.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
. .
. .
. .
. .
. .
. .
.
. .
. .
.
. . . . . . .
que li ha tocat la loteria.
Perquè ve amb una cara de molt content
molt content que segurament
li ha tocat la loteria.
Francesc Roig s'està incorporant ara mateix
a la tertúria. Ara li preguntarem si havia anat...
Ja ha passat pel torronero a comprar torrons
perquè ja tenia molts diners.
Francesc Roig, bon dia.
Què t'ha tocat la loteria?
Sempre toca.
Veus? Estàvem segurs que t'havia tocat.
La millor manera de no tocar
és que estadísticament no compris gaire.
Mercè, com és que
toca tan poc a Tarragona?
Com és que es juga tan poc?
Perquè justament és la demarcació de Catalunya
que juga menys.
Diuen que també és una de les de l'estat espanyol
que juga menys.
I ahir de fet ho comprovàvem, parlàvem amb la gent
pel carrer, pels mercats, per les administracions
de la loteria, per les places i els carrers
i la veritat és que hi ha poca gent, sembla entusiasmada
aparentment aquí pel tema de la loteria de Nadal.
I el per què, si et sabés respondre aquest per què
el per què no el sé.
Les estadístiques són les que són.
La de Lleida està totalment distorsionada
per l'administració que parlàvem
i segurament que la...
És a dir, comparar-ho amb la de Barcelona
té una certa lògica, ni que només sigui
per una qüestió de població,
que a Barcelona se'n vengui més.
Clar, comparar-ho amb Girona,
és clar, hi ha una resposta, no te la sabria donar.
192 anys que no ha tocat.
Vull dir, aquesta podria ser una resposta.
És l'efecte invers de sort.
A sort juga la gent perquè toca,
Tarragona no hi juga perquè no toca mai.
I això vol dir que cada cop potser també és veïn menys.
I cada cop jugarà menys aquí, no?
No, jo penso que hi ha un factor
que és que el màrqueting també ha entrat
en un context tan tradicional
com és una venda de loteria, no?
Però, és clar, aquest tema de les vendes de loteries
hem de pensar que és el gran negoci de l'Estat.
Perquè em sembla que és un 40%
que hi ha de l'Estat,
de tot el, diguem-ne,
l'envolum de diners, no?
Molt més que qualsevol altra qüestió fiscal, no?
Sí, sí.
Per tant, jo crec que el senyor aquest de sort,
el de la Bruixa,
ha sabut trobar un màrqueting adequat
que, a més a més,
hi fa pivotar el tema de la màgia
o del concepte esotèric,
però que, a més a més,
té un altre element estadístic
que és, com que ven
gairebé més d'un 10%
del que és la loteria estatal,
esclar, el percentatge
que li toqui també és molt alt.
Aquest tema va tindre,
la visió de negoci que va tindre aquest home,
el que li va tocar a la loteria
va ser amb ell el dia que va pensar que...
Entraves, bueno, va tindre...
No, no, no,
l'anècdota d'aquest senyor,
l'any que li va tocar la grossa de Nadal,
només tenia dos números
de la grossa de Nadal,
perquè no venia,
que era una administració que no venia a rei,
va tindre la sort
que li va tocar la grossa de Nadal
i a partir d'aquí...
Però ha aplicat les noves tecnologies,
internet en un món molt tradicional,
en un sector en què, en fi,
semblava que la loteria
havia de ser la de tota la vida
i ara, en canvi,
ho ha revolucionat.
Amb les traves
de la direcció general de loteria,
perquè a mi em sembla
li van posar una querella
pel tema.
Jo no ho vaig seguir una miqueta
per la premsa,
però només els titulars
perquè li prohibien
jugar per internet
i li posaven un munt de traves,
però l'home se n'ha sortit endavant.
I la meitat dels números
em sembla que els va vendre per internet,
que és que és molt...
Clar, aquí estem parlant
que la sort ha tocat a sort,
que tenien números a Barcelona,
que tenien números...
Però clar,
aquesta sort pot estar repartida,
hi pot haver un percentatge
important de milionaris
també aquí a la demarcació de Tarragona.
Exacte,
podem tenir algun tarragoni
que no sàpiguem
que hagi comprat la loteria per...
El doctor Soler.
Potser el doctor Soler
que és el que triga avui més, eh?
El doctor Soler.
Igual li es presenta.
Igual li es presenta.
De dir,
qui de pagar el cafè no vinga avui.
No, de fet,
l'Escènia és l'exemple.
L'exemple de l'Escènia
que em sembla que no sé
si eren 8 o 10 botlletes
que van anar per allà.
No eren per internet,
en aquest cas, però...
És una loteria
que, si no ho tinc mal entès,
per tots sants,
ja està pràcticament
exaurida,
a sort,
però és que, a més a més,
és una compra per encàrrec, no?
Si vas allà,
porta-me'n
i, si no,
a través del sistema d'internet
o el que sigui,
és a dir,
s'exhaureix d'una manera
espamparant, no?
Però va,
en fi,
la gent té dret a ser feliç
de moltes maneres
i, per tant,
una d'aquestes maneres
és el 22.
És una il·lusió.
Tens el dècim,
dius,
mira, seré milionari
o l'és de dècim.
Hi havia galetes
que eren el 22,
totes el 22 també.
La imatge de la luteria de Nadal
està associada, evidentment,
a aquest 22 de desembre.
La imatge dels nens cantant,
en fi,
amb aquella cantarella ja típica,
tot i que ara amb els euros
potser ja no és tan tradicional
com abans.
També potser s'ha perdut una mica
la tradició allò de veure
tots els guanyadors
amb el billet,
amb la billeta al carrer.
Potser això,
no sé,
ahir ho comentàvem
amb la tertúlia,
perquè a més coincidia,
evidentment,
amb l'hora dels sorteig,
que potser algun d'aquells elements
tan tradicionals
d'aquella Espanya
dels anys 70-80
i amb això es nota també
que hem arribat al segle XXI, no?
Aquest aspecte kitsch
de la celebració...
O friki, no?
Fins i tot.
O friki, fins i tot.
Amb cava calent,
sexant-les amb ampolles
d'una manera...
Vasos de plàstic.
Vasos de plàstic i tal.
Enguany també s'ha donat,
també s'ha donat,
però potser no s'ha potenciat
tant a nivell mediàtic
com algunes vegades
que era una cosa
com a molts perpèntica
d'una Espanya d'aquelles
de pandereta,
passada per la loteria
i acabada amb un cava
que encara no portava
l'additiu català.
Que enguany
ha tingut l'element
molt més interessant
que, com a mínim,
clar,
la gent brindava
amb un cava català.
Segur que era un cava català?
Sí, sí, sí.
A més a més,
els mitjans ho deien, no?
Reforçaven aquesta
contraofensiva.
De tots modus,
la imatge és una mica...
Jo penso que es tindria
que renovar una miqueta.
Jo hi pensava ahir,
mentre es veia el taladiari,
perquè és un taladiari tradicional,
però dic que això ja...
No ho sé,
no ho sé,
els periodistes potser
tindríeu que donar la imatge
de diferent manera,
no?
Sempre repetitiva allò
a la porta de l'administració,
saltant...
això, perquè...
Però això ho fan els mitjans,
ho fan els administradors de loteria,
ho fan els guanyadors,
o és un contatge de...
L'únic que devia tindre cava
i guardat és el de sort,
que el de sort cada any
té la caixeta de cava,
allò,
perquè com que sap
que alguna cosa o altra t'haurà,
però en el cas del senyor de Senya
que li va tocar,
clar,
era un home,
era el propietari d'un bar,
i aquest senyor
li va tocar amb ell un dècim,
perquè tu associes amb bar
i, bueno,
que li hi ha de rejar el cava,
i van anar els periodistes allà
i el bon home,
doncs ell molt content
pel seu número,
però ni cava ni res,
i inclús...
Una canya de cervesa.
No, els periodistes van incitar
de...
Quan et acaba vostè?
I el diari de Tarragona,
que hi treia una edició a mitja tarda,
treia una foto
que una mica aquella foto
parlava per si se les veia
l'home amb el dècim
i uns quants,
però eren com uns quants espontànics
allà al costat,
però l'agria no en rejava
per les seves cades,
perquè aquells es miraven el dècim
i pensaven...
Vols dir que vam fer un muntatge
gairebé fotogràfic
que s'ocupa els mitjans audiovisuals,
no?
És que el periodista del punt
era també allà,
i dius, ostres,
muntes una mica la fotografia
perquè dius,
bueno,
se suposa que hem d'estar contents,
estava content el que tenia el dècim,
els altres deien,
home, sí,
però el que m'agradaria
tenir el dècim era jo.
És a dir,
troben que encara no ha variat gaire,
és a dir,
que es manté molt
aquesta imatge tradicional.
Veig el doctor Soler
encara d'haver-li tocat la loteria.
El senyor Vives
avui està especialment...
Sí, content.
El doctor Soler
li ha tocat la loteria.
Ara arriba.
Estàvem especulant,
doctor Soler,
que com que arribava a tari
igual és que li havia tocat
la brossa a sort.
Sí, sí, sí.
Bon dia.
Probablement...
Bon dia.
Probablement si m'hagués tocat,
no hauria tocat.
Per això, per això...
Per això ho pensava.
Per això ho pensava,
Jure Maria.
Però estadísticament
també està comprovat
que la majoria de guanyadors
al cap de sis anys
diu que estan arruïnats,
eh?
Els que els toca la loteria.
Aquest és un altre console típic d'aquestes.
Com que tot és costa de gestió.
Ah, home, tot, tot, tot.
En fi, no ho dic per això
perquè com que avui
va sentint ara venir amb la raó
i tothom fa anàlisis
d'un any enrere
i tot és un problema
d'anàlisi de gestió
que també és un problema de gestió.
També és una loteria,
això de l'any?
No.
És un problema de mala gestió.
Recuperem el que dèiem fa un moment.
Consideren que la imatge tradicional
continua molt viva
en aquest 22 de desembre
i que poques coses han canviat?
Sí, bé, ha anat canviant.
Però bé, és la mateixa, eh?
Això del canvi parlem de la loteria, no?
Sí, del canvi, sí.
De l'altre canvi, si volen,
ja en parlem després.
Consideren, doncs,
que més o menys tot igual.
Simbolitza l'inici del Nadal la loteria?
Segurament fa temps.
Era una mica l'inici simbòlic.
Ara, com que diuen...
Ara el Nadal comença el novembre.
Però com que les campanyes comercials...
Ara comença el novembre.
El Nadal ja és la imatge...
Abans sí que la loteria
era una mica la porta de Nadal,
l'anunci del dia de Nadal,
l'argui india el Nadal.
El tenim el mes de novembre ja
i el Corte Inglés
potser ens el posarà el mes de setembre,
l'any que ve, no?
Cada vegada on anem.
Sí, menjarem torrons abans de panellets.
Abans de panellets, no?
Llavors, tot l'any,
tot l'any, o sigui que...
El mes de novembre,
a l'octubre,
pel Pilar,
jo penso que ja començarà l'any que ve, no?
No, sí, sí.
I és molt lamentable
que fem una tergiversació
de les tradicions,
perquè, esclar,
per tots sants,
ja hi havia anuncis lluminosos
de Nadal en marxa
en algunes grans superfícies comercials, no?
Jo crec que també es passen,
o sigui que hem arribat un moment
que les festes de Nadal,
tot el mes de desembre,
però és que ja és sencer
i més d'un mes
i al final acaben embafant
tantes festes de Nadal.
S'havia fet un pacte social
que era a partir del 6 de desembre,
que començava...
El cap de setmana del pont.
Sí, el pont de la puríssima Constitució,
doncs aleshores passava
en tota...
Era el punt d'arrencada,
però és que ara ja...
Però això ho fan amb totes les festes.
Sí.
La publicitat d'avui dia
ens en veig
des del dia de la madre,
el dia del padre,
el dia del tiet
i el dia de tot.
L'estiu, la primavera...
Tot és publicitat, però bueno.
És bo per la salut, per cert,
doctor Soler Poblet,
ha començat a anar aviat
les tradicions i l'ambient nadalenc?
Tot d'avent.
O té alguna seqüela a la salut?
La promoció que es fa
des del món
de la...
de la industrial,
o com vulgueu dir,
se trasllada a les taules,
llavors no és gaire...
No és gaire ser la taula.
Jo pensava que diria
que tot és qüestió de gestió.
També.
És qüestió de gestionar els torrons,
és qüestió de gestionar els cales,
és preocupant.
És que és gestionar el tot.
Fixeu-se que ara
es celebra el Nadal a tot arreu.
Quants sopars d'anar a la onada aquest any?
Bueno.
Quants sopars d'anar a la onada aquest any?
I dinars.
I dinars de Nadal.
I esmorzars així.
Que arribes el dia de Nadal,
que realment un arròs bullit
o una amanida...
i s'agraeix perquè dius
ja no puc més jo,
tu ni cava,
ni torrons ni res.
Jo crec que és un canvi social
a tots els nivells.
Jo recordo,
quan jo era petit,
les festes majors,
sobretot els pobles,
a través de la vegada
es notava molt menys,
però els pobles,
la festa major era la festa major.
Clar,
això tenia un sentit,
avui dia,
el de la diversió d'un dia a l'any
o de dos dies a l'any.
Vull dir això,
com que la diversió és permanent,
tampoc no té...
ha perdut també tot.
Tot perd el seu context
que teníem abans.
Jo sempre ho he dit
que el Nadal és un somni
que hem perdut
i que ha canviat molt
del que nosaltres vèiem
a la nostra infantesa,
el sentit que tenia
la nostra infantesa,
el sentiment del Nadal,
tot això està ultrapassat.
El que passa que,
d'alguna manera,
el Nadal potser,
si conserva alguna cosa
de l'esperit nadalenca
és el fet que,
d'una forma necessària,
per dir-ho d'entre cometes,
acaba reunint-se una mica
a la família
i potser és el dia
o els dies en què realment
acabes veient una mica
a tots plegats
i també entenc
i confesso
que es fan sobre taules
inacabables,
que moltes vegades
acaba que,
com que tothom
pren amb accés al cava,
acaba fins i tot
barallant-se la gent,
no?,
entrant en discussions
filosòfiques.
Discuteix per referències, no?
Però jo crec que és bo.
Que si ens toca la que la gent...
Però jo crec que això,
si algú,
aquesta és una percepció personal,
si algú té de bo
el Nadal
és això,
el fet del retrobament familiar,
dels amics,
i moltes vegades
amb les excuses
dels dinars
i dels sopars
de Nadal
retrobes gent
que no es veu
en tot l'any.
Però amb això
estaríem d'acord
amb el que diu el doctor Soler
que...
Ens queda la nostàlgia.
Sí, exactament.
Sí?
Ens queda la nostàlgia.
Ha canviat molt
el sentit tradicional
de Nadal.
El doctor Soler
té més perspectiva
per saber
que aquesta nostàlgia
ha estat
fortament modificada
entre aquella estructura
rural-agrària
d'una societat
que els anys 50
de Tarragona,
el camp de Tarragona,
era d'una estructura
social-agrària.
I hem passat
gairebé
amb 30 anys
amb un canvi
tan, tan,
tan, tan fort
que, evidentment,
s'ha de notar
per força.
I això és veritat, eh?
La festa permanent
de tots els caps
de setmana de l'any
no són modificables
per una festa major
o bé
per unes festes
nadalenques.
El que sí que trobo,
i ara faig
un punt
de crítica,
és que,
malgrat que hem de ser conscients
que la persona
s'ha d'adaptar
a les circumstàncies
i, evidentment,
el context social
ens modifica
les conductes
i les conductes
les hem d'adaptar
en la manera del possible
a les realitats
que vivim,
el que sí que trobo
és exigenat
aquest concepte
de subvertir
la tradició
en allò
que són
elements
que no
cal modificar.
Vull dir,
a veure,
l'element
de substrat religiós
que té
aquesta festa
no el podem amagar,
no es pot eliminar,
ni es pot subvertir
modificant
una figura
per un altre concepte.
No,
les coses
són com són,
de la mateixa manera
que el Harry Potter
quan neix,
neix com és
i després té els problemes
a justícia que té,
per exemple,
amb aquest xicot,
el pobre,
que va i utilitza
una terminologia
que després,
amb el tema informàtic,
li ha portat molts problemes.
No,
però vull dir,
a veure,
el pessebre
és el pessebre
i les tradicions
nadalenques
tradicionals
són el que són.
No les podem modificar.
Evidentment,
es poden adaptar,
però modificar no.
Ja n'hi ha d'altres
de tradicions noves
que
neixen com neixen
i, per tant,
les haurem de veure.
De la mateixa manera
que no ens agradaria
doncs
veure modificada
una altra tradició
com,
per exemple,
doncs,
Santa Tecla,
poso per cas,
una entrada
triomfal
de Santa Tecla
amb l'espatec final
dels valls
i del seguici
a la porta
de la catedral,
és una de les coses
tan,
tan bàsicament
tradicionals
que qualsevol modificació
crea problemes
fins i tot
en els mateixos
o en l'estructura
dels castells.
Per tant,
hi ha coses
que són com són
perquè han nascut
d'aquella manera
i les has d'adaptar,
però jo crec
que modificar-les
és perillós.
És perillós
perquè aleshores
sí que llavors
segons,
sobretot les joves generacions
ja no saben on són.
Alguna aspecta més
sobre el tema
de la tradició del Nadal,
Mercè?
Jo
que discrepava una mica
amb el que deia ell
i no
tant personalment
sinó
de vegades també
pel que captes
i jo crec
que les festes de Nadal
com moltes festes religioses
que avui en dia
ja per molta gent
de noves generacions
tenen un caràcter
folklòric
i prou.
Jo he sentit gent
que diuen
i sobretot gent
gent que no
que no és gent cristiana
que fan
en lloc de Setmana Santa
fan les festes de primavera
i ja no volen dir
ni les festes de Setmana Santa
que fan les festes d'hivern
i això
a veure
tant matèria
que és un sector
un sector petit
que ho sents dir
i la gent ho diu més
com amb tobeligerant
que no amb altra cosa
però ja et dic
jo sé de gent
que et diu
jo faig les vacances
a més a més
treballa l'ensenyament
les vacances de la primavera
i faig les vacances
de l'hivern
i que per ell
ja fer el pessebre
és un simple fet
folklòric.
Sí, no, no
jo no ho he dit això
jo he dit
que el substrat
que té aquesta tradició
que és eminentment religiós
no es pot amagar
una altra cosa
és que tu
hi participis
no hi participis
i creguis
que cadascú faci
el que aconsegui convenient
però dir que allò
és el nen Jesús
o la mare de Déu
o el Sant Josep
posa un exemple
i canviar
aquests tres personatges
i donar-los
una altra simbologia
com si fossin el mateix
ho trobo absurd
o són el que són
o canviem una altra
i aquest esperit solidari
que sembla
que ens enviï sempre
per aquestes dates
realment és
és sincer
per part de la societat
si em seu fora
seria si dures tot l'any
és com una quota
sembla que paguem
una quota anual
lamentablement
lamentablement
és puntual
perquè estava pensant
sobretot en la marató
de TV3
cada any dedicada
a una malaltia
en un any
parlant del càncer
en fi
amb uns rècords
espectaculars
però clar
després
és
motivar la ciutadania
que sigui solidària
la gent
la gent de per si
li costa
potser a la velocitat
que vivim
li costa
potser és important
que de tant en tant
et facin parar
i et facin pensar
que hi hagi com una mena
de dia de la solidaritat
no, no, no
que hi hagi
tot l'any
sigui solidari
i tot l'any
ens tractem
fraternalment
fraternalment
però
de tant en tant
t'han d'enviar
permanentment
el missatge
que siguis fraternal
i el missatge
que rebem
és totalment
el contrari
de dir aquí
campi qui pugui
aquest és el missatge
potser tot l'any
t'hi diríem
que dir
escolta i miri
ha de ser fraternal
que en definitiva
això és el que diu
la declaració
dels dents humans
que els homes
estan obligats
a comportar-se
fraternalment
els uns als altres
cada matí
t'hi diria que llegir
i cada matí
en vez d'explicar
no sé què
t'hi diríem que dir
escolta i sigui fraternal
i comenci amb el seu
veí del costat
i comenci amb la seva dona
i comenci amb el seu fill
jo crec que el gran acte
de solidaritat
no es fa a 4.000 quilòmetres
sinó que es fa
a un metro
Francesc
el principal acte
perdó
digues
el principal acte
de solidaritat
seria que cada dia
de l'any
cada dia
tothom reconegués
que els seus drets
acaben
allà on comencen
els drets
del que té el costat
i aleshores
segurament
tots funcionarien
molt millor
el que també és cert
és com aquestes dades
jo suposo que pel fet
de ser el centre de l'hivern
de tot això
ajuda
que tingui una nostàlgia especial
i per tant
tenim una
com a centre-centre
no gaire
acabem de començar
sí
però a veure
per nosaltres
l'hivern
es traduirà
ja tenim la primavera
la setmana santa
ja
aquest mes
i el mes que ve
i els barbuts
per tant
ho dic en aquest sentit
no en el sentit
meteorològic
però
jo crec que
el clima
que es produeix
en aquesta època de l'any
és propici
perquè es facin crides
a la solidaritat
que és necessari
tot l'any
estem absolutament d'acord
que no és així
també estarem d'acord
i que ja està bé
que de quan en quant
ens toquin
la consciència
però l'esperit solidari
el tenim
jo penso que si ens toquen
la fibra sensible
la gent reacciona
jo
he de ser sincer
en aquest sentit
estic cada vegada
més
més
més
més
més decebut
perquè és que
la insolidaritat
la vius
dia a dia
al carrer
avui dia
perdona
no havia vist mai a la vida
que en un semàfor
el moment que es posa a veure
tothom
o la majoria
que tens darrere
es posen
de forma
com en arguments
cridant i tocant bozines
perquè
això és un problema educatiu
això és un problema
de falta
de reconeixement
dels drets dels demés
però és un problema
de crisi de valors
de formació
o sigui
aquest és el problema
no ho sé
aquí tenim un pedagoc
a veure
amb això
ara no caiguem
en els tòpics
no perquè jo em dediqui
a l'educació
l'escola no educa
ara et farem
ara et farem
però
som una societat solidària
o no?
Francesc
ell deia que sí
jo diria que
hi ha un concepte
que els mitjans
de comunicació
ja han contribuït
moltíssim
amb això
en crear una consciència
una mica més universal
del concepte
de la solidaritat
el que passa
que moltes vegades
el tenim tan universal
que ens pensem
que
que ens oblidem
de local
només podem
consolar la nostra consciència
si som solidaris
amb Ruanda
o som solidaris
a baix
amb Sud-àfrica
no?
Per exemple
quan en realitat
només cal anar
a Joan XXIII
o anar
amb un altre indret
poso un exemple
d'hospitalari
i realment
la necessitat
d'un somriure
fa molt més
que no
una sucosa
al moïna
a la millor
no?
Tinc absolutament d'acord
perquè perdona
la solidaritat
és molt trist
que l'amaguem
darrere
d'un cop de talonari
un dia a l'any
això
no és solidaritat
això no és solidaritat
això no és solidaritat
és netejar-se les consciències
justament en una època
de fort consumisme
en què
les zones comercials
totes les bòtiques
estan plenes
tots anem a comprar
i sembla que tinguem
crec que la solidaritat
tindria que comportar
un petit esforç
jo amb això
per això volia acabar
no, no, no
perfecte
si aneu en la línia
del que volia acabar explicant
és que
el que volia dir
és que moltes vegades
hem oblidat
que potser
el gran aspecte
de la solidaritat
és l'esforç
personal
en ser útils
a la societat
on vius
per damunt
de les hores
que tu tens
professionalment ocupades
aquell concepte
de societat civil
que dèiem
que ara
ha quedat
totalment anestesiada
o si no
totalment
molt anestesiada
i per tant
és molt més fàcil
dir
escolta'm
això ho arreglo
fent un donatiu
de no sé què
i ja està
i m'he quedat tan ample
que no
dient
escolta'm
doncs un dissabte a la tarda
o un diumenge al matí
no sé què
i fer una activitat
no cal que sigui
com això que dèiem
anar a un hospital
no no no
fer una activitat
social
cívicament útil
eh
això jo crec
que és una solidaritat
compartida
i que a més a més
és per aquí
on ha perdut
on ha baixat
els esgraons
el concepte
dels valors socials
com que avui
és l'última tertúlia
de l'any
i estem a punt
d'acabar
hem de cantar
una Nadal
si ho han cantat
cantin el que vulguin
Josep Maria
el fum fum fum
el fum fum
que és molt típic
jo els hi volia demanar
a nivell personal
una imatge
que se'ls quedi
a la memòria
d'aquest de 2004
o a nivell
professional també
a nivell noticiable
potser la Mercè
com a director
al punt
pot
però
se'ls acut
alguna imatge
alguna notícia
algun fet
d'aquest 2004
impactant
que els hagi impactat
els atemptats
de l'11
i la resposta solidària
dels professionals
que van atendre
no parlo dels metges
parlo de tots els professionals
perquè allà hi havia
metges voluntaris
infermeres
conductors d'ambulància
guàrdia urbana
guàrdia civil
policia
i els ciutadans
de Madrid
que es van
volcar per ajudar
els companys
jo crec que aquesta és
la imatge
la mala imatge
desgraciadament
la imatge del 2004
coincidirien
amb imatges negatives
el que passa
que lamentablement
si posats així
en situació freda
sembla que sigui
que sembla que no sigui
d'aquest any
sí
i ara ho anem a comentar
que hagi passat
una eternitat
això formaria part
d'una mena d'amnesia
col·lectiva
que molta gent
sembla que vulgui tenir
estem acostumats
a oblidar
estem acostumats
ens ha portat
a l'oblid dels morts
i això
constantment
i els desgràcies
no no
el dia dels morts
estic parlant dels morts
per atemptat
que ja ho han fet
és quasi bé
un fet natural
i això
també és una cosa
que és perquè
la recapacitem
tots plegats
resulta que
quan t'anuncien
que hi ha hagut un
afortunadament
ara portem
un temps
de sequera
en aquest sentit
i ojalà que així
sigui definitiva
però
ja no impactava ningú
quan hi havia un assassinat
perquè ja ho vam considerar
un fet quotidià
i això
indueix
que fins i tot
un atemptat com aquest
ja em sembli
que està
anys llum
d'on estem ara
però és un fet d'aquest any
alguna altra imatge
que se'ls quedi
d'aquest 2004?
i de final d'aquest any
a mi
a veure
de ser molt sincer
amb això
a mi la gran imatge
que em queda
del 2004
superant
l'aspecte negatiu
de l'11M
és
simplement
el canvi polític
jo crec
que ha estat
una oxigenació
és a dir
hi ha molta més
tranquil·litat social
no hi ha
no hi ha la crispació
que potser
uns quants mesos
enrere
hauríem notat
políticament parlant
es notava
una agressivitat
fins i tot
això
es va començar
a tornar a detectar
en la famosa
compareixença
de la comissió
aquests aspectes
jo crec que la gent
ha d'estar una mica
més tranquil·la
en aquest aspecte
perquè
la política
tampoc ho és tot
i la gent
si te n'adones
fa la seva
ruta diària
i diu
bueno
què han fet els del Parlament
o què han fet
sí que
és el baròmetre
però
jo crec que
el canvi
a l'altra
tonalitat
per no dir
un altre concepte
jo a nivell local
destacaria dos notícies
una
el Nàstic a segona divisió
que crec que és molt important
per als esportistes
i dos
el tema de Terrescavades
que jo crec que també
ha sigut a Tarragona
la cara i la creu
de l'actualitat
tarragonina
serien aquestes
Nàstic i Terrescavades
jo penso que també
a partir d'aquí
crec que serà un canvi
serà un canvi
a la ciutat de Tarragona
Mercè
a mi me l'ha après
a mi me l'ha après
jo tenia la Terrescavades
i anava a ficar aquí
a la Tàrera
i me l'ha après
quan hi dic
mira i diu el Nàstic
te les umplo
i les tornes a buirà
també seria la notícia
l'actualitat tarragonina
la imatge de Tarragona
de l'any
o la notícia de l'any
ha estat una mica
tot l'afer de Terrescavades
senyors contartulis
s'acabem aquí
amb bons desitjos
fum, fum, fum
va
fum, fum, fum
encara que sigui
sinó no quedarem malament
eh
jo no puc parlar del fum
què dius francès?
que no tot sigui fum
que no tot sigui fum
que hi hagi coses concretes
jo parlant de solidaritat
sempre a mi
des d'aquí voldria enviar
una salutació carinyosisme
a mossèn Caballol
que segueix a Ruanda
celebrant un Nadal
molt especial
amb el que nosaltres
des del Col·legi de Mèdres
hi col·laborem
i molt
i procurem ajudar
tot el que podem
i em fa il·lusió
desitjar-li des d'aquí
un bon Nadal
doncs amb aquest sendesit
just acabem
l'última tertúlia de l'any
amb la Mercè Ribé
l'en Josep Maria Soler Poblet
el Francesc Roig
i l'Antoni Vives
bones festes a tots
i fins la propera
bones festes
fum fum fum
adeu-sia bon dia
bon dia