Bona nit
La una del migdia, nou minuts, en recte final del matí de Tarragona Ràdio, que viurem des del programa demà, saludem la Sílvia Ferreres, bon dia, Sílvia, Marcelí, què tal?
Bon dia, ben.
Va ser ahir un dia dur de feina al Teatre Metropol, no?
Molt dur.
Amb els assajos i els preparatius de la festa d'aquesta nit.
Esperem que serveixin per alguna cosa i siguin ben aprofitats.
Sí, home, ja veuràs que sí, que hi ha el càtering, perquè després hi ha una mica de...
A veure, Marcelí ens podria explicar el càtering del dissabte, que ell va anar a la boda, passa que és molt discret i no ho explica.
Aquella que tenies d'una cosina, no? A Gratallops, tenies un casament a Gratallops, és aquesta la boda.
Aquí, veina jo, no li diu ella, no.
Molt bé, molt bé.
Va ser ella la que ens volia explicar.
La família és el primer, Marcelí, la família és el primer.
Què hi ha al càtering?
Què hi ha al càtering?
Els que acostumen a venir amb aquests esdeveniments...
Croquetes?
No.
Que no has vingut mai, Jolanda?
No.
Que no t'hem convidat?
No.
Que lleig!
Doncs convidem a la crem de la crem.
Però això no em convideu a mi?
Perquè no convidem els teus...
Perquè jo no soc la crem de la crem.
Els teus oients s'ho mereixen, els convidem.
Els meus oients sí que són la crem de la crem.
Doncs convidem-los.
Els convidem.
Saben vostès que aquest acte és gratuït, el d'aquesta nit, però s'ha d'entrar en invitació.
Per què?
No perquè es faci una selecció, no, no, senzillament per l'aforament de la sala.
Per tant, si vostès en volen anar-hi i no tenen la seva invitació, la Sílvia i el Marcelí els hi conviden.
Amb una invitació que podran passar a recollir al Teatre Metropoli i que estarà en nom d'aquelles persones
que tinguin l'amabilitat de trucar-nos i explicar-nos què han fet el cap de setmana.
Què passa?
A veure, què ha passat aquest cap de setmana?
Perquè d'activitat que hem tingut.
Home, Tarraco viva, per favor.
Ahir van desfilar els senadors i els regionaris amb un munt de gent que hi havia a la Via Imperi.
Tothom n'ha parlat d'això.
Va al carrer ple.
Jo vaig veure Art.
La D.O., la Fira dels Vins.
Sí, jo vaig veure Goya.
Goya.
La família de Carlos IV, no?, sortit caminant, així.
Era com un quadre de Goya, allò m'ha agradat molt.
És que no sé de què m'estàs parlant, Sílvia, francament.
Del dissabte al matí.
Ai, Tarragona semblava la ciutat fantasma, escolta, es comprava amb una tranquil·litat també,
al mercat, a tot arreu, es podia comprar, fent càrrecs.
Hi havia d'haver casaments cada vegada.
Doncs hi havia casaments, perquè a la plaça La Font n'hi havia a la tarda.
I comunions ahir.
El dissabte també hi havia comunions.
No, ahir, ahir diumenge.
Dic que hi havia comunions també, se'n veien algunes també.
Bé, parlem de temes així de...
Parlem.
Al Metropol no miraven la tele, ni estaven pendent dels barrets de totes aquestes senyores,
que per cert n'hi havien de macos ni d'hororosos.
Estaven assajant-ho d'avui, perquè la gent s'ho pren molt en sèrio.
Al canteatre.
És el col·lectiu encarregat en guany de fer aquesta gala.
Ens ho presenta el Joan Pasqual.
I llavors hi ha vuit nominacions d'espectacles,
que avui se sabrà qui ha guanyat de cada especialitat.
El tema és... Els espectadors dipositen?
Els espectadors han pogut votar.
O bé a l'Estaquill.
Primer han triat una sèrie d'espectacles.
I quan ja han estat seleccionats, han triat un de cadascun.
Ho han pogut fer o bé per tinet, o bé anant a la taquilla i triant la votació.
I avui se sabrà qui són.
És com els Òscars, però l'acadèmia és la ciutat de Tarragona.
Que són... És així molt assembleari.
Sí.
Uns premis aportant assembleari.
I respondent a la primera pregunta, què hi ha de Caterine? Croissants.
Com croissants.
Però són molt bons, de salmó, pernil i tot això.
Però només croissants?
Bé, i pasteta...
Amb quatre olives i olives.
A veure, Establiments Viena es dedica al tema...
Ah, clar, clar.
Tema farcidet, bocadillet...
Molt bé, molt bé.
Si tinguéssim un espònsor del mercat, potser sí, salazones, no sé què.
Però com que tenim Establiments Viena...
I de beguda, què tal?
De beguda tenim cava.
Al cava.
Cava massac.
Molt bé.
I ja està.
Potser si algú vol aigua...
I el que és molt interessant, doncs, és aquest tema de poder partir i conversar amb els artistes famosos.
Aquesta és la gràcia.
I que això fa molta gràcia.
Sí.
Com que no, Marcel·lí, si tu tens un munt de fotografies de tots els famosos que et fas a les gales aquestes.
Però a les gales li fa falta, a aquestes gales, ells ja es truquen i els que...
I de natural ja queda.
Com la Maribel Verdú.
Clar, els que guanyaran ho saben, perquè han de venir, han d'estar aquesta nit per pujar a l'escenari.
Sí, fem apostes.
A veure, el que podríem explicar...
No ens truquen, no volen anar-hi?
Vostès s'ho perdran, eh?
Bé, no.
Vostès s'ho perdran.
Igual les queten a les invitacions.
Ah, també podria ser que tinguessin les invitacions per anar-hi, ja.
Doncs a veure, de les vuit classificacions que hi ha, de l'espectacle infantil, hi ha tres de Fora Tarragona i un...
No, dos de Tarragona i dos de Fora.
A veure què guanyar.
A veure.
Hi ha el Parxís Màgic, Xerima, el Viatge d'en Salvador i l'Imondo de la companyia industrial Teatrera.
De tot el que ha anat a veure la gent durant tot l'any...
Doncs han votat alguna...
A veure, expliquem-ho bé, són els de pagament, eh?
Perquè també s'han fet moltes activitats per les festes i tot això, però aquestes és que seria molt complicat ja seleccionar-ho.
I només se fa dels espectacles que han sigut de pagament al Teatre Metropol i al Camp de Mar.
També hi ha el millor espectacle de dansa i aquí opten tres espectacles.
Sí, perquè no en teníem quatre, és que n'hi ha hagut poquets a guanyar.
No, doncs Déu ni jo.
Sí, sí, hi havia Bodes de Sangre, Carmen i Bés amb el Cactus.
Ah, sí, aquí està, ja recordo que vam parlar més amb la seva protagonista.
La Sol Picó.
La Sol Picó.
A veure qui ve.
Millor espectacle de música.
Jo és que tampoc ho puc dir perquè no ho sé, eh?
No, no, o sigui, aquí diem els que opten al premi.
Sí.
Ja se sabrà que és tenit qui guanya.
Sí.
De millor espectacle de música.
Doncs tenim des de la Maria Marbonet, a l'Àngel Òdena, a Kiss Miquet, que va ser allò que van fer els del Conservatori i ara fa un any.
Sí, sí.
O els del Gospel, que cada vegada truca, veient alguns a cantar allò com...
Ah, sí, ja els recordo, ja els recordo.
Uita, no, ui, sí, sí.
A qui t'ho agrada molt?
Ui, a mi m'agrada moltíssim, ho vaig passar molt bé, vaig cantar i tot m'ho vaig passar, però...
Sí, des de llavors t'has apuntat a la màstica de diumenge a missa, no?
Sí, sí, sí, jo m'apunto a tot.
Has vist la llum.
Donem pas a una primera trucada.
Bon dia.
Bon dia.
En qui parlem?
En Montserrat Roca.
Què tal, Montserrat?
Bé.
Què hem fet aquest cap de setmana, que es pugui explicar?
Està repler això.
Què hem fet, doncs?
Era dels vins.
Vas fer el tastet?
No.
No?
No, no, perquè no sóc gaire de vi.
No ets de vi.
No.
Però, bueno, hi vam anar a comprar...
Per la Tarragona, que és tan bo, el déu Tarragona, aquest envi d'aquí.
Molt bé, però amb vientillo i bé, no?
Sí.
Molt bé, què més vam fer, Montserrat?
Després, el del Camp de Mar.
Ah, Terracoviva.
Terracoviva.
També vam anar a treure el cap.
I després, una exposició que hi ha de fotografies de La Caixa.
La de la Fundació La Caixa?
Sí.
La del fotògraf xinès?
Sí.
És una exposició extraordinària, realment.
I dura, eh?
D'orilla, d'orilla.
Són d'allí amb l'ànima una mica...
Doncs aquesta setmana en parlarem amb el comissari d'aquesta que s'ha inaugurat recentment
i que és molt interessant, que és aquesta visió sobre Dalí que té el Francesc
a la Roca.
Sí.
Està aquí a la Fundació de Caixa Tarragona.
Sí, sí.
Molt bé, Montserrat.
I escolta, vols anar aquesta nit al Metropol a la gala?
Sí, sí.
Comença a viadet, a dos quarts de deu, és una hora més que raonable.
Bueno.
I en tots els llars.
Vostè va a parar, no?
Li donarem dos, no?
I tant.
Perquè aquestes coses s'han d'anar acompanyada.
Sí, clar.
I amb els 10 euros que ha fet, fins i tot 3.
Molt bé, les li podríem donar, eh?
Quantes n'hi vols?
Ja els deixo triar i tot.
No, dos està bé.
Dos.
Doncs quasi que les tindràs allà al teatre, a la taquilla.
Sí, sí, sí.
En quina hora?
A partir de les 6 de la tarda.
Ja les podrem anar recollint.
Sí, les tindràs al teu nom, Montserrat Roca, i allà tindràs les entrades.
Molt bé.
Tu has votat, has participat en les votacions d'alguna manera?
No, no hi participo mai.
Doncs mira, allò que no tens el costum, no?
No.
El teatre fa mandra, perquè jo mateixa agafo el bolígraf i escriure, però per internet,
en canvi, que a la gent li és més fàcil picar la tecla, hem tingut molta, molta participació.
Això pot ser per internet i així és més còmode, si és veritat.
Doncs l'any que ve, per internet.
Doncs has fet una bona tria aquest cap de setmana, eh, Montserrat?
Sí, això.
Els vins, Tarra Coviva...
I aquí per triar i remenar.
I tant que sí.
Gràcies per trucar-nos, Montserrat, que t'agradi molt la gala.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu-sia, adéu-sia.
Doncs la Montserrat tindrà les seves invitacions.
Les invitacions tenen dret a Piscolabis, eh?
Una recomanació, anar ràpid després, quan acaba la gala, que baixes...
Allò de rere fila, que estan numerades, la...
No, per què?
El Marcel i riu, eh?
Qui calla o torga, diu l'edita castellana.
Però és que a vegades hi ha gana, eh?
Hi ha gana.
O clatxat a aquella hora, tu diràs, si no hi ha gana.
Sí, sí, sí.
Continuem repassant...
Arriban més trucades, Lluís?
De moment, no?
Doncs continuem repassant molt ràpidament la llista de...
Ens havíem quedat amb els del gospel, que t'havien agradat tant.
El gospel, que havia vist la llum, perquè cantaven molt bé.
Sí, entre col i col i xuga...
Ves que no guanyen.
Ves que no guanyen.
perquè hi ha unes veus extraordinàries, tot i que la competència és alta, eh?
Sí.
Poca broma.
Millor escenografia, qui opta?
Aquí tenim quatre grans espectacles que han passat aquest any passat per Tarragona.
El Cafè de la Marina, Passeando a Misdeixi, Ascenes d'Una Execució o el Tricicle amb el CIT.
Un dels quatre guanyarà.
Ja ho veurem, ja ho veurem.
Millor direcció teatral?
Aquí ja comencen a ser noms d'aquests coneguts que agraden, que a vegades venen, que a vegades no venen.
Qui tenim?
Sergi Balbel per L'Habitació del Nen, Ferran Madico per Salobert,
Joan Lluís Botza per La Perritxola i Ramon Simó per Ascenes d'Una Execució.
Ui, està difícil aquí també, molt difícil.
Els quatre són disputats.
Noms de pes, eh?
Noms de pes.
Millor interpretació teatral femenina?
No m'ho diguis.
No m'ho diguis.
Dius, que potser serà la Emma Vilara Sàboa en L'Habitació del Nen?
Doncs sí, és una de les nominades.
Però també tenim Amparo Rivelles per Passeando a Misdeixi.
Que maca l'Amparo Rivelles, eh?
Mira que la vam entrevistar.
Quin tros de dona i de senyora, digues que sí.
No hi era la boda per això, no?
Vaig veure el Miquel Bosé, però la de la teva cosina.
A la Grata Llops tampoc.
Laura Conejero per El Café de la Marina i Ana Lízarán per Ascenes d'Una Execució.
Quatre grans dames a l'escena.
També, també, escolta, eh?
També està disputat.
Qui guanyarà?
Ah.
Qui vulgui el públic.
Ah.
Millor interpretació.
Els homes.
Els homes.
També tenim...
Tenim apostes.
Jo no.
A veure, Josep Maria...
Jo ja ho tindria bastant clar.
Tot i que no ho sé, enguany.
Hem volgut saber de xics.
Josep Maria Pau per Salobert.
Ui, aquest té molts punts, que aquest agrada molt.
Aquest home agrada molt com a actor.
I és molt senyor, també.
És molt senyor i molt agradable.
I molt alt.
Sí.
Perquè fa com a dos metres, eh?
Pere.
I molt amable, eh?
Tenim una altra trucada i continuem amb els nominats.
Bon dia.
Hola, bon dia.
En què parlem?
Isabel.
Isabel Benitez.
Isabel Benitez, què tal, Isabel?
Sí, que fa molt temps que no trucava.
Com esteu?
Doncs molt bé, i tu?
Li diuen un petonet a la Sílvia.
Jo sí, xata.
de setmana a casa, perquè el meu home no es troba bé.
Vaja.
Sí, li van donar dos infartos i estem...
Bueno, doncs de tranquil·litat, eh?
Sí, però a veure si ja aquest fin de setmana
ja podrem sortir a veure tot això.
Poquet a poquet i ja tot el de Tarracoviva.
Sí, sí, m'encanta.
I aquesta nit, ¿aniu ganes d'anar al teatre?
Oh, doncs sí.
Molt bé.
Doncs escolta, ja tindràs les entrades a partir de les 6 de la tarda
a les taquilles del Metropol.
Molt bé.
Les tindràs allà al teu nom.
Val.
Gràcies per trucar, Isabel.
Allà mateix a la taquilla?
Sí, sí, a la taquilla.
A quina hora ho fan?
És a dos quarts de 10.
A dos quarts de 10.
Una miqueta abans, que diuen que hi haurà música en directe i tot, eh?
Abans de començar.
Sí, però no cal que vinguis a les 6,
amb que vinguis a les 9 ja està bé.
M'ha les donaran igual allà, no?
I tant.
A l'entrada del teatre.
A les taquilles.
Doncs molt bé, doncs gràcies, eh?
Gràcies a tu, Isabel.
Doncs vale, adeu-siau.
Adéu-siau, bon dia, adeu-siau.
Doncs parlàvem del Josep Maria Pou.
Qui més hi ha?
El Manel García, d'Estació d'Enllaç, no ho oblidem.
El Mario...
Dona, és dada de policies, també.
Però no la miro jo.
No, però és que no la fan.
No m'estanyarà la miri.
No, però és que no...
Si tu ets de les que diu que mira només TV3,
ja TV3 ho fan tot, no?
Després també miro el Club Super3.
Molt.
Adéu-siau.
Mario Gas per Electra.
Molt bé.
Per Arquilloé, també.
Per Arquilloé, per l'habitació del...
Que jo el trobo molt guapo, el Per Arquilloé.
Bé.
Ves que no vingui aquest estiu amb una altra cosa.
Ves que no vingui.
Ves que no vingui.
Ves que no vingui.
Ves que no vingui.
I després, interpretació col·lectiva per Kiss Me Kate.
Tenim aquests quatre.
I el millor espectacle teatral?
Aquest que ja és el final, el Colofó,
Passeando a Miss Daisy,
El Café de la Marina,
L'Habitació del Nen i Salobert.
Sempre repeteix.
És que clar, la gent quan et sona un nom ja vas posant.
És molt difícil que el millor director
no s'hagi seleccionat el millor espectacle.
Donem, passa una altra trucada?
Donem, vinga.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Maria Antònia Morros.
Què tal, Maria Antònia?
Molt bé, i vosaltres?
Molt bé.
Com ha anat el cap de setmana?
Doncs mira, visitant una miqueta la de la Fira del Vi.
Ho vas tastar o no?
Sí.
Sí, què tal?
Sí, sí, molt bé.
Vaig ser una miqueta de tast de...
Una miqueta de blanc, una miqueta de negre.
Sí, i una miqueta també d'alguna coseta per menjar.
Veus que bé.
Que també feien uns platarets.
Que sí.
Bé, i després també vaig anar a l'exposició del Dalí.
Què tal?
Què et sembla?
Aquest tardé em va agradar moltíssim.
Jo encara no l'he vista,
a més a més van estar parlant
i ens vam recordar de quan va venir Dalí aquí.
Sí, perquè fa referència a l'exposició
de quan va venir Dalí a Tarragona.
Exacte, hi ha fotografies i tot
i un dibuix que va fer així com amb uns rotuladors
o no sé què, que després ho van acabar.
Molt maco, em va agradar bastant, eh?
Ara que dieu això, que va ser mític, eh?
Quan va venir el Dalí, jo recordo.
Sí.
Ja havia nascut.
Dius, tenia un any, sí.
Jo no ho recordo.
No ho recordes?
Perquè no havies nascut encara, jo sí.
Jo sí, que havia nascut.
Se'n va parlar molt.
El que passa és que no el vaig veure.
A mi, com és que no ho riguis?
Si no havia nascut, què passa?
I em va fer molta gràcia.
Si no, avui no neixo.
Perquè a motiu de la inauguració d'aquesta exposició,
el senyor Arimany va reproduir uns pastissos
que es veu que havia fet per quan va venir el Dalí.
Per veure el diari.
Els vam provar.
Eren bons o què?
I eren boníssims.
A més a més, eren exactament igual
que el dia que va venir el Dalí aquí a Tarragona.
Jo és que ho tinc com ennebulosa,
perquè jo no sé si és que he sentit a parlar
moltes vegades de l'elefant i del no sé què,
que no sé si ho vaig veure o m'ho expliqui.
O és que t'ho van recordar.
Tu ets tan jove, Jolanda, que no ho sé per això,
que sóc molt joves.
Maria Antònia, vols anar aquesta nit al Metropol?
Doncs sí, em faria gràcia.
Tens algun favorit o favorita de tot això que hem dit?
Doncs, bueno, sí, tots en general m'agraden molt,
com que m'agrada el teatre i tot això.
Molt bé, doncs a banda de gaudir d'això
del lliurament de premis,
com que es fa en forma d'espectacle,
això de canteatre...
I, escolta, que participen gent que estudia música
i gent que estudia dansa...
Molt bé.
Alguns joves actors d'aquí,
com un que surt a la novel·la,
que això no ho hem dit.
A la novel·la, dius.
Ah, el que és la novel·la.
A la ciutat.
El Jofra Corràs, el que té un caràcter...
No, el Manel no, el Manu.
El fill del Manel.
El fill del Manel.
Sí.
No, tu mires la tele, no, l'Ana?
Jo la novel·la, com dius tu,
sempre que puc.
Sí?
Sí, sí, sí.
Pensava que no.
Que miraves blanco sobre negro i ja estava.
Ah, no, no, no, jo la novel·la, sí.
No sempre puc mirar-me.
No li dius la novel·la, tu,
el que has de dir amb la novel·la.
No, jo li dius el cor de la ciutat.
Tu també te la mires, Maria Antònia?
Doncs jo no,
perquè en aquella hora ja em començo a regalar
per anar a treballar.
Veus-li...
Però bé, no ho li agafo el fil, eh,
quan alguna altra vegada el veig.
És el que tenen aquestes novel·les,
que si t'estàs 15 dies sense veure-la,
de seguida t'hi familiaritza.
O dos mesos.
Doncs un dels xics de la novel·la
estarà aquesta nit al metropol, també.
Veus, sempre fa gràcia això.
Se pot demanar autògrafos.
Primer vés a menjar.
I després els autògrafs,
que s'acaba ràpid.
Jo et recomano això.
D'acord.
Maria Antònia, gràcies
i tindràs les entrades al teu nom.
Vale, moltes gràcies, eh.
Moltes gràcies per trucar-nos.
Adeu, bon dia, adeu.
Jo, si el Lluís és tan amable
de cridar-me a la Rosó i la Mària Jesús,
aviam si poden passar ni que sigui
un minutet per l'estudi.
I molt ràpidament,
si et sembla, Sílvia,
el Marcelí que ha fet els deures,
no com d'altres,
ens dona una panoràmica molt àmplia
del que tenim aquesta setmana
al metropol, com a mínim.
Et puc pagar?
No, dona, no.
Que et pagaré fora d'antena.
No siguis violenta.
Estàvem molt ocupades.
Tenia molta feina.
Va, va, que s'acaba el temps.
Aquesta setmana la tenim bastant ocupada.
Avui, a partir de dos quarts de deu,
tenim la festa de l'espectacle de Tarragona,
la que ho ha estat comentant.
El dimarts, al Palau de Fires i Congresses,
tenim l'Orquestra Filarmònica
de Targú Mures, de Romania.
El dijous...
Amb el concert Gershwin,
que he dit de la música d'aquesta.
Que he dit, que he dit.
M'agrada molt.
Grans temes.
Ens ha dit alguna cosa.
El dijous...
Bueno, ho deixem, vostè,
per després que visse aquí una companyia.
No, no, no, Marcelí, acaba,
que si no tindrem temps de tot.
Vinga, va.
El dijous tenim el Carpe Diem,
que fan set de la mostra de teatre jove,
a les deu.
El divendres tenim un acte
amb el qual hauria d'haver bastanta participació.
Actua la Banda Unió Musical de Tarragona.
És per una bona causa.
És per una bona causa.
Hi ha una gran presentadora.
Ja t'ho diré després.
Ara no t'ho vull dir,
que és un secret de sumari.
Sí.
I llavors millor que la gent vagi
i després ho veurà.
I el dissabte tenim l'obra 8,
amb la qual tenim una parella
molt ben preparada.
La Rosa Maria Serrat.
El Fernando Guillén i la Rosa Maria Serrat.
També hem donat entrades d'aquí.
Després les vam donar la setmana passada.
I el dilluns que ve ens ho explicaran.
Però, però, atenció,
perquè nosaltres aquesta setmana,
com és habitual,
mirarem de parlar amb algun dels elements protagonistes
d'aquest muntatge teatral
i, posteriorment, donarem les entrades.
Però ara, si ens ho permeten
i sense que serveixi de precedent,
el que volem fer...
Hem donat les gràcies
a tots els oients
que continuen passant
pels estudis de l'Avinguda Roma,
de Tarragona Ràdio,
justament per fer-se
amb aquesta samarreta del playoff.
Moltes gràcies
perquè perden uns minuts
de la seva feina,
de les seves obligacions
per venir a buscar aquesta samarreta.
i vostè dirà, no,
és la feina de la gent
que està a la ràdio.
Sí, és la feina,
però amb aquesta amabilitat
i amb aquestes ganes
que hi posen la Rosó
i la Maria Jesús
regalant les samarretes
al mínim que mereixen
les nostres companyes,
és un agraïment públic
i per a Antena.
Rosó, bon dia.
Bon dia.
Maria Jesús, bon dia.
Hola, bon dia.
Ara esteu tranquil·les,
ara, eh?
Després de tot un matí
realment atrafegat.
Jo no sé quant...
Heu fet un càlcul aproximat,
aproximat només,
de quantes persones
han pogut passar
a buscar la samarreta
del play-off.
Divendres és segur
que passaven
de 500 persones.
Avui no hem fet
la compta encara.
Mira, ja total,
ja ni l'escomptem, no?
Ja no ve.
Ara mateix.
La gent li hem de regalar rellotge
perquè han acabat
a la 1 i 26.
A més,
no és que siguin masoquistes,
és que són bones persones.
Però diguem,
no, no, a la 1,
perquè aquí hi ha feina,
s'han de fer uns informatius,
i elles dirien,
no, no, si cal més hores, eh?
Si cal,
ens hi estarem més hores
regalant samarretes.
Això no té preu, eh?
Les Gràcies a la Maria Jesús
i a la Rosó.
A més,
us organitzeu molt bé, eh?
Perquè fins i tot numerets,
com a la carnisseria,
demanen tant
de qui és l'últim servidor.
Ara vinga, passa,
quina talla?
S'entretenen a preguntar
quina talla volen i tot, eh?
Elles que han de dir.
Doncs que sí, amb el cap,
però és que és veritat
que ho hem de dir.
Insistim,
sense que serveixi de precedent,
moltíssimes gràcies,
Maria Jesús.
I que vinguin aquesta tarda,
ja que venim a treballar.
Aquesta tarda també poden venir.
Sí, de 6 a 8.
Entre les 6,
no vinguin abans, eh?
Ni després.
Entre les 6 i les 8
a buscar la samarreta
del play-off.
Gràcies.
I gràcies per dedicar-nos
a aquests minutets.
Gràcies a nosaltres.
Adéu-siau.
I en Marcelí,
ens retrobem
la propera setmana
o algun dia al teatre.
Sílvia,
ja tens el vestidet preparat
per aquesta nit?
Sí.
S'ha d'anar molt mudat?
No, el que tu tinc és Pamela.
Bueno,
és igual.
Estem saturats de Pamela.
Vinga, va,
mira aquest posat de sobrada
i de que passa de tot
és terrible.
Moltíssimes gràcies,
bona setmana
i a vostès
moltíssimes gràcies
també per acompanyar-nos
un dia més
al matí de Tarragona Ràdio.
Tornem demà
a l'hora de sempre
a partir de les 7 del matí.
Fins aleshores
acabin de passar un bon dilluns.
Adéu-siau.