Fins demà!
Fins demà!
Ara passa mig minut, de dos quarts a deu del matí és el moment d'obrir el temps de la tertúlia.
La pretertúlia, diguem-ne, com que si ja l'haguessin fet, és el moment ja de saludar la Carme Pedrol. Bon dia, Carme.
Bon dia.
Benvinguda. Nani Rodríguez, bon dia.
Bon dia.
Laura Picó, bon dia. Benvinguda.
Hola, bon dia.
Anem rebaixant aquesta sintonia, que sembla que ens estressa una miqueta, eh? Així crem un ambient de calma i tranquil·litat.
Però ja ens hem barallat abans de començar, eh?
Sí, jo per això deia que la pretertúlia ha dit, home, reserveu-vos pel temps de...
El micro m'ha faltat algú.
Ara, ja sabia que es queixaria. A veure, estimats companys, la Carme Pedrol vol una escometa també pel micro perquè diu que ella no té esponjeta i vol carxofeta també pel micro.
Ella no pot ser menys que ningú.
Mira, quan t'has assegut en aquesta cadira he dit, calla que el micròfon de la Carme no té l'esponjeta.
No té funda, anava a dir una ordinariesa, però en aquestes hores del matí més val que deixem-ho estar.
Una cosa és que la Laura, que també ho ha dit a la pretertúlia, home, avui que és la penúltima tertúlia de la temporada, que sigui una mica canyera, però no us passeu.
No, no us passeu, perquè tampoc és...
No, però el fet que totes tres tinguem el micro en funda i ella no...
I ella no, doncs ja està. Ja està, la Carme ja li posen la seva...
Festival de l'humor, eh?
Sí, sí. La seva esponjeta.
Ja té un microseguro.
Home, és que davant de segons quins panorames de l'actualitat, això sembla ja...
Escolta, ja estem assossegades ja, estem assossegades i tranquil·les.
No, no estem assossegades, estem histèriques perquè avui acaben els col·les.
I que contenta que està la canalla, perquè també es cansen, eh?
I no ho dic amb broma, ho dic molt seriosament.
L'alegria de les vacances, després ja comencen a emprenyar, que vols amb els amics, que tal...
I s'avorreixen.
Què us haig d'explicar, però en fi.
Doncs això estem histèriques perquè acaba el col·le, perquè...
Per moltes coses. Ves dient, ves dient, que ens hem de barallar, la Carme i jo avui.
Home, jo no sé si us voleu barallar o no.
Notícies d'actualitat n'hi ha, eh?
Ho entrem per la vessant, diguem-ne, més formal, que és de comentar l'actualitat pura i dura,
o deixem que vagin sortint aquelles idees que de vegades surten...
A veure, Carme, vinga, deixem, perquè avui no vens de ullent pel que veig, eh?
Jo tinc el concert de la Coral. Sant Pere i el Nàstic.
Mira aquí.
Veus que bé? Això és folclore i tarragoní, absolut, en el bon sentit de la paraula.
No, m'ha dit el tema que vull dir.
No, però el direm.
No, no m'ho busqueu.
El direm, sí. No, no, no. Escolta, Carme, pots inhibir-te de dir el que penses.
Però vols que comencem per aquí, per aquesta vessant més amable de l'actualitat?
Ui, jo de veritat, si m'he suada.
Del tip de riure que s'està fent des que ha arribat.
En fi, la Coral, quan actueu? Això és important, que si no, després dius que no et deixem temps per dir-ho.
A veure, és el primer concert que fa la Coral del Sarrallo amb corals, no?
Llavors el fem, el tinc l'ado número 4 del Moll de Costa,
el fem el diumenge a les 7 de la tarda i venen 6 corals més.
jo he sigut una miqueta curteta i no m'hi haurà de portar les corals que venien.
Però, vull dir...
I això que és casa teva, eh?
Sí, això que és casa meva.
Donem aquest espai gratuït, publicitari.
Sí, sí, doncs mira, no hi he pensat.
Però ja s'ho diré...
Està al costat de la tafuerca, no? Més o menys.
Més o menys.
Més o menys.
Si la tafuerca està l'1...
Està l'1, n'ha de ser al 4.
Al 4.
El que està més a prop del Sarrallo.
És que és evolutivament...
Està en el 4.
Hasta llegar a les corals.
Sí.
De la gran dolina a les corals.
A les corals.
No, sí.
Però no se n'enriau de la corals, no?
Que no, Carme!
Que no ens riem de la corals.
No, ara seriosament.
No, seriosament jo parlo seriosament.
No, però no és només l'actuació de la corals del Sarrallo,
sinó que feu una trobada de corals.
La primera trobada de corals.
Llavors, això, no?
Ho fem el diumenge a la tarda, a les 7 de la tarda.
El tinc la de número 4 al Montecosta.
Segona, Sant Pere.
Segona, Sant Pere.
Que és la setmana que ve.
Sí, em sembla que...
28, cau en dilluns.
No, cau en 29.
29 dimarts, 29.
29.
Em sembla que el dilluns faran una roda de premsa,
perquè les festes del Sarrallo
les he organitzat des de tota la vida
a la Cofredia de Pescadors.
I em sembla que fan una roda de premsa
per dir les festes que es fan.
Que, bueno, des d'aquí vull convidar a tot Tarragona.
Perquè el Sarrallo també és Tarragona.
Alguna cosa diferent d'altres anys o no?
No, és diferent d'altres anys, no.
S'hi poden afegir coses de més i més.
T'ho dic perquè jo hi vaig, eh?
Hi ha coses que baixos.
Però hi ha coses que s'han de mantenir.
Per això...
Jo només s'ha parlat...
Jo només s'ha puc dir
que el dissabte, diumenge i dilluns,
a l'una del migdia,
hi ha fideu i sardinada per un euro.
O sigui, que tothom que pugui baixar
poden baixar dissabte, diumenge i dilluns.
I després, bueno,
tots els altres actes que normalment ja es van fer.
I el nàstic.
I el nàstic.
I que te'n vas a Orense?
Clar, no me'n puc anar pel concert de les corals.
Ai, calla!
Tens el cor dividit, eh?
Què faran, sis, a tu?
No ho sé, no ho sé.
Aquella es puja a les llibres de les grades.
No, no, a veure, d'entrada potser guanyar.
Carme hi va a la meva família.
Perquè, bueno, doncs ja està.
Ah, doncs aleshores hi va representació tancoliana
i ja estarà a Orense.
Doncs ja està, doncs ja estic tranquil.
Amb la fanda, amb la calor que fa.
Ara, pallissa, eh?
Això és estimació per un equip de futbol
i tot l'altre són tonteries.
Perquè anar-se'n a Orense,
en tan poquetes hores,
amb la calor que cau
i la que caurà a Orense,
que ja diuen que fins i tot els jugadors,
s'han d'hidrata molt, eh?
Ahir ho deia l'entrenador,
que s'han d'hidrata molt els jugadors.
Saps què passa?
Que això és tot relatiu com aquesta vida,
com la vida, la mort, la tapuerca i el coro.
Tot.
Si tu vas a Orense,
perquè vas al nàstic,
però després te pierdes
haciendo una ruta por la Galicia.
Gastronómica, inclús.
Però perdona, si vas de cap de setmana
amb aquestes anades que s'han organitzat...
Jo dic que la meva família estarà a Orense.
Jo no he dit que tornaran corrents.
No, no.
Però la gent torna corrents.
Però la majoria tornarà corrents.
Bueno, corrents no, en autobús o en avió.
No els vam anar...
I li pico quilòmetres corrents.
Seria una mica...
Vam anar a Oviedo i ho vam fer en un dia, eh?
No, no, si de fet es pot fer, eh?
I vam arribar d'aquí a les 8.
Des que es va inventar la roda,
aquestes coses es poden fer.
Quan has de fer el Camino de Sant Jaume,
el Camino d'Orense.
Ara, Carme,
és tenir autèntica afició,
perquè és una pallissa físicament parlant.
Avui no m'agradeu, eh?
No.
No.
Però si estem dient que té molt de mèrit
la gent que s'anirà a Orense.
Perquè sembla que s'anirà...
anava a dir una paraula altara.
I no m'assembla bé,
que s'anirà a Orense.
Però com ens han de riure?
Jo t'ho estic dient.
Però com ha vingut aquesta dona, avui?
No, no, aquesta dona té la susceptibilitat de l'alterada.
Reina, no, no, no, tranquil·la.
Que no.
T'estic dient que a casa meva aniran a veure el nàstic.
Així m'agrada, això m'agrada.
I aniran allà i es posen a la bufanda,
perquè com no tenim res més que es not...
A 40 graus.
A 40 graus.
Però a la bufanda, l'alnàstic, clar que sí.
La Carme has de reconèixer que fer aquesta quilometrada,
anar i tornar,
és perquè realment has de tenir molta estimació a un equip de futbol.
Però i el que diu la nàstic?
I el que t'ho passes?
Quan hi vas?
Això és una altra cosa.
Quan hi vas?
El pitjor és la tornada.
La tornada és diferent.
Segons com torna.
I saps què passa?
Jo sempre penso que el nàstic és allò...
Al comets que un club.
Sí, sí, però a veure,
que mobilitza el sentiment de tribu.
Vull dir, som de Tarragona, vale,
però potser el símbol que som de Tarragona
i que et surtin aquelles coses de la banderita i aquestes coses,
que les tenim més aviat pensides,
amb el nàstic ens surten, no?
És el sentiment de tribu.
Però quan vas fora,
i tu ho saps,
encara més,
no coneixes la gent.
Això ho passa amb tot.
Quan tu vas fora i veus un de Múrcia
i estàs a Colònia,
estàs encantat.
Sí, qui sigui.
Li fas un petó i tot.
Sí, és veritat, això, el senyor de Múrcia.
Per el tema de l'aigua i el trasbassament,
el senyor de Múrcia, o és casualitat?
Oh, quina demagògia més patètica que vaig sentir.
Hi ha un tema de la setmana, que Déu-n'hi-do.
Els queren quitar la vergüenza i el futur,
deia un senyor que feia paneta,
jo no sé.
Ningú vol treure-li la vergüenza ni el futur a Múrcia,
diria jo, no?
Ara me n'he anat de tema.
No, no, estava bé, estava bé.
Nena, que quan marxes fora a veure el nàstic,
és divertit, és maco,
i té...
Sents els colors.
Però molt, però molt.
Dius, oh, que bé,
que bonito que mi pueblo.
Patiràs més aquí que si anessis allà,
perquè des d'aquí, en la distància...
Torno a dir el mateix.
És que et coincideix a l'hora i tot.
No pots estar cantant amb el pinganillo de la ràdio,
clar.
No, perquè igual...
Igual t'encantes gols.
Igual t'encantes gols.
Home, a la coral són molts els que anem al nàstic,
al grup de la coral.
Cantarà.
Oh, s'ha sostenido.
Evidentment que de viatge no,
perquè clar, n'hi ha que ja són...
Anava a dir grans, com si jo fos aquí...
Bueno, és igual.
Vull dir, n'hi ha que no hi van, no?, a fora.
Però surt molta gent de la coral que anem al nàstic.
Molt bé.
Que surti bé el tema de les corals.
Com veus tant que ens critiques,
avui els temes aquests macos, bonics i amables
els hem posat a la primera part de la tertúlia,
perquè després no s'acabi el temps.
No, és que jo ja ho faig expressament.
Ja ho sé, ja.
Tu en saps, no?
Tens molta experiència de tertuliana.
Anem.
Perquè després també heu dit que havíeu de parlar
de la remodelació del carrer Gasòmetro.
que també et toca com a botigra.
Però estàs monopolitzant tots els temes seus.
Sí, sí, avui, escolta, és com si l'acus la prota, eh?
Clar, que és l'última tertúlia, vol matar-ho tot ara.
Està de portada, avui.
Està de hola.
Tu ja ho has dit quan ha entrat.
Bueno, no, va, ja es deixo parlar.
No, no, dona, fem això del comerç.
No, la Carme el que està fent
és intentar posar temes
per no tractar un dels temes de la setmana,
que és el tema del canvi de l'arcabisbe,
que com vam tractar en el seu dia aquí al matí
de Tarragona Ràdio i a través d'una taula rodona,
doncs ha estat un tema molt controvertit,
el tema del nomenament que ha fet el Vaticà aquesta setmana
de situar Jaume Pujol Balcells
com a nou arcabisbe de Tarragona.
Vam parlar amb representants
de l'església tarragonina,
amb representants d'entitats com ara
Justícia i Pau, Caritas Diocesana,
fins i tot l'agrupació de Setmana Santa.
I el que es queixa, una part del sector de l'església,
doncs és la forma en com s'ha fet,
a banda que comenten que la figura d'aquest nou arcabisbe
no s'ajusta al que hauria de ser un arcabisbe
en quant a tasca pastoral,
perquè és una persona que diuen que ve del món universitari,
que no té una experiència pastoral, etcètera, etcètera,
a banda que també, evidentment,
en retreuen el fet que sigui una persona
que pertany a l'Opus Dei.
Ha estat una de les notícies destacades del dia
que ens afecta aquí,
però també més enllà de retrucar
tota l'església catalana,
perquè recordem que també es planteja
aquesta divisió de l'Arcidioses i de Barcelona
en tres diòsis diferents.
És un tema que realment se'n parlarà molt
en les properes setmanes
perquè fa un canvi de replantejament
de tota la comunitat cristiana i catòlica.
Jo ara parlant en sèrio,
i la Carme em tirarà el micròfon pel cap,
però penso que l'església no va per bon camí,
gens ni mica.
A veure, jo penso que l'església
el que ha de fer és un esforç per acostar-se
a la societat,
per acostar-se als problemes,
per acostar-se a el que és la vida de cada dia
i cada vegada ho fa pitjor.
Jo ho sento molt, Carme,
però un senyor que d'alguna manera ve de Roma,
que no ha passat per una parròquia,
que no sap els problemes reals,
que no toca de peus a terra,
en definitiva,
perquè per ser una persona intel·ligentíssima,
no ho poso gens en dubte,
segur que ho és.
A veure, segur que ho és.
Una persona molt preparada acadèmicament,
això amb la seguretat.
Aquesta circumstància es imprimeix en caràcter
i l'església,
i particularment tampoc me considero
una dona especialista en aquest tema,
però l'església de Tarragona
penso que ja d'alguna manera
s'estava posicionant molt en front
del que és la vida de cada dia.
Vull dir, no baixen el nivell.
El vicari general també va parlar
el matí de Tarragona Ràdio
i també va mostrar el seu desacord
en la forma com s'havia fet.
De fet, les crítiques han vingut
del mateix, sí, de l'església.
Per tant, això també dona un cert valor
al que es pugui explicar,
perquè dins de la mateixa institució
s'ha dit, evidentment,
que l'església és una institució jeràrquica
i es prenen les decisions,
però això no treu que hi hagi persones
que estiguin en desacord
davant de determinades decisions que es prenen.
Aquests moviments de tant de poder
donen la raó a la gent
que s'aparta o que s'allunya
del dia a dia de l'església.
És que donen la raó.
A mi, l'altre dia sentia, ahir,
o abans ahir, sentia per la ràdio,
em sembla que era un que havia sigut
el bisbe d'Eivissa, pot ser?
Un que ara ja serà
l'encarregat d'una de les
sissions de Barcelona
que deia que estava encantat
i que ho faria molt bé i que tal,
però a mi em feia com a por,
perquè parlava ell,
després parlava amb una associació de Barcelona
que estava en contra de tot això,
i a mi em dóna la impressió
que cada vegada s'allunyen més
del que és la gent.
Es polititza,
entenen una manera de fer,
uns costums...
I llavors,
aquest moviment donen a entendre
a la gent uns poders
que fan por.
També és important,
i jo crec que d'aquí el valor
que parlin persones
que són de comunitats cristianes,
persones que són catòliques,
practicants,
que es mostren aquest desacord
i que volen una altra església,
perquè tenim la tendència a generalitzar.
I quan parlem d'església,
sembla que parlem precisament
de la jerarquia del Vaticà
i l'església és una comunitat
molt més àmplia.
Però és que n'hi ha més d'una església.
Exacte,
i que també volen una altra manera
de fer i d'entendre la fe
i la pràctica religiosa.
Que puc parlar?
Estem esperant.
Calma, estem esperant.
A veure,
jo primer,
el que no em sembla gens bé,
no amb això,
amb tot,
que l'enterrin abans
que es mori.
Jo trobo que primer
una persona s'ha de morir
i després la pots enterrar.
El que s'ha fet
amb aquest senyor
és això.
O sigui,
se l'està enterrant
abans que s'hagi mort.
Però no és un tema personal
contra aquest senyor,
és la manera de fer les coses.
No, no, no.
A veure,
no és contra aquest senyor.
Aquí,
aquí el que els hi pica més,
per dir-ho d'alguna manera,
és que sigui de l'Opus Dei.
Evidentment.
És que primer caràcter, Carme.
És un tarannà.
És una manera de fer.
Molt respectable.
Molt bé.
Molt respectable.
A veure,
és un tarannà.
A veure,
l'Opus Dei
diu
que no es poden fer servir
preservatius.
I si a Àfrica
s'estan morint de sida,
que es morin.
Això,
ja per mi,
és un principi
contrari a qualsevol...
A veure,
Nani,
una cosa,
a veure,
jo amb aquestes coses,
ja ho he dit amb altres tertúlies,
és que no m'agrada posar-les.
Doncs si han de posar-les.
Jo segons...
Jo penso que és valent posar-les.
A veure,
jo segons tinc entès,
l'Opus Dei...
A veure,
deixem estar...
No deixem estar l'Opus Dei,
no,
perquè és la mare dels oges.
No, no, no,
vull dir,
a veure,
que santificar
les coses ordinàries
de cada dia.
I punto.
Ara m'he perdut.
Què vol dir
santificar les coses ordinàries?
Carme,
aquí el que no es planteja
és què és l'Opus Dei,
perquè ni és el lloc ni el moment
i som les persones
preparades per parlar-ne.
Però l'Opus Dei,
el que sí és cert,
és que al llarg de la història
ha tingut una manera de fer
i un tarannà
conegut de tothom.
Que puguis estar d'acord
o no és una altra cosa,
però que té una manera
de fer diferència.
Jo no trobo bé
que se li critiquin
a aquest senyor,
perquè si aquest senyor
hagués sigut
un altre bisbe
d'un altre lloc
o sense ser bisbe,
perquè també es diu,
home,
és que no era bisbe
i l'han posat aquí.
Molt bé.
La que és mare
hi ha una primera vegada,
no?
I se suposo
que ho farà
el millor possible.
No, no em comparis,
això és demagogia, Carme.
Home, no és demagogia.
Aquest senyor
no és bisbe,
no era bisbe,
ara ho és.
No sabem com ho farà.
No, no, no,
no és bisbe encara.
Bueno, ho serà.
L'ordenaran perquè com que l'han fet
arcabisbe l'han d'ordenar bisbe,
perquè si no no pot ocupar el càrrec.
L'ordenaran.
És al revés,
han posat el bou davant del carro.
No.
No, al revés.
El carro davant del bou.
No, no,
això és una decisió
absolutament política.
No, no,
no és una decisió política.
Home, tu diràs, tu diràs.
El que passa
que hi ha gent de l'església
que es pensa
que l'església és política
i l'església no és política.
Ah, no.
Home, no.
Aquesta decisió
de moviments de poder.
No.
Aquests moviments de poder
no són moviments de poder.
Jo no ho veig com un...
És que jo no ho veig
com un moviment de poder.
Jo veig que el Sant Pare,
que és el que decideix,
i a veure,
que no és una democràcia
com pot ser un grup polític.
Tu et penses de debò?
M'ho dius en sèrio
mirant-me els ulls
que el Sant Pare decideix?
Sí.
Tranquil·lament m'ho dius
mirant-me els ulls
que el Sant Pare decideix?
Jo t'ho dic.
Independentment que el Sant Pare
no estigui bé de ser tu...
Una cosa és tenir fe
i una altra cosa és...
Està a no sé quantes quilòtres de distància.
No, no, no, no, no, no.
En fi, no, no.
Jo és que, de veritat,
és que...
No sé, jo...
Jo penso que sí, que és veritat.
A veure, i et valoro
perquè realment la teva fe
és cega,
com la de no sé qui.
No sé quin senyor
que tenia la fe ciega.
Escolta'm, no és qüestió de valorar.
És qüestió de fe,
perquè si no tens fe,
tot això que m'estàs dient
no t'ho empasses, Carme.
Escolta'm, doncs, és qüestió de fe.
El que passa que jo ja he dit
amb altres tortúlies
que a mi em sembla
que, primera,
era que no s'ha de criticar
una cosa que, de fet,
no se sap prou
i després que les persones...
I tant, si se sap.
I després, Carme,
perdona, jo recordo
quan van enviar un senyor...
A mi no m'apeguis, eh?
Ara agafo,
com ja tens espuma.
Jo recordo que van enviar,
no sé si era,
no recordo el nom,
però un bisbe
que era de Valladolí
o de Burgos al País Basc
i l'Arzallus
va dir
ese hombre
va fer un comentari
d'expectiu.
Sí, exactament.
Per què no era
del País Basc?
Aquest senyor,
després, l'Arzallus,
ha reconegut
que aquest senyor
ho ha fet bé.
És a dir,
que s'ha integrat,
que s'ha esforçat molt bé
perquè l'única cosa
que li retraien
a aquest senyor
era que era
de la Castella Profunda
i a mi em sembla
que aquí
et dono la raó a tu.
L'Arzallus es va passar
perquè com no tenia
el cràneo
com no lo tenia
que tener
i no tenia la sangre
exacte,
no era negatiu,
doncs ja havia
de ser dolent.
Aquí es va passar.
Aquí l'Arzallus va...
Bueno, és que l'Arzallus
també és jesuïta.
Clar, és que...
No, no, jo més...
Però aquí
no critiquem
un senyor
que és de Guisona.
Mira, perfecte,
jo els compro
les petxugues
dels pollastres de Guisona.
Vale?
No, no estem criticant això.
Ni siquiera estem criticant
que sigui una persona
allunyada del món
de l'església
perruquial
de la batalla
de cada dia.
Bueno, un anem.
Estem criticant
que és un senyor
que pertany
a una part
de l'església
que té uns condicionaments
intel·lectuals,
una manera de pensar
amb la que particularment jo
no és que no estigui d'acord,
és que estic absolutament en contra.
Però hi ha molta gent que no.
Tu estàs a favor?
Però s'ha de respectar?
No, home, com...
S'ha de respectar, doncs,
també aquells que critiquen
allò del que se senten part.
És que estem parlant
de persones que són catòliques,
no estem parlant
de persones
que no són creients.
Que aquestes, fins i tot,
ho podria, escolta,
com que no són creients
i no pertanyen a l'església,
que callen, que tampoc,
perquè tothom té dret
a expressar la seva opinió.
Però estem parlant
de sectors de la mateixa església,
que aleshores sí que s'ha de tenir
en consideració, no?
No, no, evidentment,
en consideració s'ha de tindre tot,
però jo només vull...
Vale, doncs queda constància
que tu li dones els 100 dies,
que jo no li dono els 100 dies
i que amb això no estem d'acord.
Molt bé.
Vale, a partir d'aquí,
visc el nàstic,
d'aquí 100 dies tornem a parlar.
Oh, sí?
No, no.
No, si per què no...
No, estarem en pla estiu.
Escolta'm, exacte.
Vull dir, a la gent
que els posen en bon càrrec
se'ls ha de donar
un marge de confiança.
No.
I a partir d'aquí...
Però si tu tens un historiador...
Mira, mira, el Carmen,
mira que ets tonta.
Tu, és que ets tonta de veritat.
Per què?
No, s'ho està dient amb ella mateixa.
Ah, sí, perquè jo havia matat el tema
i eres tu la que continuava.
Digues, digues, Laura.
Ah, ah, no haguessis tornat.
Bueno, és igual, ja està.
Ja està, ja està.
Laura, que no t'han deixat parlar.
No, no, que sí,
jo anava posant cullerada.
No, el que vull dir és que
això dels 100 dies...
Però una persona ja sabem
quin tarant na té
perquè ve d'un grup determinat.
No ho sabem
que ve d'un grup determinat?
Sí, sí, però és igual...
I aquest grup determinat
no té una ideologia molt determinada?
Escolta, en dintre...
No té una ideologia molt determinada?
Contesta'm.
Sí, però no em preguis.
És que els senyors no ho saben.
Ja comencen.
Ui, ja va, ja va la Carme.
Li han pagat la Nani,
li ha pagat la Laura.
Està ja a les últimes.
Arranconada.
Bueno, va,
deixem 100 dies, va.
Aquí...
I la Nani només diu
que no en val cap.
La Nani només diu
que no en val cap.
Nani, parlem d'aquest tema
que tu has tret,
fem referència,
en parlarem molt
perquè la veritat
és d'aquelles coses
que cal parlar
per posar una miqueta
de racionalitat
i sentit comú.
Ara m'he perdut.
A Tapuerca i l'evolució humana,
quin tros d'exposició
que es pot veure des d'ahir
el tinc l'ado número
del moll de costa.
I no es perdin
perquè el senyor Arsuaga
tornarà a Tarragona,
farà alguna altra conferència...
Que guapo, eh?
L'he vist al diari.
Que guapo.
Ai, que guapo.
A la distància curta
diuen que fins i tot guanya.
Encara millor.
I a més,
és intel·ligent, tu.
Que vols dir
que n'hi ha pocs.
Quin dia és,
la inauguració per n'ahir?
No, es va inaugurar ahir,
però dimarts que ve
fa una conferència.
Però has d'anar
per l'interès intel·lectual,
Carme,
per l'amor de Déu.
No és l'eròtica del poder,
és l'eròtica del saber, no?
Doncs té més eròtica
el saber que el poder.
És que sí,
per dependre per qui.
Sí, exacte.
Depèn.
Hi ha de concentrar
a l'eròtica de la cartera
que per mi
tots són senyors calvos
i amb elitasi,
però bé.
Valer millor, sí.
Entrades en carnes.
Entrades en carnes.
Això no anem bé avui, eh?
No, no.
No anem bé de cap manera.
Avui, avui.
Això ni tartúnia ni res.
Mira, Carme deixa la perdre
que va fent cruzanet avall,
cruzanet avall
pels disgustos i les penes.
Estic molt pecadores.
Què com penso?
Menos.
Carme, estem molt pecadores.
Parlem de les obres
de la plaça Ponent, va,
que aquest tema t'agrada més.
Bueno, va,
sé què deus dir
i les de casa meva?
Les de casa meva.
Que entrar amb obres
a casa d'un és horrible.
Fa uns anys que estàs ja...
Ons de mesos.
Tens adoptats els paletes
i tot i has fet...
Ai, com els enyoraràs
quan se'n vagi.
Ja els enyoro.
Ja han marxat i els enyoro.
La tia em van tornar
i els enyoro moltíssim.
Sí, sí.
És horrible, eh?
Però bueno,
aquestes de la plaça Ponent
i el carreguesòmetre
i rodalies
que començaran al novembre
no crec que durin tant, no?
Com les de la casa de la Laura.
Home, se suposa
perquè si no,
bé, llavors ja sortirem
els botigues.
Però bé, no?
Que es remodeli tota aquella zona
i es revitalitzi.
La veritat és que sí,
perquè...
És una zona molt de pas, però...
Molt, clar.
Molt.
Vull dir,
jo a casa del carrer Sevilla
es veu,
primer,
que hi ha moltes botigues
i llavors hi ha supermercats
i camions i cotxes
i...
A veure,
aquella zona sembla que no.
Vull dir,
potser si no hi estàs
no ho veus.
Una mica amb la inèrcia
de la remodelació
del mercat central.
Sí.
Tot aquella...
Sí, sí, sí.
i el carrer Gasòmetre,
doncs...
És el teu antic barri, Nani.
Tu vas néixer
a la plaça Corsini.
Bé,
veig que tu saps.
Home,
jo trobo que...
S'ha d'una placa
un dia d'aquestes.
Sí, no?
Aquí va néixer Nani Rodríguez.
Tertuliana,
que no estava d'acord
amb la Carme Pedrol.
Bueno,
amb algunes coses,
tampoc ara no te poses.
Són molt amigues.
Ja us hi dic jo,
senyor Zullets,
que són molt amigues.
No ho posis així, dona.
Amb algunes coses no.
És que mal aniria
que amb tot estéssim d'acord.
No, llavors no s'entendríem.
Clar que no, no, no.
Bé,
doncs no,
que estem molt contents
de partir al voltant.
Bé,
i això sí,
clar,
com totes les obres,
menores de la Laura,
clar,
l'úmina impossible,
que duri l'úmina impossible.
En principi es parla
d'eixamplar les voreres,
de fer una remodelació important
de l'enllumenar,
de plantar arbres.
Clar,
és una zona molt de trànsit aquella.
Jo no sé si tot això
haurà d'anar acompanyat
d'una reordenació del trànsit.
No sé,
és una zona que Déu-n'hi-do,
eh,
si hi ha moviment de persones
per allà.
Home,
de fet,
el trànsit ja està,
perquè allà només té un sentit
als cotxes.
Abans hi havia pels dos sentits
i ara ja fa molt de temps
que només hi ha per un sentit.
Vull dir,
bé,
bé,
quedarà guapet.
Quedarà guapet.
Quedarà guapet.
Guapet.
Quedarà guapet aquella plaça.
Home,
i van baixant cap al Serrallo,
que ho veieu?
De mica en mica.
Tots anirem per allà.
Molt bé,
jo trobaria...
jo trobaria fantàstic.
Avui ho estàvem parlant
perquè a nosaltres
el que s'agradiria
és fer el Serrallo peatonal.
Però,
evidentment,
que primer has de tindre
tota classe d'aparcaments
perquè es puguin aparcar.
Bueno,
ara no fa gaire
es van inaugurar les cotxeres,
tenien 97
i la setmana que ve
comencen a fer
el pàrquing subterrani.
Avui hi ha una roda de premsa
per informar
de com està el tema
del pàrquing a l'Antiga Llotja.
No,
no,
a la zona de l'Antiga Llotja.
No.
No?
A la zona de l'Antiga Llotja.
van 400 i escaig de cotxes
amb una planta
i, bueno,
comença aquesta setmana que ve.
Quedaria molt bé
el Serrallo peatonal.
Clar,
i el Serrallo quedaria molt bé.
El que passa que...
És una expressiós per passió.
Sí,
el que passa que
hi ha el problema
que s'estan fent
moltíssimes edificacions.
Home,
moltíssimes.
Ara,
el Serrallo ja el que hi ha,
són dos pams i ja està.
Però doncs,
si són dos pams,
un pam,
s'estan fent edificacions.
És com la casa de la Laura.
Serà el referent
de les obres
a partir d'anà.
Home,
anys rere any
recordeu de la meva sort.
Bueno,
igual que jo
i el meu banc.
Això és solidaritat,
Laura.
I, bueno,
i clar,
i llavors,
doncs,
els camions i tot,
no sé.
Després,
cada vegada,
doncs,
potser els peixeters
i aquests...
I els restaurants,
tot això,
el tema com es resol?
Càrregues,
descàrregues...
No, no,
això es podria fer igual.
És peatonal d'aparcament,
diguéssim,
però doncs per transitar,
no,
per transitar,
clar.
És que no és una zona tan gran
com perquè s'hagin de transitar
el cotxe per allà,
és que és una mica ridícul.
Llavors,
és que passa que com que pots transitar,
o sigui,
pots aparcar i pots tot,
aparquem a qualsevol lloc,
al damunt de la vorera,
amb una cantonada,
amb tot arreu,
clar,
llavors,
a la millor vas amb cotxe,
vas a girar,
i no pots girar
perquè no veus
si també una altra,
vull dir,
clar,
això sembla que en piqui pugui.
Jo volia parlar
que s'acaba el col·le.
Parla,
parla,
que s'acaba el col·le.
Ja està,
s'acaba el col·le.
Com que allò haguessin,
a mi m'és igual
que s'acabi el col·le,
perquè jo...
Doncs tindràs més nens pel carrer.
Les mames canviaran
l'hora d'anar a la teva botiga,
en comptes d'anar al matí soles
aniran amb crios
i a la millor van a la tarda,
no ho sé,
dic jo, eh?
I hauries de posar
una bola d'aquelles de caramelets
per entretenir la canalla.
I bola de caramelets,
això és més antic que anar a peu,
Nani,
això de la bola de caramelets.
Ara són les boles,
petitones,
per caure i tot això.
No,
però ni al carrer
n'hi ha caballitos d'aquells
allò que pugen,
i fan la musiqueta aquella,
el caballito.
I no, vull dir...
És molt estressant, això.
Jo el que vull dir
és que els nens,
dos mesos i mig de vacances,
és molt.
Massa,
i massa inclús.
Això és un clàssic
que surt cada any,
i no es diu
que no s'hagin de fer
dos mesos i mig,
sinó que s'han de repartir
d'una altra manera,
probablement.
Allarguem més les de Nadal,
allarguem més les de Setmana Santa
i escurcem una miqueta
les d'estiu.
Dos mesets,
al setembre, no?
Sí, que fan un mes.
Que fan un mes, sí.
Clar, hem acabat aquest,
ara, avui divendres,
que és dia 18.
Sí, sí, 18.
18?
Bueno, podríem haver acabat
perfectament el dimarts,
però com que és dimarts
i no és divendres,
no acabem.
Però per començar dimarts
sí que podem.
Sí, començarem el dia 15 dimarts.
No ho entenc això, molt bé.
Bé, començar 14,
que és dilluns, per exemple.
No, aquesta és una signatura pendent
i mai millor dit
de tota la comunitat educativa.
Abans s'acabava el 21, no?
S'acabava com que hi és.
Depèn de com caigui Sant Joan.
Sí, depèn.
Depèn de com cau Sant Joan,
acabar l'escola un dia abans o després.
Però aquí és un tema
que ha de resoldre els pares,
els mestres i l'administració.
Vull dir, aplicar una miqueta
de racionalitzar
tot aquest període de vacances,
perquè quan es parla
sembla que vulguis treure vacances,
els nens, els mestres,
i aquí no es parla en tot cas de treure,
sinó de distribuir-les d'una altra manera.
Sí, i quan es parla d'això,
a vegades t'has de sentir culpable
perquè com vulguen dir
ai, no vols estar amb els nens,
és que no és aquest el problema.
És que no pots, primer no pots,
i després que dos mesos i mig s'avorreixen
per molt entretinguts que els tinguis.
Llavors què, els has d'anar posant
o als avis o als centres...
I els dinerals que es gasten les famílies
en colònies, en les cases,
en les llocs brutals.
És un pressupost increïble.
Ja suposo que per això
no s'escurcen les vacances,
vull dir, continua aquest període,
perquè si tinguéssim períodes de vacances
de 20 dies, no caldria.
Sí, però fixa't, Nani,
que, curiosament, hi ha una bona oferta
al mes de juliol,
per això s'estan queixant molts pares,
quan arriba el mes d'agost
i la primera quinzena de setembre
no hi ha res.
Ara sí, eh?
I els pares i les mares
que no tenen vacances en aquell període,
sí, alguna iniciativa privada,
sí que n'hi ha alguna iniciativa privada
i no per totes les edats,
però que són iniciatives públiques
als mesos d'agost i setembre,
no hi ha absolutament res.
És un problema.
Perquè potser deuen considerar
que tenen poca canalla
perquè fan vacances a l'agost els pares.
No ho sé, eh?
No, no, que n'hi ha, eh?
Els pares, com a molt,
tenen un mes...
Excepte alguns...
No, no, però per referència a l'agost.
No consideren que l'agost...
Sí, però no tothom treballa a la SEAT,
com abans que la SEAT tancava l'agost,
antigament, eh?
Ara acabava les empreses,
abans hi havia moltes que tancaven
durant tot el mes d'agost,
tancaven.
Ara no, ara fins i tot
les que de sempre havien tancat,
i recordo algunes d'aquí al polígon,
fan torns,
vull dir, no tanca l'empresa,
no tira persianes.
No tira persianes, eh?
A més, més enllà de l'estadística,
està allò de la cua del pa,
que dic jo,
que és quan la gent expressa
els seus problemes quotidians,
i d'això se'n parla moltíssim.
Cada any, home, què fas amb els nens?
Doncs mira, aquest mes el tinc resolt,
però el mes que ve no,
perquè no ho trobo,
perquè no sé què.
És un tema que realment és preocupant, no?
Sí.
Jo aniria més a lo que deia la Laura,
dels nens,
que se senten una mica com...
Col·locats, col·locats.
Sí.
Allò com si fossin un paquet que fan nosa, no?
I, doncs, de les colònies a casa l'àvia,
de la casa l'àvia a la casa de l'altra àvia,
i vas passar el mistre
i un ritme de vida, que Déu-n'hi-do.
I si l'àvia no està ocupada?
Sí.
Ah, perquè les àvies no estan per cuidar nets,
que ja han cuidat els fills, jo penso.
I ja comencen a estar...
Fa molt bé d'estar ocupades.
De forma obligatòria.
Sí, sí.
Com aquell anunci de la televisió, no?
Els nens estan molt ocupats, molt ocupats.
Ahir vaig parlar amb el telèfon,
i dic, bueno,
li dic a la nena,
digue-li que a veure si la setmana que ve
ens pot donar un cop de mà.
I li diu,
és que la setmana que ve
tinc una exposició no sé on,
i no sé què més.
Ostres, com a l'anunci.
Doncs mira, ja també va fer.
Estic molt ocupada.
Molt bé, senyores,
doncs, avui hem fet una...
Ah, ja estem?
Sí, ja estem.
Però has pogut parlar de la coral,
del nastre, del serrallo,
de les botigues.
Si avui has estat reina per un dia,
si t'hem deixat gairebé
tota la tertúlia per tu, Carme,
no et queixeràs.
Ah, si tu, xica de portada.
És l'estrella de la tertúlia
i havia d'acabar
la ronda de tertúlies
d'una manera brillant.
Clar que sí.
Ens retrobarem la propera temporada
si continuem amb aquestes tertúlies.
Jo espero comptar amb vosaltres,
com sempre.
Depèn del que cobrem.
Ja millorarem.
Ja millorarem la paga.
La millorarem, Carme.
Croissant en comptes de ser sexe
serà amb xocolata.
Han de ser farcidets.
Val a dir que la Carme Pedrol
sempre que ve porta esmorzar.
Porta croissants
per tota la gent de la ràdio.
Avui, que és l'últim dia amb la Carme,
doncs sí que ho hauríem de dir.
Nani, Carme, Laura,
gràcies i bon estiu.