logo

Arxiu/ARXIU 2004/PROGRAMES 2004/


Transcribed podcasts: 264
Time transcribed: 9d 1h 9m 16s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
Diumenge, sin de setembre de 2004,
con que ya el seguidor habitual del programa
ya conexió la melodía que sona
dos, ya sabeu, que inician
Habaneras, desde el balcón
Diumenge, sin de setembre de 2004,
en la bahía
de la bahía
de la bahía
de la bahía
Diumenge, sin de setembre de 2004,
de la bahía
de la bahía
de la bahía
de la bahía
de la bahía
de la bahía
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

O sole mio!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Luce no el nostre da fenestatoia,
n'ala bannara canta e se ne banta,
e petramente torce spanne canta.
Luce no el nostre da fenestatoia,
n'ala bannara canta e se ne banta,
n'ala bannara canta e se ne banta,
Luce no el nostre da fenestatoia,
nala bannara canta e se ne banta,
nala bannara canta e se ne banta,
Estan pronti a te.
Estan pronti a te.
Una de les sabaneres antigues originària d'alguna zona d'Espanya
i d'autor desconegut
és aquesta que ens interpreta el grup gironí Terra Endins.
Manté la típica estructura narrativa i la temàtica de l'amor,
el paisatge perdut i el temps passat,
però mai oblidat i sempre enyorat.
Rosina de un Verde Palmar o Rosina.
Rosina de un Verde Palmar cantava feliç.
Un dia dejo de cantar, dejo de reír.
Un guatemai o de un cafetàl.
Ansioso le pregunto, ¿quién te hace penar?
Entonces la flor contestó, mirando hacia el mar.
Quien pierde su corazón, no puede cantar.
Y el mío se la llevó, un rubio oficial.
De un barco de Nueva York que no volverá.
Si un marino gentil, si un marino gentil,
te robó el corazón, te robó el corazón,
para hacerte feliz.
Yo del mío haré dos, si me dices que sí.
Y en un Verde Palmar, entre aromas y flores,
otra vez mi canción brindarás como un himno al amor.
Rosina de un Verde Palmar, no sufras así.
Que amor con amor se olvida y tú lo verás.
Mis besos y mis caricias te harán olvidar.
Entonces la flor contestó, mirando hacia el mar.
Quien pierde su corazón, no puede cantar.
Y el mío se lo llevó, un rubio oficial.
De un barco de Nueva York que no volverá.
Si un marino gentil, te robó el corazón,
y en un Verde Palmar, entre aromas y flores,
otra vez mi canción brindarás como un himno al amor.
L'amor, l'amor, l'amor.
Tito Corona, cantant, músic, compositor
i que ha col·laborat en moltíssimes gravacions de cantants coneguts,
és l'autor de la manera que terra en dins ens canta.
Per tots els pescadors de la nostra costa tarragonina,
ànima marinera.
La, la, la, la, la, la...
La, la, la...
La, la, la, la...
Sempre he tingut aniva marinera,
sempre he tingut ansia de navegar.
Quan veig les marques per dintre les ores
de la mar blava jo hi voldria anar.
I les gavides sempre les acompanyen
perquè no es perdin i així puguin tornar.
Si es perd la calma o s'apaga la lluna
fins a la platja que enrere m'han deixat.
Home del mar era l'avi,
ara el meu pare també.
Jo espero ser-ho algun dia
quan la barca acabaré.
Pintaré el nom de la mossa
que el seu amor enlarà
i que m'esperi a la platja
mentre jo sóc l'amor.
Els mariners d'aquesta terra nostra
home sencer, home sencer d'esperit lluitador
que dia a dia lluitant contra les ores
deixant enrere l'arc o veïna.
i quan a l'alba totes les barques tornen
amb els seus homes que la ve l'emplega
cansat s'espera d'arribar a casa seva
i retrobar-se al voltant d'un veïnat.
Home del mar era l'avi,
ara el meu pare també.
jo espero ser-ho algun dia
quan la barca acabaré.
Pintaré el nom de la mossa
que el seu amor enlarà
i que m'esperi a la platja
mentre jo sóc a la mar
i que m'esperi a la platja
mentre jo sóc a la mar
sóc a la mar
Ricardo Lafuente,
un dels que estan fent possible
que el Certamen Internacional de Habaneras
i Polifonía de Torrevieja
exista i continuï viu
i també director de corals
és l'autor de la següent habanera
cantada per Terra Endins,
Torrevieja.
Torrevieja un espejo
Dónde Cuba se mira y al ver se suspira y se siente feliz.
Es donde se habla de amores, entre bellas canciones que traen de Cuba su alma y sentir.
Entre las olas tatuadas vienen las habaneras que son de la Habana, mensaje de amor.
Llegan con suaves caricias a la vez que la brisa besa la playa con una canción.
¡Ay, dore vieja divina, dore vieja divina!
¡Ay, con tus hieles y mar!
¡Eres embrulco!
Canto de amores, frácido el sueño para el que busca soñar junto al mar.
Torrevieja un espejo, donde Cuba se mira y al verse sus vidas se siente feliz.
Donde se habla de amores, entre bellas canciones que traen de Cuba su alma y sentir.
Entre las olas tatuadas, vienen las habaneras que son de la Habana mensaje de amor.
El pecho de amores, cantan con suaves caricias, a la vez que la brisa besa la playa como una canción.
Canto de amores, frácido el sueño para el que busca soñar junto al mar.
Canto de amores, frácido el sueño para el que busca soñar junto al mar.
Amores, frácido el sueño para el que busca soñar junto al mar.
Es porrevieja mi vida.
Canto de amores, frácido el sueño para el que busca soñar junto al mar.
Canto de amores, frácido el sueño para el que busca soñar junto al mar.
Canto de amores, frácido el sueño para el que busca soñar junto al mar.
Canto de amores, frácido el sueño para el que busca soñar junto al mar.
Canto de amores, frácido el sueño para el que busca soñar junto al mar.
Fácido el sueño para el que busca soñar 근데 algú enquanto para el que busca soñar junto a est rozp.
un racó de paradís.
La lluna s'envala fosca,
les barques tornen a port,
les gadines bones mares
arrenquen d'un vol vol fort.
A les barques tot darrere
el bon menjar van buscant
perquè ha amagat-se la penya,
perquè ha amagat-se la penya,
som fills dels morint de fa.
Calamongó, racó de pau i de llum,
Calamongó, racó de pau i perfum,
Calamongó, racó del més vell en si,
Calamongó, un racó de paradís.
Dues habaneres va compondre
la cantant, guitarrista i compositora cubana
Maria Teresa Vera.
Aquesta en lletra de Guillermina Aramburu
i música seva la va escriure l'any 1935.
Terrandins i 20 anys.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
¿Qué te importa que te ames si es que tú,
si tú no me quieres ya?
No me quieres ya.
El amor que ya ha pasado
no se debe recordar.
La ilusión fui de tu vida un día, lejano yo, hoy representa el pasado, no me puedo conformar.
¿Qué te importa que te ames? Si tú no me quieres, ya me quieres. El amor que ya ha pasado no se debe recordar.
La ilusión fui de tu vida un día, lejano yo, hoy representa el pasado, no me puedo conformar.
Si las cosas que tú no quieres se pusieran a plantar, tú me quisieras lo mismo que veinte años atrás.
Con qué triste es la mirada, el amor que se nos va, que se va, es un pedazo del alma que se arranca sin piedad.
Si las cosas que uno quiere se pudieran a plantar, tú me quisieras lo mismo que veinte años atrás.
Con qué triste es la mirada, un amor que se nos va, que se va, es un pedazo del alma que se arranca sin piedad.
Narcissa Oliver i Josep Bastón són els autors de l'Havanera que Terrendins ens ofereix.
D'un jardí ple de flors, de diferents espècies, colors i aromes, doncs ens quedem amb una només i triem aquesta.
El pensament.
Un dia tan sols ser gavina i ta vida un instant a la grau.
Si després la gavina et molesta, si tu vols jo seré un rossinyol.
Cantaré un xiquet a finestra i content tornaré a vendre el vol.
Però aquells deliciosos moments que estaré a prop de tu tot sentint la carícia del vent no me'ls roba ningú.
I quan jo tornaré a vendre el vol, cantant alegrement, portaré el nombre que una flor que m'hauràs donat un pensament.
el teu cant.
El teu cant, el teu vol vella au, el meu cor trist el colma de pa.
Però aquells deliciosos moments que estaré a prop de tu
Tots sentint la carícia del vent, no me'ls roba ningú
I quan jo tornaré a prendre el bo cantant alegrement
Portaré en el veig una flor que m'hauràs dalt un pensament
El teu cant, el teu vol vellau, el meu cor trist al colme de pau
Portaré en el veig una flor que m'hauràs dalt un pensament
Ella me habló en la bahía de la isla donde nació
Mientras el alba naciente surgió por el horizonte
Bañándonos con su luz
Ella me habló en la bahía
Entre palomes, mar i flors
Us diem adeu
Sílvia des del control, Xavier, que us ha parlat
Tornem un dimanji a dos quarts de deu del matí a Tarragona Ràdio
Us esperem
Mulatae
Mulatae
La cubanita
La cubanita
Y allá en La Habana
Me habló de sueños
De caña dulce
Y de buen café
De buen café
Mulatae
Mulatae
La cubanita
La cubanita
Y allá en La Habana
Con su sonrisa
Medio galana
Tabaco y ron
Sentados en la bahía
Contemplando el mar azul
Yo le cante esta manera
Con la brisa caribeña
Que acarició nuestra piel
Ella me habló en la bahía
Con el viento en libertad
De callos y de manglares
De guajiros y palmares
Voyos y de su amor
Másού
Contemplandó
¿Qué es laikel
Su amor
Quat pc
En la bahía
Lo lessmo
Que es la música
Intervest quite
Ele
Conalisa
Lo más
Mit
Quat
Quat
¿Vo
Sup
Quat
Quat
Quat
Quat
Quat
Quat
Quat