Anem cenyint els cicles que hi ha i després de, podríem dir,
quan comença l'any normalment es dediquem en un ampli període
a parlar de, podríem dir, ritus més sagrats, pre-cristians,
podríem dir, més vinculats al tema carnestultenc.
Després ens arriba aquella època d'austeritat i passió
i ara vam dir que faríem aquest programa dedicat a aquest període interpàsques,
que va des de la Pasco a Floridà fins a la Pasco a Granada d'aquí
que estem fent aquestes influències una mica com a culminació
del que podríem dir el període més intens a nivell litúrgic de l'any.
Perquè després ja a partir d'aquí comença una mica més el clima de les festes patronals
i les festes aquestes més locals o més disteses,
però ja no entrem en aquesta dinàmica tan de dogma, podríem dir.
Avui parlem de l'ascensió de Pantacosta i de la Trinitat.
Jo tinc quatre refrenyets que m'he portat de la ràdio,
de l'ascensió només de Pantacosta i de la Trinitat,
no m'he portat res, que estan relacionats amb el món agrícola.
Està molt bé.
Jo no he portat res i per tant avui col·lejar de favor de la lloblada.
Doncs vinga, no som res de l'altre món, ja t'ho dic ara.
Aquell que diu per l'ascensió ser que el llop i el moixornó,
no sé exactament què vol dir.
per l'ascensió sideretes a Bundó.
Tenim una altra de per l'ascensió ni amb ella ni amb allò.
Avui no són gaire lluïts, aquests refrenys.
Bueno, però són una mica...
És una cosa rural, agrícola, que és el que toca.
Ens expliquen una mica aquest temps d'abonança climatològica
que d'una manera o altra hauria de començar ara, no?
Estem entrant en un moment difícil, eh?,
per sentir-nos amb claretat, perquè ara són centenars.
Sí.
Jo diria que centenars de joves que estan aquí a la porta del Nacional Arqueològic.
Bé, en tot cas, el període de l'ascensió, no?
Bé, o la festa de l'ascensió, doncs d'una manera o altra
es vincula, no?, actualment al diumenge posterior
als 40 dies després de la Pasqua a Florida,
que és aquella Pasqua que van començar en aquesta secció
ja fa unes quantes setmanes, no?
De fet, és una festa desplaçada,
una festa que tu deies l'altre dia que es celebrava el dijous,
antigament, però que ha estat desplaçada el diumenge,
precisament posterior a aquests 40 dies després de Pasqua a Florida, no?
I d'una manera o altra és una festa de les...
Avui parlem de festes d'aquelles molt dogmàtiques, no?
En el sentit que expliquen o intenten explicar o commemorar
moments molt importants del calendari litúrgic cristià, no?
Així com a vegades se n'anem...
Hi ha hagut alguna setmana que hem estat...
Aquesta és la més profana, eh?
Més a prop de l'esoterisme, no?
Que no... del dogma religiós, doncs avui anem cap al dogma, no?
Podríem dir.
Llavors, aquesta celebració vindria a commemorar, doncs,
com el seu nom indica, doncs, l'ascensió, la pujada corporal de Jesús cap al cel, no?
Això és un moment, un passatge, doncs, ben documentat, doncs,
són els evangelis de Marc i de Lluc, en el llibre dels fets dels apòstols,
en diferents documents, no?, de l'Església, no?
Realment, aquesta pujada, aquesta ascensió,
és un passatge que ve precedit de l'anunci que fa Jesús de la propera arribada, no?,
de l'Esperit Sant, no?, que serà l'element, no?, que il·luminarà els apòstols
i que, precisament, ens explicarà també algunes de les altres festes que parlarem avui, no?
Això també va tenir les seves vessants, podríem dir, més profanes o més pràctiques
d'escenificació d'aquesta festa, i així en el teatre podem veure, doncs,
que eren molt habituals, o són encara molt habituals,
les elevacions, les pujades de xiquets i xiquetes,
amb maquinàries diverses, com, per exemple, carxofes, no?,
o una mena de palmeres, diferents qüestions que existeixen
en diferents poblacions de l'estat espanyol,
especialment al País Valencià, que, bé, d'una manera o altra,
intenten escenificar aquesta ascensió, no?,
normalment...
Vestits d'angelets...
Exacte, normalment Jesús s'ha convertit en un angelet,
amb una figura més innocent, no?, podríem dir, més senzilla.
I després també hi ha una altra vinculació amb el tema de la natura,
perquè ha estat considerada també aquesta festa com la festa dels ocells, no?,
dels mocions, perquè hi ha moltes poblacions que els xiquets,
les xiquetes, tenen uns xiulets que fan bufar amb motiu d'aquesta celebració, no?
Fins i tot hi ha documentació antiga que aquests xiulets
s'usaven a l'interior dels temples, no?, en alguns moments, no?,
donant, doncs, pas a situacions poc edificants, en el sentit que...
Però no d'una manera formal, sinó perquè ho feien...
No, no, fins i tot es col·locaven una mena de cabassos
on hi havia aquests xiulets o xiurells, també depèn de la població,
i, bé, fins i tot estava una mica institucionalitzat,
però això, en el part dels anys, va anar canviant, no?
Aquest seria el primer bloc d'aquesta celebració, no?
A partir d'aquí, ens dirigim a 10 dies més endavant, no?,
que seria pròpiament la Pasqua Granada,
abans vam parlar de la Pasqua Florida, la Pasqua Granada,
o també, usant la terminologia estrictament religiosa, la Pentecoste, no?
Realment, aquesta paraula té un origen, una etimologia grega,
i Pentecoste vol dir el dia que fa 50, no?
I llavors, precisament, són allò dels 50 dies, no?,
que passaven des de la Pasqua Florida, no?
Ara, fixeu-vos-hi que aquí quan parlem de 40-50,
fixeu-vos-hi que realment la vinculació entre l'ascensió,
que és la festa que anuncia, precisament,
aquesta ascensió de Jesús, va anar precedida,
també en el discurs dels llibres sagrats,
d'aquest anunci de l'arribada de l'Esperit Sant.
I, precisament, la Pasqua Granada, a Pentecoste,
el que commemora és aquest descens de l'Esperit Sant
sobre els apòstols, no?
D'aquí que a vegades, per això en un programa,
hi havia gent que confonia aquesta,
o jo deia que hi havia dues teories, no?
I és perquè realment una festa és l'anunci de l'altra festa, no?
L'ascensió, en el fons, és just abans que Jesús ascendeixi,
anuncia el que succeirà realment en el calendari litúrgic
al cap de 10 dies, no?
D'aquí que a vegades es podeixen aquestes confusions
o aquestes interpretacions, més que confusions, no?
Bé, en tot cas, la festa aquesta de descens de l'Esperit Sant,
fixeu-vos-hi que ja estem avui en un tema d'un dogma profund, no?
Avui estem parlant allò ja de l'Esperit Sant aquí, no?
Llavors, ja estem en un tema dels durs, eclesiàsticament, no?
Podríem dir.
Realment...
Tot això es tradueix, perdona, Jordi, en celebracions litúrgiques,
per part dels creients, etcètera,
però té una dimensió popular també de festa?
Sí, realment, el llibre dels fets dels apòstols
que expliques que baixaven les set llengües de foc
que il·luminaven els apòstols
i que els convertien, diguéssim, en multilingües
i això, en el fons, és el mateix origen
de la predicació universal, del naixement de l'Església, no?
I això s'escenificava, no?
Hi ha molta documentació a Lleida, València,
de màquines que eren anomenades colomes,
colometes, palomes, palometes,
que, a mig de gran profusió de focs d'artificis,
baixaven a l'interior dels temples
i, en forma de colom,
il·luminaven els actors que participaven en la representació.
Aquesta festa ja va tenir moltes complicacions
en l'edat mitjana,
perquè va haver-hi un incident a finals del segle XV
a la Catedral de València,
que va cremar molt mobiliari,
molts elements de gran valor històric,
la qual cosa va fer que hi hagi moltes prohibicions molt aviat, no?
Però, bueno, ja et dic que tant a Lleida com a altres poblacions
va mantenir-se bastants anys, no?
Va haver-hi o hi ha una visió més light, podríem dir,
igual que amb el tema de l'ascensió i el xiquet,
aquí també hi ha una versió light,
que és que algun dels oficients de l'ofici litúrgic,
doncs, havia uns coloms blancs, no?
O un colom blanc, depèn,
representant una mica aquest moment, no?
Llavors, seria la traducció light, no?
Realment, se li ha anomenat també Pasqua Granada
per aquesta coincidència amb l'abonança del temps
i perquè realment és el moment...
Tu has dit un refrany quan has començat el programa
que una mica està vinculat amb això,
perquè realment els primers fruits,
els camps, doncs, existeixen en aquesta època.
He donat algun refrany que té a veure amb aquest...
Amb tota la sidera, l'amella...
Exacte, aquests temes tenen una mica a veure amb aquesta abonança, no?
I finalment, a la tríode de festes que farem avui,
doncs, hi ha la Trinitat, no?
Aquí ja arribem a un dels greus problemes, no?
Jo diria, més que...
Aquesta és una festa complicada, eh?
És un dogma complicat perquè, bueno,
d'entrada la festa de la Trinitat,
s'assigna el diumenge posterior a la Pasqua Granada,
a la Pentecoste, és a dir...
Per tant, seria...
Jo ja m'estic perdent en el calendari, eh?
50 seria dilluns, doncs, encara li quedarien 6 dies més
fins al diumenge posterior.
Ja, val.
Llavors, en aquesta festa realment és una festa molt teològica, no?
Perquè, home, aquí és l'adoració, jo diria,
el principal dogma de fe de l'Església Catòlica, no?
Que és la Santíssima Trinitat, no?
Clar, fixem-se si va ser tant dogma de fe
que, malgrat que estava, doncs, en l'Evangelia de Sant Mateu,
això va provocar el gran sisme de l'Església Cristiana,
el gran sisme d'Orient i d'Occident,
perquè, clar, no tothom va interpretar de la mateixa manera
això que poguéssim haver això d'un i tres alhora, no?
Llavors, aquí va haver un dels problemes més greus
que, realment, va conduir aquest dogma conflictiu, no?
I, per això, realment, el sisme Orient-Occident,
el greu problema està, o va estar, en aquest punt, no?
De fet, hi ha documents des del segle IV, després d'aquí,
que ja es parla d'aquest tema de la Trinitat,
però la festa com a tal se va acabar instituint al segle XVI
i aquí sí que jo diria que no hi ha tanta profusió
d'element popular,
precisament perquè era una festa d'àmplia carregat.
No surt a l'Església aquesta celebració, com aquell que diu, no?
Exacte, queda una mica recluïda el dogma d'això,
això no vol dir que puguin haver diferents poblacions, no?
Bé, en tot cas,
aquestes tres festes que hem parlat
tenen unes aplicacions pràctiques,
especialment la de la Pasqua Granada,
que igual que quan vam fer la Pasqua a Florida
vam veure que hi havia molts rumiatges,
molts aplecs,
que se celebraven en aquesta època,
anunciant també aquesta arribada del Bon Temps,
doncs a les comarques tarragonines,
amb motiu de la Pasqua Granada,
hi ha dos aplecs importants,
o dos rumiatges, rumaries,
en terminologia de la zona occidental,
de la zona de les Terres de l'Ebre.
Una seria la rumaria a la Mare Déu de la Funcalda,
a Prat de Comte,
que es justifica a través d'una llegenda d'aquestes,
que un pastor troba la imatge de la Mare de Déu
en un lloc determinat,
que és on està aquesta ermita,
i després hi ha una altra,
aquesta se celebra el dissabte de Pasqua Granada,
diguéssim,
i l'altra hi ha el Farà de Carles,
que és un altre municipi,
en aquest cas també petit,
on hi ha la rumaria a l'ermita de Sant Julià,
que se celebra pròpiament el dilluns
de Pasqua Granada.
Doncs són festes aquestes que passen una miqueta desapercebudes.
Sí, avui en dia,
perquè tu l'altre dia d'introgués aquell refrany
dels tres dijous que llueix més el sol,
un dels quals...
Sí, que era Jueves Santo, Corpus Christi
i el dia de l'Ascensió,
perquè jo me'l vaig aprendre en castellà.
Sí, però realment el Corpus Christi va darrere,
de l'Ascensió.
Per això és un gran misteri aquest també.
Això ho van arreglar, també hi havia allò dels...
Perquè rimes, home.
Algú va canviar l'Ascensió pel 18 de juliol, no?
La trinca, per exemple.
Sí, per això ja era una cosa com a més...
Més diguem més contemporània, eh?
El clàssic era aquell.
D'aquí no res entrarem en festes més relacionades amb l'estiu.
Fixeu-vos que són tres festes
que ja no es fan en dijous pràcticament enlloc.
A Corpus tampoc.
Tampoc.
Mira que de Corpus hi ha tot el tema de les flors...
Està traslladat el diumenge,
tot i que hi ha alguna festa que, com diguéssim,
és la seva festa, alguna població,
que com és la seva festa local,
la celebra els dos dies, no?
Dijous i diumenge, per exemple, a Berga.
La Petum, doncs, és festa, diguéssim, el dijous,
perquè és la seva festa local,
però l'Església la comemora el diumenge, diguéssim.