.
És un quart d'una del migdia,
és el moment d'obrir el temps dedicat a les tradicions
i a la cultura popular,
però hi ha res més popular que anar a la platja
quan arriba aquesta època de l'any?
Doncs no, i per això ens acaba d'arribar
la informació que fa referència a l'estat de les platges
de tot Catalunya,
però nosaltres, en tot cas, centrem la nostra atenció en el municipi
i una mica per extensió també desplaçaríem la nostra atenció
cap a altres municipis.
El cas és que la platja de Tamarit, la Mora,
la llarga en tota la seva extensió,
la Sabinosa, la Rabassada i el Miracle,
en aquests moments uneix la bandera groga,
la qual cosa, com vostès molt bé saben,
vol dir moltíssima prudència.
I és que no n'hi ha per menys,
tenint en compte la situació meteorològica
que tenim des de primeres hores del matí.
També hi ha bandera groga,
Calafell, Sant Salvador, Comaruga,
Francàs, Roc de Sant Gaietà i Roda de Barà.
Informació puntual que ens acaba d'arribar
i que els facilitem cada dia aproximadament a aquesta hora,
minut amunt, minut avall,
aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Tenim el Jordi Bertran una setmana més,
però avui no el tenim en persona aquí als Estudis,
el tenim a través de la línia telefònica,
perquè aquesta gent que es dedica a la cultura popular
i a les tradicions,
quan arriba l'estiu és que no para.
En Jordi Bertran, bon dia.
Hola, bon dia, bona hora.
Us reclamen pertot arreu.
No, què va ser que...
Sou imprescindibles en la festa.
Avui és un dia complicat.
Molt complicat, eh?
És un dia complicat
i nosaltres, tot i que a Tarragona Ràdio
sempre intentem preveure les coses,
doncs avui se'ns va anar complicant el tema
i ja no va bastar temps de preveure-ho.
Vull dir que...
Però vaja.
No és el tema que ens ocuparà avui,
perquè n'hem parlat en dies anteriors
i dedicarem cada dia l'última part del programa
a parlar del concurs internacional de focs
a Ciutat de Tarragona,
quinzena edició,
a la una anirem fins a la punta del miracle.
El que sí que és important,
insistir una vegada més,
jo no sé quantes vegades ho hem dit
des de primeres hores del matí,
és que es durà a terme ni que plogui una miqueta.
Això és molt important dir-ho, no?
Avui en dia jo crec que les tècniques
han millorat molt, no?
Evidentment, sempre ens podem trobar
que a dos quarts de la nit
hi hagi una tempesta impressionant.
Però una cosa és una tempesta
i una altra cosa són quatre gotes.
No, no, i la realitat és que en aquest moment
puc certificar-te que, diguéssim,
que si els mantenen els vents
d'on està previst que vinguin,
tenim una treua bastant àmplia, eh?
La qual cosa no vol dir que, evidentment,
avui estiguin treballant a la platja
amb les millors condicions,
sinó que s'estan treballant amb unes condicions
que no són les òptimes, no?
Sentim el vent, eh?
Sentim el vent en aquest moment
a través del telèfon.
En aquest moment el vent és un element positiu.
És a dir, en aquest moment,
mentre tinguem aquest vent
que està bufant lleugerament,
tot i que sempre pels micros s'amplifiquen,
el que és cert és que la situació serà més còmode, no?
És a dir, perquè, doncs,
sembla que, doncs, bueno,
ens pugui afavorir, no?
Que ningú es desanimi,
que el concurs tira endavant, eh?
Que el temps, de moment,
no és que hi hagi bonança meteorològica,
però la previsió no entorpirà, en principi,
doncs, que es desenvolupi tal com s'ha previst, no?
Ahir els de Hong Kong,
Iolanda, deien que...
a Hong Kong...
Això no treus ni un paraigua,
som el que va caure ahir,
tranquils.
Si a Hong Kong amb pluja disparen,
què no dispararan a Tarragona amb quatre gotes?
Doncs ja està, eh?
Cap problema.
Tocant fusta.
Molt bé, doncs toquem fusta,
i aquesta nit tothom allà...
Bueno, no cal que fem gaire propaganda,
que mai s'obre,
perquè és una cosa que ja la tenim,
diguem-ne, com molt assimilada, no?
Que quan arriba aquesta data,
tots ja...
El cos va sol, eh?
Els peus ja caminen
cap a les zones d'observació
del concurs internacional
de foc ciutat de Tarragona.
No parlem de focs avui en aquest espai,
sinó que parlem d'uns quants centets
que s'ho mereixen, no?
Sí, bé, suposo que ens hem volgut
encomanar amb alguns centets,
i com aquesta setmana toca un sant molt gegant...
Clar, doncs vinga, fem la piloteta,
aviam si la cosa s'arregla.
Esperem, no?
Bé, en tot cas és un sant mediterrani,
perquè un dels emblemes
que representarà aquest sant
és un sant, doncs...
El fa un sant mediterrani al 100%,
és la palmera, no?
I això és curiós,
perquè precisament en una setmana
de focs artificials,
les palmeres són molt importants, no?
Sí, senyor.
I aquest sant és Sant Cristòfol,
que la iconografia cristiana
l'ha hagut representar amb una palmera.
I és un sant gegant, com deies,
es representa com un coloso, no?
Sí, bé, aquí hi ha dos...
Es barregen diverses coses, no?
Per una banda diuen que
aquest fet que es recolzi
amb un bastó gegantí,
que el fet de la palmera
precisament dona aquesta imatge,
respon, en el fons,
a una procedència d'Orient
que hi havia, doncs,
diferents déus, no?
Per exemple, a la cultura egípcia
hi havia un déu que era el déu Anubis,
que tenen aquesta relació, doncs,
important, no?,
amb el nostre Sant Cristòfol, no?
El que és cert és que
sembla que és una supervivència
d'un antic mite,
anterior al cristianisme,
i que això precisament
el va generar
en diferents posicions d'entrada.
una gran força inicial
a l'edat mitjana,
però després vol que algun papa
molt hàbil
es va donar compte
d'aquesta supervivència
i el va situar
en un altre nivell, no?
En tot cas,
el que és cert
és que tenim notícies
a Constantinople
i a Sicília,
és a dir,
a la zona més oriental,
podríem dir,
del Mediterrani,
en el segle XV.
Això vol dir
una de les primeres èpoques,
podríem parlar,
de constitució
de tota la llegenda,
no?,
del món
dels sants cristians,
no?
I a partir d'aquí,
d'aquesta zona,
va anar arribant.
Realment,
als nostres terres,
les terres
de la Mediterrània Occidental,
doncs,
podem dir
que la tenim,
el tenim documentat
en l'època dels visigots,
no?
No amb aquest nom,
no amb aquest nom,
perquè realment
tenia un altre nom,
a l'Era Mitjana,
un gran escriptor
que va ser
Jacopo de Baratge
o Jacopos de la Vorágine,
depèn de qui utilitza
una transcripció o una altra,
amb la seva llegenda àurea
que algunes vegades
aquí en el programa
hem parlat,
no anomena
d'entrada
Cristòfol com a tal,
sinó que l'anomena
amb un nom,
podem dir,
pre-cristià,
que rep,
però bé,
i que en definitiva
és el nom,
primer nom que documentem
d'aquest sant,
no?
Jo he vist per algun lloc
que això de Sant Cristòfol
vol dir el que carrega
o portador de Crist.
Exacte, exacte.
Aquesta és la cristianització
d'aquest nom antic
que jo et deia, no?
Rep, però bé,
va ser transformat
en Cristòfol
perquè realment
vol dir
el que porta Crist,
no?
El que carrega Crist.
Això ve precisament
de la mateixa llegenda
que dona origen
a aquest sant, no?
Que és una llegenda
que evidentment
té les seves excepcions
particulars
en funció de la zona,
però a mi em sembla
que era interessant
avui recuperar-la, no?
D'entrada,
dic que aquest personatge
rep, però bé,
abans de ser sant,
ell era tan potent,
tan alt
i es creia tan important,
tan altiu,
tan orgullós,
que només volia entrar
a servir a l'acord
de l'emperador, no?
i va ser, doncs,
curiós el fet de com
va acabar vinculant-se
amb una cosa tan diferent
del món de l'acord
com pot ser, en aquest cas,
el món cristiano.
El cert és que
durant un banquet a l'acord
es va observar
com el senyor,
el sobirà,
doncs,
quedava esglaiat
en el moment
que un bufó
esmentava satanàs,
no?
I
fins a tal punt
va quedar
esglaiat
per aquesta
sobtada
participació
o resposta
de l'emperador
que
reprové,
el primitiu
Cristòfol,
va ser temptat
de posar-se
al servei
del dimoni, no?
Bé,
la situació és que
ell se n'anava
més cap al mal
que cap al bé
i en una nit
de tempesta,
doncs,
li van sortir
dotze cavallers,
un dels quals
doncs,
portava
un cavall especial
i una armadura especial
totalment negra
que es va identificar
precisament
com satanàs,
no?
Que era el mal, eh?
per significat, no?
Era el mal, el personatge, no?
Total que
reprové, doncs,
va dir, ja he trobat
el meu camí
i va decidir
seguir a satanàs, no?
En el seu
peregrinatge, doncs,
per les terres
del mal
i del maligne,
doncs,
van passar
per una
creu, no?
En la qual cosa
passàvem
prop d'aquesta creu
satanàs
va dir,
ep,
alerta,
que aquí tenim
un problema
en aquest camí, no?
I va decidir
fer tot un tomb,
sembla que prou gran
per esquivar
aquesta creu, no?
I llavors
reprové
es va quedar
intrigadíssim, no?
Perquè jo,
aquest senyor tan potent
que jo crec
que és el que ha fet por
a l'emperador,
ara resulta
que se canvia
de lloc
per una,
que hi ha un problema
en el camí
i llavors
satanàs
li contesta
que,
bé,
li explica
la història
de Cris, no?
Com a personatge
que el van clavar
en una creu, no?
I que precisament
ell quan veia
aquesta creu
la por
el vencia, no?
la qual cosa
va esdevenir
una revelació total
per al reprover
que va dir
ostres,
m'assembla
que m'he equivocat
de camí
i que hi ha un
exacte
que mana més
però bé,
en tot cas...
Hi ha un que mana més
aquesta és la reflexió
que va fer
la crista
era un personatge
que tot el rat
ho va darrere del poder
fixa't l'emperador
no, no, ja ho veig
ja
em sembla en aquest sentit
com a molt orgullós
o molt altiu
una orientació
molt alturista
i desinteressada
no tenia
en principi
inicialment no
però això ja saps
que forma part
de l'inici
de totes les llegendes
el que és cert
és que llavors
va marxar de Satanàs
i sembla que caminava
vegava pels camps
buscant aquest personatge
que era Cris
però clar, Cris
no apareixia així
a tubbant al carrer
llavors va
va trobar
un ermità
al costat d'un riu
i aquest ermità
li va dir
que per trobar
aquest personatge
que buscava
havia de fer com ell
és a dir
dejuni, oració
bones obres
i va dir
mira, com estem
al costat d'aquest riu
jo te recomanaria
que te quedessis
aquí amb mi
i quan vinguis
gent desvalguda
o nens
ajudis a passar
les aigües
d'un costat a l'altre
aquest personatge
no hi havia embarques
se suposa
en aquesta llegenda
total, com el Reprové
era un personatge
molt alt
molt gros
servia perfectament
per fer aquesta feina
i anava portant
la gent
a coll
d'una vora
a l'altra
del riu
un dia
apareix un xiquet
que li demana
l'ajuda
el carrega
a coll
comença a travessar
el corrent
però
sembla que en un moment
determinat
l'aigua pujava
de nivell
pujava i pujava
i el xiquet
cada vegada
pesava més
i llavors
el Reprové
va dir
ostres
potser no podré
de cap de les maneres
fer aquesta feina
que se m'ha encomanat
aquí
sembla que fallaré
llavors va dir
home
qui ets tu
que peses tant
i que cada moment
m'estàs carregant
i m'estàs posant
en problemes
davant d'aquesta situació
llavors
és aquí
en aquest moment
quan
el nen
el xiquet
se li revela
com a Cris
i diu
és que no em portes
hi ha una frase
d'aquestes boniques
a les llegendes populars
que diu
no sols portes el món
sobre els teus muscles
sinó també
aquí el va crear
d'ara endavant
t'anomenaràs
Cristòfol
que vol dir
com tu deies
Holanda
portador de Cris
i perquè em creguis
doncs planta el teu gallato
al sol
i veuràs demà
el que succeeix
i realment
el dia següent
doncs
el gallato
s'havia convertit
en una palmera
carregada de fruits
i d'aquí ve
doncs aquesta
aquesta llegenda
mira que són boniques
mira que són boniques
aquestes llegendes
i depèn de la població
en lloc d'una palmera
apareix un altre arbre
però jo avui
com hem posat la palmera
d'entrada
doncs dic
bueno
doncs posem
aquesta explicació
ara mira
hi ha uns personatges
i perdona Jordi
que sempre surten
a les llegendes
i que no se'ls valora
en la seva dimensió
que són els ermitanyos
sempre hi ha un ermitanyo
en el moment oportú
en el moment oportú
que crea
aquesta relació
perquè després
doncs la cosa
acabi bé
veus
i en aquest cas
és especialment interessant
perquè precisament
que el Cristòfol
era un personatge
que de qui podia esperar
el seu millor consell
no era precisament
d'una ermita
sinó que fixa't
que va seguir l'emperador
que va seguir Satanàs
i que finalment
va ser un personatge
molt més humil
el que acaba revelant
la solució
i després
la cosa de la palmera
doncs és molt bonica
també i molt estètica
de fet hi ha unes representacions
molt xules
de fotografies
dels anys 20-30
que en algunes poblacions
dels països catalans
s'amuntaven altarets
amb una mena de gegants
és a dir
es diu
que una de les
possibles teories
de la creació
dels gegants
que coneixem avui en dia
és aquest Cristòfol
representant
una obra de teatre
que doncs bueno
seria una mica
aquest personatge especial
que adquiria
aquesta forma gegantina
arran d'aquesta situació
tan particular
en la llegenda medieval
Cristòfol
que en l'època més moderna
doncs ha esdevingut
el patró dels conductors
sí
sí
això bàsicament
és per un motiu especial
que és que
precisament els conductors
ara per aquí al costat
on estem
passa un conductor
oh quina cosa
més insòlita
sí
escolta
sembla que se'ns hagi revelat
no
però
és que
allò que estic
no passa en vehicles
és que aquí
posem l'escenografia completa
no
no
no
no passa en vehicles
no passa en vehicles
ah
aleshores
si t'és curiós
hem anunciat
la presència de Sant Cristòfol
i hem decidit tots els vehicles
vindre aquí on estem
bueno
és una zona acutada
diguéssim
d'una certa seguretat
bé
en tot cas
el que passa
és que aquest personatge
va ser convertit
en el patró
dels viatgers
i dels pelegrins
precisament
per aquesta teoria
que dèiem abans
que era
el fet que estava col·locat
en un lloc
amb molta presència
de pas de vianants
llavors precisament
això va convertir
en aquest patró
de viatgers
i pelegrins
que en el fons
va acabar convertint-lo
en el patró
dels automobilistes
perquè avui en dia
doncs
se'ns sembla que
sense els cotxes
i els camions
no fem res
i és una mica
aquesta
l'origen
és a dir
realment això
dels vehicles
és una vocació
que com a molt
deu tenir
doncs
un centenar d'anys
vull dir
penseu que abans
doncs era
un altre tipus
de transport
i per tant
fins aquí
no van així
val a dir
que Sant Cristòbol
s'escau aquesta setmana
naturalment
concretament
el dia 10
i escolta
és patró del Voralla
al País València
mira
ho celebro
perquè això
no ho tinc jo aquí
i avui m'has marcat
un gol
però vaja
home
era la revenja
dels refranys
de l'altre dia
ai
et penses tu
que pots dir
tants refranys
i quedar-me jo tan fresca
jo proposo
que
a més de Santa Bàrbara
patrona dels
pirotècnics
també es converteixi
Sant Cristòbol
en el patró
dels pirotècnics
per aquesta bonica
llegenda
de la Palmera
sí senyor
doncs vinga
farem una campanyeta
aviam si adopten
Sant Cristòbol
també com a patró
molt de patronatge
tampoc no necessitem
perquè déu-n'hi-do
les companyies
que començaran a disparar
a partir d'avui
i en els propers dies
a la ciutat de Tarragona
aquesta companyia d'avui
ja en parlarem
més endavant
després de la una
amb els seus protagonistes
però és la primera vegada
que actua
no sé si a l'estat espanyol
a Europa
Sí
és la
Pairomàgic Productions
és la primera vegada
que dispara
a Europa
i precisament
ha vingut a Tarragona
per triar
la gran
bueno
la gran zona
de foc
que hi ha aquí
i el seu
el seu director
doncs
explicava
la magnífica
àrea de disparo
que hi ha
igual que ho fan
diferents membres
dels jurats
en el sentit
que és una zona
molt bonica
i especialment
interessant
per disparar els focs
llavors
en aquest sentit
Pairomàgic
ha optat Tarragona
per fer aquesta presentació
a Europa
i realment
jo diria
que és un luxe
doncs Jordi
també és un luxe
comptar amb tu
cada setmana
aquí al matí
de Tarragona Ràdio
una mica especial
avui per telèfon
però aviam
la cosa de Sant Cristòfo
l'ha quedat bé
l'hem entès
i ens hem emocionat
amb aquesta
bonica llegenda
ens la trobem
la propera setmana
a més a més
sembla que haguem triat
les dates del concurs
en funció del patronatge
de la Palmera
ah que no era així la cosa
no
ah mira
Jordi
moltíssimes gràcies
que tot surti bé
fins la propera setmana
adeu-siau
adeu-siau