Fins demà!
Aquest cap de setmana se celebren els actes de proclamació d'una nova ciutat pubilla de la Sardana, Palamós.
Des que l'any 1960 ho va ser Girona, només en una ocasió no s'ha anomenat, celebrat, una ciutat pubilla.
I encara va ser el 1979 per fer el que es va anomenar homenatge de Catalunya a la Sardana, a Barcelona.
A banda d'això, la festa ha voltat per gairebé tota Catalunya, Andorra i la Catalunya Nord.
A les comarques meridionals han estat Ciutat Pubilla Reus el 1964, l'Espluga Francolí el 69, Tarragona el 1973, Flix el 1989, Salou el 1990 i el Vendrell el 2002.
Una continuïtat, doncs, envejable, encara que molts potser enyorin alguns aspectes que havien caracteritzat la Ciutat Pubilla,
com les caravanes que durant uns dies unien la població que deixava de ser-ho amb la que estava a punt de ser proclamada.
Els temps canvien i cal adaptar-s'hi, cosa que sembla que s'ha aconseguit.
Segueixen celebrant-se elements essencials, com el missatge al món sardanista, per exemple,
encara que cada ciutat adapta el programa general a la seva manera.
En aquests anys també ha calgut patir per l'amenaça de desaparició de l'entitat convocant, l'obra del Ballet Popular,
cosa que surtoosament no ha succeït, encara que ha hagut de renunciar a la seva vocació de ser un autèntic ens aglutinador d'entitats de cultura popular.
De moment, felicitem-nos perquè sembla garantida la continuïtat de la Ciutat Pubilla
pels premis del Dia de la Cerdana, que aquest cap de setmana s'anunciaran,
i per una altra iniciativa molt més recent i molt positiva, la publicació de la revista L'Obra, ben feta, amb ambició i professionalitat.
Bon dia, aquí a Tarragona Ràdio, com cada dissabte, opinem i parlem sobre el món de la Cerdana.
Ja ho sabeu, cada setmana al punt del migdia teniu una cita radiofònica amb aquest un dosi seguit que fem en directe per tots vosaltres.
I avui, en l'edició número 411, us parlem la Maria Rosa, l'Àngel i la Tessa, el control tècnic i tenim a la Sílvia.
I com és habitual, ara us oferirem el sumari, un espai amb el que us donem quatre punts dels temes que tractarem al llarg d'aquesta propera hora.
Lògicament, un dels temes que tractarem en el programa d'avui serà aquesta proclamació de la ciutat Pobilla de la Cerdana,
però n'hi haurà d'altres i alguns també prou importants que ens toquen de més a prop.
Tenint en compte que dissabte vinent és festiu, no hi haurà programa, com és habitual en aquesta casa,
doncs haurem d'avançar algunes qüestions a aquest programa d'avui.
I entre totes aquestes qüestions, la més important, l'Aplec de la Cerdana, ciutat de Tarragona.
Avui ens acompanyarà als estudis de Tarragona Ràdio, president del Casal Tarragoni,
l'entitat convocant organitzadora d'aquesta festa sardanista aquí a la nostra ciutat.
I encara més aviat, avui mateix, festa de cloenda dels corsets de sardanes a les escoles aquí a Tarragona,
una festa que començarà a les 5 de la tarda i que també us comentarem més endavant el programa d'avui.
On, a nivell més general, parlarem de més novetats discogràfiques, estrenarem dos discos,
un d'ells un àlbum doble i us n'anunciarem algun altre de ben curiós i interessant també.
Parlarem breument d'algunes novetats, sobretot perquè ja s'han fixat les dates de les activitats
que interessen més, el tema que ens ocupa el nostre programa, pel que fa al Fòrum de les Cultures,
d'una fira de música al carrer ja a prou arrelada a Vilaseca,
on també hi haurà, encara que sigui molt de refiló, la presència de la música paracobla.
Tot això amb l'agenda, evidentment, cada vegada més important, l'agenda d'activitats sardanistes,
la música en aquest programa, que comença ara i que arribarà fins a la una de la tarda.
I comencem com sempre amb música.
Aquest cap de setmana és el de la proclamació d'una nova ciutat pubilla de la Sardana, Palomós.
La setmana passada ja vam avançar el programa d'actes i després, a l'apartat de les notícies,
tornarem a anunciar-los, però ara ens entrevindrem en la música d'aquest pubillatge.
Ja vam dir que un dels primers actes va ser la presentació d'un disc amb la sardana de la ciutat pubilla
i moltes altres composicions dedicades a Palomós,
en una iniciativa que ja sembla que ha esdevingut tradicional en aquesta festa.
El disc ha anat a càrrec de la Cobla Montgrins i, en realitat, és un àlbum doble,
amb un volum format per composicions noves
i un altre amb una selecció de sardanes de diferents èpoques i autors.
Comencem el programa escoltant la sardana emblemàtica del pubillatge de Palomós,
que acompanya tots els actes que s'estan portant a terme i que segurament es ballarà força a partir d'ara.
És Palomós, ciutat pubilla, de Ricard Viladasau.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I sí!
Com dèiem dissabte vinent
farem un pont d'aquells que fem de tant en tant el programa
una festa
dia festiu
per tant no hi haurà l'un, dos i seguit
i és obligat, serà obligat parlar
de la pleg ciutat de Tarragona
que és precisament l'endemà
el dia 2 de maig
i per això avui volem dedicar el tema principal del programa
a avançar coses sobre aquesta pleg
segurament rebreu informació per diaris
i per les mateixes emisores de ràdio
però lògicament el programa Sardanes de Tarragona Ràdio
se n'ha de fer ressò
i hem volgut convidar per això
el president del casal tarragoní
que és l'entitat que organitza la pleg ciutat de Tarragona
el Jordi Grau
Bon dia!
Bon dia!
Benvingut!
i bé, parlem en principi
sempre acostumem a dir el mateix
una plec és un munt de sardanes
que interpreten diverses cobles
però suposo que es pot definir d'una altra manera
també
com us planteja a vosaltres la plec?
mira, la plec
nosaltres el que ens plantegem principalment
és que sigui una diada sardanista
una diada on se puguin trobar doncs la gent
on puguin passar doncs tot un dia ballant sardanes
considero que no és la ballada a la plaça
la ballada que es fa doncs el dia de la festa major
o una ballada que es fa al mig de la Rambla
és un dia doncs per anar a ballar sardanes
per passar-lo
antigament
bueno, antigament i en molts postos
es fa doncs amb una ermita
es fa al camp
la gent doncs prenia
i pren encara algun doncs el dinar
és que hi ha dinar allí
i era un dia de germanor
això a Tarragona
pràcticament doncs és molt difícil de fer
no tenim un posto a prop de la ciutat
ni tenim aquesta cosa doncs
que tenen amb altres pobles
que hi ha aquell dia doncs
que se'n van tots a l'ermita
del sant del poble
a passar el dia no?
i aquell dia aprofiten per fer la pleca
o per fer altres coses
nosaltres aquí a Tarragona
no tindrem això
el que esperem fer doncs
és que dintre de la ciutat
en un parc com és el parc de Saavedra
puguem tindre doncs aquesta terra
aquesta olor encara doncs de camp
encara que no sigui així
que estiguem envoltats de cotxes
però entre muralles davant
camp de mar i Saavedra
mirem d'aconseguir-ho
i la cita com dèiem
és el diumenge 2 de maig
a sessions de mati i tarda
i amb tres cobles
sí, quan tenim les tres cobles
dos ja les coneixem
perquè doncs són de les nostres comarques
com són doncs
doncs Reus Jove
que aquests dies doncs
toca bastant a Tarragona
doncs tenim la principal de Tarragona
i una cobla
que fa bastant de temps
que doncs per Tarragona
no ha tocat
no és que sigui nova a Tarragona
i havia vingut altres vegades
però és la cobla contemporània
que crec que és una de les cobles
que pot
que ho fa bastant bé
i dintre la plec
a més a més de les sedanes
que aniran interpretant les cobles
hi haurà algun element distintiu
habitualment hi ha un homenatge
sí
dintre de la plec
enguany
tenim dues coses
que crec que es poden ressaltar
una d'elles
és l'homenatge
o
diem-li
reconeixement a la fenya
que fa
que han fet unes persones
amb la revista Som
aquesta revista
fa 25 anys que es publica
no ho confonguem
amb els 25 anys de publicació
amb els 25 anys de la revista
entraríem en allò
que el primer any
que és el 0
és l'1
llavors
aquí doncs
hem tingut doncs una mica
de cosa a veure com ho diem
però doncs
ens ho van dir molt bé
és el 25 anys
o sigui la revista ho veiem molt bé
que és el 25 anys de publicació
per això
nosaltres
els podem fer aquest reconeixement
el que és la revista
nosaltres
hem dit doncs
que estarà
el director
que és l'Antoni Enguela
i els redactors
el Jordi Porto
i el Llobet
hem dit
que possiblement
doncs estarà ells amb nosaltres
aquest reconeixement
el s'hi farem a la tarda
i seguidament
tenim
crec que
això ens podem alegrar molt
al sardinista de Tarragona
perquè a Tarragona
ja tenim un compositor
en Rafael Guinovar
és el tenore
de la covològora principal de Tarragona
ja és la segona sardana que escriu
però diumenge
estarem una sardana
ja
una altra vegada
d'un autor tarragoní
d'en Rafael Guinovar
la sardana
es titularà
Som
per cert que
es pot lligar molt bé
amb un compositor
que ens va deixar
no fa pas massa
això en Juncar
hi havia molt bona relació
entre aquest compositor jove
i aquesta altra música
que ens ha deixat
ells han fet aquesta continuïtat
però em sembla que
el casal
té alguna cosa en projecte
en aquest sentit
en aquest sentit
juntament amb la
cobla
la principal de Tarragona
perquè doncs en Rafael Guinovar
que ara és el representant
també de la cobla
tenia molta relació
amb Joan Juncar
Joan Juncar ens va deixar
l'octubre passat
i ell doncs
ens va vindre a veure un dia
i ens va dir
que hem de fer
alguna cosa
amb honor
amb el Joan Juncar
vam dir que per part del casal
al contrari
que sentaven alguna cosa
que nosaltres estàvem a la seva disposició
i així doncs la cosa
vam dir
que prepararíem
aquest petit homenatge
estem intentant buscar
doncs
dates
estem intentant buscar
si algú més s'hi vol enderir
i això doncs
possiblement
dintre d'un cert temps
poder passar l'estiu
faríem aquest homenatge
amb el compositor Joan Juncar
a jugar
Tornem a la plec
que de moment és el que
que ens interessa
en dues sessions
com deia
suposo que
a dos quarts onze del matí
a la part de Saavedra
i a la tarda dos quarts de cinc
amb les cobles
com deies
principal de Tarraona
arreu jove contemporània
tres cobles
deus representar un esforç important
pel casal Tarraoní
mire
realment
enguany
és un esforç
molt important
perquè doncs
amb les cobles
tenim
i ja tenim un problema
n'hi ha que ho han fet
n'hi ha que no
que és la
de donar-se d'alta
com a
entitats
llavors
aquestes cobles
les tenen que
cobrar
uns impostos
tenen que cobrar
un IVA
tenen que cobrar
una seguretat social
i això ens encareix molt
el preu d'elles
no?
Tenim que pensar
que el casal
en aquests moments
som uns 120 socis
120 socis
que paguem una quota
a l'any
que pràcticament
és simbòlica
n'hi ha que diuen
aquesta quota
que n'hi haurien
uns que ens podrien
donar de baixa
els altres diuen
que no
que haurien de ser més alta
i estem dintre de la Junta
que doncs moltes vegades
no sabem a què fer
i llavors
clar
tenim que anar molt a parar
a el que són
les subvencions
dels organismes principalment
doncs ajuntaments
diputacions
inclús la Generalitat de Catalunya
i això doncs
ens arriba
l'Ajuntament
gràcies a Déu
doncs ens ha augmentat
aquests anys
els últims anys
ha augmentat molt
la nostra
la seva col·laboració
diguéssim
però tot i amb això
doncs no
no arriba
o arriba justet
per fer les coses
que nosaltres voldríem
el que
em fa por
l'Ajuntament
és que
poder
estirant nosaltres
per un cantó
que alguna altra entitat
sardanista de Tarragona
no els retallin
a ells
per donar-se a nosaltres
i això doncs
crec que és una cosa
que hauríem de mirar
entre les dos o tres entitats
que estem a Tarragona
organitzant actes sardanistes
que veure doncs
que no ens puguem trobar
amb aquesta situació
no crec que es doni
però
podria ser que l'Ajuntament
per algun cantó
vulgui retallar alguna cosa
i llavors sí que
hem de penjar tots
de totes maneres
malgrat tot
el casal realitza
unes activitats
al llarg de l'any
aconsegueix portar-les a d'armar
fem cinc cèntims
de què és el més important
que es realitza actualment
a part de la plec
mira
en aquest moment
el casal de Tarragona
té dues seccions
que són les que treballen més
diguéssim
que és la vessant sardanista
i la vessant
doncs de fotografia
en fotografia
tenim dos concursos
a l'any
un que el fem
per la setmana romana
i l'altre
que és per Santa Tegla
per les festes
en guany
el de les festes
el farem monogràfic
dedicat a la rambla de Tarragona
amb el 150 aniversari
aquests dos concursos
que portem
doncs des de l'any
posem 57
inclús abans
que s'han anat convocant
no precisament de la setmana romana
perquè s'ha fet ara
però en seguim
setmana santa
i amb altres actes
i després de les festes
això ha portat
que el casal tarragoní
té un fons fotogràfic
molt important
de la història
de la ciutat de Tarragona
una
aquestes fotografies
ara doncs
s'han donat
s'han donat
s'han cedit
al museu d'història
el museu d'història
les classificarà
el museu d'història
doncs les posarà
a l'abast de tothom
que vol
pugui
o vulgui gaudir
d'elles
quant a
sardanes
també tenim doncs
el concurs de
Santa Tegla
que és un dels concursos
que les colles
esperen any
darrer any
encara que ara doncs
hagi baixat molt la participació
de colles
però encara és un dels concursos
doncs que podem gaudir
d'unes quantes colles
de sardanes
és un dels concursos
que les colles
esperen amb més ganes
de poder anar
durant l'any
i crec que doncs
que podem seguir
amb la mateixa línia
també estem
una altra vegada
tenint sardanes
per Sant Jordi
que fa molts anys
que no havíem tingut
intentarem també doncs
que per l'11 de setembre
tornem a tindre sardanes
que fa molts anys
que no n'hem tingut
el mateix dia 11 de setembre
cuidado
l'11 de setembre
Tarragona s'ha celebrat
sardanes
que han sigut
el cicle d'estiu
que organitza
la coordinadora
o ara
la colla Tarragona
dansa
però com a 11 de setembre
enguany el casal
tarragoní
està mirant doncs
que aquest dia
tinguem doncs
les sardanes
per la Diada Nacional
i després esperem
que pugui celebrar
aquest homenatge
al Joan Juncà
i llavors
que això
segurament
per després de l'estiu
mes d'octubre
noventre
estem mirant
que a tots
ens pugui vindre
de l'estiu
de l'estiu
del casal
de traslladar
el monument a la sardana
de la sardana
com està la cosa
mira
mira
Àngel
això del monument
de la sardana
fa dos anys i mig
que ho estem parlant
amb junta
ha sortit a les assemblees
i això
s'està fent
però
com es diu
vulgarment
i en castellà
les costes de palacio
van despacio
a veure
vam parlar
amb el
conseller
de cultura
Albert Ballver
el Albert Ballver
ens va dir que sí
que sí
però segueix sent el sí
després
vam parlar
amb altres consellers
tots ens han dit
que sí
que sí
però segueix
amb el sí
i res més
ara
hem parlat
amb un tercer conseller
que és la
Maria Marcela Martorell
que és la de patrimoni
i ella
ens ha ajudat molt
en aquest aspecte
ens ha dit que sí
que ho farem
que ella
té d'aconseguir
que el monument
s'acanvi de lloc
però
aquí hi ha un problema
el problema
és de
senzillament
com passa a tot l'Ajuntament
un pressupost
per agafar una gruba
anar al camp de mar
agafar el monument d'allí
i portar-lo
a un altre puesto
llavors
fer aquest pressupost
qui es tira diners
d'un cantó a l'altre
per això
aquí
és el problema
llavors ell ens va dir
que podríem mirar de feu
el dia
que es treguin
el famós monument
que hi ha a la porta
de les muralles
allà dalt
al final del passeig
la polèmica també
exacte
aquell dia
llavors
que aquell dia
ho farem tot
la Maria Mercè
fins avui
el que ens ha dit
el que han parlat
el que han volgut fer
ella
fins avui
ha complert
és dels poques persones
dintre de l'Ajuntament
dels pocs consellers
que realment
nosaltres hi podem confiar
en ells
n'hi ha en altres també
cuidado no
que ningú s'ho prengui malament
però
fins avui
la Maria Mercè
ella ens va dir
que faria això
l'altre dia
fa uns dies
va veure una notícia
dient que s'estava preparant
el canvi d'aquest monument
espero
que el dia
que fem el canvi
del monument
tan polèmic
també puguem fer
el canvi del monument
de la Sardana
estarem pendents
de les notícies
recordem potser
pel que fa a la plec
ciutat de Tarragona
les dades
concretes
hora
lloc
cobles
següent any
ja arribem a la 32è edició
crec que ja en són uns quants
el lloc
torna a ser
el parc de Saavedra
que puguem tindre
les espardenyes
o les sabates brutes
de terra una altra vegada
que no sigui l'esfalda
o les rajoles
de la Rambla
i les cobles
en seran tres
la principal de Tarragona
la Reus Jove
i la contemporània
al dematí
comencem a les 10
a la tarda
a les 2.45
a les 4.30
farem
a la tarda
l'homenatge
a la revista Som
i estrenarem
com hem dit
la sardana
que també es titularà
Som
i esperem
que vingueu
a ballar
i a gaudir un dia de sardanes
moltes gràcies
Jordi Grau
president del Casal
gràcies
gràcies a vosaltres
per l'atenció
que heu tingut
i anem ara a escoltar una altra sardana
del disc del pobillatge de Palamós
és una composició de Marcel Artiaga
primer tible de la cobla als Montgrins
i un dels joves valors de la composició per a cobla
amb una obra més interessant
escrit expressament per a aquesta proclamació
Artiaga els ha dedicat aquesta magnífica sardana
que s'interpreta amb els seus companys dels Montgrins
es titula Abril a Palamós
el principi de segostrattar
o comis
més
de
longest
és
els
sol
del
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
no!
Fins demà!
avui!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
de moltes maneres cada any és una festa força maca!
Sí!
Sí!
I esperem que en guany!
Igual!
I les repetim!
I encara que hi hagi aquests nois que han participat als cursers és obert a tothom!
Exacte!
Qui vulgui assistir!
Exacte!
Doncs gràcies David!
Molt bé!
A vosaltres!
comencem!
Així!
En plan repàs!
Hora!
I dades concretes!
Avui!
A les 5 de la tarda!
A la plaça de la Font!
I!
Doncs això!
Que estan tothom convidats!
A venir!
I!
Bueno!
Recordem-ho també!
Potser que hi haurà la cobla reu jove!
Exacte!
I que hi haurà aquesta festa!
Amb l'Struc!
L'Struc!
Ah!
Exacte!
Doncs ja ho sabeu!
Avui!
Màgia i sardanes!
Mira!
Dissabte passat es va presentar a Sabadell un nou enregistrament de la cobla jovenívola de Sabadell.
Es tracta d'un recull de 12 sardanes d'un dels autors més populars de la història de la sardana, Josep Saderra.
Malgrat que aviat farà 35 anys de la seva mort, les seves sardanes continuen presents en molts ballades i va plecs.
La popularitat de Saderra i les seves sardanes fou assumida per la jovenívola des d'un bon començament, incorporant els títols més coneguts del mestre al seu repertori en les actuacions en aplecs i ballades.
Encara ara, les sardanes de Josep Saderra tenen una presència sovintejada en les actuacions de la cobla sempre que es depengui d'aquesta formació la confecció del programa a interpretar.
El dir Josep Saderra i la jovenívola de Sabadell és, doncs, una conseqüència lògica d'aquesta relació Saderra-jovenívola.
Són sardanes sobretot per avallar i ara també per escoltar.
Es tracta de Cap de Núvol, que és una obligada de tenora, dos germans, una obligada de dos tibles, Mariona, Racauba, Rosa Vella, Maria Rosa, la Font del Vilar, Poncellina, Maria Aurora, Floretes del Llac, Renouera i Vella Pilar.
Escoltem una d'aquestes sardanes, la Font del Vilar, que no és de les més conegudes d'en Josep Saderra però sí que completament representativa del seu estil més genuí.
És la cobla jovenívola de Sabadell.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Diumenge, a dos quarts de sis de la tarda, a Navàs, a la plaça de l'Ajuntament,
per a Colles Lliures, amb la Cobla Reu Jove.
I a les sis de la tarda, Palamós, Esplenada del Moll, sisè concurs de Ciutat Pobilla,
vàlid per al bàsic d'honorar, territorial, comarques gironines i Colles Lliures,
amb la Cobla Baix Empordà.
Pel dissabte 1 de maig, a les 12 del migdia, un concurs a Martorell.
És el 19 concurs individual de Sardana Reveses a El Progrés,
puntuable per als campionats comarcals de Ponent, zona 2,
Metropolità, zona 3 i Sud, zona 5, amb la Cobla, Ciutat de Cornellà.
També concurs al migdia a Odena, al Col·legi Castell d'Odena,
concurs vàlid per al bàsic d'honor A i per a Colles Lliures, amb la Cobla Salvatana.
I a la tarda, a les 6, a Martorell, a la plaça de la Vila,
vàlid per al bàsic d'honor B i Colles Lliures, amb la Cobla, Ciutat de Cornellà.
I finalment, pel diumenge, dia 2, a les 11 del matí, a Ripoll, al passeig de Sant Joan,
un concurs dintre del territorial comarques gironines i Colles Lliures,
amb la Cobla, Ciutat de Cornellà.
Anunciem ara un concert.
Serà per al dissabte dia 8 de maig, a les 6 de la tarda,
a Torroja del Priorat, concert de sardanes amb la Cobla,
la principal de Tarragona, dins l'acte de lliurament dels Premis dels Jocs Florals.
I pel que fa a esbàs, avui dissabte, a les 7, aquí a Tarragona,
a la plaça de la Font, s'etxe, Festival de Primavera de les Bards d'Anseira de Tarragona.
Aquest matí s'han rebut els grups convidats de Corunya i Montsó
i se'ls ofereix una visita guiada per la Tarragona romana.
Aquesta tarda, a partir de les 6, i una malcosa dansa de les Bards d'Anseira de Tarragona
es concentraran al passeig de les Palmeres
per tal d'interpretar una dansa a cada grup a la fida d'entitats
que després, per després, desfilar per la Rambla Nova.
A les 7 del vespre, davant del monument de Roger de Llúria,
començarà el Festival de Primavera
amb l'actuació de grups de l'Associació Cultural Airinyos de Torre de Corunya,
el Grupo Folklòrico Nuestra Senyora de l'Alegria de Monzón
i les Bards d'Anseira de Tarragona.
La festa la clauran a les 10 de la nit amb un sopar de germanor.
I també avui s'anuncia a les 7 de la tarda amb els Pujols,
a la Sala del Casal, una actuació de les Bards Vallets de Catalunya.
Aquesta era l'agenda, però passem ràpidament
a l'altra secció del programa informativa, les notícies.
Aquest cap de setmana té lloc una de les cites més importants del calendari sardanista,
la proclamació de la ciutat pubilla de la Sardana.
Ja hem comentat moltes vegades que en guany la població
designada per l'obra del Ballet Popular és Palamós, en plena Costa Brava,
i la setmana passada vam fer un acurat repàs al programa d'actes.
Anem ara a recordar els que resten per celebrar
que de fet són els més importants, ja que fins ara es tractava d'actes previs.
A les 4 de la tarda d'avui, al poblat ibèric de Castell,
es rebrà la flama de la Sardana que arribarà des de Ripoll,
la qual se direixi al seu pubillatge a Palamós.
La comitiva serà rebuda pels sardanistes d'honor de Palamós
i saludada pel president de l'obra del Ballet Popular
i també hi haurà una actuació de la cobla als mongrins.
A les 5 de la tarda, la flama de la Sardana
salparà de la platja de Castell cap al moll vell del port de Palamós
amb un vaixell de vella llatina.
La flama arribarà a les 6 de la tarda al port de Palamós
amb ambientació musical a càrrec dels grups mitjanota
i els grellers de Palamós.
Com a salutació sardanista hi actuarà en les colles del pubillatge,
creades expressament per l'ocasió,
i els geganters palamosins estrenaran el ball de gegants del pubillatge.
Des del moll vell s'iniciarà un recorregut per un itinerari urbà
on una cadena humana traslladarà la torxa de la flama de la Sardana
fins a arribar novament a l'esplanada del moll,
als vols de dos quarts de vuit del vespre,
on tindrà lloc l'acte oficial de la proclamació de Palamós
com a ciutat pubilla de la Sardana 2004.
Des de les hores i al llarg de tot l'any,
la flama de la Sardana es mantindrà encesa en el pavater del pubillatge.
Altres moments culminants seran la lectura de la lliçó magistral
a càrrec de Gerard Proías,
i la interpretació de la Sardana
Palamós ciutat pubilla d'en Ricard Viladasau
ballada per les colles del pubillatge.
A la nit, la jornada acabarà amb un ball.
Demà diumenge, la festa començarà al matí
amb una celebració religiosa a la parroquia de Santa Maria,
amb una missa, i al migdia, el moll vell,
s'inaugurarà el monument del pubillatge.
Tot seguit es donarà a conèixer el missatge al món sartanista,
així com el nom de la població designada per l'obra del Ballet Popular
per rellevar Palamós l'any 2005, d'aquí a un any justament.
Finalment, hi haurà ballada sardanes a càrrec de la Cobla Baix Empordà.
Al migdia no faltarà el dinar del pubillatge
al pavelló municipal d'esports,
amb assistència de les autoritats i representants
de comissions, institucions,
i de tots els sardanistes que hi vulguin participar.
La festa del pubillatge es clourà a partir de les 6 de la tarda
amb la celebració de la seixantena edició
del concurs de colles sardanistes,
puntuable per a colles del Bàsic d'Honor del Campionat de Catalunya
amb la col·laboració musical de la Cobla Baix Empordà.
I encara que molt a poc a poc es van sabent més coses
de la presència de la sardana i els esbars
en el Fòrum Barcelona 2004,
allò que ja és segur és que el programa oficial d'espectacles
preveu diverses dates en aquest sentit.
El dia 8 de maig, dins la cerimònia inaugural,
actuació de corals.
El dia 27 de juny s'ha reservat per a la Coordinadora
de Valls de Bastons i per al Ball de Bot de Catalunya
i les Balears.
I el 4 de juliol anirà a càrrec de l'agrupació
dels bars d'en Saires.
El dia 16 de juliol serà el dia del bestiari,
els gegants, els diables i els trabocaires.
El dia 1 d'agost, el de les colles de Falcons.
L'11 de setembre, la festa de la sardana.
I el 26 de setembre, dins la cerimònia de clausura
del fòrum, participació de les colles castelleres.
I anem recte final del programa.
No tenim... és igual, no posem la sintonia
allà d'aquesta secció.
Anem directament cap a les cefarderies.
I...
Mira, la Sílvia,
sí que està sempre a punt ella per a tot.
Escolta, ja no volia complicar-la la vida,
però ella ens ho tenia a punt preparadet.
Moltes gràcies.
Aprofitem, aprofitem aquests últims minuts
perquè hi havia algunes coses
que no volíem deixar passar el programa
sense dir-les.
Comencem per parlar del certamen,
la sardana de l'any.
Els sardalistes més joves
ja no sabran de què els parlem.
Però va ser un certamen
que amb molt d'èxit,
amb molt autènticament èxit,
triava cada any, això,
la sardana de l'any,
entre totes les que s'havien estrenat
la temporada anterior.
Tota una sèrie d'eliminatòries
que es feien amb uns petits programes
que es anaven emetent
en diferents emissores
de diferents cadenes
arreu de Catalunya.
Acabàvem una festa final,
la que s'anomenava
nit de la sardana,
amb concert en dues cobles,
retrasmès per diferents emissores
d'arreu del país,
fins i tot de Canàries,
per al cercle català
d'aquella població,
d'aquella regió,
i amb uns aires semblants,
amb unes votacions semblants
a tot allò d'Eurovisió.
Amb una mica de xou,
però en definitiu
una festa realment molt popular.
Doncs bé,
ara estan a punt de reeditar-se
els discos
que es anaven publicant
a mesura que es anaven fent
aquelles festes
de la sardana de l'any,
en registraments en directe.
La Casa Picap
reeditarà ara
en compact disc,
de moment,
els dos darrers,
les dues darreres festes
de les nits de la sardana
que corresponien a Sant Sedona
i de Noia
i Santa Perpètua
de la Moguda.
Una notícia menys agradable
i és que definitivament
la coordinadora sardana
de Tarragona
ha deixat d'existir,
havia deixat de tenir sentit
tenint en compte
que no hi ha
la diversitat d'entitats,
encara que eren microentitats,
que treballaven
en l'àmbit de la sardana
a la ciutat de Tarragona.
I les activitats
que portava a terme
les ha assumit,
almenys en bona part d'elles,
l'agrupació seranista
Tarragona d'Anse.
Segueixen havent
dues entitats seranistes
que s'ha de reunir
l'agrupació,
però, òbviament,
aquella coordinadora
es referia només
a colles de competició.
I sobre aquesta qüestió,
doncs,
dades curioses,
allò que ens deia abans
un dels convidats
que les coses de Palacio
van d'Espacio
i és que els costa,
a vegades,
assumir l'evolució
de les coses
i ens comentaven
de l'agrupació seranista
de Tarragona d'Anse
que hi ha un conveni
signat amb l'Ajuntament
per realitzar les activitats,
per rebre les subvencions
i que,
malgrat que ja s'havia comentat,
s'havia dit
mil i una vegades,
doncs,
els va arribar
la notícia
que s'havia revisat
el conveni
per la coordinadora seranista
de Tarragona.
És a dir,
suposo que ha calgut fer
novament papers
altra vegada.
No havia acabat
de quedar clar
això,
que no existia
aquesta coordinadora.
Per això,
després,
s'entenen
que passi
com aquell guia
de la ciutat
que es publica
cada any
encara que no apareixen
entitats
que ja fa molts anys
que no existeixen
a la ciutat
o, en tot cas,
que hi ha els responsables
que ja fa temps
que no hi tenen
aquesta responsabilitat
ni tampoc
o en alguns casos
ni tan sols
tenen relació
amb aquelles entitats.
I encara que ho volíem fer
no ho podem dir
totes les xafardies.
Preferim reservar en algunes
encara que siguin importants
per al proper programa.
D'aquí 15 dies,
recordem-ho,
que val la pena
comentar-les
en deteniment.
Algunes referents
a la reunió
que va tenir
fa pocs dies
a Barcelona
amb les colles sardanistes
per tal de portar
noves idees
dins l'àmbit
de les colles
de competició.
Parlaram d'això
de moltes més coses.
Serà,
insisteixo,
d'aquí 15 dies.
Que ho passeu molt bé.
de laS
de laS
de laS
Fins demà!