logo

Arxiu/ARXIU 2004/PROGRAMES 2004/


Transcribed podcasts: 264
Time transcribed: 9d 1h 9m 16s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Donen i Nisi A.
Habaneras, desde el balcó.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Diumenge, 22 de novembre de 2006.
Diumenge, 21 de novembre de 2005.
Diumenge, 22 de novembre de可是ación.
Diumenge, 21 de novembre de 2004.
Antxe Goya, Narango, Iti, Llego, Plastan, Berri
Musica, Duzu, Danza, Canta, Maicatio
Lleguia, Banera, Tolguitxan, Biotes, Marbola, Illa
Ilumber, Ilumber, Ipolita
Ilumber, Ilumber, Ilumber, Ilsan, Magari, Barilla
Ilumber, Ilumber, Ilumber, Ipolita
I l'úmer i l'úmer,
s'ha mandat a mirar.
Era l'habanera cantada en euskera pel grup Gambara,
titulada Ilumberri Lumbier Habanera.
El cantautor vilanoví Pere Tapies ens canta de la seva creació
Habanera Casolana.
A Cuba va anar el meu pare amb un barco de segona mà,
les veles paper carretró,
sense tripulació,
només ell i el capità.
Ai, quan arribi a l'Havana,
es deia ell tot content,
buscaré una mulata,
buscaré una mulata,
i que feliços serem.
En Cuba las cubanitas bailan son y tanzón,
con ese remeñamiento,
se te nubla el pensamiento,
se calienta el corazón.
a la primera mulata negra,
que te quieres casar,
que en català li digué,
amb tu aniria mariner,
a l'altra punta del mar.
vàrem quedar tots dos,
podríem dir que sense esma,
jo sóc de palafrugell,
tu ets de palafrugell,
tot se choc de palafrugell,
tu ets de palafrugell,
tu ets de palafrugell,
tu ets de palafrugell,
en Cuba las cubanitas,
bailan son y tanzón,
con ese remeñamiento,
se te nubla el pensamiento,
se calienta el corazón.
Ara tenen dos botigues,
a Calella i a Palamós,
on venen ron i cafè,
samarretes del te,
sucre, fasols i arròs.
Jo sóc el seu fill que canto,
a Cuba em deien dominó,
però a qui em faigli el doble títol,
però a qui em faigli el doble títol,
per la normalització.
En Cuba las cubanitas,
bailan son y tanzón,
con ese remeñamiento,
se te nubla el pensamiento,
se calienta el corazón.
En Cuba las cubanitas,
bailan son y tanzón,
con ese remeñamiento,
se te nubla el pensamiento,
se calienta el corazón.
i aquí fent poesia del naixement de l'habanera,
diu que va sorgir dels suspiros d'una criolla molt maca
que tombada en una hamaca
es va quedar dormida profundament.
Pot ser que el suspir va volar
i Sebastián Iradieu va captar i va escriure la paloma?
Hans Albers la va enregistrar l'any 1944,
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
La Paloma.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!






Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Marina Rossell va escriure aquesta habanera que ella mateixa ens canta.
De què parles, habanera?
De què parles, habanera?
Caixeta de la nostàgia, cançó de seta.
Els que et van cantar, habanera.
Els que van anar i tornar, que van portar aquí, que van deixar allà.
On és el perfum, el color, la calor, el xerol, l'alba i vent de l'habana.
Habanera, la cançó senzilla és bona, perquè viu i perquè amaga, que amaga l'habanera.
Històries negres, cicatrius.
Veien la cançó de seta.
Històries negres, cicatrius.
El suro de l'Empordà, que ha de tap tapar l'espera.
Les barques d'Altafulla, que ensolaven la misèria.
Els que et van cantar, habanera.
Els que van anar i tornar, que van portar aquí, que van deixar allà.
On és el perfum, el color, la calor, el xerol, l'alba i vent de l'habana.
La manera de que no para las, de que no para las bolillas.
La manera de que no para las bolillas.
De Joan Rosquelles, que va ser component del grup Rems, el grup Morralla interpreta La Sirena.
Sirena.
Vaig trobar-lo aquella nit, al fons d'una taverna.
Era un vell mariner poll, que en vi ofegava les penes.
Entre gots de vi cançons, la seva història explicava.
Que la dona que estimava, la mar se la va emportar.
Us prometo que l'he vist s'ha convertit en sirena.
I a les sis de temporal, em torna la platja serena.
He sentit la seva veu en dies de mare en calma.
Dels esculls arrasarats, em canta per consolar-me.
quan el sol marxa conent, el boll arriba a una barca.
És la del vell mariner, que cerca la seva imada.
Cada dia fa el mateix, al bord de tota llunyança.
que la dona que estimava, no la puc oblidar.
Us prometo que l'he vist s'ha convertit en sirena.
I a les mig de temporal, em torna la platja serena.
He sentit la seva veu en dies de mare en calma.
Dels esculls arrasarats, em canta per consolar-me.
He sentit la seva veu en dies de mare en calma.
Dels esculls arrasarats, em canta per consolar-me.
S'ha convertit en sirena.
I acabarem amb la cançó de Miguel Matamoros,
grabada en el CD titulat Melodías Cubanas, Juramento.
Si el amor hace sentir hondos dolores,
y condena vivir entre miserias.
Yo te diera mi bien por tus amores.
Hasta la sangre que hierve en mis arterias.
Hasta la sangre que hierve en mis arterias.
Hasta la sangre que hierve en mis arterias.
Si el amor hace sentir hondos dolores.
Y condena vivir entre miserias.
Yo te diera mi bien por tus amores.
Hasta la sangre que hierve en mis arterias.
Hasta la sangre que hierve en mis arterias.
Hasta la sangre que hierve en mis arterias.
Si es hurtidor de mis ticos pesares.
Que hace el hombre arrastrar largas cadenas.
Yo te juro arrastrarlas por los mares.
Infinitos y negros de mis penas.
Infinitos y negros de mis penas.
Si es hurtidor de mis ticos pesares.
Si es hurtidor de mis ticos pesares.
Si es hurtidor de mis ticos pesares.
Que hace el hombre arrastrar largas cadenas.
Que hace el hombre arrastrar largas cadenas.
Yo te juro arrastrarlas por los mares.
Infinitos y negros de mis penas.
Infinitos y negros de mis penas.
Infinitos y negros de mis penas.
El control, Núria, us ha parlat Javier.
Estem amb vosaltres els diumenges a dos quarts de 10 del matí
des de Tarragona Ràdio a Habaneras, des del Balcó.