Sintonia de Tertúlia.
Matí de Tarragona Ràdio, matí de dimarts.
Temps per comentar l'actualitat del dia amb els nostres convidats.
Avui n'hem convidat a quatre, però de moment només en tenim la meitat.
Així que saludarem l'advocat en Javier Soler Poblet.
En Javier, bon dia.
Molt bon dia.
I el també advocat i tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament, Albert Ballbé.
Albert, bon dia.
Bon dia.
Escolta, falti qui falti, amb el Javier tens garantit l'èxit.
Volem fer un cara a cara.
Amb el Javier, som amics de fa més de 30 anys, no tinc cap problema.
Molt bé, encara que siguin del mateix gremi, advocats.
Tenen bona relació avui l'Albert Ballbé i el Javier Soler Poblet.
Sempre.
A part, esperem...
La cortes no quita l'o valiente.
Els advocats, m'agrada que pensi la gent, que a vegades això es malinterpreta,
tenim sempre boníssima relació entre nosaltres.
És habitual que els advocats, quan per exemple no tens que indemnitzar amb un client,
li donis el xec a l'advocat.
Al contrari, l'advocat contrari se'n vagi a jugar amb el seu client,
indemnisi, pagui, cobri i després el rebut.
I fa una denúncia.
O sigui que, excepte 4 o 5, els n'hi ha dos fitxats,
els altres, creu-me, que són una bona classe.
Molt bé.
Doncs, em sembla que no faran cara a cara,
perquè esperem que, evidentment, s'incorporin els altres contartulis
que han de participar.
li diu el verballbé al convidat que arriba que vagi a la dreta.
Poca solta.
Ho estaven escoltant els oients.
Sí, però no s'ha dit com estem ubicats d'aquem moment.
S'invergüenza.
La dreta del moderador està el tinent d'alcalde de Cultura
i ara s'incorpora l'altre tinent d'alcalde
de promoció i estratègies de la ciutat
del Partit Popular, diputat a Madrid.
El Quico és el primer tirant d'alcalde de Tarragona,
en compte que veia el dia i l'altre dia.
És el primer tirant d'alcalde.
Francesc, com a bon dia.
Hola, bon dia.
S'incorpora també a aquesta tertúlia,
a la qual encara falta un altre contartulis,
que esperem que s'incorpori de seguida,
que és el periodista, el company periodista Josep Maria Àries.
Ara comentàvem abans d'entrar en la tertúlia
que segurament viurem una setmana una miqueta especial a Tarragona.
Primer perquè hi ha la jornada festiva pel mig,
serà una setmana, o és una setmana de rebel·les,
és una setmana de pont, també per molta gent,
i és una setmana on em sembla que l'actualitat futbolística,
l'actualitat del Nàstic, presidirà bona part
de l'atenció informativa.
Ja sé que l'Albert Vallbé i el Quico Ricoman
no són gaire aficionats al futbol,
el Javi Soler Poblet sí,
aficionat ja més soci del Nàstic.
I ex-vicepresident del Nàstic.
Això sí que té mèrit.
Perquè llavors en aquella època no hi havia...
L'Ajuntament anaves als bancs a firmar i en aquella època...
Exacte, els membres de la directiva avalaven.
Sí.
Doncs com a ex-directiu i com a soci,
com ho veu això del Nàstic?
Home, jo crec que si tot va bé,
si es compleixen les previsions,
que és el normal que té que passar,
és que el gimnàstic guanyi diumenge,
i assolim les categoria de plata del futbol espanyol.
Jo crec que això...
Vaja,
hauria d'haver-hi un daltabaix perquè no es complís això, no?
Per a tocar a patir o no?
És igual,
encara que sigui a l'últim minut i no ho sé,
i en lloc de...
De parar a l'injust.
Exacte, exacte.
M'és igual.
L'important és que es guanyi.
Mentre nosaltres esteu al camp,
anant anant a Sant Magí molt gloriós,
perquè jo crec que al Nàstic les coses li van malament,
perquè van dividir la seva devoció.
Llavors anaven el Padre Mario a l'Oreto,
i nosaltres anaven a Sant Magí.
Jo crec que Sant Magí està enfadat.
Jo crec que estic a fer un acte de desagradi Sant Magí,
i llavors les coses tornaran a anar bé.
En qualsevol cas,
l'Albert Vallveig i el Quicor Gomalla
dèiem que no són especialment futboleros...
Però seguim el tema.
Jo rectifico, jo rectifico.
Jo soc futboler en el sentit...
Hauria sigut practicat...
De que l'he practicat intensament a la meva etapa de jove,
i que evidentment com a esport m'agrada
i gaudeixo dels partits que puc veure.
Si és cert que al camp del Nàstic hi va molt poc,
doncs reconec perquè, bé,
la pròpia activitat genera un preu familiar
que en molts casos jo no estic disposat a abonar també.
els diumenges a la tarda, no?
Vostè vol dir que la tarda els diumenges a la família.
I és per això que ara, afortunadament,
per això tot s'ha de dir,
tinc una filla que ja em comença a pressionar
perquè vol anar al Nàstic, no?
La qual cosa jo tindré la gran excusa
perquè aquest preu familiar el pugui abonar
fins i tot anar al Nàstic.
A mi el fill em pren l'entrada.
I en segon lloc, jo vaig anar el dia de l'Ejido,
de l'entrada de temporada,
digues que es van robar el...
El dia de l'invasió del camp.
I vaig anar amb el Carles Sala.
I el Carles Sala és testimoni
que si no arribo a estar a la tribuna
però al galliner,
jo em tiro el camp.
Llavors, clar, sí, perquè jo dic...
Clar, no, no, ho sento, ho reconec.
No, no, jo dic que com que me reconec
aquest tarannà passional,
sense arribar a l'extrem del meu germà Joan,
doncs jo vaig pensar que no em convenia.
Jo vaig veure els trossets de partit
que van donar el dimensje passat per la tele,
que era molt divertit, no?
Perquè veies cinc minuts,
desapareixia la imatge vuit o deu minuts més
i tornaves a veure cinc minuts.
Perquè ho combinaven amb el partit de l'Uni Esportiva Lleida
i amb el Lleida, amb el Lanzarote,
amb tots els partits.
Sí, però que hi havia...
La 2 també ho donava,
a la Televisió de Catalunya,
al canal de TV3 també ho donava.
Però simultanejats,
tots els partits del ple,
anaves fent zàping i enganxades al nàstic.
I el que vaig veure, perdona,
el que vaig veure, amb sinceritat,
és una diferència important
de nivell entre el gimnàstic i l'ourense.
A mi em va sorprendre com un equip amb opcions de pujar
com era l'ourense,
jugava l'ho agarrotat que va jugar
i jugava una mica,
jo quasi, quasi que per obligació.
Això es tradueix en dues coses.
Primer, que per mi el nàstic és més equip que l'ourense
i en aquest sentit té un punt a favor,
però també hi ha la vessant
que la responsabilitat no pesi en excés
i que qui estigui agarrotat aquí a Tarragona
diumenge que ve sigui el gimnàstic.
En condicions normals,
jo crec que podrem estar satisfets
i que ho podrem celebrar.
Abans de seguir,
deixi'm saludar el Josep Maria Arias
per confirmar que ha arribat, eh?
I fer rato que se sàpia que fer rato que ha arribat.
Josep Maria, bon dia.
Bon dia.
Ja veus que, com que potser no hi ha altres temes,
hem començat parlant del nàstic.
Ho tinc claríssim.
Després del fracàs del Reus Deportiu
i de la selecció espanyola,
ens queda el nàstic.
Jo crec que ha sigut l'èxit
un ànies d'arreus, cuidado, eh?
Ens queda el nàstic.
Jo estic convençut
que la selecció espanyola
ha fet un gran paper.
De moment ha estalviat molts calés
el contribuyent espanyol, tu.
I això és molt imputat.
Perquè aquests tios que surten en cosotets
surtin amb les butxaques plenes, tu.
Però jo ja ho sé que el que diré,
potser no gaudeix de massa simpaties.
No et privis.
Però també és cert
que ha generat molta desil·lusió
molts d'aquestos contribuyents espanyols.
El futbol és el que és
i la identificació que hi ha amb la selecció
jo crec que té un pes i és important
i això demostra
el desplaçament massiu de gent
que hi va haver a Portugal
i la decepció que es van emprendre.
Però ja està, ja estan a casa.
Els que ens agrada el futbol
seguirem veient els partits.
Ahir n'hi va haver dos de bons.
I sobretot el que estarem
és pendents el diumenge que ve.
I el Mundial.
Que és ara l'actualitat futbolística i esportiva
que tenim més intensitat.
Una veu un partit que era el de Txèquia
que anava perdent dos a zero
i va guanyar tres a dos, crec que era.
El partit va ser extraordinari.
I a l'Inglaterra d'ahir.
És que fan aficiós.
Una anècdota.
Ja sabeu que no soc futbolero
i em va tocar el diumenge per la tarda
mentre es jugava al partit
anar amb la Carme Duc
al Teatre Metropol
a veure les barres d'ençai de Tarragona.
Vostès vam fer l'alternativa al futbol, no?
Sí, puntual.
Vam anar...
Així podria haver passat per senyor.
Perdona, vam anar...
Natural.
Vam anar al Teatre Metropol
vam anar a l'Auditori
a Calquí Curricumà
és a dir, al Palau de Mareus
que hi havia la banda de Unió Musical
i llavors vam anar al Serrall o al Port
que hi havia una acostumada.
No, perdona, perdona, perdona.
En aquell moment el porté de casa
del cosí de l'Agustí Mallol
que és el president de la Cora del Serrallo.
I el que és cert és que a tot arreu
hi havia tarragonins, pares i mares d'actuants
que estaven fora amb el transistor
pendents de la ràdio.
Ai, l'espòl.
Josep Maria, tu segueixes el futbol o no gaire?
Jo al Nàstic sí.
Jo soc un...
Millor equip del món xatut.
És el millor equip que tenim a la demarcació.
I com ho veus?
Pujarà de categoria?
Ens està fent patir, jo crec.
Sí.
Això ja va passar l'altra vegada.
Sort que el Madrid ens fa el favor.
Se l'ha de jugar a l'últim partit.
El que està a dir és que s'ha de pujar
i després s'ha de mantenir.
Ha estat un allà.
Sí, però això és un figuer d'una entreprenent.
Primer arribar-hi.
Sí, sí, no, és evident.
El Madrid complint a casa
estaria ja a segona, eh?
Jo tinc la impressió
que aquesta vegada
si aconsegueixen pujar
els resultarà un pèl més fàcil
de mantenir-se
perquè han après la lliçó.
Va bé.
Doncs també.
Aprendre els errors
és un acte de saber.
Totes maneres...
Amb allò que deies de l'Horencia
que no es veia agarrotat i tal
jo crec que l'Horencia
tenia un factor
i segueix tenint-ho
després de l'empat
un factor psicològic
que així com el Nàstic
pot tindre
una excessiva eufòria
i això es té que controlar
l'Horencia venia de perdre
d'haver guanyat
els dos partits
venia de perdre
al camp de Lanzarote
i a casa seva
al Madrid
2 a 5
que l'han gulajat.
Noi.
Sí, sí, sí.
Jo crec que l'Horencia
li passaven les botes
li passaven els pantalons
i un camp petit
que no estava ple
que hi havia 2.000 persones
en una ciutat
que en té 100.000
i ha demostrado
que no hi ha aquesta fe
i aquesta confiança
que hi ha a Tarragona
amb el Nàstic.
Això sembla que no
però empeny també.
Bé, l'Albert Vallvean
anirà a posar espelmes...
No, no, no,
jo aniré a partir.
Jo aniré a partir.
Per no em baixi el camp, eh?
Sol falta que amb la conya
de la democràcia cristiana
i les espelmes
encara acabarem
d'arreglar-ho això.
L'Albert farà
primer un acte de desagravi
Sant Magí.
Exacte.
I pujarà de ginolls
Tampoc és això.
Tampoc és això, Xavier.
O portar-ho del camp
des de l'ensenyància
fins dalt de ginolls.
O de Sant Magí
al camp del Nàstic.
O tocant la granya.
Escolteu, escolteu,
que cadascú es preocupi
dels seus genolls.
En qualsevol cas,
la setmana que ve
si el Nàstic està segona,
si s'acompleixen
els millors pronòstics
i l'equip puja a segona.
En fi,
la temporada
s'haurà de plantejar
amb més pressupostos.
Això s'ho posarà
un equip a segona
i amb una imatge
de la ciutat important
a la resta d'Espanya.
Però en fi,
aquest augment
de calés
ha de continuar sortint
de les arcs...
De les químiques.
De les arcs municipals,
o no?
Les arcs municipals
estan molt justetes.
i el que no pot ser
és que hi hagi
un desviament
de capdals
d'un lloc amb un altre.
Jo crec que el que s'ha de fer
és buscar
exponsors exteriors.
Jo crec que
amb els famós temes
del Bayer Leverkusen
o el Bayer Nascuandos,
aquí el mateix.
El Xavier això
ho sap millor que jo,
però jo ho sé
d'una mica de Radio Macuto.
Aquelles coses
que veien que el Nàstic
es deia sempre...
Ja es pot dir Nàstic,
però no passarà
perquè es digui
Nàstic Bayer
o Bayer Nàstic.
No passa nada.
Això s'avisa a la CB.
El Tau,
l'Unicaja,
de Màlaga...
Arriba un moment...
Perquè fins a quin punt,
Josep Maria,
creus que l'Ajuntament
o la Diputació
o qui fos
hauria de...
En fi,
hauria de continuar
contribuint econòmicament
al manteniment del club.
Jo crec que està bé
que les institucions
públiques
donin suport
perquè els projectes
arrenquin.
Ara,
l'obligació
de mantenir projectes
d'esports
de competició
jo la qüestiono.
I per tant,
l'Ajuntament
ha d'estar implicat,
estic convençut,
però jo crec que
s'han de treure la son
de les orelles
i fer una aposta.
Si es vol mantenir
un equip a segona A,
s'ha d'anar
a la mateixa dinàmica
que la majoria
d'equips importants,
que és la professionalització
fins i tot
del patrocini.
I això no vol dir
vendre's per un plat
de llenties
ni menystenir
el nom de la ciutat,
però ara us posava
l'exemple de la CB
i en trobaríem
amb altres esports
en els que
s'ha fet un pas endavant,
s'ha buscat
una empresa privada
que ha posat molts diners
damunt de la taula
i demana una contrapartida
i el nom de la ciutat
continua sortint.
I amb això
els mitjans de comunicació
també no són,
diguem-ne,
col·laboradors
i el Tau
o l'Unicaja
o d'altres.
Qui s'ho pot permetre
de mantenir-se al marge?
El Barça?
Ara ja no.
Ara ja estan
posant l'esponsor.
Això s'ha acabat.
De totes maneres,
les institucions públiques
és per l'esport amateur,
per la canalla,
els professionals,
les institucions públiques,
per mi,
no hi tenen que entrar.
Però en aquests moments,
de totes maneres...
Cuidado,
que aquí hi ha un tema
que és diferent.
Qui és el soci majoritari
de la SAT,
del gimnàstic?
És l'Ajuntament, eh?
Sí, sí.
És el soci majoritari.
Bueno,
però,
amic meu,
amb quina intenció?
Evidentment,
no en participar,
a veure,
no en participar econòmicament,
sinó,
és una...
Xavier,
permet-me un moment,
Xavier,
hi ha una cosa més greu,
més important,
o més rellevant,
que qui és l'amo de la instal·lació?
També és l'Ajuntament.
Només del camp.
Bueno, home,
doncs mira,
doncs quasi nada.
No, però a més s'ha de tenir en compte,
i això jo ho subscribeixo,
que el gimnàstic,
que és un club centenari
de la ciutat,
està molt associat
amb la pròpia personalitat
de la ciutat,
i és en moments difícils,
quan hi ha perill,
fins i tot,
de desaparèixer,
quan l'Ajuntament
té que fer el possible
per mantenir-lo.
D'aquí es deriva
que l'Ajuntament,
en un moment
de serioses dificultats,
va comprar
les accions
que han permès
al gimnàstic
mantenir-se viu,
però la intenció
de l'Ajuntament,
i això s'ha quedat molt clar,
són dos,
són dos.
Deixa'm acabar.
Són de fa dos anys, eh?
No,
escolta,
amb una doble intenció
molt,
molt clara,
i a més,
que així s'ha deixat constància
amb la pròpia comissió
de govern,
per escrit,
primera,
que en cap cas
l'Ajuntament
influirà
en les decisions
del club,
les decisions
de caire esportiu,
és a dir,
que queda totalment
al marge
de la gestió esportiva
del club,
i en segon lloc,
la voluntat de l'Ajuntament
és que aquestes accions
repercuteixin
el més aviat possible
en privats.
Però si no fos l'Ajuntament,
trobaríem aquí
empreses aquí,
està el costabat,
no?
Que té el teixit empresarial
a Tarragona
no ha de ser difícil,
no ha de ser difícil.
No s'ha aconseguit
fins ara, eh?
I la dinàmica
ha de ser aquesta,
això està claríssim.
I per què només d'aquí?
Ah, sí, sí.
S'ha de tenir una visió,
jo ara estava pensant,
és a dir,
si féssim un estudi
del rendiment,
jo no sé quants milions
d'antigues pessetes
ja ha esmarçat
l'Ajuntament de Tarragona
en el nàstic,
però hi ha un indicador clar,
que és l'entrada al camp.
És a dir,
el futbol
és un esport assumit,
és un equip assumit
per la ciutat
i jo crec que ha estat
una molt bona inversió
de promoció interna
i externa de la ciutat.
I això s'ha de comptabilitzar.
Més enllà
que el paper
ha de ser un paper restringit.
Jo estic d'acord
amb el que diu el Francesc
que s'ha d'intervenir
en els moments delicats,
el que passa
que després s'ha de tenir
la valentia política
de fer una mena
de desinversió.
És a dir,
no l'adonar,
no l'adonar,
no l'adonar
quan el teixit encara és tendre.
A més,
ara que el Quico parla
de la Comissió del Govern
amb això es va parlar,
va quedar molt clar
que l'Ajuntament
no enviaria mai
ningú nom de l'Ajuntament
a formar part
de la Junta Directiva.
Altra història
és que hi hagi regidors
que a títol personal
hi siguin.
Els Consells d'Administració,
el primer Consell d'Administració
que hi va haver
després de la compra d'accions,
l'alcalde
amb representació
de l'Ajuntament
hi va anar
per exposar
el posicionament.
I a partir d'allí
va dir que mai més
l'Ajuntament
seria present
als Consells d'Administració
perquè ho dic
el Xavier que va ser exdirector
sempre s'ha parlat molt
del potencial
per exemple
de la indústria química
però que mai ha acabat
d'apostar
per un equip
com el Nàstic.
Al marge d'això
jo crec que
amb el futbol
com en tot
com més en un estàs
què vols dir?
Doncs surts
més als mitjans
portar el teu nom
a l'esquena
Televisió
el nom d'això
drets de televisió
etc.
Això et dona
i llavors aquí
hi ha més possibilitat
més possibilitat
que trobis un esponsor
perquè com més en un estiguis
doncs
no ho sé
imagina't que pujéssim
a primera divisió
algun dia
imagina't doncs
que a part de bitlo a bitlo
o perquè ens ho mereixéssim
néssim amb una Champions
o néssim amb una
a les altres competicions
europees
i que surtís el nom
d'aquesta empresa
doncs a tot Europa
i tal
clar
això està claríssim
que això ha de ser així
de totes maneres
també hi ha una altra cosa
que a veure
a Tarragona
jo crec que també
hem de fer
entre tots els ciutadans
hem de fer
un examen
de consciència
a veure
els tarragonis
tenim un defecte capital
que és
l'embarquem-se
i aneu-hi
eh
embarquem-se
i aneu-hi
vale
jo recordo
la primera vegada
que es va estar
a segona A
quan José Luis
era el president
del gimnàstic
si no recordo malament
jo encara no era
de la directiva
jo vaig entrar després
però es va fer
inclús
estàvem a segona divisió
unes gestions
unes gestions
perquè certs establiments
de la ciutat
que amb el potencial
de la gent
que et vindria
de fora i tal
es podrien guanyar la vida
doncs ajudessin
el gimnàstic
perquè
clar
el que portava
la gent de fora
era el gimnàstic
no?
i no hi va haver res a fer
no
però Xavier
Xavier
jo estic més
pel que veia
a la Micàries
el tema va
a grans empreses
i per què no
l'EQT
que en definitiva
jo crec que
les químiques
tenen
no un deute
amb la ciutat
però sí
tenen una obligació
de col·laboració
amb la ciutat
doncs escolta'm
totes les químiques
constituïdes
les químiques
de Tarragona
ja està
i repartint
tantes químiques
jo crec que l'esforç
no és realitat
tan important
és a dir
potser un espònsor
el Bayer o el Bass
podria ser diferent
o podria ser inclús
discriminatori
per les altres
però escolteu
pensem en una marca
de químiques
és a dir
les químiques
tenen el seu impacte
a la ciutat
doncs vinga
l'avís atractiva
el que sembla clar
és que això
de l'esponsorització
s'haurà de plantejar
ja de forma clara
si l'equip
realment puja
a segona divisió
i això seria
a partir de la setmana vinent
i això és veritat
que jo me'n vaig donar compte
me'n van fer
donar compte
escolta
ja t'he donat compte
d'això
quan jo estava
a la directiva
del club gimnàstic
llavors hi havia el club
i hi havia la secció de futbol
jo estava de vicepresident
del club
i hi havia un fet
que ens cridava l'atenció
aquí venia
qualsevol equip
de jugar
doncs a vegades
havíem estat jugant
a segona v
però amb un grup
que hi havia
gent d'estúdies
i coses d'aquestes
equips de perlladal
i tal
tothom venia
caja estour
la caixa
no sé què
el paper
el paper de les caixes
exacte
d'això també se n'ha parlat moltes vegades
exacte
el per què no aquí
es produeix una situació similar
bueno
potser ja no és el moment
però en aquell moment
em cridava l'atenció
i a més
jo crec que l'important
de cara al futur
és que Tarragona
té un potencial
de teixit econòmic
prou solvent
com perquè
es pugui treballar
aquesta qüestió
i puguin tenir
el finançament
i puguin tenir l'espònsor
que el nàstic necessita
amb la mateixa dinàmica
solucionat aquest tema
penso una cosa
que el nàstic
es pot consolidar
i el nàstic
és un equip
que cau molt simpàtic
perquè a mi
jo que vaig per Madrid
la gent
el nàstic
el nàstic
potser li sona
el diminutiu
o li sona
com una
i et venen amb carinyo
el nàstic
que va aviat
és el nàstic
el nàstic
és el segon club més antic d'Espanya
a part de la història
a part de la història
que té
el nàstic
el club
més antic d'Espanya
és el nàstic
fundat l'any 1886
el club
demano
el club
i com a futbol
és el recreativo
de Huelva
és el més antic
i un sugeriment
és a dir
que no sigui només
l'equip de la ciutat
és a dir
de la demarcació
és a dir
amb això s'ha de ser
pràctic
i pragmàtic
aquest és un segon problema
i sobretot
quanta gent de Tarragona
va al camp del Barça
i sobretot
sobretot tenint en compte
aquesta operació necessària
d'anar a buscar
un finançament
amb un patrocinador
de ben segur
que per qualsevol patrocinador
serà molt més atractiu
el Quico deia
quanta gent de Tarragona
va al camp del Barça
però jo també m'hi preguntaria
quanta gent del camp de Tarragona
venen a veure al nàstic
tot bé guai
i el vendret tenim una penya
i el vendret tenim una penya
i això ja estic totalment d'acord
afortunada
amics meus
i que moments
en què les coses no han anat bé
i per mi aquest és el fet socialista
que és important
el camp del nàstic
s'ha conegut omplint
és a dir
el nàstic passava
el que diu el Xavier
que de sobretot
moment a l'algit
a tope
però això és un crèdit
espera un moment
s'acabava aquest moment a l'algit
1.600 persones
i en canvi
d'un temps a esta parte
el camp s'omple
vagi bé o vagi malament
ojo
alguna cosa ha canviat
estem passant una època d'anàstic maní
hi ha il·lusió
en fi
segurament pot haver-hi
encara més il·lusió
al llarg de la setmana
i potser a la propera
si l'equip puja
ja veurem què passa
algú citava abans
l'Albert Citeballó de l'EQT
per com a possible espònsor
l'EQT aquesta setmana
és notícia
perquè hi ha
aquesta vaga
una de les vagues més importants
que ha tingut la demarcació
en molt de temps
aquesta vaga
del sector del manteniment
que afecta especialment
les empreses químiques
ahir fins i tot
l'EQT deia
que es pot perdre
60 milions d'euros diaris
que és el valor de la producció
per la vaga
el Josep Maria
somriu
no
és una estimació
és una estimació
com veus aquesta vaga
Josep Maria
com totes les vagues
és un dret legítim
dels treballadors
de fer les seves
corresponents reivindicacions
fa massa temps
que ronda aquesta discussió
al voltant
de les condicions de treball
que no tenen a veure
només amb un aspecte
purament laboral
sinó fins i tot
a seguretat
del funcionament
de les indústries
en general
i de les químiques
en particular
i per tant
doncs forma part
del joc
del joc democràtic
veurem si
hi ha entesa
entre les parts
i després de les rebel·les
doncs
arriba la pau
no?
volen fer algun comentari
tot i que és un tema
molt interne
el delà
algú deia
no dir el nom
perquè no vull fer
caldobros a ningú
que apreciava
o denunciava
una falta de previsió
amb una vaga
és a dir
jo crec que una vaga
que té
això no és el delegat
del govern
això no ho vol dir
està escrit
a mi
jo no sé
el sentit que dona
amb aquesta base
però jo crec
que amb un sector
econòmicament
tan important
que es pugui arribar
amb una vaga
que origini
aquesta despesa
alguna cosa falla
perquè no és lògic
que per una part
o per l'altra
és a dir
no es pugui evitar
una pèrdua tan senyor
com és clar
és a dir
que algú s'ho faci mirar
que algú s'ho faci mirar
jo crec
a veure
jo crec
que creia en les vagues
en els moments
en què la reivindicació
laboral
era molt important
ara jo crec que el diàleg
és a dir
els sindicats
han adoptat una postura
en aquest sentit
molt més dialogant
és a dir
arribar amb una vaga
és perquè realment
s'ha trencat alguna cosa
i algú
algú té la culpa
separat dues vegades
i aquesta vaga
separat dues vegades
però una vaga
d'una setmana de durada
és realment
un fet bastant insòlit
poc habitual
jo a veure
jo
crec
amb sinceritat
a més el següent
en primera instància
és obvi que les vagues
són un dret legítim
i que gràcies a moltes vagues
doncs evidentment
s'han produït
avenços
en l'àmbit laboral
altra cosa
és el mecanisme
de gestió
de les vagues
en el que
hi ha cops
que es vulnera
la llibertat individual
que prima
jo diria
sobre qualsevol aspecte
en el sentit
de la gent
que vol o no vol
participar en una vaga
i en el sentit
de la interpretació
que fan
de la decisió personal
doncs qui en principi
convoca la vaga
i en segon lloc
jo també crec
que hi ha un desequilibri
una mica
desproporcionat
per això és desequilibri
entre
el subjecte
que pateix
la vaga
que en aquest cas
és el conjunt
d'empreses químiques
de Tarragona
i la responsabilitat
que tenen
atès
que la vaga
es genera
en el si
de les empreses
de subcontracte
que actuen
en les empreses químiques
evidentment
que l'empresa química
fa les subcontractacions
però evidentment
les subcontractacions
que fa l'empresa química
estan regulades
per uns convenis
per uns contractes
i són les empreses
subcontractades
les que han de tenir
cura en determinats aspectes
que en definitiva
han acabat
generant
aquesta vaga
per tant
l'efecte
a conseqüència
de la vaga
repercuteix
a mi em sembla
d'una forma exagerada
en qui
no té
en absolut
responsabilitat
tota la responsabilitat
o gran part
de la responsabilitat
del que s'està
qüestionant
ni del que ha generat
aquesta vaga
si hi havia algun comentari breu
d'això
no, jo crec
a veure
el que sí que està
claríssim
és que abans d'arribar
en una vaga
s'han de sentar
en una taula
i el fet
que s'hi hagi arribat
vol dir que
alguna cosa passa
i això
i això que sigui
precisament
les empreses
subcontractades
a veure
llegim tots els diaris
i tothom pot parlar
de les subcontractes
que tothom sap
el que passa
amb les empreses
subcontractades
només cal que anem
a mirar
de Madrid
fins a Lleida
que ja arriba
l'AVE
per les empreses
subcontractades
quants treballadors
hi han morts
quants accidents
hi ha hagut
i precisament
són aquesta classe
d'empreses
què passa
que hi ha
unes altres
que tenen que petxar
amb el perjudici
que d'això
però escolti
és que vostè
ho ha contractat
Jo tinc un bon amic
petit constructor
que ha optat
i ha deixat
de treballar
com a subcontractat
d'altres grans companyies
i que diu
prefereixo menjar
poc i paí bé
per tant
és a dir
aquesta xarxa
que dibuixava
el francès
doncs té febleses
i a vegades
paguen justos
per pecadors
però tenim un teixit
econòmic
amb moltes petites
i mitjanes empreses
i en els sectors
aquests
doncs a vegades
s'apreten tant
els costos
que les condicions
de treball
són qüestionables
i els passa el que passa
L'actualitat
d'altra banda
senyors
que estem en la recta final
l'actualitat
ens deixa una data
per si se la volen apuntar
a l'agenda
i per recuperar
un tema
de la setmana passada
i és que el proper 11 de juliol
s'acomiadarà
de Tarragona
l'actual arquivisba
el doctor Lluís Martínez
Sistac
tot i que diuen
que el nou
no vindrà
fins al mes
de setembre
d'aquesta manera
em servia
per recuperar
una notícia
de la setmana passada
que és
l'anomenament
del nou arquivisba
quina cosa
hi ha unanimitat
la veu
la veu més
més autoritzada
tothom ha volgut
assenyalar
l'Albert Vallès
a mi
com a tarragoní
que respecta
la seva jerarquia
eclesiàstica
m'assembla
que és un fet
que socialment
ha tingut
el seu efecte
que jo crec
que la Polanyia
de Tarragona
s'ho ha emprès
amb molta filosofia
el nomenament
del nou arquivisba
però no ha agradat gens
en alguns sectors
és un gol
escolteu
ho dic
perquè aquests sectors
ho van explicar
escolteu
el que us estic dient
que sent un fet
que no ha hagut gaire bé
no obstant
el poble fidel
que jo crec
que és qui
ha intentat opinar
s'ho ha pres
amb molta filosofia
i esperar
esperar
la manera d'actuar
del nou arquivisba
de Tarragona
és a dir
és cert
que hi ha hagut
un cert desencís
perquè el futur
visbe primer
i arquivisba després
és una persona
que passa directe
de ser professor universitari
a ser arquivisba de Tarragona
normalment
la tradició era
que s'arribava
a ser arquivisba de Tarragona
primat
i en definitiva
i metropolità
és a dir
amb un bagatge previ
amb un bagatge previ
és a dir
aquí
un senyor magistrat
que va arribar
de bisbe
de Tortosa
i auxiliar
de Barcelona
bé
llavors
aquesta és una nova aposta
i després hi ha
el segon concepte
que la gent no haurà
d'aquest senyor
sigui de la postei
jo crec
jo crec
que el que hem de fer
és esperar
a veure
com funciona
el nou arquivisba
a veure
com funciona i quin equip
acaba construint
perquè a mi
em consta
que hi ha gent
de l'arquivisbat
històrics de tota la vida
que ja estan fent
les maletes
això no ho sabem
hi ha una cosa claríssima
primer
les cartes que surten
a la premsa
de gent que són fidels
segon
la reacció del vicari general
quan diu
jo en aquest senyor
ni l'he sentit parlar
ni sé qui és
i llavors
a mi com que m'agrada
ara és català
tot solucionat
tot solucionat
a la postura
si és veritat
tot el que diuen
els diaris
que ha sigut un nomenament
directe del Vaticà
etcètera
etcètera
jo l'altre dia
amb un bon amic meu
cap allà
li deia
maco
el concili
provincial
el tarragonense
i el pots fotre
amb un armari
el Vaticà segon
i el pots llençar
i visca el tridentí
Xavie
Xavie
ja ho han fet molt més greu
i és que
s'ha generat
s'ha generat
una arxidiócesis
absolutament
de modificació artificial
que és que a Barcelona
han creat
tres diòcesis
per poder tindre
el senyor
bueno
perquè
dividir
això és una estratègia
a veure
això s'hauria de molestar
els tarragonins
més que la persona
que han designat
com a bisbe
que a bisbe
no
jo respecte
la designació
escolti
m'assembla molt bé
i el tema
ens dirà
el que no em sembla bé
el que no em sembla bé
com a tarragoní
em queixo
és com a tarragoní
creient
és el fet
que hagin hagut
que fer
una nova arxidiócesis
a Barcelona
per mi em va
dos
el francès
vol opinar
algú?
deixem-me acabar
20 segons
jo davant
les veus
expertes
en la matèria
quedo amb un segon pla
jo el que veig
és que
som de l'època
que estudiàvem
dret canònica
per això
jo evidentment
em quedo a la reserva
amb un segon pla
sí que veig
i no sé si és bo o és dolent
però veig que la política
va més enllà
de la pròpia activitat
dels polítics
a veure Quigo
opinem
que ja no sé si és bo
si és dolent
com podem opinar
permeteu un moment
jo el que estic en contra
és que
el Vaticà
en el seu moment
va decidir
prendre Tarragona
el cardenalat
això va ser un greuge important
un greuge important
perquè Tarragona
és la seva primada
diguin la que diguin
els de Toledo
i els països civils
perdó
més que primada
és la metropolitana
Xavier
escolta
Xavier
hi ha altres metropolitans
a Espanya
i no són cardenals
a Catalunya només hi ha
d'acord
ara ja no
ara ja no
a veure
Quico
li agrada el nomenament o no
del nou arquivisbe
100 dies de gràcia
Josep Maria
que volies afegir
jo el que volia dir
és que m'ha sorprès
el poc ressò que ha tingut
el mitjà de comunicació
tot aquest moviment
de contestació
doncs ho deixem aquí
perquè senyors
malauradament el temps s'acaba
tot i que ja veig
que el tema
el tema crea passions
Francesc Ricoma
Albert Ballbè
Josep Maria Arias
Xavier Soler Poblet
gràcies a tots
i fins la propera tertúlia
adeu-sia bon dia
adeu-sia bon dia
adeu-sia
adeu-sia bon dia