Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Aixerida, que estàs asseguda en una d'aquests avions i que passa un hostesso d'aquells aixerits ben plantat i que te'l mires bavejant una miqueta, dient, quin noi més simpàtic.
I per establir una certa relació li dius, no voldries menjar-te un bombo? Malament.
La paraula bombo, tot i que sigui bombo, ja produeix una mena d'escalfrets, unes ganes per part d'aquell hostess d'agafar qualsevol butaca i embotir-te-la per la boca.
I és que la paraula bom, bom, bomba està provocant un veritable pànic.
Tanmateix que siguis anglès i portis un bombín, xungo, bombín, ja és una paraula que incita al terrorisme aèri.
Esclar, qualsevol anglès que vulgui anar-se'n, jo que sé, de Londres fins a Vancouver o a algun lloc d'aquests amb avió i que vagi vestit avillat amb aquell tan nostrat, seu estrat en tot cas, bombí,
ja d'entrada li fan treure perquè allò podria ser sospitós i subjecte de provocar alguna mena d'altercat, diguem-li, suposadament terrorista.
Que tu sí que pots dir, escolti, porto la maleta carregada d'armes de destrucció masiva.
Armes de destrucció masiva no és una paraula que faci mal a les orelles, sona.
Armes de destrucció masiva.
D'entrada, la seva onomatopeia ja no fa bum ni fa res, però dir bomba és una cosa que pot provocar-te la ruïna.
Bé sigui que parlis de bombetes, bé sigui que vulguis canviar el bombillo de la porta.
Qualsevol cosa que tingui a veure amb bomba, i la seva paraula ja ho diu bum, et pot portar a un mal pas si ets d'algun aeroport dels Estats Units.
I és que, no sé si va ser avui o ahir una noia, graciosa ella, va fer aquesta, la gracieta, de dir, a dintre de la meva maleta porto tres bombes.
Només dir això, i era broma, de seguida els assegurats se li van atençar i van dir, senyoreta, sisplau, que ho podria repetir una altra vegada, això?
I la noia ho va repetir dintre de la bossa, porto tres bombes, així amb la rialla.
I el guàrdia de seguretat una altra vegada li va demanar que repetís i que es reafirmés amb el seu comentari així.
Podria repetir una altra vegada què és el que acaba de dir, senyoreta, dintre de la meva maleta porto tres bombes.
I en aquell moment la van agafar, la van emmanillar, la van deixar a bocaterrosa al terra, se la van emportar en un quartet, la van escorcollar,
i, dreta, de cap, fins a la presó, a purgar la seva pena.
La pobra noia, tot i que jurava i perjurava que ella no ho havia fet, que era una broma, que se'n penedia, que no volia fer cap mal,
que això d'ella... Li van dir que ho sentien molt, però ara, per ara, als Estats Units, només dementar la paraula bomba,
només de fer-ne broma, escarni, el que sigui, d'anar a aquest tema, ja és motiu com perquè t'engarjolin.
De la mateixa manera, també sembla ser que li va succeir a un altre noi que també va fer un comentari xistós, graciós,
ser assegut en una de les seves butaques de l'avió, i en passar una hostesa va dir
«Hòstia, carai, ja fa tres minuts que hauria d'haver esclatat la bomba als lavabos i no ha esclatat».
L'hostesa, quan va sentir allò, va sortir cagant nates fins a la cabina del comandant,
i no sé si van fer aturar l'avió, però sí que li van fotre un sac de bufetades a aquell pobre desgraciat
que havia fet la gràcia que se li ha passat per tota la vida imitar a l'Eugeni.
Senyors i senyores, Estats Units estan perdent el sentit de l'humor.
Nosaltres aquí a Cana Macana mirarem que això no sigui així,
si més no, amb aquests minuts que us acompanyarem fins que no ens toquin les campanades de les 10 de la nit.
Sou Cana Macana i avui ens acompanya el Carlos, que d'aquí una estona ens adreçarem un viatge,
que no passa amb avió, però sí que serà un viatge d'una altra manera,
un viatge que potser podríem incloure dintre d'un atlas, un viatge diferent, curt, estrany, simple, senzill.
Com el definiríem, Carlos?
Què tal? Buenas noches.
Molt bona nit.
La idea és muy simple, hacer la definición de un atlas, de un viaje,
que tiene que ver con cercanías y lejanías y con imágenes,
y hacer de cada uno un mapa propio.
Això d'aquí una estona, ja sabeu, amb la senzillesa i, alhora, tanmateix,
amb la complexitat que sempre aporten els plantejaments de Carlos,
que ens acompanyarà, tot i que avui no és el tercer, sinó que és el quart,
però estem reemprenent motors, en plan jet, per continuar amb Cana Macana.
Que sabeu que sou molt ben ributs aquí, en aquest programa de la imaginació,
si més no, això és el que pretenem, si truqueu al 244767,
bé per comentar la jugada, o bé per mirar d'encertar l'endevinalla,
que ara mateix penso llançar a les zones.
Diu així, l'endevinalla, alerta, perquè és com una mica enrabassada.
És senzilla, però és enrabassada, com tot plegat.
Diu, en té set.
No és que en tingui set, sinó que en té set.
Dotze també en té.
I tot que un en porta, el d'ahir és diferent al de demà.
I em pregunto, què serà?
Torn a dir, perquè se les porta tot i que és molt senzill, molt senzill.
És més, és més, la cançó que proposarem,
que per cert se n'en va a les terres de Carlos.
Sabeu que Carlos ve...
No, no ve d'Argentina, és d'Argentina.
Ve de tot el món.
La cançó que d'aquí una estona sentireu
per amenitzar aquests moments,
per poder reflexionar sobre la resposta de l'endevinalla,
és una pista per saber-ne la resposta.
Te la torno a repetir.
En té set.
dotze també en té.
I tot i que un en porta,
el d'ahir és diferent al de demà.
Jo et pregunto què és el que serà
i pots reflexionar i pensar
mentre escoltes un CD,
una música del Compaq Mi Buenos Aires,
querido,
i a veure si et diu alguna cosa aquesta música.
i tot i kem d'av大?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I diu així, en té set, dotze també en té, i tot i que un en porta, el d'ahir és diferent al de demà.
Què serà? I a més a més, aquesta música que em sembla que es titula El dia que mequiaràs,
és força entenedora per ajudar, ajudar, ajudar, ajudar a respondre aquesta endavinalla.
I sembla ser que tenim una trucada.
que tenim una trucada.
Hola!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Bona nit!
Molt bona nit!
I tu com te dius?
Mireia!
Mireia!
Oh, quin nom és bonic!
Mireia!
I què?
I què fas, Mireia, en aquestes hores?
T'escolto.
Ah!
Ah!
Fixa't, fixa't, eh?
Que bé!
I, i escolta'm, com és que has trucat, Mireia?
Ah, és el dia.
Ah!
El dia?
El dia.
El dia.
Què és el dia?
Devinalla.
Ah!
Molt bé, Mireia.
Endevinalla.
El dia.
Que no tenim aplaudiments per la Mireia?
Catxons, catxons, ronda.
Mireia?
Hm.
Hm.
Ho has endevinat, eh?
La Sílvia està fent aplaudiments i...
Escolta'm, Mireia, treu-me d'un dubte.
Com ho has encertat que era el dia?
Perquè jo trobo que era força difícil, eh?
M'ho ha dit el meu germanet.
El gran o el petit?
El gran.
El gran.
Tens germà petit, però?
No.
Oh!
Mireia, quants anys tens?
Set.
Set?
Sí.
I què?
Com els portes?
Bueno...
Mireia, diguem, diguem, quin curs fas?
Ui, doncs faig, faig a l'escola.
Ah, a l'escola.
Molt bé, molt bé, molt bé.
I...
Escolta'm, Mireia, als set anys...
Hm.
Una persona què pensa?
Una persona com tu què pensa als set anys?
com set anys.
Com veu la vida?
Com veu l'alcalde, l'alcalde Nadal, per exemple?
Va, siguem dolents, que no en sent ningú.
Jo penso en jugar.
Amb l'alcalde?
Sí.
I què, i què?
L'alcalde també juga, no?
I juga amb nens petits com tu.
També.
I nenes.
I nenes.
I cromos.
Tu vas veure l'anunci de les darreres eleccions de l'alcalde que sortia amb un nen?
Sí.
Sí, com el...
A la platja, no?
Com el Michael Jackson.
Sí.
A tu t'agrada el Michael Jackson, Mireia?
Ai, no.
No?
No.
Me catjo en ronda.
No, no.
Però t'agradaria conèixer'l, segur.
Mmm...
Va, sí.
Va, sí.
Ai, m'agrada.
Digue'm, digue'm, Mireia.
I què més t'agrada?
M'agrada llegir.
Oh!
I què?
Què llegeixes?
Mmm...
Contes, històries...
Oh, que bé.
Bé, Mireia, m'estan fent indicacions dient-me que el temps corre molt, molt, molt, molt, eh?
Escolta, moltes gràcies per trucar, eh?
Sí.
Mireia, la setmana que ve torna'm a trucar, sisplau, que parlarem dels contes que tu llegeixes, que segur que són molt i molt interessants.
D'acord.
Adéu, Mireia.
Adéu, Agust.
Adéu.
Moltes gràcies a la Mireia per haver-nos trucat i que sàpigui que té una pedra, que tindrà una pedra la setmana vinent, aquí, a la seva disposició, per jugar amb ella o llançar-se-la a l'alcalde.
Que de tot es pot fer amb una pedra. No és una pedra qualsevol, és una pedra, ja la veureu, bueno, la Mireia la veurà, segurament vindrà acompanyada amb els seus pares per recollir-la i veurà que és una pedra rodonida i que té una textura especial i jo diria que molt ergonòmica.
Tanmateix, oblidem-nos ara de la Mireia i què us sembla si avui fem un conte, un conte un tant especial?
I és que ja fa uns quantes setmanes que venim tocats una miqueta de l'ala per una bestiola que es diu Efigènia. Avui no us en explicaré cap de la Efigènia, no?
Però el que vull llegir-vos és una versió del conte dels contes dels gats, que no és altra que el gat amb ambotes, amb una versió catalana, però sempre, sempre, sempre, sempre amb aquella, com li diríem, essència de Charles Perrol.
Sí? Voleu escoltar? El gat amb botes? Tu també, Mireia, eh?
Voleu escoltar?
Voleu escoltar?
No!
No!
No!
Viareu escoltar?
Voleu escoltar?
Oh, no!
Ja!
Viareu escoltar?
Voleu escoltar?
Voleu escoltar?
Voleu escoltar?
Voleu escoltar?
Voleu escoltar?
No!
No!
Veu escoltar?
Fins demà!
Un moliner no va deixar altres béns als tres fills que tenia que el seu molí, el seu asa i el seu gat.
Aviat van haver fet les parts sense haver cridat ni el notari ni el procurador,
que s'haurien crospit molt de pressa tot el pobre patrimoni.
El més gran es va quedar el molí, el segon l'asa i el més petit, el gat.
Aquest darrer no es podia consolar d'haver obtingut una part tan escarrancida.
Els meus germans, tia, es podran guanyar la vida honradament associant-se l'un amb l'altre.
Pel que fa a mi, un cop m'hauré menjat el gat i m'hauré fet un maniguet amb la seva pell,
m'hauré de morir de gana.
El gat, que ho va sentir però sense adonar-ho a entendre,
li va dir amb un posat greu i seriós.
No us hi amoïneu, senyor amo.
No heu de fer altra cosa que donar-me un sac
i fer-me un parell de botes perquè pugui caminar entre les verdisses.
I ja veureu com no us ha tocat una part tan dolenta com us sembla.
Encara que l'amo del gat no ho va veure gaire clar,
li havia vist fer tantes maniobres astutes per atrapar rates i ratolims,
com quan es penjava dels peus o s'amagava entre la farina i feia el mort,
que no va desesperar que el pogués ajudar en la seva situació miserable.
Quan el gat va tenir el que demanava, es va calçar tot decidit,
es va posar el sac a l'esquena amb els cordons agafats amb les potes del davant
i se'n va anar en un bosc on hi havia molts conills.
Va ficar segó i lletjons dins el sac i estirant-se com si fos mort,
va esperar que algun conillat, poc al corrent encara de la malícia d'aquest món,
vingués a entaforar-se dins el sac per menjar el que hi havia.
Tot just s'havia ajessat que ja es va veure servit.
Un conillat imprudent va entrar al sac i el compara gata estirant ràpidament els cordons,
el va agafar i el va matar sense pietat.
Tot cofoi de la seva presa se'n va anar a veure el rei i va demanar per parlar-hi.
El van fer pujar a la cambra de sa majestat on, havent entrat,
va fer una gran reverència al rei i li va dir
«Ve't aquí, senyor rei, un conill de bosc que el senyor marquès de Carabàs,
que aquest era el nom que se li havia ocorregut de donar al seu amo,
m'ha encarregat d'oferir-vos de part seva».
«Diguis el teu amo», li va respondre al rei,
«que li dono les gràcies i que em fa molt de plaer».
Una altra vegada va anar a amagar-se en un camp de blat,
sempre amb el seu sac obert,
i un cop hi van haver entrat dues perdius,
va estirar els cordons i les va agafar totes dues.
I les va anar tot seguit a oferir al rei,
tal com havia fet amb el conill de bosc.
El rei va tornar a acceptar amb molt de goig les dues perdius
i el va convidar a veure.
El gat va continuar així durant dos o tres mesos,
d'anar de tant en tant a portar al rei alguna peça de caça del seu amo.
Un dia, que va saber que el rei havia de sortir a passejar
per la vora del riu amb la seva filla,
la princesa més bonica del món,
va dir al seu amo,
«Si voleu seguir el meu consell, ja podeu dir que heu fet fortuna.
No ho heu de fer sinó anar-vos a banyar al riu,
l'indret que us indicarem i deixar-me fer a mi».
El marquès de Carabàs va fer el que li aconsellava al seu gat,
sense saber que en resultaria de bo.
Mentre es banyava, es va esdevenir que va passar al rei
i el gat es va posar a cridar amb totes les seves forces,
«Correu, correu, veniu, ajudeu, miau,
que hi ha el senyor marquès de Carabàs que s'ofega!».
El rei que ho va sentir, va treure el cap per la portella
i, reconeixent el gat que li havia adot tantes vegades peces de caça,
va emanar als seus guàrdies que anessin a auxiliar el senyor marquès de Carabàs.
Mentre treien el pobre marquès del riu,
el gat es va acostar a la carrossa i va dir al rei
que durant l'estona en què el seu amo es banyava
havien vingut uns lladres que se li havien endut la roba
i que permés que ell havia donat el crit de lladres amb totes les seves forces.
Ai, i és que el murri l'havia amagat sota una pedra molt grossa.
Però el rei va ordenar tot seguit als oficials del seu guarda-roba
que anessin a buscar un dels seus vestits més bonics
per tal d'oferir-lo al senyor marquès de Carabàs.
El rei va tenir mil atencions
i com que l'esplèndida roba que li acabaven de dur
revelava el seu bon aspecte,
és que el noi era ben mosso i molt ben plantat,
la filla del rei el va trobar prou del seu grat
i el marquès de Carabàs
no li havia adreçat dues o tres mirades molt respectuoses
i una mica tendres
que ella ja se n'havia enamorat bojament.
Com són les dones?
El rei va voler que el marquès pujés a la seva carrossa
i que prengués part en la seva passejada.
El gat, satisfet de veure que el seu propòsit es començava a realitzar,
en va passar al davant i havent trobat uns pagesos que estaven dallant un prat,
els va dir
«Miau, bona gent, si no dieu al rei que el prat que dalleu és del senyor marquès de Carabàs,
us trinxarem a tots com si fóssiu, miau, carn picada».
El rei no va deixar de demanar als dalladors de qui era el prat que estaven dallant.
«És del senyor marquès de Carabàs! És del senyor marquès de Carabàs!»
Van dir tots a cor perquè l'amenaça del gat els havia fet por.
«I teniu una bona hisenda aquí», va dir el rei al marquès de Carabàs.
«Ja ho podeu veure, senyor», va respondre el marquès.
«És un prat que em dóna cada any un bon passament!»
El comparegat, que anava sempre al davant, va trobar uns segadors i els va dir
«Miau, bona gent, què segueu?
Si no dieu que tot aquest blat és del senyor marquès de Carabàs!
Us trinxarem a tots com si fóssiu carn picada!»
El rei, que va passar al cap d'un moment, va voler saber de qui era tot aquell blat.
«És del senyor marquès de Carabàs! Del senyor marquès de Carabàs!»
Van dir els segadors.
I el rei se'n va alegrar amb el marquès.
El gat, que anava davant la carrossa, deia sempre el mateix a tots els que hi trobava.
I el rei se sorprenia de la gran riquesa del senyor marquès de Carabàs.
El comparegat va arribar finalment en un vell castell, que era propietat d'un ogre,
el més ric que mai s'hagués vist, perquè totes les terres per on el rei havia passat
depenien d'aquest castell, de l'ogre.
El gat, que es va preocupar d'informar-se de qui era aquest ogre i del que sabia fer,
va sol·licitar de parlar-hi, dient que no havia volgut passar tan a prop del seu castell
sense saludar-lo.
L'ogre el va rebre tan cortésment com és capaç de fer-ho un ogre i el va fer seure.
M'han dit, va dir el gat, que teniu el do de transformar-vos en tota mena d'animals
i que si voleu us podríeu convertir, per exemple, per exemple, en un lleó o en un elefant.
És ben veritat, va respondre l'ogre bruscament.
I per demostrar-vos-ho em veureu convertir-me en un lleó ara mateix.
El gat es va espantar tant de veure un lleó al seu costat
que es va enfilar ràpidament a la teulada, no sense fer esforços ni sense perill
per culpa de les botes que no li feien sinó nosa per caminar sobre les teules.
Al cap de poc, el gat, havent vist que l'ogre havia recuperat la seva forma original,
va baixar i li va confessar que havia tingut molta por.
També m'han dit, va dir el gat,
però això ja em costa més de creure
que teniu així mateix la facultat d'agafar la forma d'animals més petits,
per exemple, que seríeu capaç de transformar-vos en una rata o en un ratoli.
«Però us confesso que això em sembla una mica impossible».
«Impossible!»
Va fer l'ogre.
«Ara ho veureu!»
I tal dit, tal fet, es va convertir en un ratolí que es va posar a córrer per terra.
El gat, ell sí que el va veure, se li va llençar damunt i se'l va menjar tranquil·lament.
Mentrestant, el rei, que tot passant, va veure el vell castell de l'ogre i va voler entrar.
El gat, que va sentir el soroll de la carrossa que passava pel pont Llebedís,
va córrer a trobar el rei i li va dir
«Sigui benvingut, el senyor rei, al castell del senyor marquès de Carabàs!»
«Com, senyor marquès?» va exclamar el rei.
«Aquest castell també és vostre!
No hi pot haver res que sigui més bonic que aquest pati que totes aquestes construccions que l'envolten!»
«Mirem a l'interior, si us plau!»
El marquès va donar la mà a la jove princesa i, seguint el rei que pujava al davant,
van entrar en una gran sala on van trobar una taula magníficament proveïda de menjar i beure
que l'ogre havia fet preparar per als amics que l'havien de venir a veure aquell dia,
però que sabent que hi havia el rei no havien gosat entrar.
El rei, encantat de les bones qualitats del senyor marquès de Carabàs,
així com la seva filla, que estava boja per ell, com són les dones,
i veient les riqueses immenses que poseia,
li va dir, després d'haver begut cinc o sis vegades, com són els homes,
«No depèn sinó de vos, senyor marquès, que sigueu el meu gendre!»
El marquès, fent unes grans reverències, va acceptar l'honor que li feia el rei
i aquell mateix dia es va casar amb la princesa, com som les persones.
Diuen que el gat va esdevenir un gran senyor
i que ja no empaitava les rates, si no fos per divertir-se.
El gat amb botes.
Aquesta versió la m'he extret d'un volum gran que tenim,
un llibre que es titula El gran llibre dels contes.
Una selecció de Christian Strick amb unes il·lustracions encantadores
de la Tatiana Hoffman, que nosaltres de tant en tant en desempolsem
perquè d'aquí puguin sortir les històries que us llegim.
El gat amb botes d'en Charles Perrol.
Ben aviat farem, no sé si dir-li una especial, però sí una mica de repassada,
a la història d'en aquest home, Charles Perrol.
No ho compta contes, no recopilador, no, no, no,
però ho sabrem que era aquest senyor que va viure al segle XVII.
Nois, noies, què us sembla?
Ens n'anem a dormir?
Però abans d'anar a dormir, m'agradaria que escoltéssiu
com podria...
A veure si sabeu què és el que més li agraden,
més li agraden els gats.
Molt més que no pas menjar ogres.
Hi ha una cosa que més els agrada,
és menjar ratolins.
A veure si trobeu el ratolí.
Sí o no?
Oi que s'assemblava la corredissa d'un ratolí
que potser fugia d'un gat?
Bé, jo m'imagino que tots ja teniu les llums enceses,
que ja esteu amb el pijama posat
i que feu la gran processó fins al llitet.
No sense abans haver-se acomiadat dels pares,
de les mares,
en el cas que hi hagi pares i mares alhora,
no us penseu, sí que n'hi ha de nens que tenen pares i mares,
i tant que sí, dels avis, dels tiens, dels cosins, dels amics,
i de totes les persones que us estimeu i que us estimen.
I escolteu, a partir d'ara,
la sintonia d'acomiadament dels petits
que escolten la història de Cana Macana
no serà la mateixa que la d'entrada,
com aquesta tan dolceta,
que la repetim al principi i al final,
que us sembla si la canviem.
És que hi ha un noi molt eixerit que es diu Albert Pla,
que canta unes cançons,
n'hi ha que són molt boniques,
altres que no són tan boniques,
i n'hi ha unes altres que, mira,
que són tan interessants i tan delicioses
com aquesta que ara escolteu.
lawa.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit