Música
Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
bañándonos con su...
Diumenge 3 d'octubre de 2004
a Munch Compasos
de Mulatas la Cubanita
entrem al Espai
habaneras desde el balcón
Allá en la Habana
cierta mulata
de un hombre blanco se enamoró
Dígame usted lo que pasó
Que la negrita muy zalamera
a su bollo se lo llevó
Y cuando estaban entusiasmados
y se juraban eterno amor
Llegó el negrito de la mulata
Dígame usted lo que pasó
Que el mulato se quiso vengar
y un machete muy largo sacó
Pero al ir a tirarse a matar
Se paró
Los miró y se marchó
Allá en la Habana
Son muy duros de los besos
De las cubanas
Allá en la Habana
Pasan las mismas cosas
Mi dita mía
Que aquí en España
Pasan las mismas cosas
Mi dita mía
Que aquí en España
La mujercita que allá en la Habana
a su negrito le traicionó
Dígame usted lo que pasó
Que al poco tiempo
la mulatita de un marinero
se encaprichió
Como el negrito ya se escamaba
y en la bahía los esperó
Y cuando se iban a dar un beso
Dígame usted lo que pasó
Que la guita los iba a tirar
Cuando el hombre después se acordó
Que su negrito no sabe nada
Y dudó
Los miró y se marchó
Allá en la Habana
Allá en la Habana
Son muy duros de los besos
De las cubanas
Allá en la Habana
Allá en la Habana
Pasan las mismas cosas
Mi dita mía
Que aquí en España
Pasan las mismas cosas
Mi dita mía
Que aquí en España
El grup músico vocal
Guipuscoa
Del sain 60 y 70
Los 6
Ens cantaban
Allá en la Habana
Debajo del dolmen de Tella
El mar
En una caracola
Resuena
Son dos versos de la letra
Presteu atención
Porque es muy maca
Que la ronda de Voltaña
A la comarca del Sobrarbe
Aosca
Ens trasladan
Al Aragó
De Manuel Domínguez
Y Miguel Sorribes
La caracola
En una caja
Olvidada en la falsa
He oído esta noche
Rugir el mar
Lejanos soles
Olear de recuerdos
La marea del tiempo
Los lleva, los trae
Y los vuelve a llevar
Eras tu caracola
Obsesión de mi abuelo
Navegante de sueños
Que no vio el mar
Me juro que llevabas
El océano dentro
Cuántos silencios cuesta
Aprender a escuchar
Cómo no supe hacerlo
Ni entenderé tu misterio
Que a un pastor
Y su nieto
Nos guardabas el mar
Cómo no supe verlo
Ni creer al abuelo
Si también yo soy hijo
De un pueblo que cantaba
De una manera sin mar
Grite riendo
Si es un fósil abuelo
Caracol
Caracol que en milenios
No ha visto el mar
Se puso serio
Y después en silencio
Te metió en esa caja
Y así caracola
Te fuiste al desván
Nunca más quiso verte
Nunca más quiso verte
Tú sofró al olvido
Mi pedazo oído
Te oyó cantar
Cuando el barco naufraba
Cuando a pique va un sueño
Al timón el primero
Se hunde su capital
Tú le diste sirenas
Caballitos y estrellas
Yo un puñado de arena
Y no llame realidad
Hoy por fin
Qué vergüenza
También yo oigo sirenas
Ya está entiendo la letra
Vivir no nos basta
Queremos soñar
La madrugada
Ronda ya mi ventana
Mientras veo a mis hijos
Dormir en paz
Qué mar de sueños
Navegar y buen viento
Ola de tierra adentro
Canción del recuerdo
Habanera sin mar
Como a ti caracola
Nos canta por dentro
Un lejano mar
Escoltaremos la manera
Més coneguda a Cuba
Núria Roera al piano
Alba Foraster a la Veu
Y después
L'Orquestra de Cámara de Madrid
Dirigida pel cubá
Félix Guerrero
Ens interpreten
Eduardo Sánchez de Fuentes
Tú
En Cuba
Isla hermosa del ardiente sol
Bajo su cielo azul
Bajo su cielo azul
Adorable trigueña
De todas sus flores
La reina eres tú
La reina eres tú
Agrazo
Guarda tu corazón
Que el claro cielo
Su alegría me dio
Y en tus miradas
Ha confundido Dios
Ni tus ojos
La noche y la luz
Ni los rayos del sol
Dulce es la palabra
Pero más no es tu voz
Que el amargura
Que el amargura
Quita del corazón
Y al contemplarte
Sus verán
Me la luz
Me defiendo
De renuncia
Señor
Porque
Cuba
Eres tú
Que el amargura
Que el amargura
Que el amargura
Que el amargura
De renuncia
La noche y la luz
Toda el amargura
Que el amargura
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!







Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Si pogués enfilar-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres en el racó.
Escampant amb canyella totes les cales
i empatxines per-lis un braçol.
Els pells en parlen plens de tendresa
d'hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.
Els ulls inventa, el meu cor cercarà
noves històries, vaixells que tornen
d'un lloc de sol, tornen tonades enamorades,
dones i pàtria, veles i flors.
Si pogués fer-me escada i amagar-me a la plaça
per sentir sons i tardes del pesor.
d'aquell món d'enyorança, amor i calma,
perfumat de lluna, foc i ron.
i guarnir-me escada i guarnir-me a l'onada més alta
i guarnir de palmeres els racons.
Escampant amb canyella totes les cales
i empatxines, perlis un braçó.
i empatxines, perlis un braçó.
Morral ja ens parlarà, a l'Havanera,
de Joan Als i Casanovas,
d'això que es pot sentir
si alguna vegada ens trobem
malalts d'amor.
Si del mar tu fossis les onades,
jo em voldria ser el rocà
i esperar les teves abraçades
amb esquisos de salà.
I si fossis el mar blanc,
jo em voldria ser l'anà
que enal·lega el teu cos,
pam a pam, com una menja a dos,
perquè em ser malalt de molt.
Si tu no hi ets,
perquè lloro el teu besar.
Si tu te'n vas,
per això hi cal com més,
vull saber-te sempre al meu costat.
si del cel tu fossis les estrelles,
jo em voldria ser l'anà
i jo em voldria ser l'anà
i jo em voldria ser l'anà
per poder treguir-les molt més velles,
el teu core sector.
No!"
i fella jo em voldria ser malalts
a dos,
etc."
Quants buonesvorides
Si tu fossis valer, jo em faria mariner per tenir ben a prop el teu cor, com un piment de gros, perquè em sé malalt de molt si tu no hi ets, perquè lloro el teu pesat si tu te'n vas, per això hi cal cop més.
Vull saber-te sempre al teu costat, perquè em sé malalt de molt si tu no hi ets, perquè lloro el teu pesat si tu te'n vas, per això hi cal cop més.
Vull saber-te sempre al meu costat, per això hi cal cop més.
Vull saber-te, vull saber-te, vull saber-te al meu costat.
Ben fort del seu ceder Ben Fort a l'Havana, ens ofereixem d'Ortega Monasterio l'Havanera en castellà i basc, que es portarà a la vella ciutat de Donòstia, Bitxinxo.
El control Núria us ha parlat ja bé. Us esperem a Tarragona Ràdio al programa Havaneres, des del Balcó, el proper diumenge a dos quarts de deu del matí.
Gràcies.
Gràcies.


Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Ya no me verás, porque sin ti no sé vivir.
Mil veces perdido en las olas prefiero morir.
Entonces la bella maitena feliz contestó
No vayas, bichincho, amor mío, no te vayas, no.
Donostia, Donostia,
qué cosas tan maravillosas en San Sebastián.
Un día llegaron al puerto Motrico, Arranza, Leal,
Gentes del mar, de Euskal Herria.
Sus ojos brillaban felices, hablaban su lengua natal.
Y al ver a maitena, hicieron cantar.
Maitena es nauso, maiteta, mano haitxasona.
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música