Diumenge 5 de desembre de 2004
és el temps de l'espai.
Habaneras desde el Balcó.
Era habanera hasta en la sopa, de Javier Capelles,
de la banda sonora original de la pel·lícula d'animació de l'any 1999, Goomer.
Els valencians Urbàlia-Rurana van gravar en 1997 Folk Nou,
on també van participar primera nota.
Ens ofereixen homenatge.
Passen com unes bengales, totes juntes a sopar.
Traveixen les majorales, per davant el carafal.
Mireu quines perles sanfines, fent punt desaire en passat.
que tenen aquestes padrines, em faran anar-te'l car.
Ja tornen ben arreglades, i al cafè van arribar.
Senyor, com les trien les mares, les festeres de quan.
Les xiques d'avui en dia, com d'orgulloses s'han fet.
Jo les contempla tan lotes, i en silenci vaig beber.
fan ballades a la plaça, i jo ja no hi puc anar.
Si veig sellar d'alguna traça, el seu record d'un palmar.
És com un poet d'eixides, que entra de sort al mirar.
Com si m'obrirem ferides, i se m'engolirà el mar.
I quan l'estiu ja s'acaba, només vull que torni a Sant Joan.
Ai, clar que cada vellera no veus que m'estic matant.
Tinc el cap ple de guinaltes, en un incendi constat.
I com un pobre dimoni, veig els dies com han passat.
A l'estiu ja s'acaba, només vull que torni a Sant Joan.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.



Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La gran cantant María Dolores Pradera
Interpreta de Antonio Burgos y Carlos Cano
Habaneras de Cádiz
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Escrita en 2002 per Nicolás Zendoya y Bernardo Alberro, la Jaeta Miquel cantan en euskera Urruti da Goen Alabari.
Alabatxo zure etza, lehenik bimuxo, orruti zaudeta hartu izkidazu, lehenik bimuxo, orruti zaudeta hartu izkidazu.
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
A principis del 80 inicia, el seu camí a la cançó, el cantautor Javier Crae, del seu treball, Càbalas y Cicatrices,
escoltem Ron de Caña.
A principis del 80 inicia, el seu camí a la cançó, el cantautor Javier Crae. Del seu treball, Càbalas y Cicatrices, escoltem Ron de Caña.
Tengo una novia que finge, que no tiene orgasmos, y al reprimir sus espasmos, al sofocar su laringe, me pone cara de esfinge.
!
Finge, finge, finge, finge, finge, finge, que yo lo sé, yo sé que finge.
Yo sé que es una artimaña, contra mi autoestima, y es que le doy mucha grima, siempre de hazaña en hazaña, por eso me mete caña.
¡Caña, caña, caña, caña, caña!
Pobre de mí, y ron de caña, el ron de caña, el ron de caña, el ron de caña.
¡Oh, qué desdicha!
¡Oh, qué desdicha!
El ron de caña, sí que me empaña las uso dichas.
Y al primer ron, aún sirvo de algo, pero al segundo casi no cundo, casi no valgo.
Y al tercer ron, soy un escombro, es un escombro, con mi autoestima por la tarima, manga por hombro.
Y le susurro a la oreja, al ver su entusiasmo, estás teniendo un orgasmo.
Se te ha movido una ceja, tu cuerpo se desmadeja, deja, deja, deja, déjate ir, no tendrás quejas.
Viendo que da su artimaña, nulos resultados, sus uñas en mis costados, se deja ir y me araña, fingiendo un poco de saña.
El ron de caña, el ron de caña, el ron de caña, sí que me afecta.
El ron de caña, el que acompaña mi edad provecta.
Y al primer ron, aún sirvo de algo, pero al segundo casi no cundo, casi no valgo.
Y al tercer ron, y al tercer ron, soy solo un lastre, es solo un lastre, con mi autoestima por la tarima para el arrastre.
El ron de caña, el ron de caña, me compromete.
El ron de caña, que me desmaña y ya van siete.
Y al primer ron, aún sirvo de algo, pero al segundo casi no cundo, casi no valgo.
Y al tercer ron, y al tercer ron, parezco un leño, parece un leño, y mi autoestima por la tarima, ronca su sueño, ronca su sueño.
En 1939 es va crear al País Basc el grup músic vocal Los Chimberos,
dedicant-se a tots els estills musicals entre ells, l'habanera.
Com aquesta, de Badiquen, de Carinyena i de Moscatel.
Al control, Núria, us ha parlat Javier.
Us esperem el proper diumenge a dos quarts de 10 del matí a Tarragona Ràdio.
I Carinyena i de Moscatel,
Vaya una trompa, que yo agarré.
Y vi Morena, que así me vio.
Entre mis brazos desvaldeaba, se quedó.
Entre suspiros me llamaba infiel.
Borracho perdido, que abusas de mi querer.
Y yo le dije, no hay mejor placer,
que emborracharse con vino de Moscatel.
Canta, mil vainita, muy risueña mis canciones,
Porque el hombre goza cuando le hablan de ilusiones.
Canta, mil vainita, muy risueña mi canción.
Porque el hombre goza cuando le hablan del amor.
Quiéreme, niña feliz, quiéreme por compasión,
Que si tú a mí no me quieres, de pena me muero yo.
Quiéreme, niña feliz, quiéreme por compasión,
Que si tú a mí no me quieres, de pena me muero yo.
Quiéreme, niña feliz, quiéreme por compasión,
Que si tú a mí no me quieres, de pena me muero yo.