El matí de Tarragona Ràdio, Prisma, un espai sobre immigració
amb la col·laboració del Pla Comarcal d'Integració
i la Facultat de Ciències Jurídiques de la URB.
Efectivament, obrim el temps de Prisma aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Cada setmana abordem diferents temes, qüestions relacionades
amb el fenomen de la immigració.
Temes que afecten directament el col·lectiu d'immigrants
que viuen a casa nostra i temes que tenen a veure
amb els seus països d'origen.
En aquest sentit, avui el nostre objectiu era o és analitzar
com es gestionen diferents temes de cooperació
que es fan a països que sovint es troben afectats per catàstrofes.
Un exemple és el terratrèmol que va patir el passat mes de febrer
al nord del Marroc, un país emisor de molts dels immigrants
que viuen a casa nostra.
Teníem intenció de conversar aquí en directe amb Àlex Ruiz
un dels voluntaris de Tarragona que fa pocs dies va viatjar
al nord del Marroc, a la zona afectada pel terratrèmol,
juntament amb altres voluntaris de Tarragona.
Problemes de darrera hora no han fet possible
que arribi als nostres estudis de l'Avinguda Roma.
Amb qui sí hem pogut parlar prèviament,
no ho podem fer en directe, sinó que ho hem hagut de fer
prèviament per temes d'agenda,
és el responsable de la Secretaria de Relacions Exteriors
de la Generalitat, Alfons Suárez.
Amb ell hem volgut parlar perquè ens expliqui com es canalitza
tot el tema de l'ajut i la cooperació amb altres països.
Amb ell ha parlat amb Marta Montagut.
Alfons Suárez, de la Secretaria de Cooperació Exterior
de la Generalitat de Catalunya.
Molt bon dia.
Bon dia.
Quines són les principals ocupacions d'aquest organisme?
Quines són les seves principals funcions?
En aquest moment, la secretària, que ha canviat el seu nom
i es diu de Cooperació Exterior,
la seva tasca és de ser l'expressió de la solidaritat
del poble català i, per tant, el govern fa aquesta tasca
envers als països més pobres del món.
Donant preferència a alguns països,
perquè no podem col·laborar en tot el món,
que és el que voldríem,
però donant preferència al Magreb,
a algun país d'Àfrica subsahariana
i també de la zona andina i de Centroamèrica.
I com es planteja, diguéssim, tot el procés
fins que aquest recolzament es fa efectiu a les zones amb problemes?
I posem un cas molt proper, com és el cas del terratrèmol
que fa uns dies afectava el nord del Marroc.
Hi ha dues vies.
Una és per als programes de desenvolupament a més llarg termini,
que les organitzacions o oberts dels països del sur
demanen una substitut de col·laboració
i aquí es fan amb un equip tècnic
una avaluació de la sol·licitud i les necessitats
i es comença una relació de col·laboració.
I, per una altra banda,
hi ha, en aquests casos,
una col·laboració en les situacions d'emergència.
En les situacions d'emergència
o es col·labora amb els organismes internacionals
que porten aquest tema, que són Agnur, Creu Roja,
Metges de Fronteres,
i també ens posem en contacte amb les autoritats del país
perquè ells ens diguin quines són les necessitats que es fan,
més urgents.
I tot això ho fem dintre del marc de col·laboració també
amb la Unió Europea i l'estat espanyol.
Potser una de les preguntes que molta gent es fa
és com han viscut des d'aquí
la gent del nord del Marroc
que s'ha vist, diguéssim,
impossibilitada per anar a veure
que li havien passat els seus familiars en aquest terratrèmol.
Aquesta Secretaria de Cooperació Exterior
també s'ocupa de donar informació a aquesta gent
que la va buscar
o que necessita probablement
algun tipus de suport o d'informació
sobre el que ha passat en el seu país?
Sí, en aquest cas ens hem coordinat amb el...
Hi ha una federació de municipis
que es dedica a les tasques de cooperació
i ens hem coordinat amb ells
per donar tota la informació que fos necessària.
I en alguns municipis hi ha col·lectius magrebis importants
i que volien saber i volien col·laborar
i sí que hem estat coordinats
dintre de tota la rapidesa que s'ha d'actuar
i que aleshores no es pot fer tot el bé que es voldria.
Com veiem, aquesta Secretaria de Cooperació Exterior
treballa molt en col·laboració
amb entitats que també fa molts anys
que estan pendents d'aquest tema de cooperació
respecte d'altres països.
Quins són els objectius?
Continuar col·laborant més estretament?
Assumir més competències?
Sí, el que voldríem és continuar,
per una banda,
col·laborant amb tots els organismes
que ja estaven col·laborant,
però assumir més competències de cooperació directa,
que Catalunya pugui fer març de cooperació
amb alguns països de govern a govern,
com fan qualsevol altre país
que estigui més normalitzat.
I creiem que hi haurà alguns països,
segurament Marroc serà un d'ells,
perquè per al col·lectiu d'immigrants que hi ha aquí,
que és important fer-ho,
poden ser també Ecuador,
Moçambic,
que establirem programes de col·laboració directes
de govern a govern.
I, per altra banda,
el que volem és també establir cooperació
amb organismes internacionals.
Creiem que en alguns temes,
com el tema de salut,
com el que és l'educació bilingüe,
altres coses,
tenim un saber fer
que el podem exportar
o que podem posar-lo al servei
de la comunitat internacional
i ens posarem en contacte
amb organismes com de Nacions Unides
perquè els nostres tècnics o experts
puguin col·laborar
en països que tinguin problemàtiques
d'assolut important
o, com és el món de Guatemala,
que hi ha el món Maya
o el Quechua a Bolívia, Perú i Ecuador,
que li puguem col·laborar
en tot el que és l'educació
amb la propi llengua originària.
És a dir,
que us queda moltíssima feina per endavant,
no, al fons?
Sí,
això és un repte
i un repte apassionant
i és per la mateixa vegada
una tristesa,
perquè el que nosaltres voldríem
és que no tinguéssim feina,
però creiem que,
bé,
que en aquell moment,
repeteixo,
el govern el que fa
és transmetre
o canalitzar
la solidaritat
del poble català
i ens queda una gran feina
i crec que entre tota la ciutadania
la podrem tirar endavant.
I com és aquesta coordinació,
per exemple,
amb organismes similars
de l'estat espanyol?
En aquest moment,
el que estem intentant
és establir
una col·laboració
amb algunes comunitats autònomes
que tenen
plans de treball similars
amb els nostres.
Per exemple,
hem començat converses
o contactes
amb Andalucía
i amb el País Basc.
Hi ha també una coordinació
que hauria de ser efectiva,
que és,
a nivell de l'estat espanyol,
hi ha una comissió
que depèn del ministre
d'Assuntes Exteriors,
que és la coordinació
de totes les comunitats autònomes.
El que passa és que
aquesta comissió
no s'ha fet funcionar
fins ara
per aquest tan centralista
i poc participatiu
del govern popular.
En tot cas,
suposo que en aquests moments,
a banda d'aquestes contactes
amb comunitats autònomes,
esteus una mica sols
en aquest sentit
de recolzament
del govern central.
Sí, en aquest moment
el govern central
el que vol és
que amb alguns projectes seus
posem diners,
més diners,
i nosaltres amb això
volem dir
que la nostra visió
és que deixant
amb aquest tema
de la solidaritat
el que hem de fer
és col·laborar
o oblidar-nos
de les posicions polítiques
i col·laborar
per les necessitats
de la gent del Tercer Mont.
I per tant,
en alguns temes
estem col·laborant.
Per exemple,
s'està impulsant
un programa de salut
a l'Àfrica subsahariana
i ho fem
en col·laboració
amb el govern central
i també
tot un programa
de desenvolupament
sostenible
en el Mediterrani
i també ho fem.
Per tant,
nosaltres,
per a sobre
de qualsevol
consideració política
posem
les necessitats
dels països
i la gent
més en providitat.
Perquè, de fet,
suposo que
un dels grans
problemes
a l'hora
de fer
cooperacions
internacionals
és la coordinació.
Parlàvem
de l'UCN
es faia un moment
i també parlàvem
d'aquests problemes
d'arribada de l'ajuda,
de posar-se d'acord
amb el govern d'allà.
És a dir,
són temes força delicats
i que porten
una gestió
força llarga.
Sí, sí.
I és una de les coses
que nosaltres tenim
com objectiu
prioritari
de coordinar-se.
En aquest moment
hi ha una riquesa
d'activitats
a la societat civil catalana
i també
a nivell d'administracions
i volem que
es facin
de forma coordinada.
Els ajuntaments
fan una tasca
importantíssima,
les ONGs,
universitats,
etcètera,
i hem de
connectar-nos
entre tots
i nosaltres
liderar aquest procés
de solidaritat
de Catalunya
i aprofitar
aquelles experiències
molt positives
i també
aprendre
de les que han estat
negatives.
Doncs, Alfons,
moltíssimes gràcies
per atendre'ns.
Alfons Suárez
de la Secretaria
de Cooperació
de la Generalitat.
Moltes gràcies
i molt bona feina.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Gràcies.