Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
una altra festa, la cloenda dels cursets
de les escoles i festa major Solou,
amb una ballada, el passeig Jaume I,
ja habitual de cada any, és la festa
major d'aquesta població que fan
coincidir amb aquesta
cloenda dels cursets que s'han portat a terme
a les escoles locals.
També parlarem de la diada anual del grup
sartanista Roda de la Verà, una altra cita interessant
demà al vespre. Parlarem ja en un altre
àmbit, en un altre sentit, de canvis
de músics. Havíem parlat en anteriors programes
i avui ens entretindrem
una estoneta més en aquesta qüestió.
Dins les notícies,
anunciarà el nou director del Centre de Promoció
de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Parlarem de seminaris de dansa
tradicional que s'estan celebrant
aquests dies, alguns ja aquest cap de setmana,
d'altres en les properes setmanes.
I també farem una mena de
resum d'avançament d'algunes coses,
només les apuntarem de moment,
que han de passar properament,
que algunes ja les hem comentat
i d'altres caldrà que ens hi extinguem
més en propers programes.
Avui farem una mena de petita agenda
en aquest sentit.
Però comencem com és normal en música,
i és que els Premis Joaquim Serra
han estat entre els més prestigiosos
en el terreny de la composició per a Cobla.
Els últims anys s'han reconvertit
en un concert on, a més de revisar
peces més o menys clàssiques,
s'estrenen obres lliures per a Cobla,
fruit d'encàrrecs a compositors prestigiosos.
De moment, allò que s'ha fet
és designar dos autors cada any,
un amb experiència en la creació per a Cobla
i un altre amb una aprovada solvència
com a compositor en general,
però que fins al moment no s'hagi ocupat
d'aquesta formació musical.
Un dels darrers anys,
en els quals encara es convocava
un concurs de composició de sardanes,
va ser l'any 1999.
En aquella ocasió,
la sardana guanyadora va ser
la que portava per nom de
Música per a tu,
de Joan Jordi Baumala,
contrabaixista de la Cobla,
Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Ara, però,
l'escoltem en versió de la Cobla Mediterrània.
és Música per a tu.
Música per a tu
Música per a tu
Música per a tu
Música per a tu
Música per a tu
Música per a tu
Música per a tu
Música per a tu
Música per a tu
Música per a tu
Música per a tu
Música per a tu
Música per a tu
Música per a tu


Música per a tu
Música per a tu

La Cobla
Música per a tu
Música per a tu
Música per a tu


Avui,
perquè,

en via telefònica,
la Cobla Contemporària,
de tenora,
bon dia,


exclusivament,
doncs,
no hi ha,
Aleshores,
que,
invertir,
com que,
per a tu,
s'han,
Quina tirada en feu?
En fem una tirada de 550.
És el mínim, potser, que es pot fer?
No, és el que creiem que sí que obrim les necessitats bàsiques del mercat de la sardana.
Per la gent que té, la gent que són col·leccionistes, d'alguna forma,
d'altres que són simplement balladors, que els agrada la feina que fem,
i també per la nostra difusió, les emissores com vosaltres, tots els mitjans de comunicació.
Ara comentaves que aquest tercer disc serà el fruit de les sardanes que han aportat els compositors
amb una convocatòria que ja la vam anunciar al seu moment,
però em sembla que ja ho vau fer l'anterior disc, això no el segon.
Per fer-ho confeccionar el segon ja es va fer aquesta convocatòria, va tenir molt d'èxit,
la feina va ser nostra després per poder confeccionar i triar i seleccionar tot,
perquè, esclar, n'hi ha moltes d'importants i bones per poder participar,
però, esclar, només l'espai està limitat a 12 sardanes, no?
Ens l'hem autolimitat nosaltres mateixos, nosaltres fem només 12 sardanes en aquest tipus de col·lecció,
i aleshores, bé, ens costa bastant.
De fet, tenim un avantatge, i és que la selecció no es fa sobre paper,
sinó que es fa sentint la sardana.
Com que tenim la facilitat que nosaltres som la copla,
aleshores, doncs nosaltres la interpretem,
i això és un avantatge, perquè, clar, la música a vegades sobre el paper sembla una cosa,
i quan la sents és una altra.
I quins són més o menys els criteris que seguiu a l'hora de triar-les?
Sí, els criteris no són els clàssics de tots els concursos musicals,
sinó que aquí el que es busca és que tingui, evidentment, una qualitat musical,
però, sobretot, que sigui una sardana, que es pugui interpretar,
que no sigui una sardana, que a vegades estan molt bé tècnicament,
però que aleshores posades a la pràctica, doncs, no totes les coples estan preparades,
o quasi totes les coples els costa, doncs, de poder tocar-la com Déu mana,
i aleshores només es privilegi d'unes quantes coples d'una certa categoria,
que clar, aquest sí que ho poden fer, no?
Però els altres llavors no.
Nosaltres el que busquem és una sardana que sigui, doncs, popular,
que la gent li agradi i que es pugui interpretar,
que evidentment que es pugui interpretar, doncs,
i que pugui tenir difusió al carrer, no?
De totes maneres, jo a la contemporània m'he fixat que, habitualment,
en les ballades que feu, procureu aixecar una miqueta el nivell de les sardanes,
que potser massa sovint s'interpreten habitualment,
això es nota, potser, en aquesta tria, també?
Això mateix, sí.
Seguim, doncs, ja et dic, que és una mica a gust de la copla,
que busquem, doncs, un tipus de sardana, un tipus de qualitat,
i que, segons, ja et dic, que tinguin aquesta xispa, no?,
que arribi al públic, perquè a nosaltres el que ens interessa molt amb la sardana
és poder arribar al públic, no?,
i cosa, doncs, també que ja fem habitualment,
a vegades en alguna audició acabem ja barrejats amb la gent a baix, no?,
tocant a baix, perquè es noti la vibració, no?,
dels músics i la gent i tot, que tingui una fusió, no?
Aquesta és una qüestió que ja teníem previst també comentar-la,
jo que recordo, per exemple, algun concurs de valls,
parlant d'alguna actuació així propera a nosaltres,
en què potser el fet de ser una final li acompanya una miqueta, no?,
procureu muntar una miqueta això, per dir-ho d'una manera clara i directa.
Home, saps què passa?, que la gent de les colles, bueno, ja ens coneixen,
i aleshores ja gairebé, gairebé que ens provoquen, no?,
d'alguna manera, ens provoquen i ens demanen
que toquem alguna sardana d'aquestes, doncs, una mica engrescadora,
i aleshores, doncs, clar, evidentment, doncs, entre tots ho fem tot, no?,
i aleshores, doncs, clar, queda molt bonic,
i a més a més, doncs, la gent vibra molt, que és el que interessa.
La sardana, no perquè d'estàtica, la sardana ha de tenir vida,
i a la sardana li hem de donar una xispa, perquè la té,
no és que no la tingui, la sardana ja la té, aquesta xispa,
però s'ha de treballar una mica, se li ha de donar, no?,
una mica de vida.
Potser havíem convertit les ballars en una cosa massa seriosa, no?,
una mica, més que seriosa, gairebé una mica estàtica, no?,
i aleshores, esclar, aquells músics estan seriosos,
tots estan ben posats, i tot ningú es belluga, no passa res,
i tant, no sé, una mica massa estereotipats, no?,
per dir-ho d'una forma, i, home, no, no,
el fet d'anar-hi una mica més de gresca i d'animació
no perd el que és la sardana, que la sardana és una dansa viva,
una sardana és una dansa popular,
i una dansa que està present, no és una dansa de museu.
Els discos els anomeneu contemporanis, jugaran amb el vostre nom,
però, com deies, també busquen això,
compositors d'ara avui en dia vius,
però, clar, vius vol dir molt relatiu.
Podem dir que hi ha autors joves, realment joves,
que facin sardanes i prometin, diguem-ho així?
Doncs, mira, el que estem rebent ara,
el primer, potser, el primer, clar,
va agafar tot un nom de sorpresa,
el van comprar i els va agradar, no?
El segon, quan vam fer la primera convocatòria,
per fer el segon, clar, la gent,
alguns no s'ho creien ben bé, no sabien què passava,
vam rebre moltes coses,
però aquesta vegada,
aquesta segona que estem fent ara per fer el tres,
ens està arribant una quantitat de material tremendo
i de xavals, però, joveríssims,
xavals molt joves, molt joves,
i amb coses molt interessants.
O sigui, jo penso que aquest tercer serà una mica bomba.
Va haver uns anys
en què van aparèixer una sèrie de compositors,
en aquell moment, doncs, joves,
ara potser no tant, encara, segons que ho comparem, no?
Tipo, perquè ens entenguem,
Jordi Molina, Pauli, etcètera,
que d'alguna manera, sense fer una revolució,
doncs van aportar una mica un aire diferent,
a les sardanes.
Evidentment, evidentment.
Pot evolucionar més, aquest sentit?
Jo crec que sí.
Hi ha coses que arriben ara que estan molt ben fetes,
molt ben fetes.
Ja et dic, hi ha danos molt jovenets,
danos de 20 anys, 21 anys,
que acaben, estan acabant els estudis o això,
i aquestes coses, ja et dic,
a follejant, de moment encara,
ja n'hem començat a escoltar algunes,
ja estem fent assaig,
just el que ens va arribant,
ja ho anem mirant,
i hi ha coses, però, molt interessants,
i són de gent ben jovenets, ben jovenets.
Jo crec que la sardana està en constant evolució,
i a més a més,
en un aspecte molt positiu.
No sé, jo comentaves abans,
teniu previst quan pot sortir aquest disc?
El disc, si no ens falla l'editora,
aquestes coses que fallen sempre de fàbrica,
tot plegat,
sortirà, creiem,
a principi de juliol.
I suposo que el disc
pot adquirir a la Cobra mateix,
a les vostres actuacions,
però també a les botigues?
Hi haurà també distribució,
o sigui, en aquest segon
ja hi ha hagut una mica de distribució
amb grans emmagatzems,
i crec que aquest segon passarà el mateix.
O sigui, la gent ja s'està interessant,
i doncs ja tenim algunes persones
que, esclar, ja els interessa
de fer una promoció
i d'introduir-lo en diferents llocs, no?
I fa uns dies ens feu arribar
un disc amb una portada singular,
menys atípica, eh?
Un disc amb sardanes senceres,
de tirades.
I amb Globo,
aquest anava amb Globo.
Sí, efectivament.
Aquest anava amb Globo tot.
Sí, mireu,
aquest és fruit,
precisament del nostre contacte
amb l'escollet sardanistes.
Clar, ells per assajar
necessiten una sardana sencera.
Normalment, doncs,
les sardanes dels discos de sardana
sempre venen dos de curs,
dos de llargs.
Llavors, clar, ells per assajar
ho tenen malament,
perquè, esclar, ells a la plaça,
aleshores,
els interpreten la sardana sencera
amb totes les tirades.
Aleshores, degut a la influència d'ells
i que ens ho havien demanat,
i d'altra gent,
que són, doncs,
tota la gent que es dedica
a l'ensenyament de la sardana,
monitors,
tot plegat,
això també ens ho havien demanat,
no, escolta,
no, teniu una sardana sencera.
I aleshores,
el que hem fet
és una fusió
entre sardanes
del primer contemporani
i del segon
i hem fet
com una audició
de sardana sencera.
Aleshores, ja al principi,
doncs,
els músics ha afinat
i es fan, doncs,
sis sardanes
amb totes les deu tirades
i al final, doncs,
ja el repicó,
fora i visca també, no?
Vull dir,
està inclòs.
Una audició de sardanes
completa.
I va haver un temps
que als discos de sardanes
a les portades
hi havia una foto
de Montserrat,
una barratina,
un proró,
o senzillament,
una colla de sardanes
que potser ja estava bé.
Sí,
però aquest és diferent.
És el nostre company
que és el Geroni
que toca el tiple
i amb una vinyeta
així com si digués
l'audició 1,
per invitar tothom
que ja comença
la sardana, no?
I que sou optimistes
i que potser n'hi haurà més.
En principi,
tenim previst
també l'any que ve
de sortir l'audició 2.
En aquest cas,
satisfarem també
les necessitats
que hi ha de sardanes
de 7 tirades,
que hi ha molta gent
que també el sistema
Manresa també l'utilitza
i aleshores ens han demanat
també que ho féssim
a veure si ens semblava bé
de fer-ho
i clar,
a nosaltres ens sembla bé tot,
tot el que sigui
per la sardana
doncs ja s'assembla bé
i farem també aquest disc
que serà l'audició 2
que seran sardanes
de 7 tirades,
o sigui,
9 sardanes
de 7 tirades.
I si ocupeu una miqueta
les diferents opcions, no?
Jo crec que sí,
que ja,
bé,
i satisfeu una mica
tota la gent, no?
I que estiguin,
en fi,
tothom que sigui satisfet,
perquè esclar,
si posem sardanes
de 7 tirades
però les volen de 7
doncs no els hi va bé
tampoc aquest disc,
els hi farem a l'altre.
Amb aquesta idea
de l'audició 1
heu enviat tot un dossier
molt bon fet
de presentació,
de qui sou.
Això ho feu sempre
o és que ara
ens fiquem
en el tema màrqueting?
Sí,
doncs no,
ho hem fet des del principi,
això ja va sortir
amb l'audició
amb el contemporanis 1,
ha sortit també
amb el contemporanis 2
i ara doncs
amb l'audició
també l'hem fet
el mateix.
Aquí simplement
proposem la feina
doncs que estem,
expliquem la feina
que estem fent
i expliquem doncs
i també posem
les crítiques
que rebem
doncs de cada feina
doncs
en fi,
de mitjans de comunicació,
doncs de pàgines web,
tot el que ens va arribant
doncs nosaltres
també ho anem posant
doncs per tal
de difondre
doncs
la nostra feina,
no?
Bé,
vostè és a Ratacó,
avui
representació
de la Cobra contemporània,
hem parlat
d'aquests discos.
per cert,
ara en aquesta època
de l'any
és un moment
de molts canvis
a les Coblors,
vosaltres com ho viviu això?
Sí,
cada any hi ha algun canvi
perquè la gent
és molt inquieta
i aleshores
bé,
sempre hi ha canvis.
Bé,
ja el tenim cobert,
hi ha un parell
de companys
que ens deixen
que van anar
doncs a altres llocs
a tocar també
sardanes
i tenim doncs
companys nous
que entren
i molt il·lusionats
també.
o sigui que
bé,
és que és un procés
jo crec que és normal
al final de la temporada
i abans del carnestoltes
doncs aquests
una mica de canvis
de músics
que ja dic
avui dia
és bastant normal.
Antigament
hi havia
les cobles
una mica més estables,
tot potser
en el món
era una mica més estable
però ara
doncs
bé,
hi ha una mica més
de canvis
de tota manera
afecten
sempre
positivament
tots els canvis
són bons.
molt bé
gràcies
i esperem
i segur que ballarem
un any més d'una vegada
amb la contemporània
com a mínim
a l'Aplec
sí,
ens veurem a l'Aplec
molt bé
com a mínim
a l'Aplec
doncs acabem
aquesta part del programa
escoltant
per exemple
una de les sardanes
d'aquesta audició 1
i nosaltres hem triat
la Júlia de Solsona
de Jordi Pauli
moltes gràcies
moltes gràcies
a vosaltres
que tingueu un bon dia
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
és la Júlia de Solsona
de Jordi Pauli
i Safon
una sardana
que evidentment
no escoltarem sencera
amb totes les tirades
però valia la pena
oferir-vos
aquest exemple
de la cobla contemporània
amb el seu disc
l'Audició 1
com podeu veure
sardanes de qualitat
i balladores
i comencem
amb la cartellera
d'activitats
anunciant-vos
una plec
per demà
diumenge
dia 8
24è plec
de Navarcles
al matí
al pavelló municipal
amb les cobles
juvenibola de Sabadell
Marinada
i Lluïsos
amb concurs
de colles
improvisades
com us dèiem
el primer plec
oficial
de la temporada
després hi ha
els plecs
petitons d'ermita
que són
tot una altra història
parlarem ara
de ballades
de sardanes
avui mateix
aquest migdia
a l'Aleixal
Casino La Unió
sardanes
amb la cobla
Maravella
per demà
diumenge
a dos quarts
d'una del migdia
al Parelló
una ballada
a la plaça
de Jaume II
amb la cobla
para Menyanet
a la una del migdia
Salou
al passeig de Jaume I
tocant a l'espigó
del Moll
amb la cobla
Costa Brava
serà la festa
major d'hivern
de Salou
amb una cloenda
dels cursos
de sardanes
amb la participació
de 200 alumnes
de tercer i quart
de primària
de les escoles locals
i per la tarda
dos quarts de set
a Roda de Barà
al Casino Municipal
una ballada
amb la cobla
Ciutat de Terrassa
aquesta ballada
forma part
de la celebració
de la diada
del grup sardanista
de Roda de Barà
en el qual
també hi haurà
un baranar
obert a tothom
i dissabte venent
dia 14
a les 7 de la tarda
a Reus
a la plaça de Prim
amb la cobla
Paramanyanet
que actuarà
en una ballada
en suport
als companys
del col·legi
Paramanyanet
que preparen
el viatge
de final de curs
i acabem
aquesta cartellera
anunciant-vos
un concurs
per demà
diumenge
a les 12 del migdia
a Cervera
a l'Auditori
un concurs
individual
de sardanes
revesses
puntuable
per al campionat
comarcal
de Ponent
zona 2
amb la cobla
Vellpuig-Cobla
Com ja hem avançat
en algun programa anterior
enguany també caldrà
comemorar
alguns aniversaris
força significatius
en el món
de la sardana
i la música
Paracobla
un dels que esmentàvem
era el centenari
del naixement
del compositor
Josep Maria Vilaigendol
autor d'una obra
de gran qualitat musical
encara que poc coneguda
Un dels últims discos
publicats per l'entitat
Músics Paracobla
estava dedicat
precisament
a treure de l'oblit
un bon nombre
d'aquestes composicions
era un disc
enregistrat
per la cobla
de Cambra
de Catalunya
dirigida
per Jordi Molina
i que incluïa
a més de sardanes
un parell d'obres
de concert
Escolta'm ara
la primera
anomenada
Cerso Paracobla
o Minuet
que Vila
va dedicar
al seu bon amic
el també excel·lent
compositor
Domènec Moner
a més de sardanes
a més de sardanes
a més de sardanes
a més de sardanes
a més de sardanes
a més de sardanes
que Ben
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ferran Blanc!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
vida!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
...
...
Fins demà!
...
Fins demà!
...
...
...
...
...
...
...
...
...