquests personatges
que tenim documentats
en aquesta època, no?
De totes les formes,
podem dir que
aquestes dades històriques
sempre s'amaneixen
amb tota una sèrie de prodigis,
de conversions,
de discursos de fe cristiana
i al mateix temps
de multitud de suplicis
que vés a saber
quins eren reals i quins no.
Això és el que capta l'atenció, no?
Sí.
Realment.
Sí, però curiosament,
també aquí en aquest sant,
doncs,
no només és una informació medieval,
que potser és la més truculenta
i la que a vegades nosaltres també
n'hem fet,
ara fa temps que no,
però no hem fet més expressió,
sinó que també sempre...
Ens hem moderat molt
en aquestes coses.
No, perquè no fem sentets a vegades
i llavors quan no fem sentets
doncs ja reduïm el tema, no?
Ara fem una mica més de disjoc
i això els últims programes.
Bé, en tot cas,
sabem que una de les primeres versions
i potser de les més truculentes
va ser procedent dels mateixos narradors
o dels mateixos literats romans.
Contemporanis, com si diguéssim.
No, una mica més tard.
Més tard.
Cent anys més tard,
però de mitjans del XV,
i això fa que...
Perdó, mitjans del segle V,
perdó.
Això fa que, bé,
sigui encara una mica més moderat
el relat que no després
les versions aquestes
que ens arribaran
de tipus medieval, no?
De fet,
el San Sebastià,
curiosament,
també una de les altres facetes
que ens ha arribat d'informació
és
la teatral, podríem dir,
perquè ens ha arribat
a moltes versions
on acompanya la lluita
entre tropes cristianes
i tropes mores.
això és una altra font d'informació
ja segurament medieval,
però és un San Sebastià
no és molt curiós
que acompanya les tropes cristianes
en defensa dels turcs.
Això,
potser la població
on s'entén més constàncies,
les representacions teatrals
que hi ha a Barcelona
a l'edat mitjana,
hi ha moltes
que apareixen
en Sebastià
amb,
i tant,
apujat per tropes cristianes
contra el turc,
quan realment
és un personatge...
Sí,
si és a l'època romana
no sé què feia
a l'edat mitjana.
Exacte,
històricament no,
però vull que sí que
això succeeix
amb les obres teatrals,
vull dir que
crec que sí que...
i després també
hi ha una altra cosa curiosa,
que és una d'aquestes iconografies
també,
que vas a saber per què,
per posar alguna
de les anècdotes,
és que
precisament
en la ciutat valenciana
que és xàtiva,
que,
doncs,
com sabeu,
té certa vinculació
amb tot això
dels retrats
i dels quadres
que si són
d'un rei o no són d'un rei,
si es posen cap a punt,
cap a baix.
Bé,
hi ha una peça
que és un retrat
de Sant Sebastià
que,
tradicionalment,
vés a saber per què,
s'ha identificat
aquest sant,
aquest retrat
d'aquest sant,
amb un dels poetes
més importants
de la literatura catalana,
que és Eusias Marc,
un poeta,
doncs,
medieval,
que li va dedicar,
doncs,
per exemple,
el Raimon,
doncs,
li va dedicar
un extraordinari disc,
acompanyat d'una orquesta
sinfònica valenciana
i moltes cançons
i molts poemes.
Curiosament,
és una d'aquestes
desvirtuacions
que s'ha produït
per tradició,
però s'identifica
la imatge
de Sant Sebastià
amb el retrat
del poeta
Eusias Marc.
Vull dir que
hi ha moltes coses
d'aquestes
que succeeixen.
Però vaja,
això podríem...
Això.
Entre les llegendes
que es desenvolupen...
Aquí, aquí.
Vinga, va,
anem a la llegenda.
Aquests apunts
també són...
hi ha alguna vinculació
més que de funcionari,
una vinculació ja
de soldat,
podríem dir.
Sembla que
els emperadors
Maximiar i Dioclesià
van formar part
de la Guàrdia Pretoriana
i sembla que
una carrera
absolutament
de progressió ascendent.
Deixa'm fer un parèntesi.
Per tot el que ens vas explicar
en els programes,
aquests emperadors
realment
tenien una cursa
com a emperadors
sanguinaris
perquè, escolta,
bona part dels martiris,
dels sants màrtirs
la devem
a aquests emperadors, eh?
Sí, sí, sí.
Tenen un currículum
extraordinari
en aquesta matèria.
Sí, però fixa't que
moltes vegades
també carreguen
contra els seus propis
seguidors, eh?
Perquè, precisament,
en tot cas,
aquest personatge,
de Sant Sebastià
va estar a les ordres
d'aquests emperadors,
el van ascendir,
va progressar
en la carrera militar,
el van integrar
en la seva guàrdia personal
i el problema
sembla que va venir
en el moment
que Sant Sebastià,
aleshores no era Sant Sebastià,
aleshores era Sebastià només,
va utilitzar
aquesta confiança
que li donaven
als emperadors
per oferir
una protecció especial
als cristians
de l'època, no?
Això van considerar
una falta de la lletat, no?
I aquí va haver
començat
els problemes del Sant.
De totes formes,
per exemple,
hi ha, doncs,
també personatges
vinculats
als emperadors,
com són
diferents
prefectes,
diferents
càrrecs
també de la guàrdia
pretoriana
que van sent
convertits
i catequitzats
per part
de
Sebastià,
vull dir,
es veu que la cosa
realment
no va ser només
un bolet,
sinó que van haver
diferents intervencions
d'aquest tipus, no?
La persecució
una de les més
importants
està atribuïda
a un personatge
curiós
que es diu
Aquili,
que es veu que va ser
un d'aquestos
més sanguinaris
que va existir,
perquè les cròniques
diuen que en van fer
moltíssims,
moltíssims,
moltíssims
de morts
i de martiritzats,
també, no?
sembla que
a més a més,
a mi m'ha semblat
curiós
quan llegim
aquesta font d'informació
perquè
sembla que és
un antecedent
d'aquests
crims massius
que han succeït
malauradament
en els darrers temps
que es van descobrint,
no?
Curiosament,
en aquest
temps coetani
de Sant Sebastià
sembla que
aquest personatge
Aquili
tenia una certa
cel
i un cert
interès
en
amagar
alguna de les massacres,
no?
És a dir,
que ja estem
en una època
o Sant Sebastià
representa una mica
aquell sant
que
està
travessant
la frontera
entre
el,
podríem dir,
entre els martiris
més truculents
i més
evidents
en aquell moment
que ja
cal començar
a amagar
aquesta situació
perquè comença
a ser mal vista.
I això
em sembla
curiós,
no?
És a dir,
perquè ja...
Es practicava
exactament igual
però diguem-ne
que no tenia
aquest valor
exemplificador
de fer-ho molt públic
i mostrar-ho
com a mínim
hi havia...
Amagar-ho com a mínim.
Hi havia
alguns elements
que ens permeten
veure que
hi ha una
inflexió,
no?
Segurament
aquí podríem trobar
molts sants
que després van ser
martiritzats
posteriorment i tal,
però en tot cas
sembla
curiós,
no?
En tot cas,
el cas
de
Sant Sebastià
encara va ser exemplar
perquè realment
se li va
aturcar
un suplici,
un martiri
de fletxes,
és a dir,
un martiri
molt militar
perquè ell realment
forma part d'aquesta
cadena militar
i, bueno...
Abans a etejar
i així va morir.
Sí, sí, moltes de les
iconografies que surten
encara en processons
de diferents zones
apareix
Sant Sebastià
amb aquesta
sageta
o amb aquestes
sagetes
doncs
martiritzades
normalment
amb el tors nu,
vull dir que
és un dels personatges
que, bueno,
diu que va ser lligat
amb un pal,
amb el tors nu
i ha sagetat
amb, doncs, bueno,
amb tantes fletxes
diuen algunes narracions
que semblava un erissó,
no?,
de com va quedar,
no?
A la nit
una de les llegendes
explica que
es va, bueno,
el van abandonar allà,
es va quedar allà,
diguéssim,
al pal lligat
amb totes les sagetes
i, bueno,
sembla que
van ser els mateixos
cristians
doncs que d'amagat
van recuperar
el cadàver del sant
i li van donar
sepultura
en aquesta catacumba,
una mica
fan també
aquest parentès,
no?,
amb la figura màxima,
no?,
en Jesucrist
en el sentit
que són també
els mateixos cristians
els que li donen
enterrament.
Alguna de les versions
explica que
quan van
a recollir
el que creuen mor
encara no,
encara estava viu,
que va ser curat
per una
dona
d'una família noble
que es va recuperar
miraculosament
la seva salut,
bueno,
i alguna
de les versions
encara va més enllà
i diu que
ell
desafiant
va anar
a l'emperador
i
que estava
resant
en un temple
d'alguna divinitat
cristiana,
romana,
perdó,
i ell va proclamar
novament
després d'aquest primer martiri.
Allà amb les fletxes
i que té la mara.
No, no,
hi ha curat,
curat, eh?
Però, bueno,
després d'aquest martiri...
Com una aparició,
vaja.
Sí, sí,
van anar
a proclamar
a la seva fe cristiana
i aquí, doncs,
la versió, doncs,
ja sembla que s'acaba,
doncs, va ser realment
ja castigat a mort.
Hi ha diferents,
com sempre,
versions,
algunes truculentes,
no?
Algunes que parlen
de flagellacions,
algunes que parlen
de que per evitar
el que havia succeït
en la primera recuperació
del cadàver
l'agafen els romans
i el tiren
amb una claveguera
perquè no pugui ser
recuperat el cos,
vull dir,
hi ha tota una sèrie
d'històries truculentes,
depèn de la versió,
no?
Bé,
en tot cas,
sembla que
que Sant Sebastià
amb alguna de les més suaus
doncs s'acaba apareixent
doncs,
amb aquestes famílies
doncs,
més nobles
que s'havien anat
convertint
i,
bé,
es revela
on està el seu cos
perquè demana
que siguin
enterrats.
Llavors,
en sepultura cristiana.
Bé,
dins de l'època
en les catacumbes
dels cristians,
no?
Doncs,
juntament amb
Sant Pere i Sant Pau
que com bé sabeu,
doncs,
per exemple,
Sant Pere també ha hagut
tota una mitologia
d'on ha estat a la tomba
de Sant Pere,
no?
D'on va bé,
no?
I n'hi ha
i s'ha escrit molt,
però sembla que
en aquestes catacumbes primeres
doncs,
que se'ls entra res allà,
no?
Bé,
aquesta seria una mica
la part final,
no?
Sembla que a partir d'aquí
es deriven moltes proteccions
perquè el fet...
És el que t'anava a dir
per acabar
perquè el rellotge
ens empanta una mica
el...
Aviam,
qui té
allò
aquesta allò
amb advocació
per Sant Sebastià?
Bueno,
hi ha moltes
però el fet
que va ser martiritzat
de molt jove
sembla que
ha estat considerat
de model
i protector
dels joves,
no?
Després,
també,
ha estat considerat
un dels patrons
importants
de la ciutat de Roma
per aquesta
vinculació,
no?
Com a mínim
fins al segle XVI,
no?
I després,
doncs,
també,
de fet,
ja sota el seu
on estava aquesta catacumba
hi ha documentats
amb nombrosos miracles
i tal
sobre aquest tema,
no?
I després,
també,
més modernament,
doncs,
ha estat
vinculat
com bé se sap
al moviment gai,
no?
En el sentit...
Amb el patró
del col·lectiu gai,
també.
Sí,
sobretot,
també,
per la seva...
doncs,
jo crec que és
pel tema més estètic,
no?
És un sant
que normalment
apareix...
Sí,
perquè,
de fet,
la seva trajectòria
militar
no fa pensar que...
Sí,
sí,
sí,
però vaja,
vull dir que
realment
hi ha moltes,
moltes,
moltes versions
que el presenten
d'aquesta manera,
no?
Molts pintors,
no sé,
de Rubens
a Ribera,
diferents...
Probablement
per aquesta vessant
més estètica,
és la que s'ha conegut
sempre més a Sant Sebastià,
no?
Sí,
però hi ha versions
més light,
acostumari català...
Què diu?
Una mica sigui,
una mica sigui...
No,
no,
li dona una altra imatge
com un pescador
de canya
i una cosa així
una mica més...
més d'això.
De totes formes,
hi ha una pel·lícula
que jo crec que també...
Com un pescador de canya
és que també una mica
en Carre Implonet,
el tema...
I ubicat a Barcelona,
que imagina,
havia de pescar
el Besòs o el Llobregat.
Una mica pillat,
que es diu.
No,
de totes formes,
el que és cert
és que sembla
que això ve
d'una influència
cinematogràfica,
és a dir,
que hi ha un moment
que hi ha una pel·lícula
que es diu Sebastià
i que...
a partir d'allà
sembla que es vincula
a aquesta afiliació
més gay i tal
i que després també
va anar lligat
amb altres obres artístiques.
Però jo crec que
un moment d'inflexió
és realment més modern,
al segle XX,
quan hi ha aquesta obra
que ens explica
la vida del Sant
d'una altra manera
i que, bueno,
són la fitxa artística
de la pel·lícula.
Doncs no la conec massa,
però, bueno,
són dos artistes
del cinema molt important,
dos cineastes
que, bueno,
que sembla que van orientar
aquesta visió.
Això ha succeït
amb altres fenòmens
del món del Sant.
de la pel·lícula.