Fins demà!
Fins demà!
Parlem de llibres en general que puguin tenir interès i que vostès puguin trobar a la biblioteca pública.
Avui portem llibres que són novetat editorial, però no portem massa novel·les.
Aquesta, la primera, sí.
És una novel·la.
Però a més portem coses variades.
Portem la novel·la de la Pilar Simó, que és una autora d'aquí a prop, és una autora de Reus, és professora d'institut i és la seva primera novel·la i ha guanyat el Premi Dona 2003.
No obstant, la Pilar Simó havia escrit abans un llibre de relats que es diu Tempus Fugit, que també tenim a la biblioteca.
I llavors aquesta novel·la, des del moment que li han donat aquest premi, doncs ja té unes garanties per nosaltres.
La portada em sembla que és molt...
És molt bonica.
És molt sugerent, és molt bonica.
El títol del llibre es diu En blanc i negre i és una novel·la que ens porta als temps de la postguerra, després de la Guerra Civil, vaja, i des del punt de vista d'una noia que al cap del temps agafa el seu àlbum de records, el seu àlbum de fotografies i va anar repassant.
És una novel·la en clau intimista sobre la Guerra Civil.
Fa molt bona cara, eh?
Aquesta novel·la l'hem portada perquè, a més a més, vindrà a engrandir la secció que ja tenim creada a la biblioteca, l'espai que tenim creat, amb aquest tipus de novel·la.
O sigui, tenim un apartat que és sobre tema de Guerra Civil, però que és la història.
Però llavors hi ha tot un altre seguit de novel·les que aquí sí que han fet una mica de treball, de recerca, que són ambientades amb la Guerra Civil,
o després de la Guerra, no?
I ens les demana, sobretot, un tipus de públic, doncs, que a la millor hi ha viscut en aquella època i els serveix, doncs, per recordar o que allò que allí s'exposa els recorda situacions, no?, aquells del passat.
I és un escenari molt adient per explicar històries paral·leles, que s'ambientiren aquest ambient, però que en definitiva poden explicar històries d'amor, d'odi, de tot una mica, no?
Sí, exacte. O sigui, el rarafons és la guerra. O la situació de penúria, potser, no? Més que pròpiament situació de guerra.
Ja diem, és una aproximació intimista al tema de les relacions íntimes, com el franquisme va arribar a influir a les relacions íntimes de les persones.
Escolta, Cristina, i aquesta secció està en algun lloc particular de la biblioteca?
Pròpiament la van posar junt amb l'apartat de la Guerra Civil, però separats, no? Indicant que eren novel·les.
Després, passat un temps, quan ja ho hem donat a conèixer ja força, clar, no té massa sentit que les obres d'un autor les disgreguem, no?, les separem massa.
Llavors tornen a ser al seu lloc, només que hi posem un distintiu de gènere, que hi posem una G, eh?
O sigui, igual que a la novel·la romàntica, doncs, li posem una R, perquè la gent... o una A aquí a la històrica,
doncs aquestes d'ambientació amb la guerra i postguerra porten una G, per nosaltres, eh?
I després, en el catàleg també es pot recuperar per novel·la de Guerra Civil i sortirà tot el llistat d'aquest tipus de llibres.
Encara que recordem que no tot és ben bé guerra, sinó guerra i postguerra, eh?
És una manera de recuperar la informació.
Aquest és aquest període que tots tenim ben present i que podem acotar cronològicament perfectament a l'hora de buscar una història que es desenvolupi en aquest escenari.
Ens hem portat una altra novetat.
Ens hem portat una altra novetat, volíem anomenar la del Francisco González Ledesma,
el periodista que ha escrit a La Vanguardia durant molts anys, redactor de La Vanguardia,
que es titula El pecado o algo parecido, publicat per Planeta l'any 2002.
I és una nova entrega de novel·la policíaca.
Aquest autor ha escrit poc, però escriu molt bé.
L'altra novel·la que li va publicar Planeta, la que va guanyar el Planeta ja fa forces anys,
era Crònica sentimental en rojo.
I això, si no una continuació, es basa en el mateix detectiu que és el Méndez,
que és el que resol el cas.
Ve a ser una intriga d'una senyora que contempla com uns homes que van vestits de capellans
rescaten, treuen el cadàver d'un capellà en un banc d'una plaça pública.
És a dir, una trama policiaca.
Llavors, el detectiu Méndez acaba descobrint una trama en un prostíbul
de tota una sèrie de banquers i ministres i periodistes.
Ja no podem dir res més, eh?
Exacte.
Si no desvetllem tota la trama de la novel·la.
És una novel·la molt ben redactada, és una novel·la en castellà,
molt ben redactada per la gent que li agrada això,
el plaer de la bona redacció.
També ha sortit el darrer llibre del Francisco Umbral,
que es diu Metales nocturnos, del qual només podem dir
que és una novel·la ambientada amb la nit madrilenya, no?
Una mica així.
És un autor d'aquells que ho agraden o no agraden, eh?
Que no té terme a mig.
Aquells que han llegit una vegada...
Són nocturs prolífics, doncs sovint cada any o cada dos anys
m'han anat traient algunes.
Qui va llegir una vegada a Francisco Umbral i no li va agradar
no ha tornat i qui ho va llegir una vegada és fidel a cada novel·la que surt.
Hi ha un altre llibre que ha sortit molt recentment
que aquest, doncs, imaginem que tindrà molts i molts seguidors,
perquè no deixa de ser una mena d'homenatge
a una gran personalitat del món intel·lectual del nostre país,
Manuel Vázquez Montalbany.
Efectivament.
Ja hem rebut la darrera novel·la, pòstuma.
Ja la teniu a la biblioteca.
La tenim des del dissabte.
Ja ho està voltant, no?
No, encara no està ni catalogada.
Ah, perquè si estigués catalogada ja hauria sortit abans d'algun usuari.
Es titula Milenio Carvalho, el volum 1, rumbo a Kabul i editat per Planeta l'any 2003.
Se'ns presenta com una volta al món, aventurera, gastronòmica i sentimental.
Aquesta barreja tan pròpia del Vázquez Montalbany,
que només ell xap conjunt minar tants temes en un text.
Després, canviant una mica de registre, voldríem parlar d'una novetat
que també, si no ho tenim com a centre d'interès,
però sí que estem recuperant coses de memòria històrica
i en aquest cas són sobre la Guerra Mundial.
Sobre la Segona Guerra Mundial.
S'estan publicant també moltes coses
i és lògic que la biblioteca aprofiti quan surten
per engrandir la nostra col·lecció.
En aquest cas, el títol es diu
Espanyoles en l'Holocausto, vida i muerta de los republicanos i Mannhausen,
editat per Mondadori,
i parla de la vida dels 7.000 republicans espanyols
que van lluitar a la Guerra Civil,
que es van refugiar a França
i que després de la invasió francesa l'any 1940
van ser arrestats per tropes alemanes
i deportats als camps, un d'ells el de Mannhausen.
No sé si deu tenir un cert paral·lelisme
amb aquell de famós i fabulós llibre
i treball de recerca de la Montserrat Roig,
Els catalans als camps nazis.
Per aquí deu anar una mica la trama.
És un llibre, suposo que, complementari.
El que passa és que aquest llibre parla molt del microcosmos,
de l'experiència col·lectiva d'aquest grup,
que se'ns presenta com un grup
que va ser capaç de recuperar els documents
i salvar els documents bàsics del seu pas pel camp,
que es veu que no va ser una cosa
que hagués pogut fer tothom.
I que inclús vam poder posar gent
en els punts...
Gent d'aquest grup, d'aquests espanyols,
van poder estar, d'alguna manera,
en punts claus de l'administració de les SS.
Potser per això vam poder salvar alguns documents.
I, en definitiva, mostra el funcionament intern del camp.
És un llibre molt interessant.
El posarem a l'apartat d'història de la Segona Guerra Mundial.
Un altre registre de coses.
No sé si heu parlat del darrer llibre de l'arquitecte Jujol.
Està escrit per Montserrat Durán i Alvareda
i es titula Josep Maria Jujol, l'arquitectura amagada.
Ah, sobre Jujol hi ha un bon fons a la biblioteca.
A Jujol ara n'hi ha un bon fons.
El seu fill s'ha dedicat a recuperar la memòria del seu pare,
a divulgar-la i a facilitar la publicació de documents
i, de fet, ho ha lograt amb Escreix.
De fet, l'arquitectura de Jujol sí que és veritat
que va passar una mica inadvertida
per a molts estudiosos durant temps,
però jo crec que després de la mort de l'arquitecte
se li han anat fent justícia a l'hora de...
vaja, publicant moltes coses sobre la seva arquitectura.
I a la biblioteca tenim un bon fons, no?
Doncs bé, el tendrem a la secció de Tarragona
i en tenim dues ejemplars de moment,
un que es pot servir sempre per la consulta
i l'altre pel préstec.
Tenim el darrer llibre del Jorge Bucay, com no,
El Camino de l'Encuentro.
El Jorge Bucay és aquest psicoterapeuta,
el psicòleg argentí.
Aquell que parla de petons i que parla de...
Ja recordo, sí, sí.
És una mena d'ensenyar un beucador
perquè es veu que parla molt bé.
Sí, però, escoltes, supervendes, eh?
Supervendes, és a dir que...
No, no, no és tan mal, eh?
Per ser llibres d'aquest d'autoajuda...
Té un discurs que arriba molt directament a la gent.
Arriba molt directament a la gent
i arriba molt directament a les dones, eh?
Sobretot.
Que són les que...
I les dones que en determinats moments de la vida
doncs mostren algun aspecte una miqueta
doncs en baix de moral.
Aquest home doncs arriba allà, apa,
com un ciclò, comença a donar quatre consells, no?
I sembla que té molt d'èxit, eh?
I a tot el món, eh?
No només aquí, eh?
Sí, sí.
Però doncs sí.
I a més a més en poc temps,
no sé si en un parell d'anys,
cinc llibres, eh?
És a dir que...
No sé si els devia tenir un calais,
però va ràpid i aprofita el filó.
Ara de què ens ve a parlar, ara?
El Camino de l'Ecuentra.
Allò de sempre, allò de sempre, no?
Parla de dues persones que s'estimen
i els punts de trobada i els punts de desencontra
i com ho hem de fer per estar bé i per estar millor i tot això.
No, està bé.
Aquests llibres els demanen, no?
I també molt a l'amblioteca.
Els llibres d'autoajuda han tingut...
Sí, tenen la seva secció
i, de fet, en aquella secció
sempre vas veient que hi queden els mateixos.
Això vol dir que la gent
sempre s'emporta també els mateixos.
Això ara ho intentarem corregir,
aquest de Nova Primavera,
amb el nou pressupost i tot això,
a veure si podem renovar una mica aquesta secció.
I la cosa passa per les relacions de parella,
relació pares i fills, mares i filles,
no?
Són els temes que gairebé tothom...
Són els temes claus
i una mica dels llibres que es diuen d'autoestima,
que també n'hi ha, eh?
Fins i tot hi ha col·leccions
que es dediquen a l'autoestima.
En fi, mira, més novetats.
Ens has portat coses, eh?
Alguna cosita més temps.
Mira, un de...
Ah, sí, mira, aquí tens un.
Mis claves de l'èxito per estudiar mejor.
Escrit per Pilar Navarro.
Va per la tercera edició.
Aquesta noia és la història...
Bé, no és cap història.
Això explica...
És un llibre d'autoajuda, també, aquest.
No, no.
Bé, és un llibre d'aquests
que expliquen consells pràctics
per passar millor els exàmens.
Aquesta noia explica la seva experiència.
És aquella noia que va treure
la millor nota en els seus estudis
a l'any...
Espera't, qui ens ho dirà?
Als Premis Nacionals de Final de Carrera del 2001
se li va donar el segon premi.
Això són uns premis
que nosaltres no hi hem accedit mai.
No, ni ni.
De moment, perquè estem parlant a nivell estatal.
Això ja són...
Li van donar el segon premi...
Li van donar el segon premi...
Això ja és una altra cosa.
Quan ella es veu que tenia el millor currículum,
però no se sap per quina raó,
que de fet ella això ja ho ha anunciat,
el primer premi li van donar a un altre noi.
Aquí veiem com recull el premi
de les mans de la ministra Pilar del Castillo.
A veure'ns, aquesta noia,
bé, de moment això no sabem encara com s'ha resolt.
Realment era una bona estudiant,
no sé si ha tingut 25 matrícules d'honor.
Ella és advocada
i de moment ens ha demostrat
que és bastant espavilada
perquè ja no sabem com acabarà el judici
i com si li donaran o no li donaran el premi,
però hem d'aprofitar per treure aquest llibre
on ens explica les seves,
si no receptes,
si la seva experiència pràctica.
Doncs mira, trobo molt generós per la seva part.
Jo no sé si funcionarà o no,
però si és un llibre que serveix per ajudar a estudiar
i ensenyar a estudiar,
que és una mancança que tenim moltes vegades,
no s'està molt bé.
Sí, perquè és un clàssic,
les biblioteques,
llibres per aprendre a estudiar i tot això,
molt metodològics.
Doncs bé, ell explica el seu propi mètode.
O sigui, és una novetat.
Home, deu anar bé perquè va per la tercera edició.
Això és que realment potser sí que té la seva utilitat.
Home, i el seu cas es va divulgar força a la premsa,
fa un parell d'anys.
Està bé, mira, l'estàvem fullejant ara,
un llibre que pinta molt bé
i que no és la novel·la exclusivament per la Cristina.
Ens parla de tots els llibres
o bona part dels llibres, els gèneres,
que podem trobar el més innovador.
Et veig alguna coseta més per aquí?
Bueno, si sempre portes moltes coses.
Et sembla que fessin algun més per acabar?
Mira, llibres per la reflexió.
a un de l'Oriol Buigas,
que es titula Cartes de la baralla.
Epistolari públic sobre cultura i política.
És un recull de les cartes que ell ha escrit a l'Avui,
que en forma de carta oberta s'adreça a diferents persones,
de diferents àmbits i força diversos,
com Ventura Pons, José Miguel de Cinar,
Pasqual Maragall, Ricard Bofill,
per dir-ne uns quants.
I ell aprofita la carta oberta
per exposar el seu punt de vista
sobre temes d'actualitat del moment.
I durant cinc anys,
tot això ha generat una sèrie d'epistolaris importants
i que serveixen per mesurar l'actualitat del moment.
És com un baròmetre de l'actualitat del moment.
Crec que està bé, estan molt ben escrits
i els seus punts de vista molt ben exposats.
I bé, per la gent que ja el coneix per l'Avui,
no és cap novetat,
però sí que ho és el presentar-ho en forma de llibre.
I també el teniu allà a la biblioteca.
També el tenim.
I una altra per pensar,
però aquesta vegada sí que no és per...
Es diu un llibre que es titula
Què dius ara?
Reflexions sobre el nostre món,
on també forces persones,
prop de 50 persones,
algunes conegudes i d'altres no,
se n'ha vingut a expressar
en veu alta opinions,
idees, vivències, impressions, etc.
en forma de text o d'imatge.
I són reflexions sobre el nostre món,
perquè per empènyer els lectors
a discutir,
a discrepar,
a matitzar,
tot allò que se'ls ofereix
des de la diversitat i la riquesa.
Es titula
Què dius ara?
Reflexions sobre el nostre món.
Doncs un altre llibre,
una darrera publicació.
Una darrera publicació.
Jo sé que la Cristina
ens està preparant una sorpresa
per les properes setmanes,
algun que altre monogràfic,
però ja en parlarem.
Ja en parlarem, sí.
Perquè encara ho està preparant
pels amants dels llibres
i totes aquestes coses,
doncs ja quan arribi el moment
ens farem ressò.
Cristina Barber,
moltíssimes gràcies
per venir una setmana més
aquí a la ràdio.
Molt bé, bon dia.
Adeu-siau, bon dia.