Diumenge 22 de agosto de 2004
és el moment d'iniciar
Habaneras desde el balcón
De gallos y de manlares
De guajiro
De guajiro
De guajiro
De guajiro
De guajiro
De guajiro
De guajiro
De guajiro
De guajiro
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Era, com no, La Paloma, i concretament la versió de Flaco Jiménez i The Rockin' Tex-Mets Band, realitzada l'any 1986.
Poques vegades els cantants o cantautors interpreten cançons a ritme de maneras.
Avui tenim una excepció.
Amb lletra de Pablo Neruda i música de Joaquín Sabina, aquest ens ofereix Amo el amor de los marineros.
Para que nada nos amarre, que no nos una nada,
ni la palabra que aromó tu boca, ni lo que no dijeron las palabras,
ni la fiesta de amor que no tuvimos,
ni tus sollozos junto a la ventana,
para que nada nos amarre,
que no nos una nada.
Amo el amor de los marineros que besan y se van.
En cada puerto una noche se acuestan con la muerte,
en el lecho del mar.
Desde el fondo de ti y arrodillado
Un niño triste como yo nos mira
Por esa vida que arderá en sus venas
Tendrían que amarrarse nuestras vidas
Por esas manos hijas de tus manos
Tendrían que matar las manos mías
Por sus ojos abiertos en la tierra
Veré en los tuyos lágrimas un día
Amo el amor de los marineros
Que besan y se van
Amor que puede ser eterno
Y puede ser fugaz
En cada puerto una mujer espera
Los marineros besan y se van
Una noche se acuestan con la muerte
En el lecho del mar
Una cançó italiana probablement del sud d'aquell país
És aquesta que ara sonarà
Molt versionada per tot tipus d'intèrpretes
Clàssics i actuals
Avui és el gran tenor napolità Enrico Caruso
Mort amb només 52 anys
Que va ser una de les primeres veus enregistrades
I una de les veus millor pagades de la seva època
Va arribar a cobrar 10.000 dòlars per nit
En el Metropolitan Opera House de Nueva York
Oh sole mio
Que va ser una de les veusЧто
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Un mar de sueños,
navegar y buen viento,
ola de tierra adentro,
canción del recuerdo,
aguaneras y mar.
Como a ti, Caracola,
nos canta por dentro un lejano mar.
Des d'una altra zona 2K, Plan,
l'orquestina del Fabirol,
ens interpreta una altra manera.
Amb una música tradicional,
Roberto Serrano va escriure una lletra en fabla.
Sona així, la vanera.
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
No te falta que amar,
no te falta que amar,
yo te canto con esta manera.
é名o no te verdad no te falta dale.
Non dan real.
Queוט bao
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!