Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut. Avui hem deixat el centural de banda
i ens ocupem d'un tema que és molt propi de l'estiu.
Bé, també es pot donar algun durant la resta de l'any,
però a l'estiu és quan surten com bolets.
Bé, com bolets no, perquè tenen una tradició i molt llarga,
bona part d'ells.
Ens estem referint als valls parlats,
que n'hi ha molts a Catalunya.
Sí, és una de les manifestacions pròpies
de la cultura popular catalana,
especialment, jo diria, de les comarques
del Camp de Tarragona i del Penedès, inicialment,
però el cert és que se van estendre arreu de Catalunya.
És una de les manifestacions, que podem dir,
de teatre popular,
que va agafar en una època determinada molta força
i que avui en dia, en determinades comarques,
es manté també amb molta potència.
S'ha de dir que, d'entrada,
tampoc és un fenomen que sigui estrictament de Catalunya
o dels països catalans.
Aquí normalment referirem,
ensenyarem una mica el nostre àmbit d'actuació,
però el que és cert és que hi ha una sèrie de connexions
arreu d'Europa i algunes d'elles molt conegudes.
Suposo que qui més qui menja
haurà sentit parlar de la Comèdia de l'Arte,
que és aquesta manifestació de teatre popular italià,
que...
té uns estereotips, uns personatges fixes...
Sí, exacte.
Uns arquetips determinats que s'han universalitzat,
però que en el fons el seu origen és l'italiano.
Podríem dir que els baix parlats serien el teatre popular català de carrer
i una mica per paral·lelisme cronològic,
com ara veurem,
es van iniciar en un moment
on precisament a Itàlia també floria la Comèdia de l'Arte.
És a dir, serien dues manifestacions de teatre popular
que es donen simultàniament,
en una mateixa època cronològica,
en dues àrees del Mediterrani,
relativament properes culturalment,
perquè, com bé sabeu,
Itàlia i Catalunya han tingut,
o els països catalans han tingut
una connexió històrica molt important,
fins al punt que en un moment determinats
va haver zones de l'actual Itàlia,
com el Regne de Nàpols, per exemple,
que estaven incorporades a la corona catalano-aragonesa.
Per tant, la connexió era més que cultural,
sinó que també era política.
Això va motivar traspassos d'informació cultural
i, lògicament, traspassos de festes.
Alguna vegada havíem apuntat,
quan parlem de Nadal,
del traspàs de la influència dels pessebres
des de Nàpols a Catalunya.
Doncs, en aquest cas,
no m'atreviria a dir que hi ha un traspàs de cultura italiana
cap a la zona catalana,
perquè sí que hi ha una simultaneïtat
de dos fenòmens que es produeixen en l'art mediterrani
al mateix moment.
Per tant, seria...
Els valls parlats vindrien a ser la nostra comèdia de l'arte.
El que passa és que...
Això m'ho imagino que ho explicaràs.
Clar, la imatge que tenim nosaltres més propera
dels valls parlats és molt heterogènia.
És a dir, quan parlem del misteri de la selva
o del ball de Sant Cris, de Salomó,
també estem parlant d'adames i vells,
també són valls parlats.
Per tant, trobem una disparitat de conceptes,
de continguts, de formes de representar
el carrer o a l'interior del temple.
En fi, que és un tema molt ampli.
Jo no sé si es poden establir categories
en funció del contingut o de l'escenari
on es donen cita, el marc, on es fan...
Bé, jo crec que a vegades aquí també
barregem una mica els conceptes.
És a dir, a partir dels dos fenòmens que has esmentat tu...
N'hi ha molts més.
Sí, sí, sí, però són perfectes per propers.
O dels tres fenòmens, vaja.
Per una banda, el misteri del que s'ha anomenat de la selva,
precisament la paraula misteri ens dona molta informació,
però ens dona una informació que ens pot conduir a l'error.
El misteri és el misteri de les selves,
el misteri d'elts,
i una sèrie de misteris que es representen,
i per tant són obres de teatre,
també a la ciutat de València, per posar un cas.
Aquests misteris,
en la forma que coneixem a la selva del camp,
no tenen res a veure amb els baix parlats.
Seria més en la línia dels retaules.
Sí, amb unes representacions interiors
de teatre religiós
que inicialment no tenien per què ser interiors.
Per exemple, aquest misteri de la selva,
realment la primera documentació que es coneix
és a Tarragona,
és a dir, realment es representava a la ciutat de Tarragona.
Llavors, aquest misteri de la selva
té el nom de misteri,
però hem de veure que la seva representació actual
s'assembla molt més a una obra
de teatre, podríem dir,
gairebé culta,
en l'interior d'un temple.
Evidentment,
hi ha misteris
que són absolutament populars
i que són precisament valls parlats,
no són aquests potser tan propers o tan coneguts,
sinó que són els misteris de la processó
del Corpus de València.
Podem posar misteri,
però aquí sí que són equivalents de vall parlat.
Per què?
Perquè es representen dins del context de la processó,
o abans o després,
com el cas de Dames i Veix, per exemple, a Tarragona,
es representen abans o després,
en el context d'un seguici,
i això sí,
amb una temàtica religiosa.
Actualment, si no m'equivoco,
n'hi ha tres que es representen a la ciutat de València,
però podríem trobar altres exemples
amb altres poblacions.
Però són tot un grup d'elements
que són valls parlats religiosos.
Per tant, són valls parlats, també.
Sí, sí.
En el moment que és un vall parlat,
sobretot estem parlant
que en el 95% dels casos
es fa a l'exterior,
al carrer,
a la plaça pública.
En el cas del segon exemple que tu posaves,
que era el cas del vall de Sant Crist de Salomó,
això, efectivament,
és un vall parlat,
tot i que es representa en una església,
és l'excepció que confirma la regla.
És un vall de tipus,
podríem dir religiós,
perquè representa la llegenda
de l'arribada del Sant Crist de Salomó.
Però sempre s'havia fet a l'interior del temple,
i que no?
És una cosa molt recent.
Memòria que s'havia fet també fora del temple.
Sí, va haver-hi una reforma recent,
si no m'equivoco,
en els anys 70,
en què va participar l'Institut del Teatre de Barcelona,
i que es va passar de l'exterior a l'interior.
Bé, això és una opció,
aquesta teoria es basa en considerar
que aquestes representacions
inicialment foren pensades
per ser a l'interior dels temples.
No és estrany,
perquè hi ha molta documentació medieval
que parla de moltes representacions religioses
a l'interior dels temples,
durant tot l'any,
no només durant les festes majors.
Però avui en dia
seria l'excepció que confirma la regla.
I finalment,
trobaríem aquest vessant més profana,
que és el cas de Dames i Vells,
que per mi és una mica
l'exemple genuí de Dames i Vells,
de Vallparlat,
perquè realment
és una representació pensada
ja inicialment
per ser feta al carrer
i dins d'aquest context.
Són representacions
que no van més enllà
de principis del segle XVI,
1514,
la data més antiga que tenim,
i a partir d'aquí
es mantenen en el context del carrer.
Fixem-se que,
a més a més,
inicialment,
aquests veig parlats
que ja neixen al carrer
neixen com a representacions
majoritàriament profanes,
majoritàriament profanes,
que s'impregnen
de tot l'esperit humanista
que hi ha al segle XVI.
Ja no estem parlant
d'aquella religió medieval
de cent anys enrere,
sinó que estem parlant
d'una concepció més humana,
on els personatges
no són ni sants ni santes.
El que passa,
ara penso també,
perdona Jordi,
per exemple,
en el cas del Vall
de Sant Cris de Salomó,
és que,
aviam,
centrem així perquè
ens entendrem,
es reprodueix
el mateix text
i el mateix esquema
cada any
en les seves representacions.
En el cas
de Dames i Vells,
el contingut
d'aquelles frases,
d'aquelles representacions,
va variant
en funció de cada any
es crea,
es renova
l'espectacle
d'any en any.
No sé si això
és contemporani d'ara,
o ja en la seva concepció
primigènia,
doncs ja es plantejaven
cada any
renovar el contingut
d'aquell ball.
Evidentment,
textos complets
del 1514
podria ser
que se n'en trobessin,
però en aquell moment
el cert és que
no els tenim.
El que sí que podem dir
és que
hi ha altres exemples
d'època
molt semblant
que
determinen
que ja hi havia
una possible
sàtira
o crítica
la qual cosa
vol dir
una renovació
en els continguts.
El que és cert
és que
a finals del segle XVIII
i principis del segle XIX
és a dir,
estem parlant
ara
ja de més
de
125 o 150 anys
tenim
versos
contra
generals
de Napoleó
per exemple
que són versos crítics
i per tant
sabem que es van introduir
com a censura
o com a crítica
a les actituds
dels generals
del règim
napoleònic
dels generals
que venien
de l'estat francès.
Hi ha un molt famós
que és el general
Xabran
que surt
per tot el
penedès
molt
és un dels personatges
més criticats
i més aplaudits
de l'època
les dues coses alhora.
En tot cas
el que sí que és
cert
és que
realment
la representació
profana
tendeix
a la sàtira
i per tant
el que tu
deies
a la renovació
i en canvi
la representació religiosa
tendeix
una mica més
a l'estaticisme.
Tot i així
s'ha de tenir en compte
que
hi havia
algunes
d'aquestes representacions
que el que
podríem dir
s'assemblaven
a representacions
itinerants
de poble en poble
en aquest cas
que una companyia
o un grup
local
feia avui
aquí
demà feia allà
tal.
Per què?
Perquè en el fons
tenien una renovació
és a dir
podria haver-hi
que un grup
d'inventor
poble
ara
de
Pax del Penedès
tingués
una comèdia
d'una santa
per entendre'ns
i fes
durant uns quants anys
aquell
misteri
aquella
representació
no únicament
al seu poble
sinó que fes
una petita gira
per entendre'ns
la qual cosa
motivava
la innovació
a través
d'una nova
d'un nou
ball parlat
en la festa major.
Alguna relació
amb el que era
el teatre itinerant
del segle d'or espanyol
o el mateix fenomen
que es donava
a Gran Bretanya?
Sí, a veure
això són fenòmens
que no són...
Aquestes representacions
de comèdies
més o menys
curtes
que anaven
itinerant
de teatre en teatre?
Formen part
d'uns fenòmens
europeus generals
jo crec que això
sí que s'ha de dir
el que passa
és que lògicament
en cada lloc
s'adapten
i
home
quan tu ara
parlaves
del món hispànic
la literatura
per exemple
espanyola
aquest gènere
sempre...
Dels entremesos
per exemple
Sí, sí
els entremeses
castellans
sempre s'ha considerat
com un gènere
podíem dir
menor
perquè en aquella època
també es desenvolupa
tot el...
Eren com els teloneros
ara
Sí, sí, sí
és una bona comparació
era el gran teatre
del segle d'or espanyol
és el gran teatre
nacional espanyol
en canvi
Catalunya
en aquella època
per raons polítiques
inicia una ballada
molt important
a nivell polític
i cultural
que precisament
el que fa
és que
tota l'estructura
del país
quedi afablida
i el teatre popular
és l'únic
que subsisteix
per tant
aquí
a diferència
de Castella
que és un gènere menor
aquí el teatre popular
és el gènere major
perquè és l'únic
existent
és a dir
els altres
no són
no són vàlids
llavors vull dir
una mica
és aquesta
la situació
que tenim
amb el tema
de la renovació
hem assistit
clar
en els últims anys
a la recuperació
de gairebé
tots els baix parlats
com altres fenòmens
de la nostra tradició
i la festa
aquesta renovació
passa per exemple
esmentaves aquest
famós general
que va ser un personatge
el Penedès
avui per avui
doncs no el podíem concebrar
i dames i vells
doncs que agafa
un guàrdia civil
per posar un exemple
per tant
anem adaptant
els temps que corren
no només els textos
sinó determinats
perfils de personatges
justament
amb aquesta voluntat
que tot i que és una cosa
que ve de l'antiguitat
doncs tingui futur
allò d'anar renovant
perquè es mantingui
i perquè tingui continuïtat
és que de fet
jo crec que
tots els elements
han anat evolucionant
vaja
que no es quedi
com una peça de museu
això dels valls parlats
exacte
no no
jo crec que ha sigut
una de les grans
dels grans sexes
en el sentit
que
primer que s'han recuperat
molts
però s'han recuperat
de diferents maneres
és a dir
jo crec que hi ha hagut
molta capacitat
d'inventiva
si vols
aquí
i a més a més
també crec que
no s'han abusat
és a dir
sí que n'hi ha bastants
és a dir
podem trobar
Vilafranca
Sitges
Vilanova
Garbós
Tarragona
Reus
La Riera
hi ha bastantes poblacions
que en tenen
però no és un fenomen
encara
sortosament
massificat
és a dir
tot i que es continuen
recuperant
Sí, sí, sí
per exemple
fa dos anys
es va recuperar
el Serrallonga
de Terrassa
per posar
una ciutat
ja més al nord
i hi ha d'altres casos
vull dir
que no és una qüestió
en aquest moment
jo diria
que s'hagi quedat aturada
sinó al contrari
en guany
si no m'equivoco
la Riera
no representarà
el de Santa Margarida
perquè
crec que està recuperant
el de Santa Creu
que és un ball
que excepcionalment
doncs
es representa
periòdicament
també
llavors per tant
hi ha un moviment
a l'any
si no m'equivoco
2001
a la Selva del Camp
es va recuperar
el ball de Sant Andreu
hi ha tota una sèrie
de representacions
que s'han anat fent
en alguns casos
insisteixo
no es fan anualment
perquè
també tenien aquest caràcter
diguem-ne
extraordinari
que
podia
existir
amb una celebració
especial
amb una festa
quincanal
amb una festa
desanal
amb coses d'aquest tipus
hi ha diversos casos
d'aquesta situació
i per tant
el que sí que es dona
és que
hi hagi aportacions
aquesta setmana
mateixa
aquesta setmana
en la que estem
doncs
l'Oriol Grau
està fent un curs
a Llívia
de com
crear textos
de balls parlats
curiosament
és a dir
això l'any passat
va ser un taller
que es fa dins
de l'Escola Catalana
de la Festa
però va tenir
tan bona acceptació
que en Guanya
s'ha convertit
en un curs
és clar
vol dir que
d'una manera o altra
el model
de dames i vells
és un model útil
per repensar
recrear
refondar
tota una sèrie
de manifestacions
que van tenir
jo diria
el seu inici
en el 16
però que sortosament
han arribat
amb major
o menor salut
fins al segle 21
tota la recuperació
de la Festa Popular
de Catalunya
de les últimes dècades
ja podem parlar
en plural i tot
a aquestes alçades
ha tingut
des del primer moment
una gran acceptació
entre la ciutadania
entre el públic
només cal mirar
quan arriba
la Festa de Santa Tecla
a la ciutat de Tarragona
que és l'exemple
que tenim més proper
probablement
els vells parlats
hagin estat
una de les manifestacions
que millor
han arrelat
entre el públic
jo diria
que han tingut
una acceptació
important
sobretot
les de caràcter
crític
perquè
és com a saludable
s'agrada molt
riure dels altres
i més del poder
és saludable
i és com una teràpia
regeneradora
que una vegada
l'any
te'n puguis
terapèutic
riure
i hi ha casos
més o menys celebrats
però en el cas aquest
jo crec que
tothom
posa un somriure
als llavis
sempre hi ha
lògicament
gent que s'ho pren
malament
i gent que s'ho pren
doncs molt bé
també s'ha de dir
que aquí
jo
sí que em sembla important
potser alguna vegada
quan hem parlat
de la sàtira
o la crítica al carnaval
jo crec que
és important
que es faci
amb criteri
és a dir
el que no pot ser
és que un ball parlat
surti al carrer
dià animalades
això no té gràcia
llavors el que
crec que aquí
doncs no sé
s'ha aconseguit
no sé
a mi jo sempre m'agrada
posar
per no només posar
models de Tarragona
el cas del
Vall de Diables
de l'Arbós
que es fa el quart
diumenge d'agost
encara ens queden
uns bons
unes quantes setmanes
per arribar allà
també és un exemple
d'aquest tipus
és a dir
representen molt
l'esperit burleta
i popular
i són molt
molt seguits
o per exemple
el cas de Vilafranca
del Penedès
on els textos
dels Valls
dels Valls
com a menys
com a menys dels diables
no els fan
els grups
sinó que els fa
la ciutadania
i els entrega
a la colla
que representa
el ball
per expressar
una mica
aquesta
identificació
del col·lectiu
de la comunitat
celebrant
amb un
portaveus
podríem dir
el que no té massa sentit
és que
a vegades
siguin
missatges
tan crítics
o tan parcials
que no tinguin
una
una arribada
al ciutadà
llavors
jo crec que aquí
la gràcia
d'aquestes tres cases
que us posava
Dames i Valls
de Tarragona
Diables de l'Arbús
o Diables de Vilafranca
és que això
ho han sabut fer
ho han sabut fer
molt especialment
en el sentit
que representen
una visió col·lectiva
i aquesta visió col·lectiva
jo suposo que és molt difícil
de tenir la frontera
on comença
no s'acaba
però jo crec que
són bons models
per seguir-los
perquè tu veus
que realment
no és una qüestió
com a vegades
passa
que fas un missatge
una mica críptic
jo no dic que sigui
que sigui fàcil
si estàs l'Oriol aquí
diria que és molt fàcil
fer els textos
jo us asseguro
que no és fàcil
sobretot si volen
estar una mica arrimats
i ben construïts
que això també és important
però
crec que és important
també que
quan algú
representa aquest paper
pensi que representa
un col·lectiu
i que és la veu
d'un col·lectiu
i en la mesura
que l'actuant
o el versaire
o el versador
aconsegueix
identificar-se
amb aquest paper
doncs
la cosa anirà millor
és teatre
en el sentit
és teatre
un ball parlat
no estem buscant
altres coses
així estranyes
com tu deies
críptiques
o profundes
és teatre
no té més
i no té menys
vols arribar
a fer un missatge
tan profund
que l'auditori
no l'entén
que et perds una mica
no ens equivoquem
no és
un teatre
conceptista
o culturà
del barroc espanyol
això no
això és un teatre
senzillament
popular i directe
ja per acabar
Jordi
en l'actualitat
els valls parlats
en general
i que segur
que hi ha
excepcions
com algunes
que hem apuntat
a l'inici
de la conversa
es representen
en el marc
de la festa major
de la localitat
en qüestió
generalment
sí
jo diria que
en la majoria
dels casos
sí hi ha alguna excepció
per exemple
enguany a la festa
de Sant Magí
de Tarragona
veureu un ball parlat
d'aquest petit grup
de convidats
que ve la processó
que és el ball
de Malcasats
que és la versió
vilanovina
dels Dames i Vells
que no representa
per festa major
sinó que representa
per el carnaval
aquí hi ha
algunes teories
que apunten
si possiblement
algunes representacions
d'aquest tipus
s'haurien desplaçat
des del carnaval
fins a la festa major
alguns estudiosos
han considerat
això
aquest esperit burleta
jo crec que
bueno
el mediterrani
sempre l'esperit burleta
ha sigut
gairebé permanent
i per tant
no sé si es pot
parlar de desplaçaments
jo crec que
bueno
tot una mica
formava part de
o sigui
que això
que el carnaval
era l'únic moment
de l'any
en què te podies enriure
home
jo crec que no
ara en busquem
alguns més
no no
però és que crec
històricament
els hem buscat
el Vall de Vells
que és
els Dames i Vells
de Tarragona
del 1514
no
era només de Vells
en aquella època
el nom sí
però estic segur
que sortien
les Dames
també sortien
les Dames
els noms
canvien
i també
amb aquest transformisme
d'homes
que representaven dones
això és característica
ancestral
de tot el teatre
pràcticament
no només els vaig parlat
sinó del teatre
ancestral
això sí que ho hem de tenir en compte
ara hem de pensar això
que crec que
si el 1514
ja surten
per les festes majors
pel corpus
i per les entrades
d'arquebisbes
i reis
em sembla que no només
era una manifestació
del carnaval
sinó que crec que
que a vegades
ens arriba la versió
doncs
diguem-ne
neoromàntica
que vam incorporar tots
amb la recuperació
democràtica
de l'any 79
però
la cosa
durava tot l'any
molt bé
doncs
al llarg de l'estiu
de ben segur
que tindrem ocasió
de contemplar
diferents manifestacions
de Valls
per l'Ast
per tota la nostra
demarcació
la cita a Tarragona
la tenim
per Sant Magí
ara amb aquest
ball que comentaves
que ve de convidat
i naturalment
per les festes
de Santa Tecla
aviam quins versots
sentirem enguany
sí
i intentarem tocar
també
en aquests calendaris
que anem fent puntuals
doncs
també intentarem
anar pascant
aquestes representacions
en els diferents llocs
Jordi Bertran
com sempre
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
molt bon dia
per acompanyar-nos
per acompanyar-nos