Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Porta a l'Esperança
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia a tots els oients que ens escolteu en aquest matí.
Benvinguts al programa Porta l'Esperança,
l'únic programa de ràdio de la ciutat
que té per objectiu fer arribar a tothom la paraula de Déu, que és la Bíblia.
Com ja sabeu, aquest programa és un programa dirigit per l'Associació Protestant de Tarragona,
situada al carrer Joana Jogant, sense número.
Ens trobem als Estudis de Tarragona Ràdio,
part de l'equip habitual del programa.
Samuel García, bon dia.
Hola, bon dia, Damaris.
L'Albert Marcos.
Hola, bon dia.
El Jaire Sentís, bon dia.
Bon dia.
I els controls tenim el Lluís.
I jo, la dama Isromeu, que us parla.
I a veure si els nostres oients reconeixen aquesta música.
Efectivament, es tracta de la banda sonora de la pel·lícula Star Wars.
La Guerra de les Galàxies.
El passat mes de setembre va ser un mes important per a tots els seguidors d'aquesta sèrie,
ja que per primer cop a la història es posava a la venda al Pac amb la seva trilogia de la sèrie en DVD.
I en aquest matí volem parlar de les, fins ara, dues trilogies dirigides per el gran director de cinema, George Lucas.
Volem apropar-nos a les motivacions i al missatge d'en George Lucas que presenta en aquestes sis pel·lícules.
I ho volem fer, com sempre, des d'una visió bíblica.
Així que estigueu atents, perquè després d'aquesta cançó farem un viatge especial amb Star Wars.
No és casualitat que jo te amé


Oh, habla otra vez, voz de Jehovà, repite en mí el milagro y que te pueda escuchar.
Desata el poderío de tu voz una vez más, rugido de león, de la tribu de Judá.
Fins demà!
Us recordem que esteu escoltant el programa Portar l'Esperança a la 96.7 de l'FM, a Tarragona Ràdio.
Bé, ara farim una petita introducció de la fixa tècnica de la trilogia de Star Wars.
I la primera trilogia, l'episodi, l'Amenaça del Fantasma, es va fer l'any 99, bueno, 1999.
L'episodi 2, l'Atac dels Clons, va ser el 2002.
I el proper episodi, el 3, la Venjança del Sith, serà el 2005.
La segona trilogia, Star Wars, aquí traduïda com la Guerra de les Galàxies, es va fer l'any 1977.
L'Imperi Contraataca, l'any 1980.
I El Retorn del Jedi, el 1983.
La música és d'en John Williams.
Els actors, entre d'altres com a més destacats, hi ha l'Ewan McGregor, que feia d'Obi Gwankenovi,
Natal Portman, la reina Amígdala, Jack Lloyd, Anakin Skywalker,
en Samuel L. Jackson, Emma Is Windu, Christopher Lee i Harrison Ford.
El director, com ja hem dit, en George Lucas.
I ja, sense més preàmbuls, passem a les preguntes.
Per començar, voldria que expliquéssiu en quin moment històric i social es trobava George Lucas,
quan va pensar en la història que explica les seves pel·lícules.
Quina va ser la motivació de George Lucas per fer aquest tipus de pel·lícules?
A veure, si hagués de fer un titular, diria que la seva intenció era recuperar una mica l'esperit de les aventures d'infància.
La seva història neix en un moment, hem de pensar que al cinema als Estats Units
estava començant a tenir un paper crític a la societat.
No només era veure pel·lícules romàntiques o veure pel·lícules que a la gent li agradés molt,
sinó que ja tenia un paper molt més que no pas mostrar una història de qualsevol tipus romàntica
sinó que era tenir un paper crític.
Dir alguna cosa més.
Tenia un missatge i en aquesta dècada van intentar que fos de denúncia.
Així doncs, en pel·lícules com Tots els homes del president,
va ser una crítica, per exemple, a l'escàndol aquell del Watergate,
que a tothom ens sonarà.
O, per exemple, l'atac de Network va ser una crítica a la televisió, per exemple.
Estem parlant precisament que la pel·lícula de Star Wars surt enmig d'aquesta situació històrica.
El cinema ja passa, dona un pas endavant a tenir un paper crític
i enmig d'aquesta situació és on neix el 1977, com has dit tu a la fitxa tècnica,
la primera pel·lícula que vam poder veure en el cinema.
I el més curiós, perquè estava llegint sobre una mica el context aquest històric,
una de les anècdotes és que la productora que llença precisament la pel·lícula aquesta
estava convençuda que sigui un fracàs rotund.
O sigui que mireu quin ull clínic tenien a l'hora de potenciar aquest tipus de pel·lícules.
Després, els següents dos episodis, com ha dit l'Albert, de l'Imperi contraataca del 80
i el Ratón del Geri del 83, ja ens trobem en una altra situació d'optimisme,
podríem dir optimisme cultural, ja sobra molt més, moltes possibilitats.
Dins del cinema es poden tocar moltes més temàtiques,
que és amb el que es coneix l'Era Reagan, del president Reagan.
Així, doncs, a mig del dur realisme del 70, podríem dir,
perquè el 77 és la primera pel·li,
Star Wars va aportar l'excitació i l'espectacle del cinema d'altres temps,
podríem dir que trencant esquemes.
Així que és una mica el context històric que trobem.
A l'hora de pensar en tota la història i fer el guió de les pel·lícules,
en què s'inspira en George?
Doncs aquesta és una dada molt curiosa i que potser molts dels nostres oients
no ho saben, però la idea hem de dir que no és original.
George Lucas ha basat gran part de la seva mitologia
en l'obra d'un senyor que es diu Joseph Campbell,
concretament en una obra que es diu Heroi de Mil Cares.
I el que fa George Lucas és buscar les característiques unificadores
que donen un sentit psicològic als sentits mites i a les antigues llegendes.
Què volem dir amb això?
que George Lucas el que fa és, en la seva obra,
no inclou déus, no inclou personificacions de la natura,
ni històries sobre els orígens de l'univers i de la vida,
ni narracions culturals que tinguin autoritat.
Podríem dir que l'obra del senyor Lucas és simplement
un romans de l'edat mitjana, en realitat,
posat en un decorat futurista.
I per què podem fer aquesta afirmació?
Doncs perquè un romans de l'edat mitjana és una història de cavallers
que inclou rescat de princeses,
grans duels èpics amb tota mena de monstres,
com poden ser els dracs, per exemple,
i guerres èpiques plenes d'imaginació i fantasia.
I penseu que els cavallers d'Star Wars porten una armadura espacial,
lluiten amb espais làsers i rescaten a la princesa Leia.
I no oblideu que estan governats per una jerarquia mitjaval
amb nobles, princeps i emperadors.
I com a tota bona història de cavallers,
Lucas Kilwalker és d'origen humil, un gran G,
que ha de passar tota mena de rituals per arribar a ser cavaller.
És a dir, ha d'aprendre a ser un veritable cavaller
per poder salvar l'univers.
I fixa't en un detall.
Per poder salvar l'univers,
primer ha de lluitar contra l'absència del seu pare,
seguint en tot moment la direcció de Obi-Wan Kenobi,
igual que el rei Artús va haver de seguir la direcció de Merlin.
Podríem dir que, encara que la història de Lucas
està ambientada a l'espai,
no deixen d'existir castells per ser atacats enmig de l'espai.
Per tant, veiem com la història d'aquestes pel·lícules no és nova
i com, un cop més,
em ve al cap aquell verset que es troba al llibre de Clasestes,
a la Bíblia, a l'Antic Testament,
i que diu que no hi ha res de nou sota el sol.
I dona una mica la sensació que,
per molt abans tecnològic científica hi hagi,
els problemes de l'ésser humà abans i ara són exactament els mateixos.
No tenir respostes per si mateix a la seva pròpia existència.
És a dir, tenir un buit espiritual que el nou no el pot omplir per si mateix.
Com bé sabran els nostres oients,
la força forma una part molt important de la història de les trilogies de la Guerra de les Galàxies.
Quin significat té per a Gerslucas la força?
I què persegueix amb aquesta nova teologia de la força?
I teologia ho diem entre cometes.
Molt bé, si no, la veritat és que
sembla que sigui com un compendi, com dius tu,
de noves creences o de noves teologies,
però és veritat, no ho hem de posar entre cometes,
perquè la força dels cavallers d'Star Wars
és despreciada, és curiós, pels dolents d'aquesta història,
com una antiga superstició,
però per a ells, per a aquests cavallers espacials,
realment és un poder sobrenatural que tenen, no?
Si veiem les pel·lícules és el que veurem.
De fet, aquesta força no només té un costat bo,
sinó que també veiem que té un costat dolent, no?
Si hi ha la part bona i la part dolenta.
És per això que a vegades
podríem dir que se li ha relacionat a Gerslucas amb el budisme.
Però bé, diu ell mateix, el director d'aquestes pel·lícules,
que la idea és que se li va aparèixer literalment en somnis,
això de la força de company i tot això.
Li va sortir, diu ell, eh?
Quan va tenir un accident de cotxe que va quedar en coma,
diu que quan va despertar li va venir tota aquesta idea, no?
A l'any 75.
Així que segons ell en una entrevista
que va fer el Times, el Diari Times,
diu que la força intenta despertar la joventut
a un cert, ja ho comentaves tu i Jaira,
a un cert tipus d'espiritualitat.
Però continua dient que és més que una creença en Déu, aquesta força,
o és més que un sistema religiós.
El que volia, també continuar dient ell,
pels escrits que trobem i la seva biografia,
és que el que volia és que els joves comencessin a fer-se preguntes
sobre els misteris de la vida
i volia despertar aquesta inquietud una mica en el jovent
perquè es comencessin a preguntar, doncs,
què fan aquí les preguntes existencials, no?
Perquè Joss Lucas creu que no hi ha res pitjor,
segons he pogut llegir,
que no tenir cap interès en preguntar-se
una persona si hi ha Déu
o si no n'hi ha, no?
I diu que això és molt dolent, no?
Que ja ni et plantegis absolutament res.
Així, doncs, que l'autor d'aquesta saga
diu creure en Déu
però no sap molt bé qui és.
És aquest el problema que té, no?
I llavors li diu força.
I, bueno, tot i que ell detesta,
també és molt curiós, no?
Perquè ell detesta
un món completament secular
en el qual l'entreteniment, segons ell,
diu que es converteix en alguna mena
d'experiència religiosa, no?
Així que, resumint una mica,
la força podríem dir
que és una mena de divinitat impersonal,
difuminada,
en la qual ell intenta buscar
o està...
Sí, intenta buscar respostes
a la seva seta espiritual, no?
I llavors, clar,
sobre aquestes supertrilogies
que sembla que siguin, com tu deies,
una mena de teologia
esterwaniana
del Jos Lucas, no?
Però és això,
és no trobar un Déu personal
i, per tant, com no sap qui és
i no sap qui hi ha alguna cosa,
doncs,
la manera de donar-li un nom
impersonal
al que no sap què és
és precisament dir-li la força, no?
Després de tot el que heu dit,
podríeu explicar
què és el que hi ha darrere
de la trilogia d'Star Wars?
Mira,
podríem dir
així breument
que no hem...
Primer, no hem d'aprovar
aquesta teologia
entre cometes.
Per què?
Perquè
podem reconèixer,
com tu deies, Albert,
darrere d'aquestes pel·lis,
podem reconèixer
una fam d'heroïsme
i realitat espiritual, no?
Aquests romansos medievals,
com deia el Jair abans,
van néixer en definitiva
d'una visió cristiana del món
perquè podem trobar
molts paral·lelismes
amb el que trobem
a la Bíblia, no?
Doncs,
un cop enterrocat
l'imperi del mal,
ara la sèrie
se centra
en el mal interior, no?
Abans era el mal exterior
i ara si veieu
les pel·lícules
ja s'estan
centrant
en el mal interior
de l'ésser humà, no?
Mostrant com
el jove Skywalker
doncs es torna
o se'n va
al costat fosc
de la seva persona, no?
Convertir-se en
Darth Vader,
no sé si m'equivoco.
Les fantasies
de l'espai
diuen,
sobretot diuen
més de nosaltres mateixos
que de la natura
que la natura
de l'univers, no?
I realment
diu molt més
del Jos Lucas.
És una projecció
de la seva persona
que no pas
del que és realment
l'univers.
Molt més
de qui és el creador
d'aquest univers
i molt més
del que
és el pla de salvació,
no?
Com veurem després.
Aquest és el mal
més important,
crec jo, no?
Perquè
hem d'enfrontar-nos tots
precisament.
Perquè en definitiva
ni la tecnologia
ni la mitologia
com és el cas
de les sagues
aquestes
poden acabar
amb el mal
veritablement, no?
I la resposta
com veurem
està molt lluny
de les sagues
aquestes
d'Star Wars.
I ja per acabar,
quina és la resposta
a aquesta set espiritual
del Jos Lucas?
Home,
la resposta
a aquesta set
una mica
ho apuntava ja Samuel, no?
I la resposta
a aquesta necessitat
de Jos Lucas
aquesta set que té
només la pot trobar
en la paraula de Déu.
La paraula de Déu
que és la Bíblia
explica que l'home
no pot lluitar
contra el mal
i a més a més
sortir victoriós.
Ni contra les grans forces
del mal
que encarnaria
en les pel·lícules
d'Arbader
a la segona trilogia
ni el mal interior
del que parla
la nova trilogia
que s'està fent ara.
L'home no pot
sortir victoriós
perquè la seva
tendència natural
el porta
a estimar més
les tenebres
que la llum
com diu la Bíblia
els Evangelis.
Per tant,
l'únic que pot lluitar
i sortir victoriós
d'aquesta lluita
no és una força
impersonal
com les que mostra
la trilogia
i ara apuntava Samuel
sinó que és
un Déu personal.
Si en clars,
el mal no es pot vèncer
en una espassa de llum
sinó que l'únic
que pot vèncer
aquest mal
és Jesucrist
ja que Jesucrist
és Déu mateix fet home.
I pensa que
Jesucrist
ja ha lluitat
aquesta guerra
contra el mal
i a més a més
l'ha guanyat
quan va entregar-se
en una creu
va morir
i va ressuscitar
el tercer dia.
Així que a mi
que ens escoltes
en aquest matí
no confiïs
en forces impersonals
no confiïs
en tu mateix
en aquest sentit.
Si veritablement
vols vèncer
a les tenebres
a la teva vida
l'única manera
és com diu la Bíblia
acceptant
aquest regal
que Jesucrist
et dona
que és
la victòria
total sobre el mal
i deixant que Jesucrist
entri a la teva vida
per sempre més.
no qan
es
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit