.
Saludem ja Jordi i Bertran,
el nostre especialista en temes
de tradicions i cultura popular.
Em feies una cara...
No cal que ens presentem tant,
que ja ens coneixem de molts mesos
i molt de temps aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Bon dia, Jordi.
Bon dia, bona hora.
Benvingut. Avui en fem una miqueta allò,
com es deien els programes d'abans,
miscel·lània, no?
Avui una miqueta de santets
i una miqueta de celebracions populars de l'estil.
Bé, tindrem un punt de partida dels sants
i llavors a partir d'aquí farem cap a altres coses.
Cap a un altre tema, no? Però vaja.
Santa Margarida.
Sí, avui és la Festa Major de la Riera de Gallà
i és una setmana que s'inicia, diguéssim,
amb aquest sant oral i que té un dens programa
fins al programa de la setmana que ve,
com veurem, perquè realment es van succeint
tota una sèrie de sants.
Avui Santa Margarida, el 22 Santa Magdalena.
Els dies van passant, però després potser
un dels punts més forts era el dia 25,
que és Sant Jaume.
Hi ha molta Festa Major.
Sí, és una de les celebracions que curiosament
ha tingut més renom històric
i fins i tot ara diem que els quets
es tiren sobretot per Sant Joan i per Sant Pere.
Jo encara recordo algunes explicacions de gent
que en tirava molts i que deien que era per Sant Jaume,
encara es feia la tercera.
De fet, eren les tres grans rebelles de, diguéssim, genèriques al país,
Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume,
tot i que, evidentment, també, evidentment,
cada població tenia les seves, en el cas de Sant Magí i Santa Tegla,
doncs Tarragona, o en altres poblacions, doncs els seus sants.
El cert és que és un sant que té una prèdica increïble, no?
Germà de Joan l'Evangelista, personatge, doncs, del cercle dels privilegiats dels apòstols,
decapitat pels rei Herodes...
Herodes...
Tenia tot.
A l'any 42 després de Cris,
és un personatge que va ser molt, molt, molt proper a la figura de Cris, no?
I després que ha tingut aquesta gran extensió,
amb una doble confusió etimològica, no?
Perquè el personatge amb el llatí és el Santi Iacobi,
i després això ens dona aquest Iacobi,
ens dona el castellà d'entrada,
a partir de Sant Iago,
i aquí hi verrà Santiago, no?
És aquesta etimologia Iacobi, Iago, Santiago, no?
I, en canvi, en el cas català de Iacobi, hi sortirà el Jaume, no?
En tot cas és un personatge molt vinculat a l'estat espanyol,
perquè hi ha una tomba romana amb una vila que és Ídia Flàvia,
que és a Galícia, que ja, doncs, s'ha dit històricament
que contenia les restes d'aquest apòstol,
i que realment des d'aquesta vila es va traslladar a Compostela,
que ha estat el gran epicentre de la cultura de Sant Jaume.
I a més enguany que estem d'any de jubileu, doncs...
Però el programa no està patrocinat avui pel Jacobeo.
No, aquí no ens patrocina ningú.
El Jacobeo no patrocina el programa.
Ni fòrums, ni jacobeos, ni res d'això, eh?
Però, en tot cas, és un personatge...
Això és voluntariat absolut.
És un personatge que, evidentment,
ha estat utilitzat després institucionalment, no?
Però, ja en el seu origen, doncs, una mica el trasllat del seu cost...
Per tant, hi ha l'aristocràcia del santoral.
Podríem dir-ho així?
Això no ho havia sentit mai, eh?
Però és que queda bé, l'aristocràcia.
Però allò que dius, no, és que és un personatge que ho té tot, no?
Allò, era una personalitat forta,
doncs, el seu martiri, la seva cosa...
Sí, però, a més, s'han polititzat, també, originalment,
perquè estem a l'època de la...
Just abans de començar-se la...
A vegades, mal anomenada reconquesta d'Espanya,
i llavors hi ha un moment que hi ha un xoc entre l'arquabisbe de Toledo,
que és un arquabisbe, diguéssim, musàrab,
que s'enfronta amb el papa, amb el papat, pràcticament, no?
Llavors, el papat impulsa que l'ordre decluni,
que és una ordre d'origen francès,
precisament per una generarquia amb el papa,
doncs, arribi aquí i extingui el culte de Sant Jaume
a través de l'anomenat, doncs, Camí de Sant Jaume, no?
Que realment el seu origen té una vinculació molt clara
a la constitució de tot el regne d'Astúries, no?
Com a un regne autònom, independent, sobirà,
i que està en clara contraposició, precisament,
aquest sud àrab, no?, aquest sud musulmà,
ja que des d'Astúries s'impulsa la reconquesta de tot Espanya, no?
Això que ara identifiquen com una ruta gairebé turística,
té un passat històric de pes.
Sí, sí, sí, i a més, molt, molt, molt, diguéssim,
vinculat al poder polític.
De fet, un dels renoms de Sant Jaume,
que és el Jaume Matamoros,
Sant Jaume Matamoros,
és precisament per la instrumentalització
que la península ibèrica es va fer de tota la seva vida,
i se l'identifica com un sant que,
després de mort, reapareix sobre un cavall blanc,
i va matant...
I va fent neta,
allò, la reconquesta del seu aire.
I ara fa una batalla,
que és la batalla de Clavijo,
que diuen que és...
És que el nom fa una mica de gràcia,
però diuen que és el punt on Sant Jaume
es va aparèixer sobre el cavall.
Per tant, malgrat que va morir el 42,
més o menys cap a l'any 42,
després de Cris,
doncs...
Jo saps per què reia?
Perquè tot això jo recordo que s'explicava
allà abans a les escoles.
No, però és que és un...
Per això reia.
És un sant molt...
La batalla de Clavijo aquesta s'explicava.
Molt instrumentalitzat.
Clar.
Vull dir, per tant, d'una manera o altra.
Bé, de fet,
això el que va donar lloc també
és una conseqüència militar, podríem dir,
perquè a finals del segle XII
el que passa és que aquest personatge
acaba esdevinent l'emperador
d'una ordre militar,
una ordre cavalleresca,
que ajuda els reis de Castell
amb aquesta reconquesta,
fins al punt que aquesta vinculació
amb la reconquesta
el converteix en el patró d'Espanya.
Llavors, per tant...
Ja veus, i ara va fins i tot
la filla del Bush
a peregrinar cap a Santiago de Compostela
i a tu el Bob Dylan.
És com que canvien les coses, eh?
Déu-n'hi-do.
Qui l'hi havia de dir?
El sant apòstol.
Diferent, diferent.
I bé, és un dels sants
que aquesta setmana ens donarà,
doncs,
moltes festes.
Juntament,
encara no serà el proper programa,
amb un breu apunt
de dos personatges
que són molt coneguts,
tot i que a vegades van separats, no?
Però que el Consell de Vaticà II
va indicar que haurien d'anar junts,
que són Joaquim i Anna, no?
Que són dos personatges
que estan al mateix dia al sant,
el 26 de juliol,
i que realment la història
ens explica que van engendrar,
comparar-ho amb màgia, no?
a la Mare de Déu, no?
Perquè eren dos personatges, doncs,
que precisament
no tenien descendència,
i llavors van pregar...
Els avis de Jesús,
com si diguéssim.
Sí, van pregar
un i l'altre, doncs,
per lliure,
es van trobar davant
de la porta del temple
de Jerusalem,
i es va produir
la concepció immaculada
de la Mare de Déu,
mitjançant una abraçada,
doncs, com a molt simbòlica.
Això és el...
Això és el mes de juliol,
si té històries de sants
i sants importants.
Per això jo t'ho deia,
allò de l'aristocràcia
del Sant Durant, eh?
Sí, sí, és una mica
que és curiós,
te'n dones compte
que estan posats així
una mica...
Estratègicament.
Bé, això és la part, doncs,
més oficial, no?
Després hi ha la traslladat
de les celebracions populars,
doncs, on, evidentment...
I Sant Jaume
és una sant que té, doncs,
molta advocació
a moltes localitats,
de la nostra demarcació
i, entre elles,
les comarques del sud.
Sí, avui anirem
una mica cap al sud,
tot i que, evidentment,
també podríem parlar
de Sant Anna al Vendrell,
però bé, en tot cas,
és una festa
que podem tocar
un altre dia,
però recomanable
sempre al 100%, no?
O la Riera de Gallà
o Arnes,
la festa major
de Santa Magdalena,
n'hi ha diferents, no?
En tot cas,
sí, dic,
aquesta setmana
s'inicien
les festes
a tres municipis importants
que són Camarles,
Sant Carles de la Ràpita
i Sant Jaume d'en Veja
i, si precisament,
hem volgut fer aquest apunt,
aquesta referència
és pel fet
que una de les polèmiques
que s'ha engegat,
doncs,
darrerament
o s'ha revifat...
O com cada any,
no sé com dir-ho, eh, Jordi?
Sí, sí.
Passa que en guany
més que en anys.
Jo he mirat
la primera polèmica
de quina època era
i la primera que he trobat
em sembla
que és del segle XV
Imagina't.
Sobre aquest fet, no?
Els capllaçats,
els embolats,
en les seves diferents modalitats.
És un tema
que potser ara
moltes vegades
no n'hem parlat ampliament,
però alguna vegada
sí que l'hem tocat aquí.
I, en tot cas,
com hi ha aquesta polèmica,
doncs està bé
també fer una mica
de referència
a aquests fets,
perquè, evidentment,
des d'un punt de vista
antropològic
o des d'un punt de vista,
jo diria,
de no participar
en la festa,
sinó...
D'observador.
Sí.
D'observador de la festa.
Podríem situar-nos així.
Exacte, sí, sí.
D'observador
o senzillament
d'analista
de la festa,
jo ni tan sols
amb la necessitat
de tocar
allò en directe,
res.
Podríem fer una posició neutra
i, llavors,
analitzar una mica
quina és
la realitat
de la festa.
Però diies que
al segle V
hi havia algú
que no agradava,
això de...
Sí.
Bueno,
en aquell moment
van ser
alguns bisbes
que li van semblar
que era un símptoma
de massa paganisme,
podríem dir,
la cosa,
no?
Llavors, bueno,
són coses d'aquestes
que passen.
Sí,
hi ha diverses
prohibicions històriques,
no?
És curiós
perquè hi ha hagut
prohibicions de reis,
prohibicions de ministres,
prohibicions de papes,
no?
I, bueno,
els bousos han continuat.
Ara més que prohibicions
hi ha denúncies,
hi ha polèmiques,
hi ha negats.
Sí,
jo en tot cas
el que sí que vull anunciar
i vull anunciar-ho
per una comunicació directa
d'un comunicat de premsa
del que vaig fer
en aquest sentit
doncs com a persona
implicada en aquest programa
i amb alguna altra
mitjada de comunicació,
és a dir,
el que sí que he de manifestar
és que el govern del país,
el govern de la Generalitat,
amb un comunicat oficial
des de la Generalitat,
des de la Conselleria,
des del gabinet
del conseller en cap concretament,
on s'especifica
que no hi ha cap acord nou
del govern sobre aquest tema,
sinó que hi ha unes normatives
que són les que s'apliquen
i que són les que existeixen.
Que és la llei de protecció
als animals.
Sí,
i la llei del Reglamento General
d'Espectáculos Taurinos,
que és el que ha de regir
doncs la setmana passada.
Des d'aquest punt de vista
no es comet cap il·legalitat
en aquests moments
amb aquest tipus
de manifestacions populars.
Des d'aquest punt de vista.
Altra cosa és que
en algun moment determinat
algú pugui trobar
que hi hagi algun element
que en algun lloc
com poden passar,
jo recordo l'any passat
uns senyors
que se'ls va córrer
llogar uns avestruços
que era una empresa
que tenia seu a l'Aragó,
que tenia llicència
i que feien carreres
d'avestruços.
Escolti,
potser això no està
dins de la norma
i per tant
quan hi ha una qüestió d'aquestes
doncs evidentment
s'ha de supervisar
igual que en altres coses.
D'entrada,
no ho sé,
jo he repassat una mica
la normativa.
Aquí sempre hi ha
una doble posició.
La normativa
de foment
i protecció del patrimoni
hem de tenir en compte
que això
és una festa patrimonial.
és a dir,
no es fan bous.
Pel caprici d'algú un dia.
No passegem elefants
en lloc de bous
perquè sí.
A l'Àfrica
millor fan
no sé si m'acudeix
una competició
d'esport popular
on hi ha uns elefants.
Al Marroc
amb camells,
per exemple.
Hi ha unes
carreres de cavalls
que es fan al nord
del Marroc
que disparen
trabucs
a costat dels cavalls.
No sé si és
o no és
però en tot cas
és una cosa
que prové
d'una ancestralitat
de l'ús militar
dels cavalls
i al Marroc
fan en cavalls.
Sembla que ho deia.
Hi ha altres
posicions.
El bou aquí
està per alguna cosa
i no deixa.
L'altre dia
vèiem un reportatge
per Canal 33
on participaven uns bous
en unes festes
de la Índia.
Clar,
no sé per què
perquè evidentment
hi ha una raó patrimonial
que s'usi el bou allà.
Jo m'imagino
que en una festa
al mig de Tòquio
doncs els bous
no han de tenir
massa sentit.
Llavors,
és una mica
aquesta...
Per tant,
en aquest context
no hi hauria cap patrimoni
que s'alvaguardar
en aquesta normativa
diu que forma part
del patrimoni.
Sí,
hi ha diverses normatives
que afecten
no únicament els bous
perquè si ens posem
a l'altra banda
i ens llegim
les lectures
des d'un punt de vista
restrictiu
ara n'esmentaré algunes
no m'ho voldria
que n'hi hagués
un tall de veu
que algú digués
que jo proposo
que es prohibeixi
però el cas és que...
Aquí no traiem frases
de contagi
pobre d'algú que ho fas.
Però hi ha algunes
que són molt curioses
d'algunes festes divertides
per exemple
a la Patum de Berga
alguna vegada
hem parlat aquí
hi ha els plens
els plens són uns dimonis
que a diferència
dels diables tarragonins
o del camp de Tarragonès
no porten els coets
per sobre del cap
amb un bastó
sinó que els posen
els porten directament
posats al cap
amb una màscara
i els porten
posats als genitals
llavors clar
home
això
molta norma de seguretat
no compleix
per tant
el que suposo
és que des d'un punt
de vista restrictiu
el que hauríem de fer
és dir-los a aquests senyors
que això no ho poden fer
hi ha unes raons
tècniques
per una banda
de protecció especial
i unes raons patrimonials
per una altra
que permeten fer aquest fet
per Sant Joan
també amb una festa
que hem parlat alguna vegada
les faixen des del Pirineu
les falles d'isil
hi ha una normativa
de la direcció general
d'emergències
que diu
que des del Pirineu
no
des de les muntanyes
no es pot encendre cap foc
ha d'estar
com a mínim
a 500 metres
d'una massa forestal
per tant
les falles pirinenques
de llarga tradició
i segurament
imbrincades
amb ritualitats
que van més enllà
del món romà
incomplirien
aquesta normativa
incompleixen
incompleixen
efectivament
aquesta normativa
per tant
és a dir
m'ho sento molt
però tot el Pirineu
que comenci a fer marxa enrere
perquè clar
això és
des d'un punt de vista legal
és el que estem dient
i
doncs
al fet casteller
doncs recomano
la lectura del reglamento
general d'espectaculars
i activitats recreatives
de l'any 82
vigent en l'actualitat
que hi ha un apartat
dedicat a los artistas
y ejecutantes
diferenciar artista
y ejecutante
precisament
perquè hi ha
alguns ejecutantes
d'activitats recreatives
i espectacles
que no són artistes
en el concepte
de professionals
i queda molt clar
que
en un horari diurn
s'entén com a diari
diurn
fins a les 22 hores
no podran participar
en cap mena d'activitats
d'aquestes
hi ha un catàleg d'activitats
entre les quals
especificen les festes
i les manifestacions
folklòriques
no podran participar
els menors
de 16 anys
per tant
la nostra dedició
del fet casteller
se n'ha anat en l'aire
perquè evidentment
la gent sap
que els pomps de dalt
és a dir
el cotxador en xaneta
i els dosos
doncs normalment
16 anys
són menors
de 16 anys
per tant
i aquí llavors
hi ha tota una sèrie
d'altres coses
com són
la protecció
de la infància
que també es podria llegir
des d'una manera restrictiva
el cas és que evidentment
en el cas dels nous
trobaríem també
aquestes contradiccions
sí, sí
la festa
és una contradicció
jo dic que la festa
és un conflicte permanent
la festa
és un conflicte permanent
històricament
ha estat un conflicte permanent
per què?
doncs perquè
la festa
és un moment
que hi ha
un cert retorn
cap a un cert
igualitarisme
si vols
excepcional
en el calendari
on la gent
es comporta
d'unes maneres diferents
i per tant
aquesta arcàdia
momentània
tolerada
evidentment des del poder
temporalment
i restringida
que és
com una vàlgula d'escapada
que evidentment
no és l'única vàlgula d'escapada
però que és una vàlgula
que té un valor patrimonial
a diferència
del cap de setmana
que podem tenir
una vàlgula d'escapada
anant a fer
uns gintònics
amb un bar
suposo que és una vàlgula d'escapada
però no és el cas
és a dir
no té un valor patrimonial
llavors
aquí estaria bé
agafant una mica
a mi hi ha un text
de l'Humberto Eco
que m'agrada molt
Humberto Eco
a banda de
escriptor
doncs de novel·les
i escriptor
d'assajos
doncs diversos
sobre
des de com s'escriu
una tesi doctoral
a altres coses
és una persona
és el que ja parlo
a l'Otat enlletja
de semiòtica
ningú sap ben bé
què vol dir
però ell fa això
semiòtica
és una paraula
que hauríem de conèixer
en aquest programa
hauríem d'explicar
alguna vegada
però en tot cas
quan parlem de semiòtica
parlem dels símbols
dels significats
parlem una mica d'això
a la festa
n'hi ha molts símbols
i molts significats
per tant
l'Humberto Eco
el que contextualitza
sempre
és quan parla
d'una altra cultura
és a dir
el que et convida
és a conèixer
aquella cultura
d'entrada
per poder interpretar-la
perquè el que
diu l'Humberto Eco
és que
la lògica
de la cultura
del teu veí
no és la teva lògica
i per tant
tu no pots entendre
mai aquella cultura
si no hi vas allà
i no la interpretes
és a dir
jo puc comprendre
vaig posar un cas
molt ridícul
però
jo puc anar
a la ciutat de Reus
i
pensava que t'aniries
a l'Àfrica
o algun lloc exòtic
però trobo que
no, no, no
és que
normalment
l'Humberto
és en exemples llunyats
i és més fàcil
veure-ho així
l'Humberto Eco
segurament utilitzaria
i ens diria
mira, escolti
és que clar
quan passegen les vaques
doncs
per
per al mig dels carrers
de la Índia
doncs tenen un sentit
determinat
i no en tenen un altre
per tant
si tu no estàs
en aquella lògica
dius
aquests països
estan sombats
hi ha coses
més crues
perquè hi ha
qüestions
que ratllen
fins i tot
el tema higènic
en alguns casos
en aquests països
però tu has d'anar
en aquella lògica
si no vas en aquella lògica
el que estaràs allà
és fora de si
és a dir
no podràs
comprendre
el que està passant allà
això sempre que anem fora
ens passa
igual
jo puc anar
al poble del costat
i
la vigília de Sant Pere
i veure
comencen
la tronada de Reus
clar
en Tarragona
que tenim tronades
les tronades
peten molt
jo moltes vegades
he anat amb alguns companys
de Tarragona
ostres
però és que això
està molt antic
és que no peta
és que no sé què
i és que precisament
la gràcia
de la tronada de Reus
no és que peti
més o menys fort
o més o menys forta
que la de Vilafranca
la de Tarragona
o la de València
que de tronades
hi ha a tot arreu
sinó que és que peta
d'una manera específica
amb un regaró
de polvora per terra
i amb uns masclets
històrics
com marca la seva tradició
exacte
nosaltres tenim
els onze morters
com marca
i l'altre dia
teníem uns valencians
aquí durant el concurs
de Fox
i explicava això
dels de Reus
i no ho entenien
és que clar
tu t'has de posar
amb la lògica
dels de Reus
si no t'hi posen
aquella lògica
no ho entendràs mai
per tant
per entendre
les festes amb ous
ens hem de posar
amb la lògica
i crec que ens hem de posar
amb la lògica
de la gent de l'Ebre
i si no ens hi posem
amb la lògica
de la gent de l'Ebre
no entendrem res
és a dir
tindrem una imatge
estereotipada
de les coses
la imatge que es té
d'aquelles persones
que no estan dins
és que d'alguna manera
es maltracta l'animal
és aquesta la imatge
que es té a fora
quan realment
tu t'agafes el reglament
i precisament
hi ha diverses coses
que s'han de tenir en compte
per una banda
el reglament estableix
tota una sèrie
el reglament taurí
és un reglament
que jo
en alguns casos
voldria
per altres coses
explica
la teoria parlava
amb un mànager
d'una sèrie
de grups importants
del país
a nivell musical
i em deia
nosaltres no tindrem
la consideració
de persones
que fem una feina
professional
fins que no estem equiparats
em deia aquest mànager
en el món taurí
perquè precisament
hi ha una sèrie
de codis
regulats
que es van regular
en una època històrica
concreta
precisament
per ordenar
tota una sèrie
de manifestacions
que existien
i que més o menys
eren boies
això evidentment
si ara agafem
una imatge
de no sé quin poble
de Castella
que li tirava en dardos
el bou
aquí el que han d'agafar
el que li tirava
els dardos
és tirar-los a més
però un cop
s'ha anat depurant
tota una sèrie de coses
el que cal entendre
és la lògica
d'aquestes persones
i llavors
entendre la lògica
de la festa
en algun cas
no vull entrar
en molts detalls
però
sí explicar
algun contingut
per exemple
una de les coses
que des d'una associació
espanyola
s'afomenta
és
s'ha defensat
és la prohibició
de dues modalitats
que són
els bous embolats
i els bous capllaçats
teòricament
bous molt cruents
i on se fa
molt de mal
a l'animal
bé no sé
jo des d'una òptica
espanyola
també recordaria
que potser
en lloc de començar
per les Terres de l'Ebre
comencessin
per la capital
d'Espanya
i analitzéssim
quines manifestacions
dins de places
de bous
es fan
i des d'allà
anem fent
la nostra ciutat
també se'n fan
i on hi ha
una mort d'un animal
i a mi em sembla
que el que es pagui
o no es pagui
una entrada
no és el que exclou
el tema
en tot cas
hi ha
una mort d'un animal
amb un espectacle públic
i per tant
això és una cosa
que es pot analitzar
d'una manera
o es pot analitzar
d'una altra
a partir d'aquí
hi ha modalitats
a l'Ebre no es mata
cap animal
i el que és cert
és que per exemple
una de les que s'està explicant
aquests dies
que és el bou capllaçat
és una cosa
absolutament
al·lucinant
ara ens prohibirem
el bou capllaçat
el bou capllaçat
és un bou
que se li lliga
una corda
però aquesta corda
se li lliga
perquè a diferència
dels encierros
de Pamplona
on corren
uns bous
amb ramat
aquí corre
un de sol
per què?
perquè els bous de l'Ebre
normalment
la majoria de bous
no tenen
la dimensió
dels encierros
de Pamplona
i per tant
moltes vegades
van d'un en un
i a diferència
de Pamplona
que es tanquen
d'uns carrers
amb uns ballats
molt alts
aquí no es tanquen
uns ballats
molt alts
sinó que hi ha
una mena de
proteccions
o prevencions
que es tanquen
una mica
el recorregut
però no d'una manera
total
amb la qual cosa
la corda
fa de guia
del bou
faig la guia
del bou
i en uns que van
al davant
i uns que van
al darrere
llavors
es guia
el bou
però no
sembla
que aquesta corda
com si
li posessin
el coll
al bou
que la corda
formés part
de l'espectacle
i l'ofeguessin
és una eina
estrictament
és una eina
per conduir
el bou
perquè és que
si no
hi hagués
aquesta eina
segurament
el que passaria
és que
hi hauria
una complicació
importantíssima
amb la dimensió
de l'espectacle
amb la qual cosa
segurament
el que acabaríem
tenint
és en lloc
d'un bou
capllaçat
en tindríem
8 o 9
bous
de 500 quilos
corrent pels carrers
amb la qual cosa
no se té massa sentit
perquè aquesta no és
la tradició
més pròpia d'aquí
la dels encierros
amb 8 o 9 bous
sinó que és una altra
situació
bé
en tot cas
aquesta manifestació
és una de les que a mi em fa
crec que s'ha d'explicar
i s'ha d'explicar
que des del
1600 i pico
es té constància
d'aquesta manifestació
amb terres molt allunyades
de les terres de l'Ebre
com són les comarques
ramaderes
del nord de Catalunya
com pot ser
les comarques
d'Olot
Cardona
etc
vull dir que hi ha
diferents manifestacions
una de les qüestions
que jo crec que dona
motiu per la reflexió
és aquests apunts
que feies
en quant a la contradicció
que moltes vegades
ens trobem
aquesta dicotomia
entre la legislació
i el patrimoni
cultural
i festiu
de casa nostra
per no entrar
en el tema
dels animals
que potser tenim aquí
la pell més fina
el tema de les falles
d'isil
és un exemple
boníssim
no sé fins a quin punt
en un moment determinat
davant de determinades pressions
pot tenir més força
una legislació
que s'aplica
doncs
en la vida quotidiana
de les persones
o aquest patrimoni cultural
no?
Sí
el cert
no ens hem trobat mai
amb aquest debat
obertament
el cert
és que la Unesco
ha declarat
una peça
de teatre medieval
que és el Ministeri d'Elx
on uns nens
baixen des de
un
del sostre d'una església
penjats d'una màquina
que no està homologada
i
ho fan
doncs
diverses vegades
evidentment
això no es pot fer
aviam
això trenca qualsevol
norma
de protecció
als menors
i és la Unesco
qui declara
que aquest és un espectacle
patrimoni cultural
de la humanitat
exacte
evidentment
segons aquí
doncs
es semblarà
que és una animalada
i doncs
si veieu
les proteccions
que porten els nens
doncs encara
us espantareu més
però el cert
és que aquesta dicotomia
és històrica
ha existit
i existeix
en la gran majoria
de festes
com a mínim
aquelles festes
que tenen
una certa capacitat
de crear
un espectacle
important
o de crear
una sensació
de risc
com en el cas
que he posat
als castells
que em sembla
que és evident
ara
això és una dicotomia
històrica
és a dir
no cal
tampoc
posar més pedres
al fet
això
ha existit
des de fa molts segles
i és una dicotomia
en la qual
evidentment
el que cal entendre
és les lògiques
internes
de cada comunitat
perquè si no
cadascú
individualment
que es posicioni
allà
on vulgui
és evident
però no deixa
de ser
un motiu
de reflexió
avui fem un programa
reflexiu
trobo que sí
i jo no sé
què pensen els oients
però jo ho trobo
molt interessant
i de tant en tant
és trapèutic
pensar-ne una miqueta
i no negau
afirmar les coses
de forma categòrica
val la pena
doncs
una miqueta
l'exemple
de l'Humberto Eco
sí
jo crec que
amb això
l'Humberto Eco
és molt reflexiu
i va
en aquesta línia
l'altre dia
un company meu
d'Els
em deia
això
no
diu
nosaltres
ara
amb virtut
de
les lleis
de prohibició
prohibirem
una cosa
que ens han declarat
patrimoni
de la humanitat
és a dir
clar
evidentment
les òptiques
s'han de llegir
molt acuradament
i s'ha d'anar
molt en compte
perquè moltes vegades
sota el paraigües
de determinades opinions
doncs
es fa una imatge
molt apassionada
dels defensors
i dels detractors
i segurament
ni uns
ni els altres
tenen tota la part
de veritat absoluta
sinó que en tot cas
s'ha d'analitzar
cas per cas
i segurament
entrar en detall
perquè les coses
es puguin fer
amb el millor ordre
possible
però sempre
tenint en compte
que evidentment
hi ha una part
per en totes les festes
que sempre
és il·legal
per definició
el que és curiós
i no volem dir
cap frase lapidària
és que quan
jutgem aquelles
cultures exòtiques
que abans esmentàvem
ens escandalitzem
de determinades pràctiques
i si miréssim
una miqueta
cap a casa nostra
probablement
veuríem que són
exactament igual
les que hem esmentat
són reals
i quan veu un guiri
de fora
i veu
algunes coses d'aquí
s'indigna
i no l'entenem
que s'indigni
i nosaltres ens indignem
moltíssim
quan veiem coses
per altres països
una de les principals
coses que has de fer
quan veu un guiri aquí
és explicar-li
el fet casteller
i evidentment
la feina dels d'aquí
és explicar-los
perquè el que volem
és que quan es fa una cosa
serveixi
de mirall
del que estem
tenint nosaltres aquí
com aquest mirall
ens agrada
ens agrada mirar
la nostra cultura
ens agrada projectar-la
per tant
quan veu un senyor
de la comunitat europea
i diu
ostres esteu bojos
tirant una tronada
a la plaça de la Fono
o esteu bojos
permetent que els nens
pugin als castells
evidentment
el que sé explicar
és d'on ve això
i per què ve això
Jordi Bertrand
com sempre ha estat
molt profitosa
aquesta estona
gràcies per acompanyar-nos
i ens retrobem
la propera setmana
vinga
adeu-siau
bona setmana