Aquesta habanera que suena
en Sobre el Espai a Tarragona Radio
habaneras desde el balcón.
El Espai a Tarragona Radio
habaneras desde el balcón.
El Espai a Tarragona Radio
habaneras desde el balcón.
El Espai a Tarragona Radio
en Sobre el Espai a Tarragona Radio
Baba Dox ens ha oferit la seva versió de La Paloma.
Tot seguit a les veus del mar,
canten de Ricard Viladesau i de Martí,
anem a la mar.
com més lluny de terra,
cançons de la mar, cançons de la mar,
cançons de la mar, cançons de sirena, cançons de marí.
cantem a la mar, cançons de la mar, cançons de la mar, les que mai moriran.
Anem a la mar, és tan gran i tan llibre, anem a la mar, agafats de les mans, anem a la mar, per aprendre de viure, anem a la mar, per aprendre els seus pares.
Ja som tots del mar i del vent que encomana, cançons d'harmonia, sens fin i camins, cançons de la mar en ràpic de campana, cançons de sirena, cançons de marí.
Anem a la mar, és tan gran i tan llibre, anem a la mar, agafats de les mans, anem a la mar, per aprendre de viure, anem a la mar, per aprendre els seus pares.
Anem a la mar, és tan gran i tan llibre, anem a la mar en ràpic de campana, cançons de sirena, cançons de marí.
Cançons de marí, cançons de marí.
Els indians van ser aquells que van marxar a fer les Amèriques i efectivament van tornar amb les butxaques plenes.
Com s'ho van muntar? Uns treballant de valent, altres pel comerç des claus.
Les veus del mar canten de Joaquim Dotrás i Galcerán a un dels indians de Canet de Mar, l'americano de Canet.
Recordo quan era nano, em cridava l'atenció, aquell vell americano, amb botines i bastó,
assegut davant la porta d'un estrany i un femení.
recordava una venire i una mort de malentí.
El foc d'aquella covella, prendia la flora d'un parc català.
A la tornada, callava la barra, volgué oblidar-la, és tot fou amb guà.
Ella fou l'amor, la flama d'un vine, s'endúi a la vine d'un parc català.
Ella fou l'amor, la flama d'un vine, s'endúi a la vine d'un parc català.
Aixecut davant la porta d'un estanc i un femení.
El foc d'aquella covella, prendia la flama d'un parc català.
A la tornada, callava la barra, volgué oblidar-la, és tot fou amb guà.
Ella fou l'amor, la flama d'un vine, s'endúi a la vine d'un parc català.
Ella fou l'amor, la flama d'un vine, s'endúi a la vine d'un parc català.
A la tornada, callava la barra, volgué oblidar-la, és tot fou amb guà.
Ella fou l'amor, la flama d'un vine, s'endúi a la vine d'un parc català.
Ella fou l'amor, la flama d'un vine, s'endúi a la vine d'un parc català.
Marinada serà el grup que ara ens oferirà una habanera
que parla d'una patata catalana, per suposat,
que, mesclada amb mal i oli, és riquíssima.
De Serrat, hi som la patata a Can Givert.
Can Givert.
Una habanera en marxa us portem,
que tots plegats cantarem.
a la magia de Can Givert, la més famosa d'aquest invern.
Més la patata, protagonista del bon menjar.
Una setmana, pot greu gaudir-ne i comparar.
A la patata, amb la cerveja de Can Givert,
el client deixa, sense cap dubte, molt satisfet.
Doncs la patata, ben preparada, si ho sabeu fent,
no hi ha a la vida res més que doni millor plaer.
La saboregeu, molt poca poter,
i cap a la glòria segur que aneu de bret.
N'hi ha de groca, de blanca i vermella,
a gust de tothom.
i la vol tendre, i la menja vella,
que té més sabor.
Tinc l'estrangeira,
algú assegura,
que la tasta.
Ni la russa, ni l'anglesa,
que com la catalana.
no hi ha patata,
que tant hi veu,
el client queixa molt satisfet.
És la patata, molt estimada,
arreu del món.
Palabonar-la,
també bregar-la,
ho saps tot.
Ben xucadet,
amb un bar i oli,
ben remenat.
Segur que els dona
la més completa felicitat,
que tendre-ho vella,
l'encau vermella,
sempre serà
la nostra patata.
Un bon obsequi
pel paladar.
Qui no la tasta,
qui no la tasta,
no sap el que es feia.
Testeu la patata,
senyor,
de canj i vell.
I hi ha de groca,
de blanca i vermella,
a gust de tothom.
i la vol tendre,
i la menja vella,
que té més sabor.
Que té més sabor.
Fins l'estrangera,
el guà segura,
que l'ha tastat.
Ni la russa,
ni l'anglesa,
que com la catalana,
no n'hi ha cap.
dins l'estrangera,
el guà segura,
que l'ha tastat.
Ni la russa,
ni l'anglesa,
que com la catalana,
no n'hi ha cap.
Autors de la propera Habanera
tornen a ser Soms i Serrat.
I Marinada,
el grup que la interpreta,
Pineda Nostra.
Nostra camp és per tu.
Portem-nos llista al port,
l'anoma del teu mar,
tindrem de bonic,
i els llavis un cantant,
que expressa tot l'amor,
d'aquells que t'estimen.
T'estima el record,
t'estima l'arbre verd,
que tendre i amorós,
tallar-los a les brans.
Tendre i amorós,
desitja abraçar-te
i així brindar-te.
Au,
llenys,
tot.
La teva platja,
tan envirada,
rep mesonades,
tot el vent mediterrani,
grandiós.
Viva, estimada,
camp de sabana,
guardes o fan el record
d'aquells volents pescadors.
Pineda nostra,
que et fes el rastre,
modets del mar del cement,
mai de tu ens allunyarem,
perquè ets la joia i l'orgull
dels Pineders.
Passat d'Arada i Rems,
present de fe i progrés,
futur d'esperances.
Espera ser tu,
païns i forasters,
guardim dels teus carrers
i les teves places.
Toró del Montpalau,
que et pregireix un mar,
cunyors d'en mirar-nos.
I fins ens envia
l'aire que ens porta
roma els temps.
La teva platja,
tan envirada,
rep mesonades,
tot el vent mediterrani,
grandiós.
Vila, estimada,
camp de sabanes,
guardes ofan,
el record d'aquells volents pescadors.
Pineda nostra,
que et fes el rastre,
coneix del mar dolçament,
mai de tu ens allunyarem,
perquè ets la joia i l'orgull
dels Pineders.
Pineda nostra,
que et fes el rastre,
plonés del mar dolçament,
mai de tu ens allunyarem,
perquè ets la joia i l'orgull.
dels Pineders.
Una cançó en concret,
un balset,
que molts l'hem cantat
a les excursions i a les festes.
Es tracta d'una barcarola.
Aquest tipus de cançó
sembla que va just sorgir
en el seu dia
dels barquers italians.
Encara que aquesta que cantarà marinada
potser sigui del Cantàbric.
Barcarola.
d'una barquera,
que una frágil barquera
va navegar,
va navegar.
Mira la nave,
mira la nave con rumbo
hacia el mar,
que una frágil barquera
va navegar,
va navegar.
Mira, mira, mira
cuántos buques
se concentran
en el mar,
en el mar,
y verás que mi barquera
ya no puede navegar.
Mira, mira, mira
cuántos buques
se concentran
en el mar,
en el mar
y verás que mi barquera
ya no puede navegar.
Barcarola de mi vida
ya no te podré olvidar,
tú eres mi dicha querida,
mi ilusión es navegar.
Barcarola de mi vida
ya no te podré olvidar,
tú eres mi dicha querida,
mi ilusión es navegar.
Tú eres linda Barcarola
que bogas con tanto afán
y vas siguiendo las olas
del vergel de tu beldad.
Y vas siguiendo las olas
del vergel de tu beldad.
Y vas siguiendo las olas
del vergel de tu beldad.
Barcarola de mi vida
ya no te podré olvidar,
tú eres mi dicha querida,
mi ilusión es navegar.
Barcarola de mi vida
ya no te podré olvidar,
tú eres mi dicha querida,
mi ilusión es navegar.
Tú eres linda Barcarola
que bogas con tanto afán
y vas siguiendo las olas
del vergel de tu beldad.
Y vas siguiendo las olas
del vergel de tu beldad.
y vas siguiendo las olas
del vergel de tu beldad.
De tu beldad.
De tu beldad.
de tu beldad.
Lletra de Serrat i música de Salvador Dabao.
Marinada cantant una habanera poc coneguda,
però que si ens escolta ara algun mariner o pescador de la nostra costa,
la lletra els pot resultar familiar
perquè ens diuen que per llarg tenen la barca
i per sostre tenen el cel, el fill i la barca.
El pare em va deixar la barca i el rei
i l'amor envers la mar ja mai vençut pels llens.
Estima l'amor, estima l'atiu meu,
no li tingui resnel, guarda-li respecte i et serà fidel.
No li tingui resnel, guarda-li respecte i et serà fidel.
Lletra de Serrat i música de Salvador Dabao.
Lletra de Serrat i música de Salvador Dabao.
Lletra de Serrat i música de Salvador Dabao.
Lletra de Serrat i música de Salvador Dabao.
i música de Salvador Dabao.
música de Salvador Dabao.
Lletra de Serrat i música de Salvador Dabao.
música de Salvador Dabao.
i música de Salvador Dabao.
Música de Barcelona Dabao.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!