Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
T'he dins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La xafarderia!
Fins demà!
slave!
Fins demà!
Important!
Fins demà!
tindrem avui notícia destacada dels resultats de dos concursos musicals ben diferents,
un de música més exigent i dedicada als més joves i un altre de sardanes populars.
Us parlarem també ja dels darrers resultats del Campeonat de Catalunya.
Dissabte passat es decidia l'última banda, l'últim aspecte dins d'aquest campionat,
que és el de Punts Lliures, on la colla Nova Tarragona dansa va quedar classificada en segona posició.
Música inclosa l'estrena d'un nou disc, una altra novetat discogràfica
i tot allò que ens permet el temps que ens queda fins a dos quarts de dues de la tarda.
I com ja fa unes quantes setmanes, avui és la catorzena setmana,
passem al certamen, la sardana de l'any.
I el concurs que organitza la Federació Sardanista de Catalunya segueix avançant
i aquesta setmana arriba a la catorzena eliminatòria, com deia.
Seran tres sardanes més, que també han estat estrenades durant els últims 12 mesos,
de les quals caldrà que en tria una.
La més votada passarà a la següent fase eliminatòria.
Comencem, doncs, escoltant la primera d'aquestes sardanes.
Després, donarem compte del resultat d'una altra eliminatòria.
Farem el sorteig entre els participants en el concurs per mitjà de Tarragona Ràdio
i, esclar, també oferirem les altres dues sardanes d'avui.
De moment, la primera, la interpreta la cobla marinada.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Era la sardana número 1 d'aquesta setmana, anem a veure ara quines eren les sardanes de la dotzena eliminatòria del concurs La Sardana d'Any i quins vots van rebre.
La sardana número 1 era el Sant Ramon, de Joaquim Soms, que va obtenir 180 vots.
La número 2 era Aplec d'Or, de Josep Navarro, amb 115 vots.
I la número 3, Bon dia, Marona, de Pere Benítez, amb 118 vots.
Això vol dir que passa a la següent eliminatòria la sardana número 1,
el Sant Ramon, de Joaquim Soms.
I tot seguit, la segona sardana d'avui.
En aquesta ocasió va a càrrec de la Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Coulomont Grins.
Era la Coulomont Grins que ens ha ofert la cerdana número 2 d'avui.
Ara ha arribat el moment de realitzar els sortets d'un llibre i un disc,
o un disc, entre tots aquells que vau votar mitjançant Tarragona Ràdio,
a la dotzena eliminatòria del concurs de Sardana de l'any ara fa 15 dies.
Avui encara no tenim el David aquí, que és qui habitualment s'encarrega el sorteig.
Però és igual, n'entros també ho sabem fer això, eh?
La teja que és molt innocent.
Molt, molt.
A veure, surt el número 17.
17, que correspon a la Maria Giner de Tarrona,
que per cert va ser dels que ens van trucar la setmana passada en directe al programa.
No va sortir n'antena en aquell cas, però sí que va ser una de les dues trucades que vam rebre en aquella ocasió.
I ara no pot faltar el recordatori de què cal fer per participar en les votacions per triar la Sardana de l'any.
Ho podeu fer per correu adreçant-vos a l'emissora a l'Avinguda de Roma, número 5B, primer pis,
per correu electrònic a l'adreça undosiseguit arroba tarragonaradio.com
i finalment també es pot votar telefonant mentre realitza el programa Undosiseguit
al telèfon 977-24-4767.
En tot cas, cal que indiqueu quina Sardana és la preferida de les tres que heu escoltat,
la 1, la 2 o la 3, així com les dades personals,
és a dir, nom i cognoms i telèfon de contacte.
Per si teniu sora que us toca, doncs puguem fer-vos arribar a l'obsegui corresponent.
Ara, atenció perquè ha arribat el torn de la tercera Sardana d'avui.
És altra vegada la cobla marinada.
Sardana d'avui.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
recordar-vos com podeu fer per votar
pel correu tradicional
a l'avinguda de Roma número 5B, primer pis,
Terraona Ràdio, per correu electrònic
a l'adreça un dos i seguit
arroba terraonaradio.com
o bé ens podeu telefonar a partir d'ara
i fins a dos quart de dues de la tarda
al 977 24 47 67.
Doncs passem ara a anunciar-vos
a cartellera d'activitats
i ho comencem a fer amb els aplecs
pel diumenge dia 5, 24è aplec de Perpinyà
a la tarda a la capella de Sant Domènec
amb les cobles Comboigili i Milenària.
També el 21è serà Huerteseng
al matí un concurs de colles
a la tarda al pavelló d'Esports Sardanes
amb les cobles Sant Jordi, Ciutat de Barcelona i Salvatana
al vespre concert amb l'orquestra Meravella
i a la nit ball amb les orquestres
Meravella i Salvatana.
Pel que fa el dilluns dia 6 a Sant Quirce de Besora
a la tarda al pavelló Una Plec
amb les cobles Bisbal Jove i Jovenívola de Sabadell.
A Salt a la tarda a la pista plusportiva
amb les cobles Ciutat de Girona i Foment de la Sardana.
I finalment pel dimecres dia 8
a malgrat demà matí tarda al pavelló
amb les cobles Jovenívola de Sabadell
i la principal del Llobregat
amb el 32è concurs de colles improvisades.
I també a Caça de la Selva a la tarda al pavelló
amb les cobles Salvatana i Ciutat de Girona.
Pel que fa a ballades de Sardanes
avui dissabte, ara al migdia
a Bellmunt del Priorat amb la coble Salvatana.
Demà diumenge a 3.15 del matí
a Covelles a la plaça de la Vila
amb la coble Reus Jove.
A les 12 del migdia
Conit a la plaça Catalunya
amb la ciutat de Cornellà.
A 2.15 del mostè a la pista
amb la coble Ciutat de Reus
ballada dins la 24ena Festa de l'Oli
amb esmorzar popular a partir de les 9 del matí.
I pel dimecres dia 8
a les 12 del migdia
a Reus a la plaça del Baluar
amb la coble Reus Jove.
Ballada amb sardanes de set tirades
dins les festes del barri
de la puríssima Concepció
i la inauguració de la plaça.
Diumenge a dia 12
a les 11 del matí al Morell
sardanes a la cooperativa
amb la coble Ciutat de Reus.
I a les 12 del migdia
a Cambrils
a la plaça del Setge
amb la coble Reus.
Parlem ara de concursos de colles.
Avui mateix a 2.15 de la tarda
a Seret a la sala La Unió
concurs individual de sardanes Rebeses.
Demà diumenge a 2.15 del migdia
a Artès
al Camp Municipal d'Esports.
Dotzen a Copa
del Sarau Artesenc
per a colles lliures
amb la coble
a Sant Jordi Ciutat de Barcelona.
I diumenge a 20 dia 12
a 2.15 del matí
a Igualada
a l'Escola Municipal de Música
des de concurs individual
de sardanes Rebeses
puntuable per als campionats
comarcal central
de Ponent i Sud
al migdia
a 8 de dinar
del Rebassaire.
Seguim avançant en la nostra vocació
de les sardanes
que van guanyar les diferents edicions
del concurs de sardana de l'any
en la seva primera època.
Avui ens situem en la 14a edició
que va tenir la seva corresponent
Nit de la sardana
amb les 10 sardanes finalistes de rigor.
Va tenir lloc
el 4 de maig de 1985
a l'Ateneu Agrícola
de Sant Sedorni de Noia.
Pel que fa als autors finalistes
hi trobem Carles Santiago,
Joan Pons,
Eduard Martí Teixidor,
Joaquim Soms,
Albert Aulé,
Martíria Font,
Tomà Gil,
Josep Oferil
i Vicenç Acuña,
autor d'una sardana molt especial
al ball de Santa Tecla
ja que recull aquesta melodia tarragonina.
Va guanyar el Premi de la Crítica
i prèviament
s'havia fet mereixedora
del primer premi
d'un concurs musical
per a sardanes
convocat per la Colla
Joventut Tarragonina
per a composicions
que recollissin
músiques tradicionals
de la ciutat.
A Sant Sedorni,
però,
el títol de sardana de l'any
el va obtenir
Sardanistes de Sant Anna
de Manuel Sedarra i Puigferrer
dedicada als sardanistes
de Mataró.
L'enregistrament
del disc testimoni
que es va publicar
recull la versió
al Conjunta
de les Cobles
Mediterrània i Montgrit.
És aquesta.
d'un concurs
d'un concurs
d'un concurs
d'un concurs
d'un concurs
d'un concurs
d'un concurs
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de fotografies del concurs fotogràfic
38è a Plac Baix Camp, que va organitzar
aquesta entitat. Es pot visitar la Biblioteca
Central Xavier Amorós, al carrer
de l'escociador número 1.
I dissabte passat a la nit es va celebrar
a Castell Bisbal la final de campionats de punts lliures,
en el qual hi participava la colla
juvenil Nova Tarragona Dança
i n'era una de les aspirants al títol.
Finalment no va poder ser, encara que
la colla tarragonina va aconseguir vèncer
en dues de les quatre sardanes inicialment
previstes, però en la puntuació
va quedar empatada amb l'altra favorita,
la colla Esqueix. Això va obligar a fer una
serena de desempat, on els nervis van fer una mala
passada als tarragonins, que finalment van obtenir
sis punts, mentre que la colla Esqueix
es quedaven tres, proclamant-se campiona
d'aquesta modalitat. D'altra banda,
diguem que en colles grans, la campiona de punts
lliures d'enguany va ser la colla Mare Nostrum
de Barcelona, seguida per Antaviana
de Tordera i Maig de Barcelona.
Una de les novetats discogràfiques més recents i més interessants
en l'àmbit de la Cobles, el disc monogràfic publicat fa poques setmanes
i enregistrat per la Cobles Sant Jordi, ciutat de Barcelona,
amb 12 sardanes del compositor Domènec Moner.
L'interès d'aquest enregistrament rau, primer que tot,
en la gran qualitat de les obres d'aquest autor,
totes elles petites joies que combinen
magistralment l'atractiu pel ballador,
la pulcritud en la instrumentació
i la poètica delicadesa de les melodies.
Aquesta era una assignatura pendent del sardanisme,
ja que eren molt poques les sardanes
de Domènec Moner disponibles en disc compacte.
A més, cal afegir-hi l'atractiu
de les acurades interpretacions de la Cobles Sant Jordi,
així com el llibret del disc,
amb un interessant resum biogràfic
ampliament il·lustrat, signat pel seu nebot,
l'estudió Joan Domènec i uns comentaris
sobre cada sardana.
En el programa d'avui escoltarem dues sardanes d'aquest disc.
La primera és El nostre bailet,
escrita per Domènec Moner l'any 1946
amb motiu del naixement
del seu segon fill, el Lluís.
És la Cobles Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
El nostre bailet, ciutat de Barcelona.
El nostre bailet, ciutat de Barcelona.
El nostre bailet, ciutat de Barcelona.
El nostre bailet, ciutat de Barcelona.
i el nostre bailet, ciutat de Barcelona.
i el nostre bailet, ciutat de Barcelona.
El nostre bailet, ciutat de Barcelona.
i el nostre bailet, ciutat de Barcelona.
i el nostre bailet, ciutat de Barcelona.
i el nostre bailet, ciutat de Barcelona.
i el nostre bailet, ciutat de Barcelona.
i el nostre bailet, ciutat de Barcelona.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Ja!

!

Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
L'Àmbit d'Esticte de les Colles, de les Cobles, un personatge prou conegut per a tots els Joan Vidal i Gaiolà,
durant molts anys president de la Vella Popular, també va estar dins la Federació Sardanista,
de recàrrec de director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana.
Amb el canvi de govern, doncs, diguem-ho així, finalment va saltar.
Doncs, clar, un compte, un càrrec d'ell, després s'ha de buscar la vida, no?
i em sembla que l'Alfred té notícies de quina és l'activitat que porta a terme sense sortir de l'àmbit que ens interessa a nosaltres.
Bueno, doncs, això l'altre dia amb una conversa de cafè d'aquestes m'explicaven que, doncs, les Cobles,
la gestió de Seguretat Social i nòmines i tal, doncs, cada una ho tenia amb un gestor i d'alguna manera es anava fent,
però, doncs, no totes estaven contentes.
I, pel que sembla, el Vidal Gaiolà, doncs, s'ha especialitzat en aquests tràmits i sembla que han molt d'èxit
i ja es veu que ja té moltíssimes cobles i de les que actuen més, doncs, que s'hi està fent aquest tràmit i s'està especialitzant en això.
A més a més, a nivell legal ja està molt més controlat tot això, no?
Sí, sí, i que s'han d'espavilar les cobles.
Està més controlat i, clar, és una activitat que, doncs, sí que hi ha molt de moviment, però, doncs, que genera pocs diners
i, possiblement, hi ha gestors que ho fan però que no li donen la transcendència que té, la veritat, s'obliden,
s'espapelen coses, després les cobles poden tenir problemes d'igenda, de fet, ha passat en algun cas,
i, bueno, doncs, si això funciona per aquesta via i Vidal Gaiolà coneix molt bé tot el món de Illoquet i té molts contactes i ho fa,
i, doncs, escolta, doncs, endavant.
Per cert, que al marge de l'escripció política que vull tenir cadascú és un home que ha fet una tasca important
dins d'aquest àmbit i és previst que se li faci un homenatge per part de diverses entitats,
entre elles els aplecs dels comarques gironines, diguéssim, és el seu àmbit originari.
i, doncs, reprenem el programa un dos i seguit.
Hi ha aquesta segona part extra amb què comptarem mentre es duri el concurs la sardana de l'any.
Això ens ha de permetre parlar de més coses i escoltar més música amb suficient tranquil·litat,
com esperem fer-ho avui amb els nostres convidats, balladors de la colla tarragonina, toc de dansa.
Abans, però, escoltem una sardana, una altra de les que s'han inclòs en el disc publicat recentment
amb composicions de Domènec Moner i del qual ja n'hem tingut una mostra a la primera part de l'un dos i seguit d'avui.
És Velles Plai, escrit l'any 1956 i amb ell l'autor va encetar un curiós costum,
estrenar una sardana cada any i publicar-ne a les partissades conjuntament amb el compositor amic seu Pere Massats.
En aquella ocasió, per exemple, en una cara hi havia l'esmentada sardana de Domènec Moner
i l'altra del mateix planter d'en Massats.
Donem pas, doncs, a Velles Plai amb la cobla Sant Jordi, ciutat de Barcelona.
Arason 1
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!




Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!

Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
ت!
Tampoc!
Tampoc!
Tampoc!
Tampoc!
Tampoc!
Sembla que està força bé.
Podem dir que la colla, en quant als components,
és estable o teniu molts canvis de dantsaires?
Com ho viveu, aquest aspecte?
No, ara últimament jo, els dos anys,
porto poc de temps, dos anys porto.
I no hi ha hagut gaire moviment.
Bàsicament, en aquests dos anys hem sigut els mateixos.
I amb això també és un avantatge,
perquè estem més conjuntats i no hi ha incorporacions noves,
i llavors així és un avantatge per nosaltres també.
Ara, que són pocs, necessitem més gent.
El que passa és que, per l'altra banda,
llavors aquest avantatge també es transforma en un punt feble
del que tenim, que no ens dona flexibilitat.
I així que fa cinc anys, com estem dient,
però ja estem notant que si no hi ha una renovació
o no hi ha una mica de visió de prolongar la quantitat de dantsaires,
doncs esclar, es quedaríem tancats.
Penso que és el punt feble que tenim.
Si estem units, perquè ens coneixem força i això és fort,
el feble és que ens falta gent per anar seguint
en aquest món de la competició.
Evidentment, per anar a plecs o a ballades de sardanes
doncs hi ha un altre tipus d'activitat.
Però nosaltres estem pensant en la competició.
Perquè alguna vegada he sentit de dir que a les colles,
en general, alguna gent des de fora es veu com una cosa tancada.
No sé, si algú té ganes,
li agradaria, per exemple, ballar en una colla com la vostra,
perquè per l'edat, doncs si estaríeu oberts d'admetre...
Ah, sí, sí, és...
Nosaltres sempre li diem, jo coneixo ballar als aplics,
i coneixo gent, i li dic per vindre a ballar,
però és allò que ningú no es vol comprometre.
Llavors, clar, li dic,
jo has d'anar a ensajar i tot això,
que t'infenya...
És la part que costa, no?
Per tancat, jo crec que no,
estem oberts a qui vulgui ballar,
o vindre a tot a confiar-se.
Sí, no hi ha...
Al contrari, vull dir, no és que estaríem,
sinó que ja des de...
Per definició és oberta.
La prova és que quan ensegem la porta de l'ensatge està oberta,
vull dir que tothom hi pot entrar,
i només cal que vingui els dissabtes a dos quarts d'avui,
quasi pràcticament tot l'any,
que ara deurem tornar a començar a passar de les festes al febrer,
i la gent s'apunta, vull dir,
no li demanem ni carnet d'entitat ni res.
Llavors, és ell el que, diem-ne,
depèn d'ell que es vagi integrant
i no hi ha cap problema en aquest aspecte.
Sí, habitualment, assegeu dissabtes a la tarda,
a la cooperativa també,
com la resta de l'agrupació,
i heu parlat, ja en algun moment ha sortit el tema,
cinc anys,
ja heu fet alguna activitat celebrant-ho, això.
Sí.
Vam tenir oportunitat d'escoltar una sardana,
d'estrena també, el programa.
Sí, enguany el 2004,
en vocació de fer cinc anys que vam debutar,
era el setembre del 99,
a l'Hospitalet de l'Infant,
la primera ballada que vam fer oficial,
tots vestidets amb el nostre uniforme,
doncs llavors vam dir que enguany farem els cinc anys.
Vam fer uns actes,
en principi, que vam considerar modestos,
però van estar,
van estar,
amb dues o tres coses,
força reeixides.
Per exemple,
vam aconseguir que ens fessin una sardana dedicada a la colla,
després vam fer unes camisetes commemoratives,
vam fer també uns records en tipus plat,
també per posar a casa,
hi ha dones que han dit que fan nosa,
però bueno,
crec que després,
quan passa el temps,
això queda...
Queda un record.
I després vam fer un acte,
un acte d'un sopar i el pastel corresponent,
com se fa quan se fa cinc anys,
no?
S'ha obligat.
I això és el que és obligat,
és el que vam fer durant aquest any 2004.
Home, ara s'ha vingut que,
abans parlàvem allò de si les colles són tancades,
o no,
vosaltres dos mateixos no sou de Tarragona,
això vol dir alguna cosa, no?
No, jo soc de Reus,
i jo ballava amb una colla de Reus,
que es va desfer,
i llavors doncs vaig baixar aquí a Tarragona a les ballades,
i em vaig acostar,
i vaig dir,
bueno, doncs vén-se i allà,
i vaig vindre,
però jo de fet,
són les ganes que jo tenia,
no calia que me'ls diguessin,
jo venia a buscar jo per ballar,
llavors per això em vaig posar a ballar,
que relativament també feia poc que ballava,
però jo l'any 97 vaig fer un curset a l'associació,
i a Rans d'allà vaig començar,
vaig seguir, vaig seguir,
vaig començar ballant.
O sigui, fa dos anys més que ells que ballo.
És a veure si algú s'anima, no?
No, però això...
El fet de no saber o no saber gaire en principi no ha de ser un impediment?
No, perquè llavors per això estan els ensajos,
per això estem,
s'ajuntem allà per anar-hi acoplar ni anar-hi integrar bé.
Sí, jo diria que ara qui es vulgui apuntar
ho té més fàcil que potser com ho vam tindre nosaltres,
perquè nosaltres,
o la meitat de la colla,
com que no en sabíem,
tot trontollava allò,
llavors ningú es podia mirar amb ningú
perquè tots no siguin igual de malament.
En canvi ara,
diem-ne que en sabíem una miqueta més,
no pas massa,
però en sabíem una miqueta més,
i qualsevol persona que s'incorpori,
que en sàpiga menys,
evidentment avança molt més
amb els companys que ja tenen un cert nivell,
el que vol dir que en un any
ja es planten a la mateixa nivell tècnic
que podríem tindre nosaltres.
Aquesta és la nostra opinió.
En tot cas, us veig engrescats,
és a dir, que la colla té continuïtat assegurada,
almenys de moment, no?
Sembla que l'any que hi ve,
un altre campionat...
Home, després,
ara que farem la reunió,
ara direm les opinions
i a veure el que volem fer l'any que ve.
Volem continuar
i el mateix que ara és que aquest any
i a veure què dient la personal.
Sí,
l'important és això,
però també l'important és que estem,
i segur que més d'un vindrà,
que l'important fora que tothom,
dels oients que ens estan escoltant,
doncs encara que hi hagués un percentatge
molt petit de tot Tarragona,
doncs que ojalà tinguéssim overbooking,
no sé jo quina audiència té
el programa aquest,
però,
però,
però,
vull dir que si algú té
alguna miqueta d'il·lusió,
només cal que vingui a veure-ho
i ja veurà com tot anirà rodat.
Home,
i senyor president de la grupa socialista
de Tarragona Dança,
el farà debat si ho podrem fer extensiu a tothom,
que a més l'entitat té coses
de totes les categories, oi?
Sí,
penso que potser val la pena
que deixem algun telèfon de contacte
o a través de la web de l'agrupació,
que és tarragona dança.org,
com a contacte, no?
Una de les més visitades, per cert,
de tot el panorama d'internet.
Doncs,
a veure si podeu dir aquest telèfon.
Us acabo de decidir
per quin,
qui és el que fa de relacions públiques.
De moment en donem dos
per faltes de telèfonos.
El 639-052-773,
o bé el 977-6122-888,
si convé ja el repetirem,
639-052-773,
i 977-6122-88,
demaneu per la gent de la Toc de Dança,
o si teniu una altra edat
i us voleu animar
per portar els vostres fills,
o bé vosaltres mateixos
encaixeu a l'edat de juvenils
o de grans,
doncs també sereu molt,
molt ben rebuts.
Per cert,
que l'Agrupació Socialista de l'Organça
no es limita a això,
sinó que porta
l'ensenyament de sardanes
a les escoles.
David,
això és cosa teva?
Ah, mira,
vaig implicant tothom, ja.
Com va la preparació?
Ens deies la setmana passada
que en guany hi havia
més escoles que mai?
Sí,
aquest any en...
Sí, sí,
endavant.
Aquest any en respost
9 escoles
de tota la ciutat de Tarragona
i, bueno,
penso que és un dels anys
on més participació tindrem.
A més a més,
hi ha moltes escoles
que hi participen
més de dos grups.
Vull dir que
estem parlant
de 21 grups
de nens.
Molt bé.
Un èxit total.
Bé, amics de Toc de Dança,
no m'ho havia oblidat vosaltres.
No sé si volíeu fer alguna cosa més,
el que hem comentat.
No,
no,
en principi no.
Hem parlat una miqueta
com ha anat la temporada,
hem convidat a la gent
que s'afegeixi a vosaltres
si s'engresca
i no cal dir que,
evidentment,
seguirem seguint
les vostres activitats
al nostre programa
com sempre.
Tornem a la música
i ara no escoltarem,
per cert,
una sardana.
Doncs no,
anem a escoltar ara una jota.
Es tracta d'una versió
per a Cobla
instrumentada per Jesús Ventura
a partir de la jota
característica de Gandesa
realitzada fa uns anys
per a l'espectacle
Terraltines
de l'esbar d'ençaire
de l'Orfeu Rausenc
amb una adaptació coreogràfica
de Ricard Roig.
La interpreta
la Cobla Mediterrània.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
d'ençaire.
d'ençaire.
de l'esbar d'ençaire.
d'ençaire.
d'ençaire.
d'ençaire.
d'ençaire.
d'ençaire.
d'ençaire.
d'ençaire.
d'ençaire.
d'ençaire.
d'ençaire.
Doncs una jota
amb so de cobla,
gandesa,
la jota de gandesa,
en arranjament de justventura
amb la cobla,
mediterrània.
I anem a aprofitar
fins l'últim segon de programa
en una secció que en diem textos
no m'hi podria estendre
com m'hauria agradat
perquè realment s'ho mereixen.
Tenim alguns textos
que hem trobat
en publicacions diverses
que mereixen comentaris.
Només
recomanar-vos un llibre
que quan el tinguem en mà
ja el...
també ens hi entretindrem
una miqueta més.
És un llibre
que es presentava
dijous.
Es diu
Música encreuada.
Els enigmes musicals.
Escrit pel David Portas.
Un home
amb...
Vaja,
amb moltes facetes,
amb múltiples facetes.
Havia estat músic de cobla,
Flavio Laira, excel·lent
a la cobla mediterrània.
I ara ha escrit aquest llibre
que ha publicat edicions Clibis
on posa un munt d'exemples
del que es podria anomenar
això, enigmística musical.
Qüestions curioses
referents al món de la música.
I té tot un capítol,
després d'haver parlat de Bach,
de grans noms de la música universal,
a les sardanes revesses.
evidentment,
si es parla d'enigmística i música,
les sardanes revesses,
doncs és un tema obligat.
El que passa és que ha de ser algú
que ho conegui molt,
i el David Portas ha estat, com deia,
molts anys,
músic de cobla,
i dedica aquest ampli capítol
a parlar del món de les revesses,
que segur que és molt desconegut també,
al marge del món estricte de les colles sardanistes,
del món de les sardanes.
I recomanar-vos un article,
recupereu, si podeu,
el punt d'ahir divendres,
un article d'opinió a la secció
punt de vista,
escriu el Jaume Comelles,
professor de la Universitat Pompeu Fabra,
és a dir, no només de llengua,
viu la identitat cultural catalana,
on reivindica el valor
que per la cultura catalana
tenen aspectes com la sardana,
el món de la cobla,
els ballets.
Aquí, per exemple,
hi ha un destacat que diu,
des del costat nacionalista,
s'ha actuat per inacció
davant la temença
que cobla i ballet
poguessin donar imatge
de folclorisme barratinaire.
I com deia,
reivindica el valor
d'aquesta part
de la nostra cultura popular,
de la cultura catalana,
el valor de la cultura popular
i tradicional.
Com deia,
teníem més coses
i algun article d'aquests
que volíem comentar
una miqueta més,
però el temps se'ns acaba,
a punt d'arribar
a dos quarts de dues de la tarda,
ha estat una altra edició
de l'Undos i seguit,
avui, com ho he vist,
moltes coses.
Bueno, cada dia,
ara ja amb aquesta hora i mitja
i tot i així no arribem a dir
tot el que volem.
Ja ho veiem.
Hem tingut la setmana a l'any,
una altra eliminatòria,
hem tingut notícies,
agenda, xafarderies,
com ho he vist en alguna xafarderia
prou interessant,
hem pogut parlar amb la gent
de la toc de dansa
i tornarem
la setmana vinent
a les 12.
a les 12,
al 96.7 de Tarragona Ràdio
i bé,
amb repetició els diumenges.
Molt bé,
a partir de les 10 del matí.
Que ho passeu molt bé.
MILLION REAL
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!