logo

Arxiu/ARXIU 2004/MATI T.R 2004/


Transcribed podcasts: 359
Time transcribed: 6d 12h 40m 29s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

.
.
Temps Tartuli, aquesta és la sintonia del matí de Tarragona Ràdio
en aquest dimecres en el que volem comentar
algunes de les notícies destacades de la jornada.
De moment tenim a la meitat dels Tartulians.
Avui hem convidat l'historiador i professor de la Universitat
Josep Maria Sabatebos.
Bon dia, Josep Maria.
Bon dia.
També ens acompanya l'administrador de finques,
en Javier Melero.
Bon dia, Javier.
Bon dia.
I l'altra meitat, que s'incorporaran de seguida.
De fet, un el veiem que ja arriba.
És l'adjunta a la direcció de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla,
Josep Andreu,
i l'altre és el regidor del grup municipal d'iniciativa per Catalunya
vers la plataforma Lluís Balart.
Amb ells també farem tertúlia
i comentarem algunes de les notícies de la jornada.
El Josep Andreu, tot just, ara el podem saludar.
Josep, bon dia.
Bon dia.
Arriba amb el temps just,
però això sí, per comentar, com dèiem,
algunes de les notícies de la jornada.
Una primera notícia ben de segure d'avui a la premsa local,
també als informatius de Tarragona Ràdio,
és que ahir, per segona vegada en un mes,
es va haver d'activar el pla secta,
el pla d'emergència exterior de la química,
per un accident que va haver-hi
en una empresa del polígon petroquímic sud.
Tot això, per cert, en fase d'alerta,
va ser en la fase menys important,
però es va activar durant dues hores ahir a la tarda
per un incident en l'empresa Clarian Ibèrica.
Tot això coincidia en el dia
en què el govern de la Generalitat
aprovava definitivament la revisió del pla secta.
Va ser un incident,
un accident que no va suposar cap risc per a la població,
però va ser un nou incident.
I deu-n'hi dos que portem últimament,
que s'han hagut d'activar,
que han obligat a activar el pla secta.
És un motiu de preocupació o...
O ja estem habituats?
Josep Maria.
Ja estem habituats,
però, de moment,
si la cosa continua així,
no caldrà fer simulacres,
perquè es fan actes reals, no?
I l'interessant és que la cosa funcioni.
Vull dir, els bombers arriben,
tiren espuma i la cosa no va més enllà.
Sabem que conviure amb la química és un risc,
però també sabem que avui en dia
no podem viure sense la química.
i a Tarragona, doncs, no podem viure,
entre altres coses, perquè la química està arreu
i perquè, a més a més, tenim la indústria aquí.
Aleshores, la indústria ens dona moltes coses,
ens dona molta vida.
Els responsables de les finques sabeu que,
si no fossin les indústries,
possiblement no tindríem aquest allau de gent que demana pisos
i el preu que es ven els pisos i la construcció
i el totxo i totes aquestes coses.
Per tant, paciència i endavant.
Si ho podem comptar, ja és bo.
Javier, com ho veus?
Bé, pel poc que sabem del placecte,
almenys, diguem-ne, els ciutadans de peu,
perquè és un tema bastant tècnic.
Curiós, això que diguis, pel poc que sabem.
I mira que fa anys que se'n parla
i s'intenta conscienciar a la població, no?
Sí, però sí que hi ha determinats aspectes
de la seguretat, diguem-ne, laboral,
com sigui la construcció,
és que és com més obvi veure un treballador
amb casc o sense casc,
però al placecte, diguem-ne,
es fa més difícil saber quins són els protocols,
d'inici, d'activació, de coordinació, etcètera, etcètera.
El que sí, pel poc allò que ens sona,
sí que és cert que el placecte s'activa
per qualsevol incidència de forma preventiva.
Vull dir que no sempre que s'activa el placecte
significa que realment hi ha hagut un accident,
sinó que moltes vegades s'activa de forma preventiva.
Per un costat és bo
que contínuament s'estigui activant,
això vol dir que qui ho ha d'avallar
està en alerta,
però per un altre costat potser ens ha de preocupar
si les mesures que hi ha previstes
per part de les diverses empreses
són les suficients o no.
Jo diria que, ara, repeteixo,
sense conèixer massa el sector químic,
però sí a nivell general
i en comparació amb altres països,
que encara ens falta bastant que avançar
amb la consciència de tothom,
de treballadors, de ciutadans
i sobretot empresaris,
ens falta consciència d'avançar
amb el tema de la seguretat.
I que a vegades veiem,
home, per una cosa que pot passar
una petita tonteria,
sí, però aquesta petita tonteria,
com que estem parlant d'accidents i de riscos,
això és quelcom incontrolable,
que només ho sabrem al final del camí
i, per tant,
si hem d'actuar en el camp de la prevenció,
res és poc.
Josep, com ho veus?
Sí, bueno,
jo he dit que és el matí al diari,
jo volia apuntar una altra reflexió,
perquè més des del punt de vista de,
com te diria jo,
de l'entorn polític,
i m'explico,
jo me'n recordo ara fa uns mesos,
amb un company que em deia,
bueno,
ara menys mal que ha hagut aquest canvi polític,
etcètera,
perquè això madura,
s'exigirà més,
ja les coses es faran bé i tal.
S'ha de mostrar que la vàlvula
no té color polític,
vull dir,
per desgràcia,
les vàlvules són del color que són
i d'això.
Amb això vull dir que,
vull dir,
el ciutadà
han de ser responsables,
tots,
començant pels polítics
i l'administració,
que és la primera responsable
a exigir
que es complin bé
les normatives de seguretat.
I jo soc dels que sempre he pensat
que les empreses
són les primeres interessades,
elles al màxim,
de complir tots els protocols
i tots els mecanismes de seguretat.
Però després està l'administració
per vetllar
que això sigui així,
que compleixin la normativa
i si no,
posar les sancions
o les...
o les multes
o el que correspongui,
no?
Però vull dir que,
tu ho has apuntat,
no?
Ara,
els últims dies
s'ha hagut
una reiteració
d'incidents.
Bé,
jo crec que
el que hem de fer
entre tots
és apel·lar
a la responsabilitat
de tothom,
primer,
de les empreses
i dels tècnics
de les empreses,
dos,
els polítics,
però que ho puguin resoldre
i tres,
a la ciutadania
perquè estigui
el màxim informada
possible.
Però sempre,
igual que fa uns anys
era d'una manera
i s'exigien responsabilitats,
doncs ara igual,
ara s'ha d'aquesta manera
i també s'han d'exigir
les mateixes responsabilitats.
Abans comentava el Javier
que moltes vegades
s'activa el pla secta
més per qüestió preventiva
que no per la gravetat.
Considem que això és bo
o...
perquè potser ahir
és veritat,
l'incident no va ser
especialment greu
però es va activar
en fase d'alerta
per si un cas.
Considem que
s'ha de seguir
aquesta política
o que això el que pot crear
és justament més alarma?
El fet que el ciutadà
tingui la sensació
que ara s'activa
doncs reiteradament
un pla exterior.
Tot el que sigui
prevenció
i informació
és bo.
Vull que mai
ens hem de queixar
els ciutadans
perquè ens informin
contínuament
que hi ha hagut incidents
i que s'ha hagut
d'activar el pla secta.
Al revés,
ens queixaríem
si al contrari
ens amaguessin
informació
i per certes cauteles
que no tindrien
gaire més explicació
doncs
es deixés d'activar.
Estem d'acord,
Josep Maria?
Sí, però
sempre passa el mateix.
Si mirem la premsa
veurem en primera plana
els titulars
ja
com si fos
el gran ensurt,
no?
El gran ensurt.
No és un ensurt.
Jo estic veient
ara aquí
una fotografia
en què veig
si hi ha cotxes
de bombers,
hi ha tot en seguit
de coses,
però hi ha uns senyors
amb el cas
xerrant tranquil·lament.
Vull dir que
d'alguna forma,
de vegades
i això
us ho dic a vosaltres,
mitjans de comunicació,
no sé si és...
Fem un gran massa.
No teniu notícies
o fem un gran massa
o aquesta mania
d'informar
de seguida
de tot
i de donar
uns titulars
i tot el que sigui.
Vull dir,
escolta'm,
a casa
de vegades
se sobreixeix
la llet
i s'apaga
el gas,
vull dir,
la flama
i potser
no te'n dones
compte.
Si en lloc
de ser
un habitacle
particular
allà fos una indústria,
hauríem d'activar
el pla secta
de seguida,
que te n'adones,
dius,
coi,
sento una miqueta
d'olor de gas,
vinga,
no ens hem adonat
que l'aigua
bullia
o la llet
bullia
i es tanca el gas
i no ha passat res
i no d'allò,
cada casa
hi ha una bombona
de gas
o hi ha el gas
ciutat
o el gas natural
que pot provocar
una explosió,
no?
Però de vegades
són cosetes.
La indústria,
jo no diré
que sigui
un ilillo
de petróleo
que s'escapava,
vull dir,
però de vegades
són coses,
que allò no era un ilillo,
això és evident,
però de vegades
són cosetes d'aquestes
que sí,
és normal,
vull dir,
l'home porta el perill
amb si mateix,
les indústries
hi ha vàlvules
que a vegades
no funcionen
o que es trenquen
en un moment determinat,
es pot donar un accident
i el que cal tenir
és els mitjans de seguida.
Que hi ha el protocol
del pla secta
que s'activa,
doncs ja s'ha activat
i punt
i llestos,
vull dir,
ara no comencem
a estripar-nos els vestits
i començar a reclamar
i començar ja a moure
perquè això ja ho faran
els polítics,
els polítics.
Nosaltres el que hem de saber
és que quan peta
alguna cosa d'aquestes,
tancar les finestretes,
escoltar Tarragona Ràdio
perquè ens diguin
el que hem de fer
en el seu moment,
que us van avisar vosaltres
que s'havia escapat.
Ens van avisar
i vam parlar en directe
i, en fi,
es va saber la informació puntualment.
Ja està,
i res més,
vull dir,
les coses estan ben muntadetes
dintre del que cap.
Josep.
Sí,
el que passa
és que vull posar
sobre la taula
que s'hi ha molt conscients
que la gestió del risc
en aquests casos
és molt complexa.
Els tècnics,
els que tenen que decidir
en aquell moment
la informació
és molt viva,
l'abast,
les conseqüències,
els resultats,
és una informació
canviant contínuament
i els que tenen que decidir
tenen molta responsabilitat
al damunt
i per davant,
i per tant,
és a vegades
i jo personalment
ho trobo correcte
que, com jo,
tu posis un nivell d'alerta
potser,
en principi,
o millor,
fins i tot superior
al que inicialment
tens la informació
en perspectives
de les dades
que tens en aquell moment.
Perquè,
dades,
mira,
dades n'hi ha
cada cap de setmana
d'accidents de tràfic
i no hi ha un placecte
per a accidents de tràfic.
Vull dir,
els Mossos d'Esquadra
s'organitzen
però cada cap de setmana
hi hauria d'haver
una primera plana
amb els 50, 60, 100 morts
que hi ha a tota Espanya
d'accidents de tràfic.
Passa.
Doncs la gent condueix,
hi ha cotxes,
hi ha més indústries...
Amb aquest cas
ja en s'ha d'acostumar,
malauradament, no?
Malauradament.
Malauradament.
La notícia.
La notícia.
Podem córrer el risc
que si hi ha molts incidents
al final deixin de ser també notícia
però, en fi,
això sí que seria
segurament lamentable, no?
Però són coses petites,
no ha passat res.
En qualsevol cas,
sigui notícia o no,
diguem-ne,
si el placecte s'activa
doncs ja és l'important.
Ja està bé.
Ja està bé.
I el paper dels mitjans
de comunicació,
en fi,
se'ns dona un paper important
sobretot a les emissores de ràdio
en cas que realment
l'accident sigui greu.
Sí que voldria fer una petita meditació
en relació al que feia el company,
perdona'm,
el Josep.
El Josep al principi
sobre el color de les vàlvules,
una miqueta,
permeteu-me la broma,
i el nivell d'exigència
que s'ha de tenir sobre la indústria.
Que jo penso que,
d'alguna manera,
doncs,
bueno,
es deia,
com ell deia ell,
que amb el nou govern,
doncs,
això canviaria.
El nou govern ens ha demostrat
que des de l'oposició
doncs sí que ha exigit,
però ara des del govern,
doncs,
bueno,
aquest taranà de simpatia,
doncs,
no és el millor,
segurament,
per exigir una indústria molt poderosa
i que mou molts interessos econòmics,
doncs,
que això,
doncs,
no s'hi pot jugar.
I, per tant,
cal contundència,
sense dubte,
sense fer mal a ningú,
però cal la contundència necessària
perquè se compleixin les mesures.
Volia saber si alguna cosa, Josep?
No, no,
que sí, d'acord,
però,
home,
no en tots respectes,
eh,
vull dir,
que no és el mateix un accident de tràfeg
que un accident amb una química.
Vull dir,
els protocols de la química,
jo segueixo defensant,
vull dir,
les indústries químiques,
vull dir,
són,
vull dir,
realment,
són molt exhaustius,
molt treballats i molt d'això,
segur que aquesta empresa
un escape d'aquest tipus que va haver,
d'aquest producte,
la quantitat,
o tenen mesurat,
quines,
però a vegades no és l'incident així,
sinó les conseqüències que pot portar,
perquè potser aquesta fuga
es pot comportar
que aquest líquid arribi a no sé on
i que es mescli amb no sé què
i aquest no sé què provoqui,
no?
Això va ser com,
nosaltres el tenim al cap,
el famós atemptat de l'ETA,
en si l'explosió del conducte,
de l'oleducte,
en si va ser molt aparatós
i era molt d'això,
però en si no tenia una gravetat extrema,
el que era gravetat extrema
és que la calor que va produir
aquell bombasso
podia afectar els dipòsits de,
no sé si hi ha nitrogen o no sé què,
que hi havia al costat,
vull dir que a vegades,
torno a repetir,
quan hi ha un incident d'aquest,
no tens tu la informació
fiable,
exacte,
ja tancada i tot,
en dos minuts,
i des de d'això,
ja,
doncs fem blanc o negre,
verd o blau,
sinó que en aquell moment
és una funció canviant contínuament,
no sé,
perquè
tenen que deixar,
hi ha un munt de variables
que entren en joc,
i jo crec que,
vull dir,
és molt complexa la gestió dels riscos
en aquests moments,
Saludem el quart contartuli
que ja ha arribat
al regidor del grup d'iniciativa
per Catalunya vers la plataforma,
Lluís Valar,
Lluís,
bon dia.
Hola,
bon dia.
Acabarem amb tu
aquesta ronda que havíem fet
d'intervencions sobre el tema
del pla secta,
que ahir es va haver d'activar
un altre cop,
la segona vegada en un mes,
algun comentari,
algun motiu de preocupació
per part vostra?
Sí,
motiu de preocupació
que amb aquesta freqüència
s'estiguin produint
aquests incidents.
Sembla que
s'evidencia un envelliment
dels materials
de les instal·lacions
que fan que s'estiguin
repetint en aquesta freqüència.
Jo el que vull expressar
és la voluntat
d'Iniciativa per Catalunya
de reclamar
del govern
la màxima transparència,
la màxima contundència,
no tant en sancionar,
sinó en posar les mesures
que evitin
que es reprodueixin això.
És evident que estem
davant de 23 anys
de decidia
de l'anterior govern
que ha permès
que arribem a aquesta situació
i ara l'actual govern
de la Generalitat
li tal que posar-hi
mesures correctores
a la situació aquesta
i esperem que ho faci així.
Molt bé, doncs tanquem el tema,
girem pàgina,
parlem d'una altra notícia
destacada
de la jornada.
Avui es torna a parlar
després d'un temps
en què no s'havia parlat
de la qüestió.
Es parla de la candidatura
de Tarragona
per l'exposició del 2015
perquè ahir va haver-hi
una reunió,
ahir al vespre
a l'Ajuntament de Tarragona
va haver-hi una reunió
de l'associació promotora
d'aquesta candidatura
on d'alguna manera
tots van estar d'acord,
tots els seus membres,
en ajornar qualsevol
nova acció de promoció
de l'Expo del 2015
de Tarragona
fins al mes de desembre
perquè fins al mes de desembre
no se sabrà
si Saragossa
acull o no
una altra exposició
internacional
que és a la que opta
la capital aragonesa
que és la del 2008.
I d'alguna manera
també s'ha frenat
tot el tema
destinat diners
a aquest tema
de promoció
en el qual
hi havien d'invertir
les diferents institucions,
ajuntaments
o la pròpia diputació
de Tarragona.
Els sembla adequada
aquesta mesura
de frenar
tot el tema
de l'Expo
del 2015
de Tarragona
fins que se sàpiga
com acaba Saragossa?
En principi
sembla de prudència
aquesta mesura
tot i estem parlant
aproximadament
de 7 o 8 mesos
i per tant
tenim en compte
l'horitzó del 2012
que encara queda
una mica llunyà
i davant
de la fase següent
que suposo
que deu implicar
en les majors inversions
en projectes
i en anar preparant
els diversos projectes
sectorials
de les infraestructures
que s'hauran d'adequar
per 6 o 7 mesos
fins a tindre
una mínima expectativa
o garantia
diguem-ho així
que Tarragona
pot optar
aquesta candidatura
finalment
doncs
em sembla
raonable
no fos
diguem-ne
que a Saragossa
ens haigués la festa
i haguéssim d'esperar
10 o 15 anys més.
Què més?
Més opinions?
Sí,
a mi també em sembla
una mesura prudent
perquè si volem que es faci
el que cal
és que no hi hagi interferències
a l'hora de celebrar-ho.
Per altra part
em sembla
que això
obre l'oportunitat
de tenir un període
de reflexió
per fixar
quins són els objectius
que volem assolir
amb aquesta
mostra
que es podria celebrar
a Tarragona.
Jo crec que
ha de servir
per una part
per un rellançament
de l'urbanisme
de la ciutat
per reequilibrar la ciutat
i fer-la més homogènia
en el sentit
que redistribuïm
la població
de manera
que no es creïn
guetos
amb diferències
socials
en els llocs
d'habitatge
i per altra part
jo crec que hauria de ser
lligant amb el tema anterior
una exposició
dedicada
sobretot
a la convivència
entre indústria
i medi ambient
que crec que
podria ser el gran tema
on Tarragona
podria exercir
un lideratge.
Recordem que a Saragossa
si no m'equivoco
el tema és l'aigua
és l'exposició internacional
per dir-ho d'alguna manera
o opta a ser
exposició internacional
de l'aigua.
Josep, com ho veus tu?
Creus que has encertat això?
Sí, jo crec que és un tema
més d'ètica
d'ètica
i de respecte
a una ciutat
de l'estat espanyol
que ha fet de...
No, si l'hi donessin
a Saragossa
Llavors...
Això obliga
a que les aspiracions
de Tarragona
hagin d'estrat
deu anys més.
Estresladen molt bé.
És a dir,
haurien d'optar
el 2025.
Molt bé.
Con lo qual, exacte,
ho vull posar manifest
perquè clar,
doncs obliga
a que tot el tema
d'estudis,
de viabilitat,
de disseny,
de tot,
clar,
s'han d'estrat
deu anys més.
Jo crec que és el temps
suficient
i prudent
per dir,
esperem a veure
com se resol
el tema de Saragossa
per després
anar-nos a entrar
a que Tarragona
pugui optar,
no?
Josep Maria,
com t'ho mires?
De totes maneres,
com pausa,
però s'intregua,
que diuen els castellans.
M'assembla molt bé
la pausa,
però els projectes
s'han de començar.
S'han de començar
perquè,
si d'alguna forma
s'han d'esperar,
poden esperar,
però Tarragona
ha de pensar
en un futur
llunyà.
Vull dir,
no allò
d'aquí quatre dies
i fer les coses
de pressa i corrents
i que no es fan bé,
sinó una planificació
seriosa
de cara
al 2015
o de cara
al 2025,
però les coses
estiguin ben pensades.
I fixem-nos
que hi ha
aspectes
d'urbanisme,
per exemple,
que es van pensar
fa 150 anys,
la Rambla de Tarragona,
que ara funciona,
vull dir,
que ara celebra
el 150è
aniversari,
i que encara
és vàlida,
vull dir,
per la ciutat
i que és un eix
fonamental
i que continua
fins al riu,
pràcticament,
vull dir,
pensar en alguna cosa així
i no desmembrar
més la ciutat,
establir
uns nuclis
que siguin
viables
i per viure,
d'alguna forma,
i per viure
amb unes garanties
de qualitat
de vida
i que no passi
el que passa
sovint,
no?
Penso,
ara concretament,
ja que hi ha el Josep
aquí al davant,
ara quan trasladeu
Santa Tegla
el CAP
Catalunya
llevant,
desapareix el CAP
Catalunya?
Aquestes són aquestes coses,
vull dir,
està molt bé
que s'amplia una cosa,
però un centre
que està en funcionament
i que té vida,
què passa?
han obert el CAP
Muralles
a 200 metres,
eh?
Doncs veus?
Vull dir,
és senzillament
un espai
que ha quedat obsolet,
però el CAP
Muralles
no depèn de vosaltres.
No,
depèn d'una altra
empresa pública.
Gastar
per un costat,
n'hi havia un que funcionava,
que quedava més o menys petit,
d'acord,
però aquests canvis,
aquesta no coordinació
entre,
de vegades...
Bé,
jo crec que...
Per l'il·lusió.
No,
no,
m'ha desviat completament el tema,
però...
Per l'il·lusió,
no?
Vull dir,
hi ha sectors...
A CAP Catalunya,
suposo que els...
Estaven molt deficients,
no?
Estaven molt deficients,
vull dir,
les reformes estructurals
d'allí eren molt importants
i l'espai era molt limitat.
Llavors,
amb l'organització
que es va fer
de tot el tema
de primària,
amb tota la reforma
de primària
que es va fer,
part de l'equip
assistencial
de CAP Catalunya,
part se'n va anar
el Jaume I
i part el CAP Tarraco,
aquí Joan XXIII.
I, llavors,
l'aposta
de la conselleria
va ser
fer un CAP nou,
que és el CAP Muralles,
que és el que hi ha
ara darrere
de l'edifici
de la delegació de Sanitat,
que se li va adjudicar
a gestió
i prestació de serveis,
que és una empresa pública,
i el gestiona ell
com un de la zona
de...
Bueno,
ja ho diu,
tota la zona de Muralles,
tota aquella part interior.
Llavors,
nosaltres,
el que és la tecla,
tenim adjudicat
la gestió
del centre
de Llevant.
Llavors,
com ara nosaltres
tenim previst
obrir-ho entre setembre
i octubre,
se'ns ha retressat
per uns temes nostres,
però,
en principi,
està previst setembre
i octubre
ja obrir-ho.
Mentrestant,
perquè ja tenim
concedit
la gestió,
estem,
diguem,
d'una manera provisional,
ocupant les instal·lacions
del CAP Catalunya.
a partir de setembre,
octubre,
diguem,
tot el territori
ja quedarà reordenat,
vull dir,
nosaltres estarem,
la tecla estarà
al CAP Llevant,
donant assistència,
tota aquesta reguna 4,
que és,
ja ho diré,
la paraula Llevant,
tot és Llevant,
Boscos,
Mora,
totes les organitzacions
aquelles,
fins i tot
el Callà,
que també s'inclou
dins la nostra
àrea bàsica.
I el CAP Catalunya
com en sí
desapareix.
L'usuari
de la zona
de les muralles,
de tot allò
de la vinguda
a Catalunya,
això,
té a la seva disposició
el nou CAP Muralles,
que si el coneixeu
és un CAP
absolutament nou,
equipat,
i jo crec que l'usuari,
a part d'un tema sentimental
que hi pugui haver
en el CAP Catalunya,
jo crec que en prestacions
i servei
guanyant moltíssim.
I nosaltres
vam fer un programa
des d'allà
quan es va inaugurar,
realment,
en fi,
semblava que tant els usuaris
com els metges
i professionals
estaven satisfets.
I quan obrim el nostre llevant
esperem que encara la gent
estigui més satisfeta.
Molt bé,
també anirem a fer,
també anirem a fer el programa.
Recuperem el tema
de l'exposició,
per acabar-ho.
Si Saragossa fos
ciutat el 2008,
ciutat,
vostès mantindrien
l'opció de Tarraona
pel 2025?
Creuen que la ciutat
ha de marcar-se
una fita
encara que sigui
amb 20 anys
de diferència
i que potser
el ciutat
ha de que repensi
que d'aquí 20 anys
poden passar moltes coses.
Jo suposo
que l'exposició universal
el que busca
d'alguna forma
és buscar l'excusa
al pretexte
per tindre un horitzó
a mig llarg termini
i aprofundir
en moltes mecances
d'urbanisme
i en cohesió
del territori
i cohesió social,
diguem-ne,
que allò
lògicament
s'ha de fer
a un mig
i llarg termini.
I una miqueta
amb el que deia
el Josep Maria
de si em prisa
però si em pausa.
Sí,
però tampoc
que ens percepitésim
i voler avançar
en una entelequia
que a vegades
l'exposició universal
està molt bé,
de moment
hi ha més il·lusió
que realitat,
siguem clars
i que no es convertís
amb tot el respecte
i no vull
amb això
menysprear-lo,
que no es convertís
en un segon fòrum
de les cultures
amb el qual
si ha mascarat
darrere una operació
urbanística
que calia per Barcelona
que és molt interessant
i que és molt bona
doncs s'hi ha creat
el fòrum
com a excusa.
Jo penso que es podia
haver defensat tranquil·lament
en paral·lel
al fòrum
que és una trobada
de caràcter mundial
prou interessant
i paral·lelament
no és l'operació
urbanística
però intentar barrejar
conceptes
i en certa manera
no explicar al ciutadà
la veritat
de què és fòrum
i què és urbanisme
i què és especulació
això em sembla
poc sèrio.
Llavors,
aquí,
a Tarragona,
amb el nostre territori
evidentment,
Tarragona necessita
nous al·licients,
nous reptes
com pot ser
la pròpia façana marítima
amb la qual
hi estem tots engrescats
com pot ser
l'exposició universal
o altres qüestions
que siguin més possibles
i que faci que Tarragona
doncs estigui
amb constant transformació
i sobretot,
diguem-ne,
jo si em permeteu
la idea,
igual que a Saragossa
dèieu que la dramàtica
seria l'aigua,
aquí,
doncs no crec
que hàgim de pensar
massa,
tenim un patrimoni
romà,
diguem-ne,
que és el que
sense dubte
hem d'aprofitar
aquesta benentesa
per d'una vegada
per totes
destapar
i posar a disposició
el ciutadà.
I que això sigui
el pretexte i l'eix
sobre el qual
es vertebri tota la ciutat.
I ja veig que han sortit
dues idees
a la tertúlia,
la de patrimoni,
la d'indústria,
convivencia,
indústria i medi ambient.
En fi,
ja està bé.
Lluís,
sí?
Opció 2025,
si cal?
Sí,
sí,
perquè aquesta ciutat
necessita projectes
estratègics
a ser desenvolupats
a llarg termini.
Tarragona
és una ciutat
que està en procés
de creació
i necessita
elements simbòlics
que integrin
a tota la ciutat
i que siguin gestionats
de manera
suprapartidària.
És a dir,
que hi hagi
un consensus
en treballar
amb aquest objectiu.
I a mi em sembla
que si aquests objectius
es situen
en un termini
més llarg
que no pas
en un principi
es pensàvem
i això ho fem
amb ganes
i amb il·lusió
és bo
per aquesta vertebració
de la ciutat
i només una nota
a peu de pàgina
a Tarragona
té patrimoni romà
però té patrimoni
d'altres èpoques
que s'hauria de valorar
i a vegades
el patrimoni romà
ens tapa
el d'altres èpoques
històriques
que són tan interessants
com la romana.
Josep i Josep Maria
sí?
Jo crec que aquí
2025
si calgués.
Sí, sí, sí.
I tant, vull dir
el fet
que en particular
l'EFEPTA
hagi posat-se a la taula
i els seus dirigents
jo crec que són certs.
Vull dir,
necessiten idees
engrescadores,
projectes
portats a través
d'organitzacions
que a més a més
li donen
l'estructura
i el contingut necessari
de transparència
perquè aquí també
després s'han de posar diners
per estudiar projectes
viabilitats
i tot això
s'ha de canalitzar
molt bé
per no aixecar recels
i sospicàcies
i això
amb la qual cosa
sí, sí,
si no pot ser
evidentment
trasladem el calendari
però endavant.
Josep Maria
tu també el traslladaries
el calendari?
Jo ja m'hi he significat
abans
però de totes maneres
aquí els polítics
tenen molta cosa a dir
vull dir
ells han d'avallar
enormement
perquè no passi
el que ja ha passat
altres vegades
vull dir
els que som una miqueta
de grandets recordem
que un alcalde
va parar a la presó
per una requalificació
de terrenys
un alcalde
i algun altre regidor
i algun altre regidor
va tindre que marxar
cap a Suïssa
vull dir que
d'alguna forma
us toca
us toca vetllar
amb cura
a fi i efecte
que no hi hagin
els negocis immobiliaris
que han provocat
tots els aldarulls
del fòrum
Canviem de tema
últims 5 minuts
de la tertúlia
a 3-4 dies
de les eleccions
europees
del proper diumenge
encara que no ho sembli
però hi ha eleccions
el proper diumenge
ahir la Cambra de Comerç
feia públic
un estudi
més del 60%
dels empresaris
de Tarragona
consideren
que l'ampliació
de la Unió Europea
no afectarà
els seus negocis
i es mostren
indiferents
davant de l'entrada
de 10 nous països
la majoria
recordem
de la zona central
i de l'est
d'Europa
i tot això
com dèiem
4 dies
d'unes eleccions
que em sembla
que estan passant
molt desapercebudes
per la població
no sé si malauradament
o no
com ho veuen
tant el que diuen
els empresaris
com el que diuen
els ciutadans
Josep
jo crec que la gent
està cançada
ja de
de tot
una mica de tots
els aconteixements
de tot
d'eleccions
de bodas reals
de tot
la gent està allà
necessita una mica
de tranquil·litat
vacances
vacances mentals
i d'això
perquè la gent ja
llavors
són unes eleccions
que a més a més
s'han bipolaritzat molt
entre el Partit Popular
i el Partit Socialista
perquè uns volen demostrar
que el 14 de març
va ser un error
i no sé què
i els altres intenten
i la resta
van a fer el que poden
jo crec que la participació
serà baixa
és un diumenge
diumenge de Corpus Christi
diumenge que juga al Nàstic
diumenge de Platges
diumenge de Comunions
diumenge d'això
con lo qual
les perspectives
ja veig que està convidant
la població a una vota
els que hi vagin
doncs bueno
el que passa que
s'ha de muntar
tota l'estructura
igual que
en unes eleccions normals
Javier com ho veus?
Evidentment jo ets a dir
que Europa té la seva
el que passa
que la magnitud
de territori
i per tant de països
ja estem parlant de 25
fa que estem parlant
d'una macro magnitud
valgui la redundància
i que difícilment
el ciutadà
percep
diguem-ne Europa
com una cosa
molt directa
i això és lògic
perquè repeteixo
que parlem
de circumstàncies macro
en contrapartida
però si els empresaris
diuen la majoria
que no els afecta
i que es mostren indiferents
perquè aquestes
aquestes xifres macro
d'alguna manera
estem parlant
d'empreses
que es mouen
a un nivell multinacional
a un nivell
diguem-ne que poden estar
deslocalitzades
que ara està tan de moda
aquesta paraula
i per tant
està en molts països
europeus i mundials
i aquestes empreses
són les que realment
doncs
els pot preocupar
aquesta Europa ampliada
o no
jo posaré un petit exemple
vull que ens van espantar
els professionals
liberals
una miqueta
quan entràvem
a la Unió Europea
que ens havíem de preparar
per la gran invasió
i la gran mobilitat laboral
que hi hauria
amb la Unió Europea
tot això no passa res
vull que
aquestes xifres
són micros
i per tant
les macros
diguem-ne
que són les que
en Europa
se'ns escapa
a l'abast
dels mortals
que som nosaltres
Lluís
com ho veus?
En primer lloc
les eleccions aquestes
efectivament
arriben al final
d'un període electoral
molt llarg
i que han passat
moltes coses
a més
i agafen
a tots
organitzacions polítiques
i ciutadans
una mica cansats
però per altra part
és tal com s'ha construït
la Unió Europea
que ha estat molt
al marge dels ciutadans
per tant
costa molt
de veure
quina implicació
té el ciutadà
amb el seu vot
en aquesta construcció
europea
i respecte
al que diuen
els empresaris
jo crec que
hi haurien de reflexionar
perquè
una ampliació
d'aquest tipus
jo crec que s'hauria
hauria de fer pensar
en dues coses
primer l'ampliació
de mercat
que representa
i les oportunitats
de negoci
que els hi dona
l'incorporar-se
tot un seguit
de nous
potencials consumidors
a aquesta Unió Europea
i finalment
que
hem de construir
l'Europa social
i això
també té
la seva importància
Josep Maria
que estem a punt
d'acabar
breu
hauria de votar
Catalunya
jo sí
aniré a votar
perquè
hi aniré
ens va costar molt
el dret
a anar a votar
i el vull mantenir
mentre es pugui
aleshores
Catalunya té molt a dir
amb Europa
en primer lloc
tenim el tema
de la llengua
que és un tema
que Europa
ha de prendre consciència
que a Europa
també hi ha catalans
i en segon lloc
hi ha un altre tema
que Europa
també s'ha de mullar
d'alguna forma
ara venint cap aquí
he passat per davant
de la delegació
del govern
i he vist les cues
que cada dia hi ha
el tema de la immigració
també és un tema
que Europa s'ha de mullar
s'ha de mullar
perquè és un tema
que a més a més
està en molt d'actualitat
avui a Barcelona
amb tot el que ha passat
el diumenge
etcètera
vull dir que
d'alguna forma
Europa és important
ho és
a veure si la gent
troba entre el nàstic
les comunions
les platges
el bon temps
troben allò
5 minuts per anar a votar
en fi
veurem què passa diumenge
senyors noia
tens permès
ens acaba
aquesta mitja hora
llarga
que hem fet de tertúlia
avui amb Lluís Valar
Josep Andreu
Javier Melero
i Josep Maria Sabatebos
a tots quatre
moltes gràcies
i fins la propera
bon dia
bon dia
Fins demà