.
Només 45 segons i seran en dos quarts de 10 del matí.
Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio
ja han arribat les nostres tardolianes d'avui.
Saludem Carme Pedrol Botiguera,
presidenta de l'Associació de Veïns del Serrallo.
Bon dia, Carme.
Bon dia.
No ha estat a propòsit, he anat a saludar.
Primer, la que tenia el micròfon més lluny, ho sento.
Ha estat una casualitat.
No, no, però s'ha estat ràpida, eh, Carme?
Molt ràpida s'ha estat.
I la boca plena.
T'hem enxampat, què hi farem?
T'asseguro que no ho he fet a propòsit.
Saludem la Laura Picó, és advocada.
Bon dia, Laura.
Hola, bon dia.
Benvinguda.
Anna Pardo, pedagoga, bon dia.
Hola, bon dia.
Dolors Jiménez, bon dia, coordinadora d'ARA, benvinguda.
Hola, bon dia.
Us veig aquí amb els diaris, escolta, això sembla,
tota la taula plena de diaris, posant-vos el dia ràpidament,
fent els deures, eh.
No, res, per si s'has de preguntar a alguna cosa que no ho sabem.
Jo ràpida.
Pensa que ve una oposició a un examen, la Carme, eh?
És portar les xuletes.
No val copiar.
Però avui, mira quina casualitat,
a la Laura Picó, jo la coneixia de telèfono.
Sí.
No havíeu coincidit?
No, no.
I quan has dit que era la Dara...
La coneixia de telèfono,
perquè han tingut clients comuns.
Ah, sí.
Des del punt de vista professional.
I bona sintonia, a més.
Sí, sí, molt bona sintonia.
És com a bonic, no?
Això que acaba de passar.
Sí, i tal.
Quan has dit el seu nom, ens hem mirat les dues,
i hi ha hagut una mena de...
I jo dic, ah, mira, jo m'he dic Maria Dolores, encantada.
Ja, però clar, quan has dit el com nom,
dic, vale.
Ara me fareu plorar.
Carme, no estava preparat,
i has de reconèixer que és una feliç casualitat, eh?
Com és que dius que ara me'n faràs plorar
i estàs mirant la primera pàgina del diari?
No, no, no.
Val a dir que totes les primeres pàgines,
totes les primeres pàgines del diari,
porten la sessió del debat parlamentari
de la sessió d'Investidura d'Ai,
que continua avui.
Déu-n'hi-do, quin mund d'hores, eh?
Oh, què espanto.
Ahir es comentava molt,
sobretot els periodistes,
que probablement s'hauria de buscar una fórmula,
no per no emetre de forma continuada,
que ja ho fan els mitjans públics,
a banda de que és important i és interessant
i és la seva obligació,
també buscar, doncs, algun revulsiu,
alguna cosa, algun altre enfocament, no?,
d'emetre aquests debats parlamentaris,
que són d'interès,
però que des del punt de vista mediàtic,
potser s'hauria de buscar una fórmula
que arribés més a tothom, no?
A veure, jo no sé quina,
però el que sé segur
és que si estan parlant
de que tot ha de ser àgil i comunicatiu,
un debat que tenia, jo diria,
que molta transcendència,
molta més que uns altres,
unes anteriors legislatures,
per tot el canvi que implicava,
per totes les possibles aliances,
per les habitacions,
per el recolzament,
que n'hi havia molta gent interessada,
jo diria que més gent de l'habitual
interessada en seguir-ho,
es feia pràcticament,
a veure, jo vaig pujar molt poc
perquè vaig ser fora,
però a veure, que també van dir
que se va fer impossible
i és que a les 11 de la nit
encara la gent continua parlant.
Els de coalició Canària al final
no van arribar a parlar, no?
No, jo vaig sentir en l'erreta.
Però si aconseguies sobreposar
l'aparent tèdit que semblava,
el que deien aquesta vegada
era molt interessant, eh?
És a dir, jo estava veient
el programa de l'Albert Ohm,
que és molt divertit,
i quan feia el zapping de rigor,
aconseguia enganxar-me
més estona del que és habitual.
És que el debat d'ahir justament
era dels debats parlamentaris
més importants que pot haver-hi
perquè marcarà una miqueta
les línies del que ha de passar
en els propers anys, no?
Perquè hi ha un canvi.
O sembla que hi va haver un canvi.
Jo soc molt gran.
Jo estic en esperançada.
O no havia sentit mai,
des de les èpoques del González,
un debat que m'hagués atreure tant
l'atenció.
A mi hi ha més gent que ho comentava.
I que avui ja ha trucat alguna gent
al matí a primera partida.
Has vist el que han dit de...
Has vist el que...
A veure, la gent hi ha molts temes.
Perquè cadascú es fixa
en allò que li pertoca.
En el terreny que li toca.
A veure, la veritat és que
vaig estar una poca estona
i vaig fer una mica de zapping.
Estàs molt pendent d'aquesta llei integral
que volen fer?
Oh, clar, que és el meu.
Perquè com que porto tan sants esperant,
o sigui, a veure,
he vist tant de lleis integrals,
de plans,
d'observatoris,
de, no sé si m'entens,
que vaig veure a veure
si això sembla que sigui diferent.
Home, jo tinc esperanças
de que sigui diferent.
O de la manera que lo va a vendre
el zapatero,
sembla que serà diferent.
Que passa que, clar,
després penses,
a veure,
diuen que hi ha un...
un...
d'expertos,
que tu això ho deus saber,
no sé,
que hi ha una serie d'expertos
que estan estudiando
el tema de la violencia.
Esto lo oí yo ayer.
Y yo pensé,
Mare de Déu,
¿una otra vez has de estudiar?
Un bon grapat d'estudis fets,
¿no?
Ja.
Yo no sé cuantos estudis
tenim sobre aquest tema.
Una otra vez,
¿no van a comenzar a estudiar?
Porque está todo estudiado ya.
Es que es un país
d'estudis
y poca práctica.
Vale.
Yo lo resumiría así,
¿eh?
Es decir,
ho estudiamos todo,
ho analitzen todo
i fem unes estadistes fantàstiques
i a partir d'ahir ens quedem.
Això és curiós,
tu dius,
vull fer un treball
del tipus que sigui
sobre la violència de gènere,
no t'acabes la bibliografia,
eh?
No.
No te l'acabes la bibliografia.
La quantitat de pàgines
i pàgines que hi ha escrites,
el perfil de maltractador,
el perfil del senyor
que lloga la casa al maltractador,
de la maltractada,
de la família,
de l'entorn de...
Ara demana un protocol d'actuació
sense un cas de violència,
que hauria de ser
i no existeix.
El resum o el fruit
de totes aquestes investigacions.
Protocol d'actuacions
en tots els estaments implicats,
no hi és?
No,
però a veure,
això a los professionals
ens crea una problemàtica greu,
perquè tu,
o sigui,
te truquen
per fer una xerrada
o per fer una jornada
o per fer el que sigui
a uns professionals,
per exemple,
la Guàrdia Civil
o les infermeres
o el que sigui.
Llavors,
és clar,
aquesta gent
el primer que et pregunta
i quin protocol han de seguir.
I clar,
tu dius,
bueno,
jo què les dic?
Lo de cada dia,
que és el que te deï deïe,
lo de cada dia,
pues mira,
a veure,
con los medios que tenim
se hace esto,
esto,
esto,
però,
no hi ha un protocolo.
I a veure,
clar,
a mí me sembla
com greu,
perquè,
com ho podem dir
a els professionals
el que tenen que fer
quan es que se encuentran
amb els casos
si realment no hi ha un protocolo montat.
I el que hi ha fins ara,
tu sabes,
és una victimització,
de la víctima,
que va rodando
de un sitio para otro.
Parlem d'aquest tema
per dues raons fonamentals.
Una,
perquè és un dels temes importants
que preocupen la societat,
que va tenir una importància
en el debat d'ahir,
i perquè no hem de perdre de vista
que una setmana més
hem de lamentar
agressions,
víctimes,
detencions,
no sé si recordo
que era dimecres,
els titulars deien
que en només 36 hores
s'han produït
com a 6 accions violentes
contra dones
en aquest país.
Clar,
dius,
home,
és que les estadístiques
van pujant i pujant
i pujant,
i no ens acabem el tema,
no ens l'acabem.
No,
però jo és que penso una cosa,
a veure,
ja s'ha donat
prou exposició
en els medis de comunicació
de tota això.
Tots sabem el que hi ha.
Ja sabem el que hi ha.
Llavors,
si els medis de comunicació,
per exemple,
no fan una lista
de tots els accidents de tràfic,
pongo por caso,
que hi ha
a nivell de tota Espanya,
perquè, a veure,
te podrán dir
uno muy gordo
que ha habido
que se han matado
quatre persones.
Sí,
però les víctimes
que moren a les carreteres
sí que es diuen,
en la seva totalitat.
No,
mics no els donen,
evidentment.
Però no te hablan,
por ejemplo,
un coche que se ha salido
de la carretera
No donen el detall
de la circumstància
de l'accident.
De cada uno,
perquè, evidentemente,
no terminarías
de llenar diarios.
Però resulta
que les víctimes,
sí,
con pelos,
datos y señales.
¿Y tú creus
que no s'hauria de fer?
Jo pienso que no,
perquè és que esto
és com dar ideas.
Perquè detrás
de esa notícia,
evidentemente,
no viene la pena.
O cuando vienen
las penas,
vienen unas penas
tan ridículas
que lo que dan
és ideas de decir,
hombre,
mira,
pues sale barato.
i vagar aquest efecte
que no pas el fet.
L'altre dia
va sortir per la ràdio
un dirigent
del Mús d'Esquadra
dient que els periodistes
quan hi havia una mort,
una violació,
qualsevol cosa
de violència de gènere,
els periodistes
els hi preguntaven,
sobretot de Madrid,
aquests programes
que surten a la tarda,
els hi preguntaven.
I la va violar,
què li va tocar,
tot, tot...
Passa que les generalitzacions
són tan dolentes
perquè hi ha un altre sector
de periodistes
que evidentment
no només no pregunten
sinó que obrien
detalls que poden ofendre
la víctima, no?
El que jo crec
és que s'ha publicitat molt...
Tothom ja estem sensibilitzats.
Ara és hora
que les institucions actuin.
Estaria bé
poder explicar el que es fa.
A veure,
jo crec que seria molt important
sistematitzar
protocols d'actuacions
en aquests casos
que tothom,
que la gent
que està implicada,
els diferents professionals
que estan implicats,
tinguessin un protocol
ràpid d'actuació,
que això tingués
una sèrie d'actuacions
després coordinades
interdepartamentalment,
com tu vulguis,
però que sobretot
que la gent,
aquestes mesures
se fessin públiques
a la gent
que les pot arribar a patir.
Perquè l'únic que aconseguim
amb titulars com el d'avui,
un jove
es detenido
per si està en una punyalada
o una menor en saló.
A costat d'agredir-se
solament i provocar-me.
Això només avui.
A banda,
n'hi ha un
que ell mateix
va trucar a la policia
i dir,
no veniu o la mato
perquè crida.
És a dir,
avui tres,
aquestes senyores,
aquestes dones,
aquestes nenes
que estan patint
aquesta violència,
que també tinguessin
a través dels instituts,
a través de qualsevol entitat,
un protocol d'actuacions
que sapiguessin
en cada moment
que no estan soles,
que poden recórrer
amb un organisme determinat,
a un ajuntament,
a un concert comarcal,
a una associació,
a qui tu vulguis,
i tenir l'autèntica certesa
de que estaran ateses.
Estem parlant en definitiva,
dir d'una manera més planera
d'un manual d'instruccions.
Però també ho dic
per dir d'una manera així
molt planera.
Ara que tu deies això,
em recordo,
fa uns 15 dies
jo estava al concert comarcal
i llavors me diuen,
hi ha unes noies
que volen parlar amb tu.
Jo, la veritat és
que no tenia citat a ningú
i vaig sortir.
Vaig trobar dos nenes
de 6 anys.
Una d'elles portava
la cara
tota vermella,
amb un...
Molt congestionada, no?
Sí, molt congestionada
i amb una part aquí
portava un blau,
però un blau molt gros.
I llavors le vaig dir,
dic,
què voleu?
Dic,
és que queremos denunciar
perquè és que
mi padre me ha pegado.
Dice,
no és la primera vez,
ja me ha pegado
varias veces,
dice,
però ara,
i va a veure,
i a part de lo que llevas
en la cara,
què llevas?
Pues aquí en el hombro
un morao toledano,
el brazo,
i llavors,
i jo les pregunté
de dónde eren.
Bueno,
eren de Tarragona,
ciutat,
i llavors jo li dic,
i com heu venit
a parar aquí,
o és que hem us llamo
primero a un 900
no sé què,
de ese 900
no sé què,
no s'han derivat
a otros 900
no sé quantos.
O sigui,
havien llamo
a un montón
de telèfonos
i al final
havien venido
a parar
al Consell Comarcal,
que no és el sitio,
no sé si m'entiendes,
però ahí estava
jo,
algú que te conocía,
hi ha un referent,
hi ha un referent,
hi ha un referent,
però d'haver un referent,
clar,
que digui maltractament,
que no digui
Consell Comarcal
ni un altre tipus
d'institució,
és el passeillo.
Mira,
això ja s'aporta
però malament,
però una cosa
que no s'actua en res
és en prevenció.
No, res, i tant.
És a dir,
en prevenció,
quan t'estan dient
que fan campanyes
per evitar el tabaquisme,
per evitar l'alcoholisme,
per evitar l'essés de velocitat,
a veure,
és tan fàcil.
Però escolta,
es continua fumant,
es continua fumant,
es continua fumant,
es continua fumant,
i a veure,
però gràcies a Déu
vam i em van,
és a dir,
i si te posen
un control d'alcoholèmia,
doncs a la sortida
de la carretera
de la Sabinosa,
molta gent,
i tu dic perquè
doncs jo en tinc jove
i ja són,
no, no,
és que avui no veig
o és que avui
m'hi deixo el cotxe
o avui dormo a casa l'avi,
és a dir,
que com dius,
a vegades un pèl de por,
jo no sigo mai
a favor de la por,
sinó d'unes altres maneres
de prevenció.
coses disresòries,
però a veure,
això va bé,
i en canvi
amb això no en toquem,
eh?
Hi havia una cosa
que deien abans
les persones
que eren víctimes
de maltractaments,
que deien
és que no tinc diners
per pagar un advocat
o, a veure,
què passava,
denuncio el meu marit
perquè m'ha pagat
el dia 3 d'abril
i tinc un advocat d'ofici,
després denuncio
el meu marit
perquè m'ha pagat
el dia 6 d'abril
un altre advocat,
després em vull separar
un altre advocat,
què passava?
Primer que la pobra dona
feia un liu
que no s'entenava de res
i després que no estava
en absolut protegida
perquè els advocats
tampoc sabien bé
però n'anaven.
Es va crear
un torn d'ofici especial
que es diu
de guàrdia de maltractaments
i aquest torn d'ofici
el que fa és que
a la primera actuació
que la persona maltractada
demana,
a partir de llavors
el mateix advocat
serveix per tots els procediments
diferents,
siguin penals,
siguin civils.
Això està molt bé,
el que passa és que
l'actuació important
que és, per exemple,
quan hi ha un maltractament
i el jutge
dicta un ordre d'allunyament,
quantes vegades
heu sentit
dones
que han resultat
per desgràcia mortes
amb un ordre d'allunyament
perquè l'allunyament
és absolutament teòrica
no hi ha cap policia
darrere del senyor
vigilant
que estigui a 100
o a 200 metres
i aquest és un problema.
Els perfils del maltratador
que solen ser
persones celotípiques
que solen ser persones
que ja cogen
unes neures
contra la dona
que ja les importa
lo mismo.
Mira, Dolors,
estem entrant ja
en els estudis
i en els perfils.
Jo hi ha una cosa
i si us sembla
acabem el tema
aquí i abordem
altres qüestions.
Bé, això jo crec
que perfectament
les persones
com a ciutadans
ens podem posicionar
i és que
explicaves el cas
d'aquestes dues noies
campanyes de prevenció
com funciona
el tort d'ofici
el que tu deies
el perfil del maltractador
s'ha solapat
tota aquesta sèrie
de comentaris
i clar
la pregunta
que ens hauríem de fer
és
què passa
amb aquesta noia maltractada
què passa
des del moment
que va parlar amb tu
que tu la vas guiar
per allò on havia d'anar
però aquesta noia
ha de tornar a casa seva
aquesta noia ha de continuar
amb la seva vida
sense l'eixopluc
sense la protecció
de ningú
probablement
no, no, a veure
en aquest cas
com que va arribar
el Consell Comarcal
i jo hi era
allí
llavors el que vaig fer
és
lo primer
enviar-la a Santa Tecla
perquè le fessin
un parte de lesions
perquè això me va semblar
important
perquè oi, a veure
ara té los blaus
i té los blaus
ojo
a veure
que un blau
que le agafaba
tota la
no sé com se dice
en català
tota la mejilla
tota la alta
ojo, eh
ojo
entonces una niña
de 16 años
i después ya
la puse en contacto
con los servicios sociales
etcétera
etcétera
o sea que
és un procés llarguíssim
sí
i tan largo
però és lo que tenemos
si és una menor
jo no sé
això vosaltres
ho sabreu millor
si és una menor
segur que és ella
qui ha de marxar de casa
i no el maltractador
hombre
aquest senyor
quedarà a casa seva
i aquesta xiqueta
serà la que posaran en mans
a tutelar
jo no ho entenc
estic especulant
no, no, no
por eso
es que
a veure
es que tenemos lo que tenemos
jo siempre digo lo mismo
tenemos lo que tenemos
y no tenemos nada más
el problema
es cuando tú
como profesional
te encuentras con un caso de estos
y como bien dice Yolanda
y después
¿qué pasa?
y yo
¿sabes qué me pasa?
que tengo que cerrar los ojos
y pensar
y estoy
o sea creo
creo
que habrá ido a parar
al sitio adecuado
creo
que se habrá solucionado
creo
pero
pero a mí me ha angústia
a mí me ha angústia
el problema es que
y cuando los más años pasan
más me ha angústia
yo pensaba que sería al revés
y
yo ya sé que
es lo que han dit
de tancar el tema
pero a ver
es totalmente injust
que una nena
d'aquestes característiques
que segur que
fins ara
ella ha estat la víctima
segur
al final
sigui ella
la que pugui acabar
fora de casa seva
fora del seu entorn
i amb una cosa d'acollida
per a nens
que avui per avui
no diguéssim
que no és el joc
exacte
i fantàstic i adequat
perquè una persona
superi un programa
una persona
superi un tipus
d'aquest tipus
perquè els professionals
que treballen
ja s'esmercen
ja se deixen
moltes volades
la piel
però t'asseguro
que no és cap sortida
anar-te'n de casa teva
i posar-te en una casa
a la pregunta mía
de
¿y estaba tu madre delante?
sí
¿y qué hace?
es que ella también
la maltrata
no, espera
pero no fue más curioso
¿y qué hace cuando te pega?
dice
nada
se calla
¿a tu madre la maltrata?
le pregunto yo
no
yo creo que no
y aquí se quedó la cosa
vale
doncs
un silenci
prou eloquent
i nosaltres insistim
en molts temes
cadascú
doncs
evidentment
és molt lliure
d'expressar o no
la seva opinió
davant de determinats temes
sobretot
quan es tracta
de drets
de persones
persones que
per la seva condició
són més febles
doncs jo crec que
tots hem de tenir
un posicionament claríssim
davant d'aquestes qüestions
dit això
la Carme
que l'hem tingut aquí
molt escoltant
jo li faré
una pregunta
compromesa
Carme
què feies l'any 79
te'n recordes?
ai no no no
no no
no
no
no te'n recordes
que feies l'any 79
fa 25 anys
ah bueno clar
jo sí
ai
pels polixineles
clar
no sé si pels polixineles
o què
és que avui parlarem
al matí de Tarragona Ràdio
dels 25 anys
d'Ajuntaments Democràtics
la veritat és que jo
de memòria
històrica
no no
és que no me'n recordo
de veritat
vull dir
no me'n recordo ni el dia
que vaig fer la primera convenió
apa vinga va
no no en sèrio
en sèrio
no no és veritat
és veritat
tinc una memòria
atrassada
avui et veig molt doient
a la tertúlia
Carme
no no
està llegint el diari
no no estic llegint el diari
o sigui
llejo el diari
però gràcies a Déu
com totes les dones
tenim la
podem fer dues coses alhora
podem fer dues coses alhora
no a veure
com que estava conforme
amb tot el que dèieu
però jo em sembla
que el que s'ho ha de fer mirar
sobretot
és la societat
jo trobo que la societat
és la culpable de tot
segurament que abans també passava
i no es denunciava
però jo no crec
amb les circumstàncies
que està passant ara
per tant
jo considero que això
és culpa de la societat
posa l'ull un vulguis
aquesta societat
perquè clar
jo diria
jo no en tinc culpa
a l'altre també
és culpa de la societat
és el que dèiem
tothom està implicat
en aquest festival
és culpa de la societat
no sé en quina mesura
però segur
de la poca importància
que donem
a les cosetes petites
el simplement
d'anar a llançar
la brossa
que no és res
o de tirar un paper
tot això
és quan una persona
ajuda a formar
o s'ajuda a formar
si aquests valors petits
es deixen
tot l'altre
a mi no m'estranya
si els valors petits
de dia a dia
que no costen res
evidentment
no costen res
o cometes
no es fan
per favor
l'altre ja
els hi rellisca
però bueno
de totes totes
però això és lo que deia l'Anna
la prevenció
jo és que
una vez en esta tertúlia
dije
es que creo que
como asignaturas troncales
en los colegios
desde la básica
desde el jardín de infancia
de las universidades
como asignatura troncal
debería de haber
una asignatura
que hablase
de la igualdad
y de civisme
y de respeto
Salvador Cardús
ha tret un último libro
que es un vets
i li parla de civisme
justament
és curiós
jo penso que sí
a veure
sense reincidir més en el tema
perquè si no
no el canviarem
la Calma té tota la raó
és a dir
és un problema social
és un problema de la societat
la societat
en la que estem
en altos i en vuit
jo penso que
jo crec que pensava
encara potser més abans
crec
el que passa és que no es denunciava
perquè no havia possibilitat humana
de sortir d'aquell infern
perquè les dones no treballaven
perquè no tenien autonomia
jo crec que els casos
de maltractament
i per allò que he pogut
llegir més o menys
doncs s'han donat
al llarg de tota la història
i s'han anat de manera
molt cruel
i s'han anat
en totes les classes
altes, mitges i baixes
entraven dintre de la normalitat
el que passa és que entrava
dintre del que era normalitat
jo el que no es podria dir
és si això arribava
a l'esmorç
o a acabar la vida
sí, però a veure
jo no dic que no passés
però com passa ara
jo estic segura que no
de la mateixa manera
que de la manera
que avui en dia
es tracten els professors
d'ensenyament
a les escoles
o sigui
que l'alumnat
tracta
a molts
a molts professors
d'ensenyament
a les escoles
abans no passava
o sigui
jo no dic
que a veure
que no passés
bé d'això
estic totalment d'acord
és a dir
abans el professor
era una institució
respectable
i ara els pares
i jo m'ho poso
ens hem encarregat
a vegades
de m'insprear-lo
i ens hem fet un mal
els nostres fills
que no el podem superar
mai
però jo no dic
que abans no existigués
sí que existia
però jo crec
que en aquest cas
cada vegada
aquestes coses
s'han anat agradant
el tema de maltractament
s'ha especulat moltes vegades
amb allò
que jo crec
que era intencionat
de dir
és que abans
no s'anunciava
però hi havia el mateix
no hi havia el mateix
ara hi ha més
perquè hi ha un canvi
a la societat
i hi ha un canvi
en el paper de les dones
que provoca una reacció
per tant
és molt diferent
el marit
pagava la dona
i la dona callava
i clar
no arribava més
però quan la dona
va a buscar un advocat
se separa
li demana
viu amb els nens
tot això
el marit
no la pot pagar
i sempre que parlem
d'aquestes coses
tot i que és una obvietat
ens agrada apuntar
que evidentment
també hi ha dones violentes
i que evidentment
els maltractadors
són els maltractadors
home jo li pagaria
no és la condició d'home
jo sóc una dona
i a mi m'aixeca la mà
i jo li torno
jo sóc violenta
no no no
jo no ho dic en aquest sentit
Carme
que no totes les dones
són víctimes
i evidentment
no tots els homes
són maltractadors
anem amb compte
amb les generalitzacions
i la sensibilitat
de la societat
amb les dones maltractadoras
no és la mateixa
amb les víctimes masculines
no és la mateixa
els homes maltractats
aquests sí que són
absolutament oblidats
tot i que n'hi ha menys
però també n'hi ha
i n'hi ha
és que la Laura i jo
sabem
per això
cada cop
és més encertat
parlar de violència
de gènere
i no tant
violència contra les dones
jo crec més
bueno jo també
estic més fàfor
del concepte
de violència de gènere
però crec que cal
insistir moltíssim
en una cosa
que ja ha iniciat
la Carme
que és
un canvi en l'educació
que després
tornarem a el mateix
que hem dit a vegades
no cal posar-lo tot
en les escoles
no els podem carregar
però potser sí
que els pares
han de començar
a exercir de pares
i han de començar
a ser uns transmissors
de valors
i a dedicar temps
i a dedicar temps
als nostres fills
i a dedicar temps
d'escolta
i a dedicar temps
d'oci
i a dedicar temps
a passejar
i a perdre el temps
i si és necessari
fins i tot a veure
una sèrie cutre
per la tele
si els teus fills
la volen veure
home no fan unes quantes
divertides
que cal riure
també una mica
Anna
tu te'n recordaves
què feies el 79
jo sí
com eres
què feies
com era la teva vida
el 79
tu recordes
les eleccions municipals
sí sí sí
a més a més
amb moltíssima
moltíssima il·lusió
i molta
i un moviment
molt important
per part de
segons quina gent
jo llavors estava
a la universitat
treballava
i estava a les tardes
a la universitat
que feia
la carrera a la nit
i érem un grup
molt maco
me'n recordo perfectament
de tot el meu curs
dels que vam començar
i dels que vam acabar
per desgràcia
també molt
d'una amiga nostra
que va morir
en cinquè de carrera
que mira
me l'estimava moltíssim
i me'n recordo perfectament
del sentiment
me'n recordo perfectament
de la primera vegada
que jo vaig saber
el nom de l'alcalde
pràcticament
que eren
enracassents
i sí sí
és una època
que tinc molt present
tinc molt present
des d'aquella època
fins
al 23
CF
molt present
després fins a les votacions
a favor o no
de la OTAN
i això va ser un cop
bestial
per a molta gent
dels que havien tingut
molta il·lusió
i després
fins al
a l'any
fins al 83
84
85
tinc una època
que la recordo
amb molta felicitat
els cicles
vas marcar els cicles
la Laura és la més jove
de la taula
jo crec que al 79
eres molt jove
feia bàsica
feia bàsica
eres de l'EGB
eres de l'EGB
però em fa
sempre tinc una enveja
molt sana
per a aquella època
no haver estat universitària
perquè
jo me'n recordo
que quan vaig a Barcelona
a estudiar
la meva mare
em va dir
sobretot
no vagis a manifestacions
això ho deien molt
els pares i les mares
de l'època
tenia la idea
que si el demà
marxava de casa
marxava a Barcelona
i clar
a córrer davant dels grisos
i quan vaig arribar a Barcelona
amb aquella il·lusió
de canviar el món
i fer coses
em vaig donar a compte
que a més dret
era una carrera
especialment
tranquil·la
i les noies
anaven molt ben vestides
eren molt aplicades
i molt mones
i em vaig donar a compte
que allò
no era el que
jo m'havia imaginat
i era el que la ta mare
t'havia explicat
fa molta enveja
aquella època
aquella lluita pels ideals
mira una cosa curiosa
l'altre dia preparant
aquest programa especial
que farem avui
clar
buscant informació
i buscant efemèri
des de l'època
hi ha coses molt curioses
que ja explicarem
a partir de les 11
des de l'Ajuntament
jo deia
ostres jo no me'n recordo
d'anar a votar
clar
és que el 79
es votava als 21 anys
és a dir
el vot als 18 anys
és posterior
al 79
només votaven
les persones
que tenien 21 anys
i això
sembla un anacronisme
és que te podia dir
els colors
dels cartells
de la publicitat
jo els tinc per aquí
i els eslògans
no tenen preu
els eslògans
dels partits polítics
me'ls he deixat
a la taula
de la ració
no tenen preu
jo me'n recordo
de la primera vegada
que se van a votar
a Espanya
jo encara vivia a Saragossa
i
me van formar
unes cues
unes cues
que ara vas a votar
a mi s'esgotava
en dia laborable
i te donaven
4 hores de feina
que tu deies
4 hores
tinc la taula
aquí al costat
perquè m'han de donar
perquè tu havies de pensar
molt
de la feina
dic si vaig aquí
al costat
a votar
i dius
ostres tu
però era curiós
perquè era com un rito
jo me'n recordo
molt bé
de fer la cua
perquè la gent
perquè la gent no votés
si no donaven 4 hores
com ho posem
un dia de festa
no anirà ningú
hi havia com un silenci
en aquelles cues
era curiós
jo sí que me'n recordo
perfectament
perquè a mi la gent
realment
que no ho hem viscut
i la cosa del sobre
amagant-se
dintre de la cortina
tot tancat
i tu deies
oh però
més és igual
si estan aquí
i ara veus
que ningú entra a la cortina
ningú es tapa
no saps
perquè jo me'n recordo
moltíssim
de la meva primera
votació
de moltes coses
i encara
encara tinc
m'imagino
que soc d'aquelles
que encara tinc idealitzada
una mica
la figura del González
ai de perdona
del Suárez
i me'n recordo
de la primera
de quan van
legalitzar
el Partit Comunista
és que són aquelles coses
que dius
tota aquesta època
està molt més plena
de records
que anys posteriors
l'arribada
del Tarradellas
Carme diu
que no se'n recorda
de res
jo no m'ho crec
que no se'n recorda
de res
és veritat
és veritat
no te'n recordes
no me'n recordo
Déu n'hi do
però tu no te'n recordes
del Ja sóc aquí
això sí
però a veure
ja no sé si és
que me'n recordo
perquè ho he vist
més vegades
per la televisió
no és broma
això tens raó
no és broma
que tampoc
no és que em preocupi
me fa ràbia
però no em preocupi
a veure que no
que tinc memòria
però que no tinc
no no no
a veure
nosaltres periòdicament
amb unes amigues
que anàvem al col·legi
ens reunim
i sopem
i sempre fem
el mateix numeret
portem fotos
els que merecen
en riu
evidentment
perquè fem-li un escampany
de fotos
més tontes
i jo sempre els he dit
quan expliquen coses
jo els he dit
i jo hi era
i em fan
sí que no te'n recordes
jo els he dit
és que s'ho devien passar
molt bé
i me fa molta ràbia
que no em puguin recordar
que no em puguin recordar
tot això
perquè s'ho devien passar
molt bé
i jo no me recordo
però no recordeu
la Tarragona
de fa 25 anys
aproximadament
jo sí
amb aquells problemes
de l'aigua
que hi havia
recordeu
aquella Tarragona
el de l'aigua sí
però el de l'aigua
va ser molt sonat
que era salada
us en recordeu
que l'aigua era salada
no podies ni rentar
l'encià
en la Ciudad de las Garrafas
que li chamava jo
la Ciudad de las Garrafas
tot el dia
con las garrafas
para arriba y para abajo
a la Oliva
jo me acuerdo
que me llevaba las garrafas
i de quan van posar
las bolas de vidre
hay de ferro
de cascens
i no se'n recordeu
i la primera vegada
que jo vaig sent un discurso
sobre integració de la ciutat
que això sí que ho recordo
molt positivament
el Regacens va fer
un discurs magnífic
en aquell moment
que després
la cosa no va ser tan bona
com passa sempre
com avui si legim la premsa
que diem
oi que bé
que bé
i després
a poc a poc anem rebaixant
però bueno
confiem en que no sigui tant
me'n recordo
de quan va dir
la importància
de regenerar els barris
i contactar la ciutat
amb els barris
i no crear guetos
i dignificar-los
i reestructurar-los
i tot això
jo
precisament
això me'n recordo molt
d'això dels barris
parlarà avui
el que passa
que serà
amb una entrevista
enregistrada
Francesc Chamar
que va ser el regidor
que representava
els col·lectius veïnals
que també com a col·lectius veïnals
es van presentar a les eleccions
el que passa
que Francesc Chamar
fa cosa de 15 dies
des de fa 15 dies
està a Nicaragua
perquè ha estat anomenat
assumeix un càrrec important
dins dels comitès
Òscar Romero
no podia estar avui
però vam parlar prèviament amb ell
i l'escoltarem
i explicava tot això
tota aquesta cosa dels barris
i comentarà coses
que ja l'escoltarem més endavant
no desvetllem res
com que a la floresta
no hi havia telèfon
per exemple
hi havia d'arribar
la línia telefónica
va ser a partir d'allà
que es va començar a moure
estructures bàsiques
dels barris
perquè faltaven
estructures bàsiques
i a les ciutadones
en recordeu
que no hi havia
tres restaurants
i ja està
és veritat
és que això
la gent que venia de fora
deia
on pot ser
on anem a prendre alguna cosa
doncs al moto
al lemon
quan vaig vindre jo
a Tarragona
que jo venia de Saragossa
que estava
tot ple de bars
de gent al carrer
vaig vindre aquí
i vaig pensar
a veure
aquí m'han portat
a enterrar-me
a enterrar-me
que sorties a la Rambla
i no hi havia ningú
que posaves el lemon
i a les dotze de la nit
o a les once
me'n recordo
que t'apagaven les lluns
i cap al carrer
me'n ha de sobte molt
per exemple
tenia un aire
realment tètric
home i per comprar roba
havies d'anar a Reus
sí
oi?
us ho recordeu?
ja és
digues que no Carme
ara no
ara no
i aleshores tampoc
i que no Carme
no no
i aleshores tampoc
quina barra
a Tarragona
quina barra us era
perquè volia
no perquè no tingués oportunitats
li donarem el darrer minut
a la Carme
perquè el 18 d'abril
i ara li passem els papers
hi ha un concert
de la Coral del Serrallo
és un concert homenatge
45 segons Carme
bueno
la Coral del Serrallo
li vol rendir un homenatge
al senyor
el compositor
Joan Andreu Iguerriga
que és un escutabràfim
i es va morir
em sembla que es va morir
aquest any
llavors aquest senyor
ha fet moltes composicions
per Tarragona
i en particular
pel Serrallo
o sigui per la Coral del Serrallo
i potser per la Coral del Serrallo
n'ha fet unes 40
vull dir que són moltes
llavors nosaltres ens veiem
com que teníem un deure amb ell
no una obligació
un deure
perquè li poguéssim rendir
aquest petit homenatge
que li farem el diumenge
a les 7 de la tarda
mal dia
perquè és jugar al nàstic
però tota l'hora no pot ser
a la Caixa Tarragona
cantaràs amb la radieta posada
amb l'auricular
Déu-n'hi-do
a més si acabaràs cantant
l'himne del nàstic
en lloc de la cançó que toqui
aneu amb compte
doncs ja saben
a les 7 de la tarda
a l'església del Serrallo
el proper diumenge
no, no, a Caixa Tarragona
a Caixa Tarragona
a les 7 de la tarda
al concert
moltes gràcies
són les 10
gràcies
gràcies