El tecno va sorgir del fred.
Sí, a països on el clima està d'acord amb l'afredor dels sintetitzadors.
Des del primer tecno-alemany fins al tecnopop britànic,
les propostes de sempre, o gairebé, ens han arribat del nord d'Europa.
Per sort, podem dir amb autoritat la paraula gairebé.
Doncs, des del sud d'Europa, a Itàlia més concretament, als 80,
ens va arribar d'allí la seva peculiar manera d'entendre el tecno,
l'anomenat espagueti tecno-dense.
I com nosaltres, els catalans, també som mediterranis,
ja ens agrada aquesta visió plena de llum i alegria.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Radioactivitat
Un programa de Tarragona Ràdio
dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Radioactivitat
Radioactivitat
Discovered by Madame Curie
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
1.764 dies que vam estrenar aquest segle XXI.
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat

Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
Radioactivitat
les pistes de vall als anys 80.
Hem començat, la primera que hem sentit avui,
al programa, després de la introducció de la Núria,
amb un senyor que es feia dir
l'Alan Barri, amb un tema
molt conegut aleshores, el common.
I ara, per introduir
el programa, per començar
a fer una mica de ritme,
perquè us comenceu a encomanar del mateix,
hem tingut el privilegi d'escoltar
el senyor Estilo,
així es feia dir aquest personatge,
amb un tema també on ple pistes, el pretty face.
I, per no ser menys, tot seguit
un altre d'aquells temes que van sonar
i sonar i sonar i sonar a les discoteques
dels anys 80.
Tots els temes que escoltarem avui són d'aquella dècada perduda.
I, abans d'anar pel mateix,
dir-vos una petita declaració d'intencions,
que, possiblement,
jo hem dit altres vegades,
però no està de més recordar-ho,
possiblement el concepte de les paquetitans
sigui de música de molt baixa qualitat.
Possiblement hi hagi temes que sí que s'escriuen aquest concepte,
però n'hi ha d'altres que no estaven gens malament.
Possiblement la mala fama els precedeix,
però no és del tot en fundament.
La qüestió és que siguin de baixa qualitat o no.
Nosaltres hem volgut enfocar el programa d'avui,
dedicat a aquest estil de música,
que no deixa de ser tecno perquè van utilitzar instruments electrònics,
taclats a l'hora de fer la música,
doncs hem volgut utilitzar la vessant més nostàlgica.
Per la gent que ens escolti que aleshores era jove
i que anava a ballar,
que omplien les pistes amb aquest tipus de música,
doncs hi tindrà un record especial,
siguin o no siguin de qualitat.
La qüestió és que va haver un temps
en el qual aquest tipus de música sonava molt
i nosaltres volem ser testimonis d'una època
i no volem entrar en més qüestions
si es mereix o no es mereix la qualitat.
La qüestió és que aquesta era la nostra petita declaració d'intencions
i ara doncs tornem, tornem a la música
després d'haver deixat una mica clar les coses.
Tornem a la música amb un altre d'aquells èxits.
El senyor Brian Ice ens arribava a la meitat dels anys 80
amb un tema que, déu-n'hi-do,
el que va fer omplir pistes de ball.
Talking to the night.
Fins demà!
I don't see no way to leave
You can drive a face ahead
Forever just today
I don't feel no way to steal
But you're creeping in your mind
So hard it's just to find it
Talking to the night, talking to the night
Living in the shade of a lie
There's nothing I can do
There's nothing I can do
Nothing that I can't do
Talking to the night, talking to the night
I'm living in the shade of a lie
There's nothing I can do for you
Talking to the night, talking to the night
I'm living in the shade of a lie
There's nothing I can do for you
There's nothing I can do
There's nothing I can do for you
Talking to the night, talking to the night
Talking to the night, talking to the night
I'm living in the shade of a lie
There's nothing I can do for you
There's nothing I can do for you
I'm living in the shade of a lie
There's nothing I can do for you
I'm living in the shade of a lie
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta que tenim preparada ara, el nostre DJ en particular avui, fent les barreges, ens porta un tema que portava per títol How All Are You?
Qui no se'n recorda d'aquest tema del Micro Mission? Escoltem-lo!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
I, com us he dit abans, el nostre DJ en particular, Joni, ens fa les barreges de les cançons.
I ara, tot seguit, això, empalmarem dos temes d'aquestes que van sonar molt, moltíssim.
Bé, ens repetim, però és que la selecció que hem fet avui dia, avui, en el programa d'avui, és de temes que van omplir pistes.
Ja està, i segur que siguin quin sigui el tema us sonarà molt, o sigui que no insistirem més en la qüestió.
Tot seguit farem un mix, un mix amb la cançó Happy Station del grup italià Fan Fan i el tema hipnòtic tango de My Mind.
Esperem, esperem que us agradi aquesta petita sessió DJ que us tenim preparada tot seguit.
Per cert, aquest tema, que ja estem sentint de fons, del Happy Station de Fan Fan, se sortia una mica dels cànons establerts de la música espaguetidant.
Sí, perquè, si no ens ho diguessin, no havessin sospitat mai que fos música feta per italians, perquè realment sonava diferent.
Però bé, també tenia alguna cosa que la feia Mediterrània.
Sí, escoltem atentament i podem comprovar que, en el fons, el seu ritme és una mica llatí.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I need love del grup Capricorn!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, on taglimà!
Fins demà!
Fins demà!
i no s'espanteu pel començament,
perquè és un començament molt, però molt bolero.
Però bé, la resta de cançó encara deshi s'ha d'escoltar.
Anem a sentir aquesta mescla.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Qui no se'n recorda d'aquell tema!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Tampoc!
Tampoc,
t'hagin estat cançons de qualitat baixa!
Possibilitament no per escoltar sinó per altres coses!
No?
Doncs és el temps qui dona raó o no als temes!
I en aquest cas, em sembla que no tot era tan dolent com deien!
dolents, com deien, que hi havia coses
que han sabut
saber envellir
amb dignitat. I és el cas
del tema que acabarem la primera
part avui aquí
a Redactivitat. Un tema que
podríem anomenar com a
cirerete, sí, perquè és una
cançó que nosaltres
sempre hem intentat escoltar,
sigui o no sigui especial,
espaguetidans. És una cançó
que ens va arribar
molt al cor en el seu moment
i a hores d'ara, el que
deia, han passat els anys i sona
però que molt bé, és l'Around
My Dream del Silver Pozzoli
que...
per qui no se'n
recordi, sonava així.
que no se'n recordi.
que no se'n recordi.
que no se'n recordi.
que no se'n google
i deia.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs bé, no patiu, no patiu, perquè possiblement dins d'aquesta mateixa temporada,
la vuitena de reactivitat, tornarem a sentir algun d'aquests temes més endavant.
Bé, la qüestió és que ho deixem estar perquè, de moment,
perquè ens està demanant pas la nostra habitual secció d'aquelles petites grans notícies
anomenada Miss Online.
Bé, la qüestió d'aquests temes més endavant.
Petites notícies, curiositats, actualitat d'internet,
això i molt més a la miscel·lània de Radioactivitat.
Missi Online, en la teva línia.
Missi Online, en la teva línia.
tenim dues petites grans notícies.
Petites perquè són curtes de comentar, però grans pel que pot representar en el futur.
Són notícies tecnològiques que moltes d'elles veuen la llum ara mateix,
els enginys, els invents, els estis, el que sigui,
i que d'aquí a un temps pot ser que tinguin molt de ressò, molt d'èxit.
Bé, la qüestió és que són d'aquelles notícies que van apareixent als mitjans de comunicació
que nosaltres intentem recollir perquè vegeu com està la qüestió tecnològica,
en aquest cas electrònica de consum, que és la primera notícia que tenim preparada.
perquè acaba de sortir l'Hipod Photo.
La família Hipod, que és de la casa Apple, ja té un nou membre de què presumir.
Car, però molt interessant.
I us permet escoltar MP3 i veure fotos en pantalla a color.
Quan algú diu reproductor d'MP3, molts pensen immediatament en un Hipod,
aquest petit enginy que ja és tot un símbol en el camp de la música digital.
I si sou un dels que us agrada aquest tipus d'aparells,
us interessarà saber que a Apple ha llançat un nou model,
l'Hipod Photo, que com el seu nom indica, ara també us permetrà guardar imatges.
Hi ha dos models de l'Hipod Photo disponibles, un amb 40 gigas de capacitat i l'altre amb 60,
el preu de 529 i 639 euros respectivament.
No us negarem que és molt car, però ja se sap, el que és bo sempre costa més.
Penseu que, a més a més, de la seva gran capacitat,
incorpora una pantalla de LCD amb 65.000 colors i amb retroiluminació.
I també compta amb una sortida de vídeo per poder connectar l'aparell a una televisió o a un projector.
I si ja esteu pensant a carregar de música el vostre reproductor MP3,
independentment que sigui un Hipod,
que sapigueu que a la botiga i tants Music Store de l'estat espanyol ja és oberta.
Com ja deveu saber, es tracta del servei de descàrrega de música d'Aipol,
que fins ara no estava operatiu a l'estat espanyol.
Per 99 cèntims d'euro us podeu baixar en qualsevol cançó d'entre les menys 700.000 que hi ha per escollir.
Doncs ja sabeu, si voleu veure fotografies de qualitat,
la casa d'Aipol acaba de treure aquest Hipod Photo,
a més de l'Hipod tradicional que ja tenia en venda.
Que per cert, ha tret un Hipod d'MP3, edició exclusiva, U2.
Sí, és una mica més car del normal,
però té la característica que pel darrere està assignat pels quatre components dels U2
i conté ja amb el mateix reproductor una sèrie de cançons d'aquest grup irlandès.
A més, a més d'altres extras, és un Hipod especial, edició limitada, U2.
Doncs bé, és la notícia més aviat seriosa que teníem preparada.
La primera, perquè la segona és una mica més divertida,
que no vol dir que sigui gent seriosa,
perquè és cert el que passa que està plantejada d'una manera més desenfadada, més divertida.
I diu així, RoboSapiens,
si sempre heu volgut tenir el vostre robot personal,
ara teniu l'oportunitat de fer-ho amb un i dels bons.
La joguina ha rassat al Japó.
Fa un temps, un inventor amb el nom de Marc Tilden
va idear un robot que podria realitzar diverses funcions,
però el seu projecte inicial, que era rebre ajudes de la NASA,
per tirar-ho endavant, no va resultar.
Lluny de fer-se enrere,
en Marc va decidir adaptar el seu model de robot a la indústria de la joguina.
I aquí tenim la seva creació, el RoboSapiens.
El RoboSapiens és un petit robot que disposa de set petits motors
que li permeten imitar multitud de moviments humans,
com ara ballar o llançar objectes.
Gràcies a un sistema de radiocontrol,
el podem guiar allà on vulguem i donar-li totes les instruccions.
L'èxit d'aquest invent ha estat espectacular.
Només dient-vos que ja ha venut 600.000 unitats
i que ha rebut 20 premis,
us ho podeu fer a la idea, oi?
Però no només això,
sinó que també ha estat objecte de múltiples modificacions
per part d'usuaris que li han canviat el cap,
li han posat tot tipus d'artefactes als braços
o fins i tot hi ha un friquí que es va comprar 12 RoboSapiens
perquè saludessin la seva figura de Darth Vader.
Són interessant, oi?
Bé, podia ser un bon regal de reis.
Bé, això és la notícia dels RoboSapiens.
Us deia que era una mica més divertida,
però no per això havia de ser menys seriosa.
I és la segona proposta aquí a Emissió Online.
I tornem a repescar la notícia de l'Hipod.
Sí, perquè us dèiem que la casa Hippol
havia tret una edició limitada d'un Hippod U2,
un motiu de l'aparició de l'últim disc d'aquest quartet irlandès.
Doncs nosaltres acabem el programa
amb música d'aquest grup d'Irlanda.
I ho fem amb un tema que en el seu moment ens va agradar molt,
però l'escoltarem alterat.
Sí, perquè si al programa de la setmana anterior
vam sentir cançons alterades, remixes de Peix Mot,
ara escoltarem un mix d'un tema dels sudots
barrejat per ells mateixos.
Sí, és un mix que van barrejar ells mateixos,
un mix d'aquells autoeditats,
podríem dir-ho així d'aquesta manera,
de la cançó Nam,
una cançó que va sortir a finals dels 90,
però que el 2002 aquesta formació irlandesa U2
va decidir fer una nova remescla.
El Nam és un tema que ens va cridar l'atenció en el seu moment
perquè, a més a més de que sonava força bé,
tenia la peculiaritat que no estava cantada pel Bono,
cantant habitual de totes les cançons d'U2.
Si, en aquest cas, el protagonista és la veu d'Adam Clayton,
el baixista del grup,
amb la col·laboració a les veus,
si, en aquest cas, sí, del Bono
i del Larry Mulden,
que és l'encarregat de les bateries.
Doncs bé,
amb aquest tema,
al Nam,
posarem ja la part final del programa.
I, com és de bona educació,
no marxem sense abans dir qui ha fet possible el programa d'avui.
Avui hem tingut, com és habitual,
la introducció, la veu de la Núria Cartanyà,
que ens ha fet aquest petit pròleg interessantíssim,
com gairebé sempre,
per no dir sempre.
Els controls avui, ja ho he denomenat abans,
hem tingut el DJ Joni,
el Joan Maria Bertant,
que ens ha fet aquestes barreges de l'espagueti dance.
I res més,
salutacions cordials d'en Beta,
que ens emplaça d'aquí a 7 dies,
aquí a Tragona Ràdio.
Per cert,
que si us ha agradat molt aquest tipus de música,
sabeu que us podeu tornar a sentir un altre cop els diumenge.
Repetim aquest programa a partir dels 11 del vespre.
Aquesta és la nostra adreça electrònica,
beta75, arroba, tinet.org.
Radioactivitat,
un programa de Tarragona Ràdio
produït per Beta75.
Don't piss in the drain,
don't wake the world.
Don't fill in any form,
don't compensate,
don't call it alcohol,
don't come around late.
Don't hover at the gate.
Don't take it on board,
don't fall on your surges,
play another chord.
If you feel it getting bored.
I'll be in love.
Don't have a bad thing,
call it stuff like I was trying.
I'll be in love.
Don't smile,
too much is not enough.
Don't change your brain,
don't listen to the brain.
Don't give,
don't change your life.
Have another day.
I'll be in love.
Don't pulse more,
the peace of the way.
Don't influence more,
don't Freder Giglio's death.
The peace of the way.
No, no, no.
No, no, no.
No, no, no.
Don't suffer, don't lie, don't fantasize, don't rise, don't die.
Don't project, don't commit, protect, don't expect, suggest.
Don't project, don't commit, protect, don't expect, suggest.