Sintonia de Tertúlia, matí de dimecres, matí de Tarragona Ràdio,
temps per comentar l'actualitat del dia.
Avui amb Antoni Bebas, de gada al Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Antoni, bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya Francesc Roig, escriptor i inspector d'ensenyament.
Francesc, bon dia.
Molt bon dia.
El tercer convidat és el doctor Josep Maria Soler Poblet.
Per cert, futur president, a punt ja de ser president del Col·legi de Metges de Tarragona.
No ha arribat encara.
Esperem que pugui arribar si no ha tingut algun problema professional,
alguna urgència professional d'última hora,
que a vegades també, sobretot tractant-se d'un doctor, doncs li pot passar.
Amb ells volem comentar alguns aspectes de l'actualitat del dia.
Més enllà d'aquesta última setmana de campanya electoral,
que segur que alguna referència hi farem durant els propers minuts en el temps de la tertúlia.
Hi ha altres aspectes, altres notícies de l'actualitat de les últimes hores.
Tenim el tema del fortí, amb tot el que ha suposat l'última sentència del Tribunal Suprem.
Amb la reunió que ahir al vespre van fer els representants d'aquesta plataforma,
salvem el fortí que es va crear fa un temps.
De moment han decidit no fer mobilitzacions.
De moment han decidit, doncs, en fi, posar-se a disposició de l'advocat Miquel Roca i Junyent,
que portarà la defensa, que argumentarà el nou recurs que presenta l'Ajuntament
i la part del restaurant del fortí de la Reina davant del Tribunal Constitucional.
En fi, com veuen tot aquest tema del fortí?
Complicat, no?
Jo, amb pessimisme, no?
O sigui, això del fortí és com el riu Guadiana, no?
Que apareix i desapareix, però és la crònica d'una mort anunciada.
Jo crec que tots sabíem que arribaria aquest moment.
Tots sabem que arribarà un moment en què, no ho sé,
ojalà el Tribunal Constitucional estimi els recursos,
però jo dubto que passi el filtro d'admissió, però bueno, ojalà, no?
Ojalà duri.
A mi em dóna la sensació que és un assunto que s'ha deixat podrir.
És un assunto que potser s'hagués hagut d'agafar el toro per les banyes fa molts anys
i iniciar, no sé si aquest diàleg que avui en dia sembla impossible,
però crec que és un tema podrit, de difícil, bueno, de difícil jo diria
quasi impossible la solució dins dels tribunals de justícia.
I bueno, no sé si des del punt de vista personal,
amb la recurrent o amb la promotora de tot això hi haurà algun tipus de solució.
El que sí que és cert és que la legalitat és clara.
Allò és una il·legalitat manifesta.
Bueno, altra cosa és que més enllà de la il·legalitat hi hagi una voluntat
o s'hagi solucionat una problemàtica que hi havia en el seu dia
i hi hagi una voluntat de la ciutadania de conservar-ho.
No sé què en pensa el meu company i amic, Francesc.
Home, sí, de fet, he utilitzat un bon símil amb el tema guadiànic.
El que passa és que molts ciutadans es continuen preguntant
per què es va donar una autorització en una zona
que aparentment i d'entrada no, però bé, com que allò ja es va fer,
les circumstàncies són el que són
i si s'ha de respectar la legalitat en tot i per tot,
doncs les conseqüències a vegades són oneroses pel propi municipi
com pot arribar a ser en aquest cas, no?
La indemnització, suposo, que aquí l'Antoni coneix molt més bé aquesta situació.
Clar, l'arari del municipi en aquests moments ja està molt al límit
de l'endeutament públic que preveu la llei
i, per tant, si ara, a més a més, hi hem d'afegir aquestes circumstàncies...
És a dir, és aquest xentatge emocional i, alhora, econòmic
el que crea els dubtes en la comunitat i en el ciutadà.
Clar, per un costat hi ha la plataforma Salvem el Fortí,
per altra part hi ha qui va encetar tot el procés de denúncia,
la ciutadana Rosalies,
que va engegar tot el procés.
Clar, per un costat hi ha la llei
i, per l'altre, hi ha el sentiment, no?
I en el tercer vèrtex d'aquest triangle
hi ha la caixa d'arari públic, que és la de l'Ajuntament,
que caldrà que indemnisi una situació a un propietari
que, en teoria, se li va donar un permís i va construir...
Si no m'equivoco, va així, això.
Potser és d'aquelles vegades en què la legalitat
no coincideix amb l'interès general, no?
O sigui, potser aquí l'interès general,
a través d'una il·legalitat,
s'ha arribat a un interès general.
O sigui, també, en definitiva,
quin és el fin últim de la justícia?
L'equitat.
O sigui, jo penso que no es compli la llei.
És l'equitat, no?
Arribar en un punt en el que conflueixin
els millors interessos per a la comunitat, potser.
No sé si el millor interès és deixar o no.
Home, sí que darrere de tot això
hi ha una operació comercial d'una persona,
que, en definitiva, el que es guanya la vida
és el que té al restaurant.
Potser allò també s'hagués pogut arreglar d'una altra manera.
No, o sigui, jo penso que arguments n'hi ha moltíssims,
moltíssims, moltíssims,
i, en definitiva, és la grandesa i la misèria de l'estat de dret, no?
Que qui comet una infracció, al final,
ha d'acabar pagant.
Aquesta és l'evidència.
És el peatge.
És el peatge, no?
De dir, doncs, miri, vostè, ho va fer malament en el seu dia,
doncs, ara té que pagar aquest peatge.
Lo trist és que el peatge el tindran que pagar entre tots, eh?
Que això costarà molts diners, molts diners,
i que, al final...
Ho acaba pagant el mateix ciutadà.
Sí, el mateix ciutadà, no?
I com valoren aquestes dues últimes decisions
en respecte al cas?
D'una banda, que l'Ajuntament li digui a un advocat
de prestigi, com el Miquel Roca,
que abanderi aquests records.
Prolongar l'agonia.
Jo penso que és prolongar l'agonia del mort.
No sé, o que la recuperin, eh?
Jo me n'alegraria, no ho sé,
desitjaria que el senyor Roca
reanimés en aquest mort,
però ho veig molt difícil.
Jo penso que és prolongar l'agonia.
Home, això és fàcil d'entendre.
En un procés de naufragi,
qualsevol fusta és suficient i necessària
per allargar la natació.
I l'estat de flotament,
perquè, si no, és probable...
Mentre hi ha vida, hi ha esperança.
Clar, vull dir...
A veure, això què significarà, ara?
Que es faci un període de...
És a dir, s'allargui una mica més
aquesta mena de recurs, no, ara?
Sí.
Per tant, recurs d'empara, no?
Recurs d'empara, però, bueno,
té que passar el filtro d'admissió,
que és molt difícil.
Ja es queda un percentatge molt elevat de recursos.
No es tracta...
Pregunto, eh?
És a dir, potser no arribarà del Constitucional.
No es tracta que el recurs d'empara
estigui ja justificat,
sinó que simplement s'inicien els tràmits
per preparar-lo i presentar-lo.
Per preparar-lo, presentar-lo,
llavors es presenta,
llavors l'han d'admetre a tràmit,
si l'admeten a tràmit,
llavors ja valoren si hi ha una vulneració
d'alguna disposició constitucional.
No és una decisió fàcil.
No és una decisió fàcil.
És a dir, no és una solució agradable
per part de l'Ajuntament,
en aquest moment,
tenir a la paella aquest sufregit.
No, realment és preocupant, eh?
No el voldria tindre jo,
perquè és un tema de...
I aquesta tàctica, doncs,
d'anar a allargar-ho,
en el temps,
troben que és la menys dolenta?
Jo crec...
Home, mira, davant de l'execució,
doncs mira, prolongues la mort,
però jo crec que s'han de buscar solucions.
Això no és la solució, eh?
perquè això és prolongar una agonia
que al final conduirà
que tinguis d'afrontar el problema.
Potser que s'afronti el problema
d'una vegada,
d'una vegada,
i s'acabi, no?
I se sapiguem on hem d'acabar.
I l'altra decisió,
com a cosa d'última hora,
de les últimes hores,
de la plataforma dels veïns,
dels col·lectius ciutadans,
de moment de no fer mobilitzacions?
Jo la trobo correcta,
perquè en definitiva
la mobilització tampoc influencera
el Tribunal Constitucional,
ni els tribunals, no?
La prova és que van portar
l'anterior vegada
dos dossiers
al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya,
els van rebre
amb molta educació,
van agafar el dossier,
però el jutge està sumès
a l'imperi de la llei,
no el dossier que li presenti
una associació
Salvem el Fortí.
Bueno,
és una manera de fer pressió,
però no crec que sigui la via.
Francesc,
i tu com ho veus, això?
de no mobilitzar els ciutadans?
Home,
és que a veure,
és que mobilitzar o no mobilitzar,
estem en aquest procés,
si es mobilitzen ara,
tot ciutadà i tot col·lectiu ciutadà
pot fer el que cregui convenient,
que per això estem en un estat de dret,
no?
Encara.
Aleshores,
jo,
el que,
i que per molts anys pugui durar,
el que vull dir
és que aquesta és una situació,
ja he dit,
forma part de l'aspecte més emotiu
d'aquest tema,
no?,
i sentimental,
si es vol.
Esclar,
és una zona magnífica,
un entorn incomparable,
des d'una perspectiva increïble,
i a més a més,
dona una imatge
de Tarragona,
doncs,
com a sortida
un estament d'aquest tipus,
diguem,
de restauració,
bé,
doncs,
necessari perquè té amplitud
i té capacitat,
etcètera,
etcètera.
És únic.
Clar.
Bé,
això és una cosa,
i l'altra és dir,
bueno,
mobilitzem-nos,
perfecte,
sí,
però a veure,
l'estat de dret
no pot estar permanentment sotmès,
això penso jo,
és una opinió molt personal,
però em sembla que compartida
per bastants,
no pot estar permanentment sotmès
a aquestes situacions
de xantatge de carrer,
no?
No.
Evidentment,
si cada vegada
que hi ha algú
que està desacord amb una llei
ha de sortir
i mobilitzar tot el veïnat
o tot el barri,
clar,
acabaríem creant
un estat permanent
de violència ciutadana,
no?
Un règim assembleari
que no conduïa.
Sí,
allò de l'estat
ciutadà Robespierre,
digui'm que jo
ja després
passaré a fer anar
el d'això
de la guillotina.
En fi,
veurem què passa,
és un nou capítol
del tema
del furtí de la reina
que segur que
en tornarà a tenir
molts més
en el futur.
Una altra qüestió
de l'actualitat
de la setmana
que encara s'arrossega,
tot i que
la notícia,
l'origen de la notícia
està en dilluns passat,
amb l'inici
de l'encuentro
d'escriptores
de la Universitat
Roviri Virgili,
que malauradament
ha estat
més notícia
no per la participació
dels autors
en concrets,
els que han vingut,
sinó per l'absència,
ha estat notícia
sobretot per l'absència
de Fernando Sabater,
del filòsof basc,
que a última hora
va anunciar
i va enviar una carta
als organitzadors
dient que no venia
perquè, en fi,
estava en perill
de la seva seguretat
i podia provocar
el darulls
després que
algun col·lectiu
minoritari
d'estudiants
de la universitat
declarés,
podríem dir,
persona no ingrata
o que no estaven gaire
d'acord
amb la manera
de pensar
de Fernando Sabater.
D'això,
ahir encara es va
continuar parlant
perquè fins i tot
el Foro d'Hermua
ha fet un comunicat
lamentant
el silenci
del rectorat
de la Universitat
Roviri Virgili
davant d'aquestes qüestions.
Ahir ja parlàvem
amb la tertúlia
perquè l'alcalde
també va conèixer
en aquests estudis
la decisió
de Fernando Sabater
va reaccionar
dient que
Fernando Sabater
estava utilitzant
la universitat
com a plataforma política
a quatre dies
de les eleccions
i que no es podia
permetre que Catalunya
es portés
a aquest ambient
polític i social
que es viu
en el País Basc.
Per cert,
doctor Soler Poblet,
bon dia.
Bon dia.
Que arriba atrafegat
amb telèfon mòbil,
amb feina,
m'imagino.
Bon dia,
benvingut a la tertúlia.
Moltes gràcies.
Parlem del tema
de Fernando Sabater,
si els sembla.
la decisió
de Fernando Sabater
i tot l'enrenó
que ha provocat després.
En primer lloc,
em sembla que
s'ha instaurat
una nova modalitat
de títol
que és el desencuentro
d'escriptores,
per exemple.
Perquè, esclar,
és més important
els que no han vingut
que els que hi són.
O sigui,
que se'n parla
del que han dit
els que han vingut,
però, esclar,
pobra gent
els estan relegant
en segona línia
i alguns,
sempre he pensat
que les segones
línies
de qualsevol moviment
a vegades
s'acostumen a dir
les coses
millor
i amb més sentit
que no
les primeres figures
moltes vegades.
Llavors,
hi ha escriptors
que han vingut aquí
que han dit,
suposo,
pel que m'han comentat,
jo no he assistit
personalment
per qüestions de feina,
han dit,
han fet conferències
molt interessants.
A veure,
la situació
del senyor
Fernando Sabater
no per imprevista
resulta nova.
La seva manera
d'entendre
el procés
dels nacionalismes
feia preveure
una possible
situació.
Però, esclar,
des d'un moment,
des d'un primer moment,
ell sabia
amb el que ja havia passat
a la Universitat
de Barcelona
que es podia trobar
en un ambient.
Podia, eh?
Perquè ningú ha vist
el que ha passat.
És que aquí
estem pressupjant
o prejutjant
una sèrie de fets
que no s'han produït.
Simplement
és
que en unes
determinades columnes
de la universitat
hi havia uns cartells,
però també en trobem
al carrer
i trobem pintades,
algunes molt lamentables,
a parets de la ciutat
i per això
la gent
no deixa d'anar
ni deixa de fer.
Bé,
a més a més,
aquest senyor
porta escolta.
Per tant,
estava molt més
que qualsevol altre ciutadà
que a vegades actua
i pot estar
sotmes
amb això.
Per tant,
d'entrada,
jo diria
que
ningú
ha vist
què és el que ha passat
perquè no ha succeït.
Una cosa
és el que es diu
que pot ser
i l'altra
és el que...
Bé,
respecte
a aquesta interpretació
que fa
el senyor Nadal
amb l'alcalde
de Tarragona
en el sentit
de la utilització
com a marc
de plataforma política
d'aquestes decisions.
Jo m'inclinaria més
a creure que
això,
jo no dic
si l'utilitzo o no,
però ha afavorit
i ha creat
una plataforma
d'informació
gratuïta
com es pot haver creat
amb altres circumstàncies,
visites
de Catalunya
nord-enllà
i aquestes històries
que han alimentat
una campanya
sense necessitat
de posar-hi cap diner.
Per tant,
no cal fer pòsters,
no cal fer mítings,
la premsa
se n'encarrega
de parlar
del que ja convé
sense necessitat
de fomentar-ho.
I segona,
dir en últim moment
pràcticament
que no ve
i tal,
doncs,
en fi,
un pot estar malalt
i tampoc ve.
Recordem,
totes maneres
que el mateix
Fernando Sabater
dilluns feia
un acte públic
a Barcelona
que havia d'aprofitar
els dos actes.
Josep Maria,
aquest tema
de Fernando Sabater,
com ho veus?
Jo diria que el
Fernando Sabater
és un personatge,
si més no,
peculiar.
Jo recordo
fa molts anys
que va arribar
un dia aquí,
venia de París
i va aterrar
dient que se li havia
apareixut la Mare de Déu
i li havia dit
no sé què.
I va escriure
una novel·la
o un llibre
en funció
de l'aparició
de la Verge.
Aquí a Tarragona?
No.
Ah.
A Tarragona
tenim moltes coses
importants
però la Mare de Déu
encara no se'n s'ha de veure.
No, bueno,
no ho sé.
Però bueno.
Com a la Verge
del claustre
pot ser.
No ho sé.
si més no
és una campanya
alimentària.
Sí, sí.
Doncs ja està bé.
En tot cas
és un personatge peculiar.
En segon lloc,
home,
estic seguríssim,
seguríssim
que tot això
estava orquestat
i estava organitzat
i és permeditat.
Forma part
de la campanya electoral
i forma part
de seguir alimentant
la crispació
que s'ha instaurat
en el món polític espanyol
fa molt de temps
però ara ja s'ha instaurat
en el món polític català
també.
I
en tercer lloc
com el del Fernando Sobreté
cal esperar-ho tot.
Tot el que se li acudeixi
en un moment determinat.
Per tant,
a mi em sembla
que
el problema està
que la persona
que se li va acudir
convidar-lo
és la que es va equivocar.
Personatges com aquest
no haurien de ser convidats
a res
perquè jo crec que
malgrat que mediàticament
tinguin una transcendència
són marginals.
En conseqüència
entenc les declaracions
de l'alcalde
i crec que té raó
dins d'aquest senyor
i el que acaba de dir
el meu estimat
company i mestre
també té raó
no la crítica
que m'ha fet
de l'aquí
em refereixo
al que he dit abans.
No, no, crítica no.
Que se li està fent
emocionals.
Estem fent
una campanya gratuïta
que no costa res.
Això és cert.
I també
vull dir jo
que crec que
els mitjans
s'ho harien de
o s'ho haríeu
tots plegats
de mirar una mica
més bé les coses
i
utilitzar allò
que realment
és autèntic
i és vàlid
i no
ajudar
personatges
o personacillos
que de forma gratuïta
estan guanyant
posicions
o si més no
ecomediàtic.
En qualsevol cas
recordem
l'activisme polític
de Fernando Sabater
com a portaveu
d'una plataforma
que plega
ens agredi
unió a milers de persones
al País Basc
i que la situació
al País Basc
segurament
no la podem entendre
des d'aquí
perquè no és igual.
Allà la divisió
està molt clara
entre nacionalistes
i constitucionalistes
i ell segurament
Fernando Sabater
ha actuat en aquest cas
amb aquesta mentalitat
o estan amb mi
o estan contra mi.
No sé, Antoni
com veus el tema?
Jo penso que ha transpolat
potser una situació
que no és transpolable a Catalunya
perquè aquí
a part de la crispació
que hi pugui haver
realment actes de violència
no hi són.
Crec que aquest senyor
ho ha utilitzat
en benefici propi
però jo em faria
un examen personal també
i crec que tots aquests personatges
el que no s'ha de fer
és provocar-los.
O sigui, en definitiva
que ve aquest senyor
que vingui
que digui el que vulgui
però el que no hem de caure
és en el parany de provocar-los
perquè l'estem
donant arguments
per fer el que vol fer
ell
que és cridar l'atenció
i enviar un missatge
totalment erroni
a la societat.
Que bé, doncs que vingui
que se li doni la importància
que se li té que donar
i no cal caure
en la provocació
de dir d'amenaces
que jo no sé
les amenaces
fins on van arribar
però bueno
que crec que molts personatges públics
viatgen per aquest món
amb amenaces
molt més
molt més serioses
que les que pugui rebre
el senyor Sabater
de quatre exaltants
que enganxin
quatre enganxines
a les columnes.
D'amenaces
voldria precisar
que no s'han produït
és en seqüència
d'uns cartells
que algú
li va
transmetre
i
aconsellat
per la seva
escorta
personal
li van
recomanar
no viatjar
oficialment
és aquest
la resposta
per tant
aquí d'amenaces
no s'han produït
que jo sàpiga
a Tarragona Ràdio
no ha vingut ningú
com a plataforma
dient
si ve aquest senyor
sàpiga amb el que es trobarà
perquè això
això
això
que jo sàpiga
no ha passat
ni aquí ni allò
aquest senyor
l'escolta
li deu dir
que es tanqui a Fornocs
i que no surti de Fornocs
o que vagi
a algun altre lloc
en funció
és que
tot depèn
de l'escorta
també
jo de tots els veus
serien partidari
d'evitar
les crispacions
d'evitar
les crispacions
d'evitar
aquestes crispacions
que a mi
me molesten
que vingui
que parli
el que vulgui
no cal dir res
jo penso que
en aquest barco
hi acabem tots
ahir els hi plantejava
els contartulis
si això
s'hagués produït
igual
de la mateixa manera
si no haguéssim estat
en campanya electoral
i a més a més
a quatre dies
doncs potser
no s'hagués produït
fora de la campanya electoral
perquè no hagués tingut
tampoc
jo crec que també
s'haurí produït
també
mirin
oh mireu
aquí quan el senyor
Esnar va venir
a fer un sopar
recordo
ho deu fer un any
una cosa així
de la plaça de Toro
era en campanya
o era prèvia
a la campanya
em sembla
era en campanya
va ser
en campanya municipal
era en campanya municipal
o
autonòmica
va ser el mes de setembre
o octubre
novembre
abans de
abans de començar
no no no
era en plena campanya
era en plena campanya
bé
allò també
va crear
doncs un rebombori
mediàtic
considerable
jo
amb això
defenso que
els mitjans de comunicació
han d'informar
del que passa
i hi ha d'haver opinió
al respecte
però moltes vegades
anar més enllà
és a dir
fer meta informació
per entendre'ns
i anar més enllà
del que li correspon
és exagerat
perquè hi ha altres
notícies
que potser poden ser
més interessants
pel ciutadà normal
que no ha vingut
per això
perfecte
ja està
i un cop
fet això
girem full
i avui
parlem dels que van parlar ahir
i dels que van venir ahir
per exemple
això tapa la importància
el fill
del Camilo José Cela
ahir va ser aquí
i a més a més
va dir algunes coses
molt interessants
com per exemple
que el seu pare
tenia
una doble actitud
en el sentit
que a casa seva
mai va donar
o mai va dir
cap renec
dels que acostumava
a dir en públic
per exemple
i ell com a fill
ho constata
clar
aquestes
i altres qüestions
per tant
a veure
parlem dels que han parlat
no parlem dels que
no han volgut parlar
no dels que
practiquen el silenci
el fill del que diu
Francesc Roig
de totes maneres
això ens aniria
a parlar justament
del que està passant
aquests dies
de campanya electoral
que com a mitjans
de comunicació
i com a ciutadans
en general
ens fixem
més aviat
en els aspectes
polèmics
o en les grans frases
de crítica
i contracrítica
entre adversaris
que no pas
en propostes
i projectes
dels partits
a mi em va impactar
a mi em va impactar
a mi em va impactar
l'altre dia
fent un reportatge
al Canal Plus
sobre el Virgilio Zapatero
i deia
diu
el Rodríguez Zapatero
el missatge
n'hi havia un que es deia
Virgilio Zapatero
no sé per què
m'ha vingut
i el Zapatero
el missatge
es té que enviar
en 8 segons
realment
ha d'enviar
un missatge
impactant
del que dius tu
que siguis
el que no es diu
en 8 segons
i la novetat
d'aquesta campanya
és que
a més a més
dels 8 segons
que a vegades
es produeix
és el cronòmetre
absolut
que és la dictadura
absoluta
en els mitjans
i
la pantalla mediàtica
del que hi ha
darrere
a les espatlles
del candidat
que abans
era el candidat
i un toló de fons
ara no
ara és el candidat
Massa
amb allogants
amb banderes
autòmat
ja que estem parlant
de totes maneres
ja que estem parlant
de les eleccions
o Josep Maria
no sé què volies dir
però els hi volia plantejar
com veuen
aquesta recta final
de la campanya
i en fi
com veuen
les eleccions
de diumenge
jo si em permets
tirar un pas enrere
perquè és que
no he pogut expressar-me
en aquest sentit
respecte a la vinguda
o no vinguda
del Fernando Sabater
si no hi hagués hagut eleccions
tinc la convicció ferma
que no s'hagués produït
és a dir
que hagués vingut
això segur
segona
respecte al que parlàvem ara
home
tristament
el que ven
és els insults
i la barra basada
i llavors
els mitjans el que fan
és aprofitar
d'això
i es fixen
justament
en aquest capítol
de la campanya
perquè és la que ven més
així de clar
jo ho veia
una qüestió purament
econòmica
econòmica
amb el més ampli sentit
de la paraula
amb els diners
que representarà
la venda més
i amb el fet
que hi haurà
més números
i més distribució
d'aquells mitjans
o d'aquell mitjà
entre la gent
i per tant
van per aquest camí
que també
he de dir una altra cosa
des del punt de vista
informatiu
és el més còmode
vull dir
no s'han d'esforçar gaire
ja els hi fan
totes les feines
i a més a més
d'això
hi afegim
que home
els assessors d'imatge
de les campanyes
o de cada una
de les campanyes
també s'esforcen
en que això sigui així
es tracta segurament
de cridar l'atenció
sí però a veure
ser primera plana
jo el que crec
i el que seria correcte
seria
que cada candidat
i això
jo crec que la llei electoral
algun dia
haurà de contemplar
els candidats
han d'explicar
el que volen fer
i punt
és a dir
no el que no farà l'altre
ni dir el que no farà
entre altres coses
perquè no ho saben
sinó explicar
i ben explicat
el que faran
i que el ciutadà
i això només es consellerà
el dia que les llistes
siguin obertes de veritat
pugui passar comptes
de la promesa electoral
que ha fet el candidat
i que després no compleix
que ara
no ho podem fer
i això val
per les nacionals
per les autonòmiques
i per les municipals
Francesc
per exemple
a veure
en aquesta balança
de procés informàtic
que dèiem
els mitjans
se centren més
en allò que és
anecdòticament
més furibund
més
impactant
més groc
per entendre'ns
allò de la premsa groga
per exemple
demà
es produirà un fet
que de moment
no l'he vist massa reflectit
tindrem la visita
a Tarragona
del conseller en cap
i la consellera
d'ensenyament
tots dos
i hi haurà
una roda de premsa
veurem
la capacitat
de
transmetre
que això sí que preocupa
el ciutadà
el tema de l'educació
com es farà
les noves línies de futur
i després de Tarragona
va avalls
vull dir que farà
un recorregut
tot el dia
pràcticament
a les nostres comarques
del camp de Tarragona
això és important
és important
perquè en aquests moments
i ho dic
des del punt de vista
més professional
esclar
estem assistint
a uns canvis
i en vigílies
pràcticament
del procés
de preinscripció
esclar
la gent es preocupa
de quan sortirà
com ho farà
on podran escolaritzar
quins seran els punts
quins són a les zones
etcètera
això interessa
i interessen altres coses
per tant
no ha vingut
el senyor Sabater
doncs molt bé
que es quedi casi
que continuï filosofant
que això
doncs mira
qui li vulgui comprar el llibre
el compra
i qui no
doncs es compra
un mortadelo
i ja està
em fan
pronòstics
per dimensi
bueno
les estadístiques
les estadístiques
no l'encerten gaire
últimament
o sigui
que bueno
tenim les enquestes
que es van publicar
el diumenge
i tots aquests dies
s'han anat publicant
enquestes
que són les últimes
perquè ja no hi ha temps
no ho sé
sembla que
la de Ballada
és de Ciu
no?
puja a Esquerra
i que els altres
queden més o menys igual
ara
no ho sé
el diumenge
majoria absoluta
n'hi haurà
creu?
doncs no ho sé
que heu fet porres
perquè només faltaria
de fer por
la veritat
és que
jo crec
jo els hi pregunto
jo crec que n'hi haurà
perquè les enquestes
no li donen
però el votant del PP
no és d'aquells
que les enquestes contesti
que votarà el PP
vot ocult
que diuen
és un vot ocult
però no ho sé
el diumenge
sortirem de dubtes
sans dubte
evidentment
el diumenge
el tindrem clar
no
espero que sí
perquè si no
Josep Maria
com ho veus?
un dalt a baix
com ho veus?
home jo crec que
a la vista
de les enquestes
els resultats
són els que ha dit
l'Antoni
això està molt clar
el que passa
és que les enquestes
recordareu tots
que justament
a les eleccions
del Parlament
de Catalunya
a Ciutambé
li pagaven un revés
que Déu tan...
i en canvi
no va ser així
va quedar la primera força
és a dir
vull dir que
ja ho veurem
el que passa
que jo m'atemo molt
que el que sí
comparteixo
és que tinc la convicció
que el PP
tornarà a treure
majoria absoluta
tristament
perquè jo crec
que serà
un cop més
dolentíssim
per l'Estat
i pitjor per Catalunya
jo penso que no
jo penso que no
hi haurà majoria absoluta
potser per poc
però que no hi haixerà
precisament
pel vot
no diria ocult
silenciós
hi ha molta gent
que no s'ha pronunciat
i hi ha molta gent
més de la que ens pensem
que també pot dir
o pensa
això
jo m'ho trenc ets
perquè tota la vida
ja està bé
tant de fullon
tant de que no sé què
no sé quant
però també n'hi ha d'altres
és a dir
escolti'm
és que portem
doble legislatura
amb un cansament
una mica
cada vegada
d'escalada
d'escalada
de violència dialèctica
i dic dialèctica
i d'enfrontament
a nivell
d'estat
de les autonomies
és a dir
en aquests moments
l'altre dia
em comentava
un senyor
que va anar
a Fitur
a Madrid
i algú li va preguntar
i vosaltres
què venís a fer
els catalanes aquí
clar
un senyor que ha venit
sempre eh
i que li preguntin això
el va deixar
bocabadat
doncs a vendre
clar
a promocionar-nos
llavors
s'estan creant
uns murs
i gairebé imperceptibles
però que hi són
i que això
no és
gens
gens
gens
recomanable
no per aquí
sinó per allò
i per tant
un país
que té pretensió
de tenir
integritat
i malgrat
tots els impediments
que posa la Constitució
Europea
perquè aquesta
és l'altra història
i el xantatge
amb el pla
amb el PNH
o el PAHN
eh
doncs
no ho sé
doncs jo penso que
evidentment
les forces
són les forces
però
tinc
una certa esperança
en què
la majoria
absoluta
no hi sigui
que potser
no servirà de res
perquè hi ha
la coalició canària
pel mig
i aleshores
depèn també
del que passarà després
quedaran a molts pocs
escons
però
una cosa
que tristament
això que tu has explicat
ara de futur
és un de les motius
pels que el Partit Popular
traurà majoria absoluta
perquè
aquest actitud
és la que ven
perquè escolta
Espanya
o sigui
el PP
no trau les majories
mercès a Catalunya
ni al País Basc
però el resto sí
comprends?
i aquesta radicalització
és el que els hi va bé
aquests
és el que els hi agrada
i si poguéssim posar
un mot físic
també el poderíem
però jo crec que
la gent també comença
a tenir el sentit comú
de dir
escolta
si tant venen
cap aquí
els que hi venen
no s'ho deuen passar
tan malament
ni els passem
tots per la pedra
perquè
perquè la informació
que els hi retorna
no és la que desitjarien
però mira
recorda
el que va succeir
en les últimes
eleccions municipals
en les que havia
el PP
havia de suportar
el pes del prestigio
que Déu-n'hi-do
i de la guerra
de l'Iraq
que també Déu-n'hi-do
amb les mobilitzacions
que hi havia hagut
arreu de l'Estat
i amb què els va afectar?
zero
va ser totalment
plástico
i ara
que hi ha algú
que comença
a gisclar
pel tema
de la guerra
de l'Iraq
amb què els afectarà?
res
al revés
és que aquesta és
una qüestió preocupant
aquestes preguntes
que deia el doctor Soler
tindran resposta
com dèiem diumenge
sabrem què diuen
els ciutadans
a les urnes
diumenge al vespre
Josep Maria Soler Poblet
Antoni Deves
Francesc Roig
moltes gràcies
per compartir
aquesta estona
de Tartulé
amb nosaltres
i fins la propera
bon dia
bon dia