Fins demà!
Fins demà!
Compartim amb Laura Romana, professora de la Facultat de Ciències Jurídiques.
Laura, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda, ens acompanya Carme Borbonés. Bon dia, Carme.
Hola, bon dia.
També és professora de la URB i directora de Càritas.
I saludem Teresa León. Bon dia, Teresa.
Una, podríem dir, gran interessada en la història, llicenciada en història.
I jo quan li dic empresària, diu, dona, quan paguem els impostos soc empresària.
Però diguem que ningú es pensi que soc una empresària d'aquella...
I sóc més treballadora.
Més aviat treballadora autònoma, eh?
Més aviat treballadora.
És que això del llenguatge és molt pervers avui en dia, eh?
Que hem de posar titula tot.
Sí, sí, és molt mal interpretable.
Dius, déu-n'hi-do.
Doncs aquestes tertúlies del mes d'octubre serveixen per retrobar-nos amb les nostres tertulianes, eh?
Primer han de fer... Encara han de fer... Han de passar totes les tertulianes una primera ronda.
Per tant, ja veuran que al llarg del mes d'octubre reiterem molt el nostre plaer
que hagin tornat a acceptar la invitació per comentar l'actualitat que ens toca de més a prop o no tant
aquí als divendres al matí de Tarragona Ràdio.
Una actualitat que déu-n'hi-do, eh? Com ha anat aquesta setmana.
Si mirem allò a la distància curta o a la distància llarga.
Vull dir, mirem per on mirem...
Costa molt, eh? Trobar motius per sentir-se optimista quan comentes l'actualitat, sobretot aquests dies.
Jo no sé si teniu aquesta percepció, també.
Fem esforços, eh? Mantenir la moral alta, però déu-n'hi-do si costa.
Sí, però miris on miris, eh? Perquè només seguint una de les edicions del Telenotícies
o del Telediari o de l'informatiu que miris i comprant el diari pel matí
ja t'adones que els successos van en augment i sobretot els tràgics, els dramàtics, no?
Jo ahir a la nit mirava l'última edició del Telenotícies
i llavors arribava la notícia d'aquestes bombes als hotels a Egipte.
Després d'aquesta, una altra, i després una altra, i mirem avui el diari
i t'adones que segueix aquesta escala de brutalitat per tot arreu, no?
Bé, també hi ha notícies agradables.
Hi ha notícies bones.
Trobarem temps per tot, eh?
Jo penso que notícies cada dia i que sembla que cada vegada s'acceleri més, no?
Que comentàvem l'artició passada que cada vegada ja ha sigut un any polític,
han passat moltes coses, no?
Però crec que s'accelera, no?
O és una impressió meva, no?
I ara una de les bones notícies jo crec que és el de la llei, no?
Jo diria controvertida, eh?
Justament aquesta llei la volia comentar amb vosaltres.
És una cosa complexa però que al darrere també hi ha un escenari difícil, no?
Molt difícil.
A lo dels assassinats.
Les gràcies al pare cada dia.
Us esteu referint a...
Exactament.
No, jo crec que ella es referia a allò dels atemptats, no?
De les dues joves policies, no?
Sí, sí, sí.
Dos dones que pel seu ofici, perquè siguen siguin més vulnerables que els seus companys en aquestes situacions, no?
Sentíem la responsable d'interior del govern de la Generalitat aquest matí i el conseller de Justícia.
Allò que dieu, home, en calent no es pot reformar cap llei.
Jo crec que és una premissa molt acceptable, però sí que és cert que cada cop que succeeixen fets d'aquest tipus i sobretot quan estem parlant de persones que estan complint condemnes per violació o delictes contra la llibertat sexual, hi ha moltes notícies de reincidència en casos com el d'aquest presumpte homicida, que a més a més havia tret una molt bona nota en els tractaments.
Vull dir que en calent no s'han de prendre les decisions, però sí que hem de fer una reflexió molt àmplia, no?
Jo crec que això hem de perdre de vista, ja diuen que en calent no, però no hem de perdre la memòria ni hem de recordar per reflexionar amb més calma, però sense perdre de vista.
Jo crec que aquests successos són punts d'inflexió que han de permetre sobretot això, posar el tema sobre la taula i no aturar-nos,
perquè si cada vegada comencem però no acabem de rematar, el sistema sobretot de permisos, i ja no entro en el sistema penitenciari en general,
però el de permisos jo crec que és evident que s'ha de revisar. També penso que ha de ser una revisió freda, que s'ha de fer bé, que la fem però que la fem bé.
Ara, és evident que tots aquests successos han de, com a mínim, han de ser l'ocasió per prendre les coses en sèrio, parlar-ne tranquil·lament, això sí, tranquil·lament,
però acaba de fer la feina i acaba de revisar tot això que no funciona.
S'ha de dubtar, jo crec, a les presons i als funcionaris de tot el sistema i s'ha de revisar perquè està vist que no funciona.
Està col·lapsat, eh?
Està col·lapsat, però que també els casos aquests no creen alarma social per aquest cas en concret, que és bestial, sinó per d'altres, ja ho diem, no?,
que són reincidents, llavors que posin més còlegs, que posin més mitjans, que es revisi però que no es deixi sortir aquesta gent,
que de totes maneres no ha d'anar en contra que la resta de la gent es pugui reinsertar,
vull dir que jo no estic en contra de tancar tothom de per vida, no?,
trobo que s'ha de fer, que s'ha de donar oportunitat, el que passa és que no es pot permetre que gent
que ja havia sortit com aquest personal una altra vegada i ja havia violat i ja havia comès algun altre delicte, el deixin sortir.
Des dels 16 anys, a més a més, tenia un currículum extraordinari, no?, de delictes contra la llibertat sexual.
De fet, sembla que és una persona que ha estat més temps a presó que no pas en llibertat.
Ja ha passat a la presó, des dels 16 anys.
Jo diran una de les teves primeres paraules, Jolanda, és que efectivament vivim amb un mort també,
no oblidem que la societat és molt agressiva també, tota la societat és agressiva,
i potser tots plegats també ens ho hem de revisar, és a dir, hem de fer una revisió social, no?,
que tots ens preguntem perquè hi ha aquesta sensació, doncs, que hi ha molta agressivitat
i que, com deia al principi, obrim el diari i això ens fa difícil, no?,
aclarar el dia amb l'optimisme, però que ho hem de fer, faltaria més.
Fixa't quan dius això, Carme, que sempre es diuen que, clar, els mitjans de comunicació,
les imatges, ens hem tornat tots molt insensibles, no ens impressionen les imatges.
Jo no sé vosaltres, però jo he compartit una miqueta aquesta impressió amb altres persones
a títol personal. Aquesta setmana, concretament, no calia obrir el diari.
Totes les portades, criatures palestines, ferides.
Clar, qui pugui tirar endavant la resta de dia, després d'haver vist això,
té el cor molt dur, eh?
Té el cor molt dur, perquè realment dius, home, és que el fet de veure-la cada dia
no fa que no m'impressioni. Realment és culpidor i dius,
és molt difícil tirar endavant amb optimisme, com dèiem, davant d'aquestes imatges
i sobretot que no veus al final.
I si em permeteu un altre nivell, els infants i els joves que puguin en aquesta societat,
que s'acostumin i trobin com a quotidià i diari veure aquestes imatges,
també, realment, ens hem d'aprendre com a societat, com a col·lectiu social.
Aquí és on volia fer un incés, i és que la llei aquesta, que jo encara no l'he llegit només...
Jo he sobrat algunes cosetes i ara les comentarem, si voleu.
Però això que diu de l'assignatura obligatoria a l'ESO
i que es fa incidència, que una altra vegada estem amb el mateix,
que no es pot deixar tot a l'escola, però que estan passant també moltes coses a les escoles,
sobretot a l'ESO, que ja sabem que no funciona, que els mestres estan cremats,
que ens culpabilitzen que només els culpabilitzen els pares amb ells
i que tot recau sobre ells, però ells també estan cremats,
en el sentit que no poden, no?, en tot el que està passant.
I ara últimament estan sortint moltes notícies, a banda del suïcidi aquest noi,
i ahir també a la televisió vaig sentir les notícies que es veu que a València
també hi ha hagut incidents entre baralles, diferents col·lectius,
d'uns immigrants i gent d'allà.
Equatorians i nois.
El que passa és que diuen que en aquest cas, concretament,
hi ha interessos creats per algun grup extremista, que ja li convé, no?,
que hi hagi aquest mal ambient i aquesta cosa.
Sí, però tot plegat...
Perquè a títol individual probablement les persones s'entendrien, eh?
Sí, sí, sí.
És quan entres i hi ha...
Parlaves ara d'educació, però és que, clar, també li carreguem a l'escola
una tasca per la quina no s'ha creat.
Per tant, torno a insistir en el que deia abans,
és de la societat, en som tots plegats responsables,
i com tu deies, no li podem demanar més coses.
Diu, home, els mestres estan cremats,
els mestres fan la feina per la quina han estat qualificats
i per la quina s'han preparat i que la fan molt bé.
El que passa és que, potser, la societat,
en primer lloc als pares, els traspassem responsabilitats
que ens pertoquen.
El que està passant és que moltes vegades els pares
dimideixen, entre cometes, de moltes coses,
i les traspasen a l'escola.
Llavors, tots plegats crec que hauríem d'arribar
amb aquest gran pacte que ara es parla
per donar un nou enfoque a quin ha de ser
el tipus d'educació pels nostres infants i joves del segle XXI
i qui li pertoqui a cadascú.
Si menys ho posem d'acord, que mos toqui.
I, en tot cas, no caure en aquest victimisme,
tampoc, que els mestres estan cremats
o els pares passen de tot.
Aviam, no ens enganyem, cadascú
que assumeixi la seva quota de responsabilitat,
que tothom la té, els pares, els mestres,
naturalment l'administració,
que és qui legisla, en definitiva,
però que tots assumim la nostra part de culpa,
que és molt bonic també,
com que estic molt cremat, tots una miqueta.
Jo crec que, a més, entre tots plegats,
jo també penso que la responsabilitat
és de molts sectors,
però entre tots plegats jo crec que estem fent
una societat molt contradictòria.
I crec que és el que passa amb els nostres fills.
Vull dir, crec que és la realitat que ells veuen.
Ara és que, mentre parlàveu,
estàvem mirant el tema de les portades.
I és que, juntament amb una fotografia
d'un atemptat
o del detingut dels assassins,
d'aquestes policies,
tens una altra notícia al costat,
que el Barça fitxa un crac argentí
de 12 anys,
120.000 euros a l'any.
Un nen de 12 anys,
que diuen que és un crac del futbol mundial,
i que el pitxa no s'ha de ser infantil...
Exacte.
Entrem en aquestes contradiccions
i com volem transmetre
certs valors a la nostra joventut.
Els nostres nens,
quan olen el diari i veuen això,
i llavors què han de pensar?
Que és millor posar-se a jugar a futbol
amb 8 anys per ser un crac
i guanyar ja...
Mira, has posat un exemple extraordinari
i jo aquesta setmana
m'ha cridat l'atenció dos fets.
Un, primer,
que sempre estan parlant
del dret a l'intimitat,
del dret dels menors,
i resulta que aquests nens
d'aquests països de fora
es veu que no tenen intimitat
perquè surten amb les seves ferides
i amb les seves cares
i ningú vetlla
per la seva intimitat
i els seus drets.
Posen sortir en una portada
perquè són de fora
i probablement
perquè el color de la pell
no és com els d'aquí.
Aleshores,
aquests no tenen drets
a l'hora de la seva intimitat.
I a mi em va cridar
moltíssim l'atenció
aquesta denúncia
que es va fer
de l'exposició
d'aquest artista italià
que instava
la Consejeria
de Servicios Sociales
o de Família d'Andalusia,
no sé exactament com es diu,
instava
a una instal·lació
d'un artista italià
que volia denunciar
la situació de la infància
i una de les imatges
era una escultura,
una pintura
amb un nen
que s'estava penjat
d'una corda.
Immediatament
tothom es va esguinçar
les vestidures
i dient
per l'amor de Déu
que aquesta exposició
va molt a canalla
veure-la,
per l'amor de Déu
que la treguin.
L'artista va dir
que ell evidentment
no la treia
perquè justament
el que volia era això,
denunciar una situació
que és insostenible.
I aviam,
és aquesta doble moral
que no acabes d'entendre.
És a dir,
poden sortir criatures
de la realitat
que són imatges reals
de qualsevol manera,
en qualsevol imatge
periodística
i a qualsevol hora del dia,
però ens hem d'escandalitzar
per una imatge
que és artificial,
a més a més.
Són d'aquelles contradiccions
que dius,
home,
potser que ens ho fem
mirar tots plegats,
no?
Una certa hipocresia social
jo també crec
que censurem
certes qüestions,
no sap massa per què,
perquè possiblement
són portades,
perquè possiblement
és la notícia del dia
i en canvi
les altres qüestions
en què gota a gota
cada dia
les tenim presents
a través de la tele,
a través de...
En aquesta sembla
que no hi fem res,
que bueno,
ja estem acostumats,
estem acostumats
que els nostres fills
vegin dibuixos
en imats violents,
que la publicitat
a la tele
sigui agressiva
i això en canvi
no hi posem obstacles,
no?
Jo crec que hi ha
certa hipocresia,
també és veritat
que a vegades
falta de reflexió
perquè...
I fins i tot...
O de molestar-se
d'explicar a aquell nen
que va veure l'exposició,
aturar-te i explicar-li
no t'espantis,
no passa res,
això vol significar això,
això,
però això
ja has d'esmarxar
un cert temps
que no tenim...
I reflexió...
Quan parlàveix
reflexió
com parlàvem abans
abans de començar
la lectura...
De feina contemplativa,
no, Carme?
Que això sí que es vida.
A vegades em fa falta
tindre aquells 10 minuts
i aquella quart d'hora
per parlar-nos
i reflexionar
i dedicar 5 minuts.
Allò que ho vau llegir
també que ho han dit
que als Estats Units
els pares
dediquen de mitja
els fills 6 minuts al dia,
nosaltres aquí diem
no, nosaltres n'hi dediquem més,
però si ho miréssim
qualitativament
voleu dir
que els dediquem...
I que hauríem de pensar
que el temps
és el bé més preuat
que té la humanitat
i que ara
l'estem malmetent molt.
I tant.
Jo penso que aquí
has donat amb el clau.
Que no tenim temps
de reflexionar,
que per exemple
en aquell moment
la reflexió se'ns acut
però després
ja no m'ho recordem més,
no m'ho hem pogut.
I han prioritats, eh?
I al cap de 48 hores
i llavors jo no suporto
que amb aquell infant
que el teu fill
li faci aquella reflexió
perquè llavors allò ja ha passat.
Ai, a mi el que em fa por
és això de les notícies.
Estem immersos
en un món
de tanta informació
que tampoc ens dóna
temps d'assimilar-la
i tampoc no reflexionem.
I el que ja em sembla
totalment escandalós
és que giren la cara
quan veient
o sentint aquestes notícies
de nens de matances
cada dia.
Llavors, clar,
és complex
perquè no podem donar
l'esquena
a la informació
que rebem
però tampoc
ens poden fer immunes, no?
Llavors, clar,
aquí hi està la cosa, no?
A veure com l'apaïm,
com l'expliquem
i com tots plegats
no giren l'esquena
tot això.
Jo, Teresa, perdona,
t'he vist molt contenta
amb aquesta llei
que es va aprovar
per unanimitat,
aviam,
unanimitat
perquè calia
que tothom
es posés d'acord.
Uns no estaven gaire d'acord
en alguns punts,
altres es queixaven
que s'havia fet
d'una manera molt precipitada,
que una llei tan important
requereix d'un cert temps,
allò de posar-la
en quarantena,
podríem dir,
abans d'aprovar-la,
sigui com sigui,
ja la tenim aquí.
El titular,
i és cert
perquè si analitzes
els articles fonamentals
de la llei,
realment agreuja més
les penes pels homes
que per les dones,
per tant estem parlant
d'allò que s'anomena
discriminació positiva
i des dels col·lectius
d'homes i de dones
hi ha gent que està
molt a favor
i hi ha gent que diu
que anem amb compte
perquè una cosa
són les lleis
i després l'aplicació.
Exactament.
És una llei
per tindre,
tenim aquí una companya
que és jurista
que ho domineix més,
però una llei
ens dona un marc,
una referència molt positiva
però després
si la interpretació,
com dèiem,
no es reflexiona prou
i no es fa prou bé,
és per tornar en contra.
Sí, després
jo també volia fer aquí
un incís
que si no haig malament
aquesta llei
ha estat aprovada
de moment al Congrés,
ara el procediment legislatiu
requereix
que aquesta llei
passi també pel Senat,
sabem que en el Senat
les majories polítiques
varien sensiblement
del Congrés
i és possible
que veiem modificacions
encara abans
que s'aproviï definitivament.
En qualsevol cas
jo crec que
ens hem de felicitar
de moment
per l'iniciativa
en si mateixa,
sense haver d'estudiar
detall a detall
cada un dels continguts
i a veure
com acaba
el procediment legislatiu
és veritat
que el Senat
el PP té majoria absoluta
que ja ha anunciat
que vol introduir
els seus canvis
però jo
com a reflexió general
penso que és bo
que és bo
que el Parlament
es llanci
a legislar
aquests assumptes
que jo crec
que són prioritaris
i que són
a més d'una actualitat
trista
en general
per tant
jo em felicitaria
en qualsevol cas
de l'iniciativa
repeteixo
falta veure al final
com la llei
acaba d'aprovar-se
no creieu
que hauria d'anar
acompanyada
de més mesures
de tipus educatiu
com abans
ja apuntava
jo el que deia
és que una bona notícia
és aquesta
que s'introduixi
aquesta assignatura
i que se'n parli més
per tant
que no es deixi només
amb una llei
i també que es controli
la publicitat
és que no la lleixi tota
però més o menys
és bastant ample
també diu
de protegir també
els nens
i els avis
o els disminuïts
que això també
és molt important
parla de persones vulnerables
i segons
tal com està la llei
diu que
és el jutge
qui determina
si aquella persona
és vulnerable o no
per tant
ho veig a criteris subjectius
del jutge
que és un professional
perdona-vos
això del camp
de l'educació
més concretament
que és el món
de la pedagogia
si les coses
que s'han de fer
per assignatura
jo el que vull dir
és que s'hauria d'impregnar
tot el currículum
educatiu
tot el currículum
d'aquests principis
des dels llibres de text
des dels llibres
de matemàtiques
sí, sí
molt bé
perquè això no és
aprendre una cosa
sinó és
anar-te impregnant
amb totes les vessants
de la teva vida
però concretament
en el món escolar
en particular
de tot això
llavors per tant
això ho hauríem d'incorporar
insisteixo
a tota la filosofia
subviacent
en el sistema escolar
molt bé
sí
sí
perquè si
realment
fer una assignatura
no sé quin sentit
té allò
l'assignatura
només
allà
no i potser
tampoc
per aquesta reforma
no cal emprendre
tot aquest procés
tot aquest
en tot cas
jo
em torno
al concepte aquest
de vulnerables
jo penso
que quan
quan
el legislador
no concreta
exactament
quins són
els subjectes
implicats
directament
per a gent
exactament
això dona certa
flexibilitat
amb la qual
dius en principi
bé
perquè
és veritat
que t'hi pots trobar
casos molt variats
i que
diferents
poden encabir-se
en un mateix concepte
ara també és veritat
que aquests conceptes
així més indeterminats
deixen
bastant marge
de concreció
als que apliquen
la llei
per tant
en principi
els jutges
i en fi
jo confio
en el nostre poder judicial
però també sabem
que de tant en tant
surten sentències
d'aquelles que dius
en fin
jo llegant
però si em permet
el concepte
de vulnerabilitat
vols dir que tots plegats
estem d'acord
i compartim
el que és la vulnerabilitat
de les persones
per això us comentava abans
si ja des de petits
els anem formant
i tota la societat
fem aquell pacte
que us parlava abans
i d'entendre
que entenem
per vulnerabilitat
què són els éssers dèbils
quines són aquestes circumstàncies
tots plegats
els magistrats
en un moment
per dir-ho d'alguna manera
els educadors
la societat etc
llavors tots sabrem
el que volem dir
quan és un ser vulnerable
perquè millor si ho preguntéssim
i néixim pel carrer
amb grans professionals
tothom diria una cosa diferent
efectivament
però bueno
jo crec que és una bona eina
en tot cas
sobretot
jo estic pensant
en els jutges
i crec que és una bona eina
perquè això els permet
una certa flexibilitat
i llavors
crec que pot servir
per donar resposta
a situacions molt variades
que al final
acaben reconduint-se
per la vulnerabilitat
pel que sigui
en aquestes situacions
que preveu la llei
penso que al principi
i els aspectes
que apuntava la Teresa
en quant a educació
formació
vull dir
una atenció
especialitzada
i concreta
a aquests casos
tothom ha mostrat
hi ha hagut un acord
un ànim
on hi ha l'escoll més
i una miqueta allò
que algú
no acaba d'estar d'acord
és el tema
de l'aplicació
de les penes
vull dir
el fet que
si el fet
el comet una dona
o un home
la pena que contempla
la llei
és diferent
per exemple diu
es penarà
a qui coaccioni
la seva esposa
en presó
de sis mesos
a un any
o treballes
per la comunitat
i a la inversa
serà falta
després parla
d'aplicacions
de penes
que poden anar
de tres mesos
a un any
en cas de ser dona
de sis mesos
a un any
en cas de ser
home
estem generalitzant
vull dir
qualsevol
vostès poden trobar
la llei
veurant que els articles
és en aquests punts
que no s'acaba
d'estar d'acord
on s'esquerra
i a més
li donen
o sigui
l'últim punt
de vista
és el jutge
i és el que ha de decidir
llavors ens trobem
en casos
de jutges
que continuament
aquest any
han sortit
que
és incongruent
com ha pogut
dictar sentència
o com ha pogut
dir això
en aquest cas
i clar
sí que deu tenir
escardes
la llei
encara no està
és com deia
també és bo
que tinguin escardes
perquè també
com deies
permet
de la pedagogia
adequar-ho
i ser més flexible
perquè la fem
molt rígida
i les lleis
després pot ser
que siguin
més injustes
jo de tota manera
tu començaves
Joranda
parlant d'aquesta llei
dient que es tracta
d'una mesura legislativa
que conté
una discriminació
positiva
una discriminació
positiva
que s'anomena
discriminació positiva
que jo no acabo
d'entendre
que és això
jo trobo que és
un contrasentit
el de discriminació
positiva
és una mica
és una societat nostra
que a vegades
és contradictòria
inclús amb els just
dels teus
la llei s'ha aplicat
a tothom
però discriminem
positivament
aquí els col·lectius
més dèbils
i per què són
més dèbils
ja estem
hauríem de tenir
una societat
on hi hagués
col·lectius
en què totes
les persones
tenen els mateixos
drets
i els mateixos
deures
per tant
no hauria d'haver
col·lectius
dèbils
el que passa
que com la realitat
demostra
que les desigualtats
en la societat
existeixen
l'ideal seria
una societat igual
això
és evident
que no és així
la Constitució
prohibeix
la discriminació
per tant
en principi
la discriminació
o el tracte desigual
està prohibit
ara
la Constitució
deixa un marge
per establir
que
quan
una desigualtat
o un tracte diferent
està justificat
aquí
no estem davant
d'una discriminació
prohibida
i és quan
afegim
el concepte
de discriminació
positiva
és a dir
estem fent
un tracte desigual
que està justificat
justificat
quin tipus
de justificació
en aquest cas
concret
sembla que és evident
sembla que les agressions
d'homes a dones
en un determinat context
són
molt
superiors
a la inversa
per tant
en principi
dius
la llei
aquesta discriminació
positiva
aquest tracte desigual
de dues situacions
que en principi dius
si un home
pega una dona
és el mateix
que si una dona
pega un home
sembla que
no és del tot així
a la realitat
per tant jo crec
que la llei
el que intenta
és donar resposta
a aquesta situació
desigual
desigual
que hauria de ser igual
que tot i que estan
generalitzades
són anormals
efectivament
efectivament
i que la tendència
la tendència
ha de ser necessàriament
a aconseguir
aquesta igualtat
evidentment
i jo imagino
que aquests mitjans
legislatius
el que busquen
és això
que al final
a través d'accions
del poder públic
a través d'accions
del legislador
puguem
igualar les dues situacions
i una mica
no sé si m'he explicat bé
però una mica
era necessari
però jo torno al tema educatiu
torno a insistir
però també hem d'educar
la societat
perquè cada vegada
aquesta franja
que dius tu
es vagi reduint
perquè serà
molt més positiu
que hi hagi cada vegada
menys col·lectius
que siguin fràgils
i que des d'altres vessants
la societat tingui
aquest sigui
l'últim recurs
l'últim
estan acabant
i canvis legislatius
molt notables
i que afecten
la vida quotidiana
fa una setmana
s'anunciava
l'endret
de les parelles
homosexuals
a poder-se casar
que dins del col·lectiu
d'homosexuals
diuen
que tampoc
no n'hi ha per tant
perquè ells
tampoc no
que això del matrimoni
és una cosa
que està fora de lloc
però bé
donen aquesta opció
al fet d'adoptar
hi ha hagut una reforma
del codi penal
també notable
en coses quotidianes
com és la conducció
l'alcoolemia
tema de trànsit
etcètera
per tant
ara és un moment
que estan avent
molts canvis legislatius
sí, sí
és important
jo crec que
a veure
que la llei
no és l'única eina
que el govern
diguem-ne en general
té a mà
per solucionar problemes
jo crec que després
també cal veure
el dia a dia
però que és important
que hi hagi lleis
perquè són la referència
en definitiva
dels que després diran
si això està bé
o si això està malament
si has actuat
conforme o no conforme
i tant
és el que deia la Iolanda
jo trobo que siguin lleis
d'aquest caire social
i a mi em sembla perfecte
que ja era hora
li feia tants anys
que no ho sentien
i a més
és que amb el col·lectiu
homosexuals i lesbianes
tronques
que tenen el mateix dret
vull dir
aquí sí que hi ha
una discriminació
constitucional
d'aquelles que dius
és inconcebible
i sí que s'ha de crear
un debat
entre la societat
entre la gent
que està en contra o no
però que se'n parli
jo trobo que
en principi
el millor és que se'n parli
però que se'n parli
també amb criteri
és a dir
perquè a vegades
també en parlem
amb impulsos
i per com
ho he passat
damunt de la taula
de la Iolanda
que a vegades
també no
inclús els propis efectes
i generalitzem
sí, exactament
i em torno al tema educatiu
perdoneu que sigui tan matxacona
però clar, perdoneu
de fet
l'important
és educar una ciutadania
és a dir
tindre uns ciutadans
en el segle XXI
que tinguin
molta més formació
per poder sobreviure
en aquest món
i a veure
sovint
no els donem
les eines educatives
bàsiques
perquè puguin sobreviure
perquè siguin capaços
d'adaptar-se
vivim en una societat canviant
i una societat
que continua
estem instal·lats
en el canvi quotidià
llavors
realment
tenim eines personals
per sobreviure cada dia
en aquesta situació de canvi
per tant
per això
jo us deia al principi
que el món educatiu
no solament és una assignatura
sinó que l'han de replantejar
i com fixeu-vos ja bé
l'ensenyament primari
és un nivell d'ensenyament
per dotar
els nois i les noies
d'unes habilitats
instrumentals
l'educació secundària
és per la formació
del ciutadà
això ja ve des de la il·lustració
això ho veia
abans els francesos
hauríem d'entendre
que el noi i la noia
quan acaben l'ensenyament
secundari
fos capaç
de ser lliure
i de poder votar amb llibertat
per tant
què vol dir
això
introduixo un altre
punt en el debat
que hauríem de replantejar
el sistema educatiu
que fes que quan agressessin
els nois i les noies
a l'edat dels 18 anys
que ja tenen majoria d'edat
per poder votar
fossin capaços
de prendre decisions lliurement
si no
no acabem d'arreglar
després hem d'anar
per vies legislatives
jo crec
per tant
insisteixo
estic molt d'acord
que de les mesures
legislatives
però abans
la societat
ens hem de dotar
d'eines
i les hem de posar
al servei
de tots els nois i les noies
perquè puguin ser lliures
i exercir la seva llibertat
sense això
entrar en conflicte
amb l'altre
perquè a mi sembla
que també em preocupa
molt de tota aquesta violència
de gènere
que parlem
que són nois i noies
ara ja
amb una edat
que han anat junts
a l'escola
que han fet treball junts
que han compartit
molta experiència formativa
conjunta
i després
entrenar en conflicte
que ha passat
clar
perquè parlem de casos així
que els protagonitzen
joves de 22-23 anys
vull dir
que no han viscut
aquella escola
doncs rígida
i que tenia por
que les necessitats
socials i emocionals
dels joves
però aquí
perdona home
és el tema de sempre
si tot això
està
si es fa un gran debat social
si se'n parla
si surt la llum
ja no es té
una altra vegada
amb la hipocresia aquesta
la bipolarització
de la societat
els catòlics
els no catòlics
que estan en contra
però no argumenten
per què
i llavors
tots aquests tabuts
els tenen
a tot arreu
al carrer
a l'escola
a la família
els que són homosexuals
el tema dels abortaments
o sigui
grans temes
que ara estan sortint
que trobo que és positiu
que se'n parli
però entretat
no el sortir
perdona
però per això
hem de ser optimistes
hem de ser optimistes
perquè no és només
a l'escola
ho vull dir
que són coses
que des que són petits
s'ha de parlar
en naturalitat
s'han de trencar tòpics
i s'ha de fer entendre
d'una manera
a tot arreu
al carrer
a l'escola
a casa
que aquestes coses
s'han de tractar
en naturalitat
i s'han de trencar
perdona
ja fa molt temps
que en parlem
però moltíssims
són debats
que de tota la vida
jo els he sentit
però no hi havia
una llei al darrere
jo sóc de la genera
universitària
del maig francès
perdona que us ho digui
però que es parlaixi
jo ja ho dono
com allà antiquat
sí però hem d'avançar
però ja
això ho he dit
és que fa temps
que tenen bo
hi ha una cosa
que ha dit la Carme
que ja ara penso
ja queda poquet
però clar
diu
estem en una societat
en permanent canvi
hi ha persones
que per la seva activitat
professional
per la seva activitat
intel·lectual
doncs van assumint
aquests canvis
hi ha col·lectius
i no només
que tenen una certa edat
sinó que tenen
una formació
o manca de formació
o el que sigui
doncs que
estan fent un esforç
i que no és fàcil
canviar d'un dia
per l'altre
aquells fonaments
que t'han donat
d'educació
i no parlo
en termes de creences
religioses
parlo de persones
que han tingut
una educació
durant molts anys
i que també
els deu costar
assumir
aquests canvis
tan ràpids
que està experimentant
la societat
també se'ls ha de donar
una miqueta
de vot de confiança
que puguin anar
fent el seu camí
i adaptant-se
adaptar-se al temps
que els ha tocat viure
si em permets
per una feina anterior
que vaig fer
com a delegada
de benestar i família
jo vaig tindre molt contacte
amb col·lectius
de gent gran
i us he de dir
que aquells col·lectius
de gent gran
que tenen 75
80
o 85 anys
havien passat canvis
molt més forts
que els nostres
i estaven més adequats
pel canvi
i jo els demanava
que ensenyeixin
als joves
explicant-los
i la seva pròpia experiència
perquè sincerament
ara estem convivint
moltes generacions
però si podríem
de redicar-ho
amb tres generacions
avis, pares
i fills adolescents
que els avis
han tingut que adequar
a molts canvis
aquí podríem parlar
dels canvis
en el món rural
que van afectar
tot un model de vida
i els fills
que són ara pares
i els nets
estan vivint
ja en una ciutat
industrialitzada
de ple
que és la que marca
els últims 25 anys
i encara continuem tenint
com dèiem
els mateixos problemes
i pot ser
insisteixo
necessita un temps
per reflexionar
però ho hem de fer
sense pausa
perquè jo porto
30 anys
donant classes
a la universitat
per tant són anys
i sincerament
els joves que tinc
escolteu
sabeu que penso
que com si hagués
també un període
entre mig
que no hem avançat gaire
els alumnes
que tenia fa 25 anys
aquí a la universitat
no sé què passa
que és que érem
d'una altra
la nova generació
la Laura també fa docència
i em penso que
no, no
i amb això
el diagnòstic
pot ser semblant
al tu
però jo
penso que
els joves
tenen certa part
de responsabilitat
sobretot
joves que arriben
a la universitat
però és el seu temps
viuen el seu temps
realment
jo penso
que és gent
que té una capacitat
molt superior
a la nostra
adaptar-se
a les circumstàncies
canviants
de la societat
jo crec que aquesta gent
està molt més preparada
per acceptar
molts canvis
i molts brutals
i ho aniran fent
i penso
no és que vull
no vull eximir
els joves de responsabilitat
en la seva persona
però jo penso
sincerament
que aquests joves
o bona part de l'explicació
que aquests joves
siguin així
i que siguin diferents
de com érem abans
jo no sé si millor pitjor
la tenen els pares
i jo amb això
ho tinc laïc
que possiblement
els que no ens hem sabut
adaptar
en aquestes noves realitats
no són ells
que ells ho tindran
molt fàcil
per adaptar
sinó que som nosaltres
i per això parlem
d'aquesta manera
jo crec que sí
i el problema
jo crec que no és ningú
perdona
jo decidim que és una societat
que per això
com dèiem abans
no hem tingut temps
de fer aquestes períodes
de reflexió
per adaptar-nos
també ara
pensar que encara
hem de fer l'adaptació
que hem de fer els nostres avis
fer-la més de pressa
només és això
ens queda només un minut
hem fet els deures avui
hem dedicat mitja horeta
a la reflexió
jo diria
em penso aviam
ah sí
l'austriaca
jo no sé dir el nom
Laura
digues-ho tu
jo sempre dic
l'autora del llibre
de la peli
de la pianista
l'austriaca
del piano
millor dit
del piano
doncs sí senyora
una escriptora
últimament els nòbels
són autors i autores
desconeguts
pel gran públic
per nosaltres
i està bé
perquè així ens atencem
i els coneixem
és una bona cosa
moltes gràcies
per venir
Laura
Carme
Teresa
fins la propera
i bon cap de setmana
són les 10 les notícies
i està bé
aczet
Fins demà!