El món sense tecnologia
Us imagineu un món sense tecnologia?
Costa, oi?
I és que hem arribat a un punt gairebé sense retorn.
Vaja, dit en altres paraules, s'ha convertit en imprescindible.
Doncs bé, arribats a aquest punt,
és quan ens hem de fer ressò d'un corrent d'opinió
que propongna tornar als orígens.
Un planeta blau lliure de la tecnologia que l'ha tornat més gris.
Ja ens agrada la idea, però amb matisos.
Nosaltres pensem que la humanitat ha d'aconseguir un punt d'equilibri
entre la tecnologia i la natura.
Seria el que podríem anomenar com a tecnologia ecològica,
o el que és el mateix, una tecnològica.
Streams telecompranquestes que témoixó
sedan la
usiad wurm a metà metà metà metà metà metà metà metà metà garotant.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un programa de Tarragona Ràdio,
dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Ràdio Ràdio
Ràdio Ràdio
It's in the air for you and me
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Radioactivitat.
Radioactivitat, un programa amb Afecte 2000.
Anem a encetar el programa número 234,
quan ja fa 1.582 dies que vam estrenar el segle XXI.
Ràdio Ràdio Ràdio
Ràdio Ràdio Ràdio
Ràdio Ràdio Ràdio
Ràdio Ràdio
Ràdio Ràdio
Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio
Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio Ràdio practicing.
vent que ens fa la vida, en aquest cas
sí, podríem dir més fàcil
com ho va ser
quan també a finals
del segle XIX
es va inventar el telègraf
que va ser el precursor del telèfon
aleshores va ser un gran pas
això de poder comunicar-se
en distància sense haver de fer servir
els mitjans que
eren habituals
aleshores, doncs bé
el telègraf també
va ser motiu d'un tema
de les mateixes maniobres
escaltrals a la Foscor
i en aquest cas
va arribar al 1983
sí, al cap de 3 anys
d'haver fet l'homenatge a l'electricitat
ells van decidir també fer-ho
els mateixos de les maniobres
el telègraf
sí, és una cosa, una tecnologia
que possiblement
ja sigui obsoleta a hores d'ara
no com en el cas de l'electricitat
però sempre és bo recordar
que hi va haver un abans
abans del telèfon
un abans del telèfon
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aleshores, enginyeria genètica era com hem dit abans molt innovadora i a hores d'ara encara segueixem.
Encara ho segueixen perquè avui dia, al segle XXI,
parlar d'enginyeria genètica encara ens posa els pèls de punta
perquè vés a saber que estan fent clonacions i altres històries.
Doncs bé, era un tema del 83, una cançó dedicada a aquesta nova tecnologia
que en aquest cas és bastant ambigua, depèn de com s'utilitzi, pot ser beneficiosa o no.
Seguim, seguim amb la SOMT, però en aquest cas amb la col·laboració de Crafford.
Bé, aclarim-ho, no és que Maria Brasol Castals a la Foscor haguessin col·laborat amb Crafford,
no, el que passa és que el 91, a les acaballes del grup, sí perquè tot té un començament i té un final,
doncs a les acaballes del grup, el 91, amb el disc SugarTax,
doncs van decidir fer un homenatge per doble partida, sí, en primer lloc a Crafford
amb una de les seves magistrals cançons i després, evidentment, mitjançant aquesta cançó
a un invent que també ens fa les nits una mica més agradables.
O no, són les llums de neó, els neon likes, doncs bé, si Crafford a començaments de...
No, en aquest cas a finals dels 70, sí, seria això, els 78,
doncs van realitzar aquest tema, els neon likes, el 91, les maniobres a la Foscor
van decidir posar-li el seu toc personal i les veus, en lloc de ser veus masculines,
alemanyes, van decidir posar-li unes veus més femenines, donant-li un altre toc,
però, en el fons, el que compta és la cançó, l'esperit de la cançó, neon likes.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I dream of you with me tonight, we're all alone, and in the neon lights, I'm walking home, you're by my side, the neon lights are in our eyes.
Fins demà!
Podeu comprovar que, en el fons, la cançó és bastant fidel a l'original, però les veus femenines són collita de les orquestres maniobres interd'arc, seria aquest nom correcte en anglès.
Doncs sí, les maniobres del celà foscor, que s'acomioden ara tot seguit amb un tema també de gaire tecnològic, però en aquest cas amb connotacions molt, molt negatives.
Tot i així que després aquesta tecnologia novedosa de mitjans del segle XX, després es va canalitzar per usos més pacífics, més beneficiosos per la humanitat.
Però bé, en principi, aquesta tecnologia va ser desastrosa i portava un nom, i no la gai.
I no la gai, pels que no sàpiguen, era el nom de la bomba atòmica que van llançar els americans el 1945 sobre Hiroshima.
Doncs sí, una tecnologia, la nuclear, la radioactiva, bastant negativa, i que nosaltres aquí a Radioactivitat li volem posar un toc una mica més positiu, perquè volem pensar en positiu.
Fins demà!
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit