.
Dos minuts seran quart de dotze del migdia.
Ens acompanya Imma Pujol, bibliotecària de la sala infantil
de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Imma, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Ens ha portat tres llibres per als joves
que estan relacionats amb una història que ja en vam parlar
al començament de la temporada.
I també ens ha esportat l'agenda d'activitats de contes
que teniu prevista a la sala per als propers dies.
Per on vols que comencem? Et deixo triar.
Si vols pels contes.
Doncs vinga, comencem pels contes.
A més, teniu una conta-contes, podríem dir, nova a la biblioteca,
però no nova explicant contes.
Té una certa experiència.
Sí, jo crec que ja deu fer temps que no explica.
Ni que sigui a l'àmbit familiar, però d'experiència, no?
Parla'ns d'aquest personatge.
Una lectora, una usuària de la biblioteca, sí,
que es va animar a dir, va, jo explico contes a les escoles,
a vegades hi vaig i això, i amb els meus nets, esclar.
Doncs va, per què no puc col·laborar amb vosaltres en les activitats?
I es va animar.
Nosaltres, com que estem oberts a la col·laboració dels nostres usuaris,
doncs demà mateix, dimarts, ens va explicar contes.
Ah, molt bé.
Ella ho ha titulat Contes de la iaia, conte a contes.
I contes, un repertori que deu tenir...
Sí, sí, una mica obert, eh?
A partir de nens ja petitets, no?
Aquesta sessió?
A partir de quatre anys.
De quatre anys.
A les sis de la tarda, a la sala infantil.
Diem que la duració dels contes és una hora com a màxim,
però bé, moltes vegades és menys, eh?
Aproximadament.
Tot depèn de l'auditori.
Entre que arriben, si seuen o no seuen,
si ens col·loquem o no ens col·loquem, ja...
O si aquell dia hi ha nens que estan més mogudets,
que veus que no hi ha tanta tensió,
doncs bé, mitja hora i ja està, no passa res.
No suposa, jo els hi dic sempre amb els que col·laboren,
cap que ha anat malament la sessió.
No, és que va com va.
És allò de fer-ho en directe,
doncs que mai se sap què succeirà, no?
I després tenim programada una altra sessió de contes,
al voltant de la setmana, doncs, de Carnestoltes.
El dijous, 19 de febrer,
hem titulat aquesta sessió de contes
Contes disfressats.
Em penso que el dissabte i dimonja ja és Carnestoltes,
el 21, 22, no?
Sí, els dies centrals.
Comencen els actes el 15 de febrer,
aquelles activitats preliminars,
que donen pas a tota la setmana de carnaval
que culmina aquest cap de setmana que d'elles.
Sí, i jo crec, doncs, que més o menys aquells dies,
les escoles també es disfressen i tot això.
Tot està.
I sempre cau algun nen que ve disfressat a la sala infantil, no?
Llavors, bé, aprofitem, doncs, si volen venir disfressats.
Perquè s'han d'amortitzar les disfresses, eh?
Amb el tip de cosí que es fan,
sobretot les àvies i les tietes i les padrines,
s'han d'amortitzar, pobres.
Doncs diem que si volen venir disfressats,
doncs farem una mica de contes
i potser algun conte relacionat amb alguna disfressa.
I recordo que l'any passat, la biblioteca mateixa,
el dissabte, doncs ens vam disfressar una mica
els bibliotecaris i la gent que hi treballa.
I vau fer allò personatges literaris o una mica?
No, va ser una mica espontani el dia anterior.
Va, per què no ens disfressem una mica?
Un va venir amb un barret, l'altre amb una perruca...
Una mica de detall, eh? Allò una coseta.
Però que la gent ho va acceptar de molt bon grat,
va dir, ah, molt bé, molt bé,
perquè és trencar una mica aquella distància
que a vegades hi ha entre l'usuari
i nosaltres com a treballadors.
Distància cada cop menys,
perquè tu vas a la biblioteca un dia qualsevol,
dilluns, per exemple, a les 7 de la tarda
i hi ha un ambient que, escolta,
sembla un centre comercial, afortunadament,
la biblioteca, no?
I els divendres també hi ha moltíssimes...
Dilluns i divendres hi ha moltíssimes persones
a la biblioteca.
I és una manera d'estar més proper al lector,
que a vegades hi ha aquella barrera, no?,
que fa una mica... que penses...
Mira, això que sigui distès i ells riguin
i diguin, ai, molt bé, molt bé, aquesta perruca
o aquest nas de pallasso, no?
Mira, és un motiu allò per trencar el gel, moltes vegades.
Que aquest any ho tornin a fer.
Això depèn de la gent que s'animi.
Molt bé.
Continueu amb el Club de Lectors Juvenil.
Sí, sí.
Normalment fem una reunió mensual,
però bé, ja vam parlar amb altres vegades
que he vingut aquí,
doncs que estem participant
amb el Premi Protagonista Jove,
que organitza el Consell Català
del Llibre Infantil i Juvenil.
I, esclar, hi ha una data màxima
per llegir uns determinats llibres
que ells marquen, una sèrie de crítics.
I és el mes d'abril
que ja has de tenir llegits tots els llibres
i haver enviat la puntuació que cada nen ha fet
sobre el llibre que he llegit.
Llavors, clar, això ens marca una mica
i ens fa anar una mica accelerats.
I això pot tenir els seus inconvenients.
Perquè si mirem al Club de Lectura
durant l'estiu
i mirem al ritme del Club de Lectors
en Juvenil ara,
doncs hi ha una gran diferència.
I és que, clar,
des de l'escola
s'han de complir uns objectius,
uns requisits
i activitats extraescolars.
de vegades sempre es culpabilitza
el noi o la noia
que no llegeix,
que no llegeix,
però és que tampoc no tenen tant de temps
per llegir.
I, a més a més,
també els imanen unes lectures a l'escola.
L'altre dia em va parlar
referent a això
a una mare
que sa filla
participa al Club de Lectors
i em va dir, doncs,
que intentarà parlar amb la mestra
que alguna d'aquestes lectures
les puguin ser una lectura
de classe,
es puguin incorporar
i va dir que sembla que sí.
Això és bo.
No sempre,
però de vegades
hi ha determinades lectures
que no interessen als joves, no?
No, és veritat.
De vegades, no sempre, per tant...
O si ja estàs participant
en un Club de Lectors,
doncs que això serveixi
per alguna cosa
de cara a l'escola, no?
Que aquest llibre
pugui servir també com a...
Home, de fet,
aquest exercici que hem plantejat
perquè participin
aquests joves
proposen lectures
que estan molt i molt bé.
Sí.
Alguna reserva,
subjectivament,
que nosaltres ara ho comentàvem
amb la Ima,
que és una opinió
absolutament personal d'ella
i de servidora.
Sí.
Nosaltres no som crítiques literàries
ni de pagadagogues,
però vaja,
com a usuàries,
com a mares,
com a tot això,
doncs sí que veiem
que hi ha lectures
que probablement no calen.
Hi ha d'altres
que estan molt bé.
Ens podríem aprofitar
per comentar aquests llibres
que poden ser una bona lectura
precisament per als joves.
Sí.
A veure,
el llibre que ja hem llegit
quasi tots els participants
del Club,
perquè, clar,
hem de dir que
ens reunim cada mes,
ara hi haurà un extra,
que seran dues vegades al mes,
llavors,
normalment els nanos
ja se l'han llegit,
però sempre hi ha algú que,
ves què li pots dir
si no se l'ha llegit, no?
I va per encara per la meitat,
doncs...
En principi,
tots els que participen
ja està l'han llegit,
que és El senyor dels lladres.
Un llibre que ha agradat moltíssim
aquesta novel·la.
És una novel·la d'aventures
que passa a Venècia.
Està editada per,
ara ho diré,
per columna.
L'autora és Cornelia Funke.
Aquest llibre està molt bé
i els ha agradat moltíssim.
Jo sempre els hi dic,
i ells també m'ho diuen,
m'ho reconeixen,
que cal donar una mica
de marge al llibre, no?
O sigui, va, digues, va,
llegeixo tres capítols,
a veure què passa,
perquè a vegades
al primer capítol
estàs una mica desorientat.
I jo els hi dic,
deixeu una mica de marge,
doncs feu un esforç,
encara que suposi un esforç, no?
I si al tercer capítol
li vols que la cosa ja no t'agrada,
doncs si ho voleu deixar,
deixeu,
però feu una mica d'esforç
perquè costa posar-se, no?
Sí, familiaritzar-se
amb l'escenari,
amb els personatges.
I en aquest cas,
doncs els hi ha agradat moltíssim.
Des del començament.
És una novel·la d'aventures,
d'imaginació,
uns germans que són orfes,
que fugen de casa
perquè, bé,
han d'anar,
el germà petit ha d'anar a parar
amb la tieta,
que és terrible, cruel,
i no hi volen anar.
Una bruixa, vaja.
Una bruixa, sí.
I llavors, bé,
ells marxen,
van cap a Venècia,
perquè sa mare,
des de sempre,
els hi ha parlat de Venècia
i els hi ha explicat
històries de Venècia,
estan com a idealitzar de Venècia.
Arriben allà,
es posen en una banda
de lladres,
entre cometes,
i hi ha un noi
que és el senyor dels lladres,
que els acull,
els dona a casa,
bé,
i la cosa es va embolicant
perquè s'hi barreja
una mena de detectiu
que jo m'imagino
tipus Colombo,
una mica sapastre,
eh?
Sí, sí.
I bé,
la cosa es va embolicant,
però al final
és molt misteriós
i és molt recomanable
aquesta història.
I aquesta dius
que ha agradat molt, eh?
Aquesta ha agradat.
A partir,
recomanable entre...
A partir dels 12 anys.
12 anys.
De 12 a 14.
Sí.
A més ja no,
tampoc, eh?
Perquè és una mica així juvenil, eh?
Molt bé.
I després,
una altra que també
ara s'estan llegint,
no puc dir encara
quina opinió,
però molts d'ells
ja han mirat la pel·lícula
i això,
aquest llibre surt
després de la pel·lícula.
És Billy Elliot.
Una pel·lícula fantàstica.
Sí, que tots...
Però primer va ser el llibre, eh?
Sí, primer va ser el llibre.
La pel·lícula està basada
en la novel·la
de Melvin Bruges.
Sí, és quasi com un guió, eh?
És molt fidel a la pel·lícula.
Vull dir,
com que és posterior
i bé,
ja la coneixem tot,
aquest noi, no?,
que és ballarí,
encara que seu pare
vol que sigui boxador,
es transcorre l'acció
al nord d'Anglaterra,
s'hi barreja
i va ballant
i al final,
Déu-n'hi-do,
lluita contra tot
i al final la família
també accepta
que el seu camí
està injustament
en el món de la dansa.
I si heu vist la pel·lícula,
doncs veureu
que és quasi
un retrat fidel, eh?
Doncs allò que ens passa
moltes vegades
que, ai, mira,
hem fet una novel·la
d'aquella pel·lícula,
no, és el contrari.
Aquest cas, sí.
La majoria de vegades
la pel·lícula
sorgeix de la novel·la
i la lectura de la novel·la
és tan amena
com la visió de la pel·lícula.
Sí, sí.
A mi m'ha agradat molt
perquè he recordat
la iaia, no?,
que surt, no?,
que sembla que estigui
una mica tronada.
Sí, però que sempre
es troba molt tronada,
molt tronada,
però és la que realment
té la visió clara, no?
O l'amic d'ell, no?,
que, bueno,
també és un retrat, no?
I que tota una trama
que es desenvolupa
en un món infantil
però en un món
que no és senzill
per aquest protagonista,
per les dificultats econòmiques
de tu,
que passa a la família.
Això sí,
hi ha un pèl de drama,
però és un llibre
que té molta il·lusió
i molta esperança
per les ganes
que té el nen
d'arribar a ballar.
Ho dic en el sentit
que el tercer llibre
és tot el contrari.
Vull dir,
aquí pot haver
alguna penalitat,
alguna misèria a la família,
però es va superant
justament pels sentiments positius
que envolta la família
i per la il·lusió.
En aquest altre llibre,
el Corre, Noi, Corre,
és duríssim, aquest llibre.
Jo crec que sí,
jo encara no l'he acabat, no?
Ara ho diem amb la Ima,
que aquests drames
jo no sé fins a quin punt
a la canalla
se'ls ha de donar, no?
I més de 12,
Sí, de 12, 14 anys, no?
Jo suposo que ja
ho veurem aquest dissabte
amb els que se l'hagin
començat a llegir,
no sé si ho han acabat.
Però clar,
Ima, explica una mica
la trama,
hi ha alguns detalls
que dius, home?
Sí, aquest és el cas
d'un nen jueu
que ha de fer
les coses més increïbles
per sobreviure.
Hem de pensar
que és l'època
de la invasió
a Alemanya,
si n'assi,
que cap al final del llibre
ja arriben els russos,
però bé,
fins que no arriben els russos
ja alliberen una mica, no?
Doncs el que passa
aquest noi
és bastant dur
per la família,
bé, de fet,
no sap on són,
els seus germans tampoc,
doncs ell va arran
per boscos,
poblets,
hi ha com bandes
de nens orfes
que sobreviuen
com poden,
robant,
bé,
el que t'imaginis, no?
Ell va passant
per boscos,
poblets,
es troba embolicat
en aventures plenes
de perills,
de sentiments,
i en aquest viatge,
aquesta aventura,
doncs,
coneix la part més bona
i més dolenta
dels humans,
perquè hi pot haver gent
que l'aculli,
però altres,
doncs,
que la pedreguin,
o vegin,
doncs,
que t'he fet
a la circuncisió
i sàpiguen
que és jueu.
Si no vam suportar
Oliver Twist
i mirin que dediquen
com per entrar
en aquesta novel·la.
Sí,
és fàcil de llegir
però és molt dura,
és molt dura,
més perta el braç,
doncs,
treballant en un molí
que se li enganxa,
el volen atendre
i se li cangrena,
és dura.
És d'aquelles lectures
que potser val la pena
que els pares,
abans de proporcionar-la,
doncs,
que li donin un cop d'ull,
no?
Sí.
Com totes.
Sí,
per l'edat
i també penses
ho han triat
un grup de crítics
com a novel·la realista,
bueno, realista,
molt realista massa i tot,
no?
I dius,
agradarà,
jo ja t'ho diré,
la reunió
que els que l'han llegit
comparada amb això,
amb aquesta altra...
Amb el Bilièlio
o tot el senyor dels lladres.
Escolta,
en tot cas,
sí que ens interessarà
conèixer l'opinió
d'aquests joves lectors,
eh?
Sí,
però jo crec que en principi
més punts té aquesta,
sobretot en aquesta edat,
de 14-14 anys,
que mostrar una cara tan dura,
de la vida.
Que ningú diu
que s'hagi d'amagar res,
eh?
Però en tot cas,
que ho vagin descobrint
i busquen les respostes
a mesura que ho descobreixen,
no?
I no allò,
vinga va,
teniu tota aquesta misèria
en una safata,
és dur.
Però en fi,
és una lectura,
estallà,
i és qüestió de
la llibertat individual
de cadascú
de triar-la o no.
Ja et dic,
és el haver participat
en aquest premi,
doncs,
protagonista jove,
doncs,
l'inconvenient,
que pot ser,
doncs,
que ens marquin unes lectures
que nosaltres potser
no haguéssim triat.
Però bé,
també és una alícia
en dir,
mira,
estem llegint uns llibres
que els llegeixen
tot de nens
de tot Catalunya.
Clar, clar,
està bé.
Alguna cosa més,
Imma,
tenim per aquí,
tenim el cicle de lectures
que està programat
pel dilluns 23 de febrer,
que es tracta només
perquè els pares diuen
que han de llegir els nens,
no acabareu mai.
No,
no es tracta d'això.
O sigui,
llegeix la persona que organitza
o una persona que col·labora
i ells escolten.
Ja.
I ja està.
Només consisteix en això.
Les activitats les trobaran
totes elles a la pàgina web
de la biblioteca
o si passen per la biblioteca
o telefonen,
també els hi podrem dir.
O els públics,
que també surten.
També.
I aviam,
avui hem parlat del mes de febrer
i d'aquestes activitats
més immediates,
però pensen que
a la biblioteca pública
el mes de març
ja el tenen...
Sí,
i el d'abril
farem el mercat de comptes,
que ja el tenim en mi.
Clar,
que arriba a Sant Jordi també,
Déu-n'hi-do
amb tot l'increment d'activitat
que suposa també
a la biblioteca pública.
Però això és bo.
I tant.
Perquè si no dirien
està morta aquesta biblioteca.
Que no pareu, eh, Imma?
I que continuï així la cosa.
Ens has deixat amb molta curiositat.
Aviam què diuen
aquests joves lectors.
Seguirem molt atentament
l'evolució d'aquesta lectura
i finalment del veredicte
que aquest jurat,
jove jurat,
doncs donarà
a aquestes lectures proposades.
Imma, gràcies.
A vosaltres.
Bona setmana.
Fins la propera.