.
Quatre minuts, un quart de dues.
Obrim el programa demà del matí de Tarragona Ràdio.
Saludem la Sílvia Ferreres. Bon dia, Sílvia.
Bon dia.
Marcelí, què tal? Com anem?
Molt bé.
Recuperat del cap de setmana?
Encara no, però a poc a poc.
Falta una mica. A la tarda ja?
Sí.
Sí, ja tindrem recuperat del tot.
Primer que tot, important, telèfon de participació,
el de sempre, el 977-24-4767,
perquè, com cada dia, a totes aquelles persones que ens truquin,
que ens comentin una miqueta,
que ens facin de crítics accidentals,
podríem dir-ho així, el que han fet i han vist aquest cap de setmana,
els donarem entrades per gaudir de diferents espectacles.
I ho diem en plural perquè avui
convidarem al Teatre del Magatzem, oi, Sílvia?
Amb tres espectacles diferents que més es faran aquesta setmana.
Mira, els ordenaré cronològicament,
que els teníem aquí.
Tenim entrades per anar a veure a la Berta,
tenim entrades per veure a Tornet CC,
que és una música de mastissatge molt maca,
el dissabte 13 de març,
o, en tot cas, també per veure un espectacle
que es titula Tira, Tira.
I, a més, és el més interessant que et conviden a una copa.
No, però només et conviden a una copa amb la Berta
i el Tornet CC, amb la música.
Home, és que si tu em vas un diumenge al matí,
lleig, amb els nens, anar a fer una copa amb un pub.
Primer, lleig,
i, a més, que els actors estan actuant,
el clinc-clinc del got,
no, no va bé.
Per la música, sí, perquè vulguis que anar,
doncs, que hi ha aquest ambient.
No, però la copa et deixa bé.
Estava pensant que no donin idees,
aviam si em posaran al Teatre Metropol ple de gots,
i veuràs tu, amb les copes.
A més faltarien les copes.
És que ja t'he vist la mirada que anava per aquí,
de dir, ep, no doneu idees, no doneu idees.
Jo el que estic esperant és que el Marcelí actuï.
Vols dir que algun dia no actua ara?
Està preparant ara el seu darrer espectacle.
Amb el seu elenco.
Sí, no.
Ja quasi em toca actuar tots els espectacles d'aquí d'un mes, ja.
No t'has trobat mai que diguin
falta el cafè dia d'arbre, no he vingut, Marcelí, vine cap aquí.
I el que retira els micros, el que posa els micros...
Però això no ho porten de casa, les companyies?
Sí, però de tant en tant falla algú i un altre ho ha de fer.
Però és el moment de glòria.
A mi sempre m'ha agradat quan actua el tricicle
o algun d'aquests grans,
i llavors surten tots els nois a recollir.
És el teu moment de glòria?
Però quan fan allò que tots de negre,
perquè no se'n vegi en la foscor,
allò ja no té gràcia.
Hem de veure...
Sempre hi ha qui li cau alguna cosa i es veu més.
O tot de negre amb mitjons blancs,
i es veuen allò les taquetes blanques per l'esmari.
Els nostres mai.
Que això ha passat alguna vegada.
Els nostres mai.
No dic al Metropol.
Perquè són molt elegants,
tota la cadalla que hi ha allà.
A què sí, Barcelona?
Sí, i els uniformes d'ara són maquíssims, eh?
Sobretot amb els brotats aquests de colorins.
Trobo que t'agraden, ja.
Sí, amb el que acabes de dir,
imagino que t'agraden.
I força.
Mentre ens truca algú per dir-nos el que hem vist
o el que hem fet al cap de setmana...
Val una calçotada.
És que jo encara no n'he fet cap i tinc com a ganes.
No has fet cap calçotada?
No.
També et diré una cosa,
que jo si comparo amb altres anys,
en guany fatal.
No saps molts, les calçots?
Sí, sí, boníssims.
Ah, fatal de què?
De les calçotades o de...?
No, de poques.
Jo n'hi he fet poques.
I mira que jo sóc de les que fan, eh?
És que ahir feia molt bé
i trobo que té mèrit.
Si algú ha fet calçotada aquest cap de setmana,
molt bé que feia.
Doncs mira, aquest dilluns
donem per vàlida la calçotada
com a activitat de cap de setmana.
També donem per vàlida...
Són gerenos.
Són bones.
També donem per vàlida la passejada pel riu.
Sí.
Sí, ahir me passava el cotxe i hi havia molta gent.
Vinga, va, donem per vàlida la passejada pel riu.
Què més donem per vàlida per aconseguir entrades?
Ja està.
Ja està.
Ja està.
Una cosa o l'altra.
Doncs vinga, 977-244767, dijous 11 de març,
l'actuació de Berta, la gira acústica del 2004.
Més a prop de tu tenim, mira, dues entrades,
amb la copa, la copa no va aquí,
te la donen allà quan arribes i actua.
Malament, perquè estaré un mica calenta.
Tornes CC el dia 13 i el diumenge 14, tira, tira.
Aquí estan les entrades.
Mentrestant, mentre ens expliquen què han fet els oients,
que ens expliqui el Marceler i què ha passat al Metropol.
És la nostra veu al Metropol.
Doncs un cap de setmana alegre i content.
De moltes noies, no, pel Metropol.
Moltíssim.
És un promit, suposo que el dissabte en devien haver-hi uns 200...
200 noies.
Això es unarem gairebé.
Però no al pati de butaques, estem parlant de l'escenari.
Estem parlant de l'escenari.
Tu imagina't quina feinada de darrere.
Maco, maco.
Camerins.
Sobretot era preciós veure el pujer a baixar la gent.
Però l'organització, quasi, quasi perfecta.
Home, ara, quina és la gala de dansa que es fa?
Està parlant de la gala de dansa.
Ja fa 6 o 7 anys que es fa.
Sí, és una gala veterana que fan els professors de dansa de les comarques de Tarragona.
I m'imagino que deies...
Quin moviment, bona organització, tenint en compte que hi havia canelleta molt jove?
O no?
Érem d'edat ja, o sigui, de joves n'hi havia alguns, però pocs.
Però els professors ja s'han mentalitzat que allò és un teatre i s'ha d'organitzar.
I des de l'EU se'ls ha de felicitar per l'organització que van portar.
I de públic, què tal?
Públic, com sempre.
El públic...
Pensa que si hi havia 200 nens, suposo que...
Com a min 400 persones, pare, mare, i si comptem un àvia o un avi,
és el que tenen aquestes gales, lògicament, que la família...
El dolent d'això està en intentar coordinar que s'hauria de procurar que no passessin aquestes coses,
és que els nens entren i surten, els pares entren i surten,
i no pensen que molesten els altres que estan tranquil·lament bé en l'espectacle.
Clar, del moment en què et ha acabat d'actuar, ja no passa.
Com que hi ha actuat al meu, marxo, això es fa molt.
I els festivals de Nadal?
Això es fa moltíssim, eh?
Jo trec una llança, és que és molt pal, aguantar-ho tot.
Sí, sí, però més pal és que aquella pobra criatura que ha estat assajant tota l'estona
no pugui actuar en condicions, perquè com aquella persona al seu ja ha actuat,
doncs marxo i fa soroll el que convingui.
Aviam, Marcelí...
És problemàtic, sí.
Tu que tens experiència en aquestes coses?
Aquesta és una de les coses...
Sí, però és que si toca que actua el primer, aguanta fes l'últim.
Sílvia, que te pierdes, com deia aquell, que te pierdes.
No, no, jo no, jo no he anat mai a malet.
Són dues hores, eh? No hi ha problema.
un espectacle d'aquests i, a més a més, no es fa pesat,
perquè hi ha un canvi continu de música...
A més, fan diferents estils, no?
Des del clàssic fins a contemporani.
Jo de la canada de dansa, sempre que l'he vist, és molt maca.
Tu has fet ballet de petita?
No.
Jo tampoc.
No, no, jo tampoc.
Dius, i he fet esport?
Tampoc.
Per què?
Tantes activitats...
És una vida molt activa.
I mira, m'ha arribat a la ràdio.
Veus?
Veus?
Que no fa falta.
Tenim una trucada que ens ha salvat de dir més...
A veure si feia ballet, a veure.
Bon dia.
Hola, bon dia.
En qui parlem?
En Alicia Solà.
Alicia, tu feies ballet de petita?
Doncs no, però m'hauria agradat, eh?
Que hauria agradat.
A mi també.
A mi també, mira.
I cantar també m'hagués agradat.
No, a mi el de cantar no, però ballet, sí.
Se ho van proposar els meus pares i, clar, van pensar que això era una locura, no?
Vull dir que no...
Això de ballar, això no, posar un plat a taula, no?
Aquestes coses que es pensaven abans.
I esports, feies o tu estaves tenen la línia de la Sílvia?
Abans no feia esports, ara sí que feia.
Ah, clar.
Ben fet, ara estàs com jo.
Doncs mai hi ha estat, mai hi ha estat, Alicia.
Això penso jo, això.
I a banda de... I quina esport fas?
Mira, aquí ja entrem de ple a la casa de...
No entrem a la casa dels famosos, a la casa dels oients entrem.
Que aquest cap de setmana, doncs he tingut una calçatada.
Ai, mira.
Molt bé, veus, val.
Tot i el vent.
Sí, no, no, però va estar bé, eh?
Ho vam fer el dissabte, perquè jo tinc la sort que tinc una germana que té una...
Bueno, que viu al camp, no?
Pobre germana.
Sí, quina llestima.
Perquè qui té cas al camp, durant aquesta època, cada cap de setmana ca una, no?
Sí, sí, sí.
Però bé, molt bé per nosaltres, molt bé.
I a mi m'agrada molt, no?
La salsa de romesco, l'estar allí, no?
Bé, molt.
És bonic, això de les calçotades.
A mi m'agrada, no?
I m'agrada també, a mi m'agrada.
És la nostra, i és d'aquí, i està bé.
A mi m'agrada moltíssim.
La salsa, què tal, l'Alicia?
Molt bona, molt bona.
Sí, sí, sí.
Bueno, és que és molt bo, no?
Tot.
Jo no soc d'aquí, i tinc uns germans que sempre venen per fer una calçotada en aquesta època, no?
Perquè les agrada molt.
Déu-n'hi-do.
A més, quan tens allò, família o coneguts de fora d'aquí, dius,
ai, vindrem, sí, veniu, que farem una calçotada, eh?
Ja de seguida ho apuntem.
Al Marcelí també li agrada, la cosa de la calçotada, o no?
M'encanta, però estava esperant que em convidessis un dia.
Ah, que et convidés jo.
Ja muntarem una calçotada.
Amb l'Alicia, mira, a casa de la germana de l'Alicia, què et sembla?
A mi em sembla que sortirà corrent.
Parla amb la teva germana, que vindrem a casa seva.
No, no, que és broma, no us espanteu pas.
I tu on vols anar, Alicia?
A veure la Berta, al Tornet CC?
Mira, tenim el Més a prop teu de la Berta, la gira acústica del 2004,
el Tornet CC, el dissabte, que és música de fusió, mestissatge, és música molt interessant, eh?
I també tenim el Tira Tira, que és un espectacle de pallassos pel diumenge.
Ai, Déu-n'hi-do.
Doncs, el dissabte.
Molt bé.
El dissabte.
Sí.
Molt bé, perquè a més aquest concert, doncs, tens el dret a la copa, saps?
Oh, Déu-n'hi-do, quina sort.
Deus, és allò que és allò d'escoltar música amb la copeta a la mà, és una altra manera de sortir.
Bé, bé, molt bé, molt bé.
Doncs vinga, les tindràs aquí a la ràdio al teu nom.
D'acord, moltes gràcies.
A tu per trucar-nos, Alicia.
Adéu.
Bon dia, adéu-siau.
Adéu-siau, i la germana de l'Alicia, que estava escoltant la ràdio, m'ha acabat de comunicar,
que ha tancat la casa, que estava en quarantena, que estàvem tots malalts.
Regalem l'intrades a la Berta, la Berta és aquella...
Li regalem entrades perquè marxi de casa i anem a fer una calçotada a casa seva.
Sí, sí, que no l'has fet.
Lluís, tenim més trucades?
Hi ha gent que té valor immoral de trucar-nos encara?
Doncs em penso que de moment no.
Escolta, que si que volia dir una cosa...
Hem de comentar que tenim aquesta setmana a banda d'aquestes activitats.
Jo volia fer claquer, però que de reguna no existia.
I ara sí.
Sí, però ara em fa una mica de mandra.
Que bonic.
Ja no he fet la carrera i ja està.
I vols dir que si posem unes plaquetes a la sabata i quatre moviments no donaria el pego?
La meva il·lusió era claquer.
M'ha flipat sempre el Jack Kelly.
Que bonic.
Però això que dius no té raó de ser, perquè encara ets a temps.
Si t'hi apuntes tu ja tenim les dues.
Entre la dansa del ventre i el claquer...
Claquer, claquer.
Marcel, i t'apuntes el claquer?
Si trobeu el professor ja vindré, mira-ho, si us gravaré.
Home, que vindré pel Metropol.
A la galà de dansa, l'any que ve.
En fi, nosaltres encara aquí tenim més entrades per qui volia anar al teatre del magatzem,
que Déu-n'hi-do la programació que estan fent continuar d'estable una segona temporada,
que aposten perquè la ciutat de Tarragona tingui una programació estable juntament amb altres entitats.
Aquesta setmana hi ha...
S'ha de reconèixer l'esforç i el treball que estan fent.
Doncs sí, la veritat és que sí.
I a més, hi ha molta varietat i pobrets amb uns preus molt acceptibles.
I més regalem entrades, què més volem.
Per què no ens feu una panoràmica d'algunes de les activitats?
Sí, destaca una mica la gent important que ens ve a visitar aquesta setmana.
Doncs, per exemple...
No cal que siguin importants, eh?
Perquè poden fer coses bones sense ser importants.
Avui hi ha un documental del Manu Laguinetxe a la Caixa,
que jo em pensava que venia ell.
No, ell no ve.
Ve el documental...
I més avui, que per desgràcia estan de moda els corresponsals de guerra i tot això,
per desgràcia.
A dos quarts de vuit hi ha un documental molt interessant sobre l'aventura.
És una de les activitats destacades avui.
Al llarg de la setmana tenim alguna cosa més...
Sí, a part de la Berta, que és la xica aquella que va cantar el camí de Göteborg,
o no sé què, del Barça.
Bueno, és una de les que...
Sí, sí, sí, sí.
Quan ve Nadal, sempre surt aquesta xica anunciant un CD.
Ah, un CD d'ella, com si diguéssim.
Sí, surt cantat.
Veritat, cançons de Nadal i coses...
Em sona d'això.
Què tenim també?
Doncs, com cada setmana tenim una actuació del rock de les nostres comarques,
en aquest cas uns que es diuen Insany,
a la Bequeria a les 11 de la nit, el dijous.
Però el dijous tenim una cita interessantíssima.
L'àvia Remei.
Ah, que presenta...
Tu coneixes l'àvia Remei?
Sí, n'hem parlat alguna vegada.
Doncs bé, la Capona presenta àvia Remei i vull cuinar.
Aquesta senyora ara ha agafat el tranquilo,
perquè cada any...
Lligues i mitjans i de tot.
Cada any en presenta un, no?
Però si t'hi va vindre.
Espera, que aquí també tenim la Maria Una Quadrada,
que ja ens ha ensenyat a tots a cuinar.
Tenim una altra trucada.
Doncs vinga, anem.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlem?
Amb Daniel Escobar.
Daniel, em penso que ets jove.
Eh que sí, Daniel?
Sí.
Quants anys tens?
Deu.
Deu anys.
Ja has sortit d'escola fa poquet, no?
Sí.
I com que has de dinar i anar corrents cap al col·le,
si et sembla, fem viac.
No et volem perdre el temps.
Tu on vols anar?
Explica'ns primer què has fet aquest cap de setmana.
Aquest cap de setmana he anat a l'exposició de la caixa del xamà,
amb l'or i els espíritus.
I què t'ha semblat?
Molt bonica.
Hi havia estris, allò que cridava molt l'atenció, i que sí.
El què?
Coses que et cridaven molt l'atenció,
i algunes armes, algunes coses, i arracades, i de tot, una mica, no?
Sí.
T'ha agradat l'exposició?
Sí.
I tu t'imagines com devia ser la vida d'aquests pobles i d'aquests xamans?
Sí.
Sí, una mica.
Sí, una mica.
Molt bé, Daniel, escolta, i què t'agradaria anar a veure la Berta de nit?
Això sí, has d'anar amb una persona gran.
O bé anar a l'espectacle de diumenge vinent al Tira Tira?
És un espectacle de teatre, de pallassos?
L'espectacle de pallassos.
El diumenge a les 6 de la tarda, no?
Sí.
Molt bé, Daniel, doncs escolta, deixaré les entrades aquí a la ràdio al teu nom,
i quan tingueu un moment les veniu a recollir aquí a la ràdio en horari d'oficina, d'acord?
D'acord.
Gràcies per trucar, Daniel.
Adéu.
Adéu, que tinguis una bona setmana.
Adéu-siau.
Que bé, quina il·lusió.
Perquè donem entrades per la gent jove, també.
Això està bé, és veritat.
Estem a punt de posar el punt i final,
encara el Marcelí no ens ha explicat que van estar els del grup escènic Atenea,
amb l'èxit de sempre.
Al final es van vestir per sopar o no?
Sí, no molt, però es van vestir, sí.
Però tampoc es van despullar, com aquella de la setmana passada.
No, no, no.
Quina era la d'Ai? Si ara no me'n recordo, que sortia amb les transparències, no?
Sí.
Mira què li va quedar l'obra.
L'Anna Izo Calboleta, aquella que no sortia.
Sí, té un cognom impronunciable de difícil.
Recordar que aquest divendres al Metropol tenim la gran actuació de la companyia Talaia,
aquella companyia sevillana que sempre tracta obres de García Lorca,
d'aquest cas representarà el públic.
I que no hem donat entrades perquè les vam donar la setmana passada, les entrades per aquest espectacle.
Sí, i els nostres amics la setmana que ve ja ens explicaran com ha anat,
si ha sigut bonic, si ha sigut dur, hi ha música...
I la setmana vinent donaràs entrades pel Gerard Quintana?
I tant, i tant.
Ja està, digues, Marcelí.
Una per tu i una per mi, no?
Una per mi ja anirem.
Sempre ens diu que ens donarà...
Sí, però nosaltres no hi podem anar mai.
Però si tu ja hi ets, tu ets el jefe.
A veure, el que hem de demanar és que ens deixi anar després a demanar...
Autògrafs, els camerinos.
Hi ha qui demana anar als camerinos a veure els artistes?
Normalment, quasi totes les funcions.
I què?
Hi ha més espectacles d'aquests, també.
Sí, són bastant agradables amb això.
Sí, però aviam, generalment obren les portes els artistes.
No, vosaltres dieu, no, no, està descansant, ara no pot.
Mira, es diuen que tenim una altra trucada, serà l'última i molt ràpidament.
Bon dia.
Vinga, per la Bertha.
Hola, bon dia a tothom.
Amb qui parlem?
Amb la Mar, de Tarragona.
Mar, què tal, com estàs?
Doncs molt bé.
Què has fet aquest cap de setmana?
Doncs mira, hem fet un acte reivindicatiu.
Aviam.
Una plantació d'arbres.
Del dia de l'arbre, a la zona de boscos, oi?
No.
No?
No, no, a la zona del Nàstic.
A la zona del Nàstic.
Exactament, al camp del gimnàstic.
I quants arbres heu plantat, aproximadament?
Doncs eren uns 200.
No està gens malament, eh?
Molt bé.
El dia de l'arbre, que ha passat una mica desapercebut.
I mira que hi ha molts llocs, s'han fet molts actes d'aquests, eh?
Sí, sí.
Però n'altres era una reivindicació en contra del projecte del segon cinturó de la Nacional 340
que volen fer aquí a Tarragona.
Justament era aquesta plantada d'arbres a la que ens referíem.
Que van tindre un dia molt maco.
I, a més a més, van fer una llonganissada, i per torrar, cambinatxo, i mira, molt bé.
I de participació, què tal?
Molt bé.
A part de vindre polítics, va vindre molta gent.
Ai, és la cosa que té.
I també van menjar?
Sí, i tant, i tant, i tant.
Però bé dient aigua, eh?
Jo crec que haguéssim vingut igual, encara que no hi hagués hagut campanya, no?
Exacte, no?
Sí, sí.
Ai, ai.
Això per descomptat.
Escolta, Marc, jo no et puc deixar triar.
Ens queden les entrades de la Berta.
Què les vols?
Doncs, vale.
És que les altres ja les hem regalat.
Ens queden les de la Berta, que és l'actuació de la gira acústica 2004, el dijous, al teatre, al magatzem de la cooperativa, amb la copa inclosa, eh?
Molt bé, molt bé.
Doncs les pots passar a recollir aquí a la ràdio.
D'acord, Iolanda.
Gràcies per trucar-nos, Marc, bon dia.
I ens ho explicaràs.
Sí, sí, i tant que sí.
I si planten més arbres, també.
Això també.
Adéu, Marc, bon dia.
Adéu, guapa.
Gràcies per participar.
Nosaltres hi hem de posar al punt i final una miqueta de música, que soni per acomiadar com es mereixen el Marcel i la Sílvia.
Us espero el proper dilluns.
Encantat.
I tant, i amb aquesta audiència...
Si posem musiqueta maca, com us mereixeu.
Clar que sí.
Escolt-ho.
Vinga.
Val.
Vinga.
Vinga.