Ella me habló en la bahía, de la isla donde nació,
mientras el alba naciente surgió...
Ella me habló en la bahía, y yo us parlo desde Tarragona Radio,
porque comencem...
Ella me habló en la bahía, con el viento en libertad...
Habaneras, desde el balcón.
De blanco se enamoró, díganme usted lo que pasó...
Que la mulata fue talamera, a su oído se lo llevó...
Y cuando estaban entusiasmados, se curaban eterno amor...
Llegó el barito de la mulata, díganme usted lo que pasó...
Que el mulato se quiso vengar, y un machete muy largo sacó...
Pero al ir a tirarse a matar, los miró...
Descargó...
Allá en la bahía, allá en la bahía, son muy dulces los besos de las cubanas...
Allá en la bahía, allá en la bahía, pasan las mismas cosas...
Y dita mía, que aquí en España...
La mulatita que allá en la bahía, a su marido le traicionó...
Díganme usted lo que pasó...
Que al poco tiempo, la mulatita de un marinero se caprichó...
Como el negrito ya se escamaba, en la bahía los esmero...
Y cuando se hizo a nadar un beso, díganme usted lo que pasó...
Que al agüita los iba a tirar, pero el hombre después se acordó...
Que su negra no sabe nada...
Y dudó...
Y dudó...
Los miró...
Se marchó...
Se marchó...
Allá en la bahía, allá en la bahía, son muy dulces los besos de las cubanas...
Allá en la bahía, allá en la bahía, pasan las mismas cosas...
Y dita mía, que aquí en España...
Allá en la bahía, allá en la bahía...
Era la habanera, allá en la bahía...
Cantada pel grup del Maresme, Mestre de Aixa...
La habanera de l'ópera Carmen, de George Bisset, es muy conocida...
Pero él no va a ser el autor de la música, sino un vasque...
Nascut al anciego Sebastián Iradier, autor también de La Paloma...
El título original de la habanera de Carmen es El arreglito...
Mestre de Aixa y la habanera de Carmen...
Mestre de Aixa y la habanera de Carmen...
Es l'amor com l'ocell salvatge...
Ningú no el pot comasticar...
No coneix el que és l'esclavatge...
I quan el vols et fugirà...
Et promet la flor de la vida...
I et torbaràs amb somparfum...
El voldràs sentir de seguida...
I quan el tens es torna a fugir...
És l'amor com l'ocell salvatge...
Ningú no el pot comestirà...
No coneix el que és l'esclavatge...
I quan el poc es fugirà...
Tothom el vol aconseguir...
Però tan àvia com bé se'n va...
Doncs estima't...
És començar a sofrir...
Perquè el diguit et colpirà...
Et colpirà...
Roser bonic serà...
Serà on rosa fina florirà...
La florirà...
Les ha agafat...
Més ai les fina...
T'ha ferit la mà...
Tothom el vol aconseguir...
Tothom el vol aconseguir...
Farà tan àvia com bé se'n va...
Doncs estima't...
És començar a sofrir...
Perquè el diguit et colpirà...
Et colpirà...
Et colpirà...
Roser bonic serà...
On rosa fina florirà...
La florirà...
Les ha agafat...
Més ai les fina...
T'ha ferit...
L'amor...
No caldrà perdre l'esperança...
Perquè l'amor sí que existeix...
Un amor sense cap regança...
Feliç el qui l'aconsegueix...
Un amor que pot ser de faula...
I tan brillant com un soldat...
No li cal dir-ho amb cap baral...
Perquè t'ho diu amb tot el cor...
Un amor que pot ser de faula...
Tan brillant com un soldat...
No li cal dir-ho amb cap baral...
Perquè t'ho diu amb tot el cor...
Un amor que pot ser de faula...
Tothom el vol aconseguir...
Però tan aviat com que se'n va...
Doncs estimar...
És començar a sofrir...
Perquè el rei que et colpirà...
Et colpirà...
Roser bonic serà...
On rosa fina florirà...
La florirà...
L'has agafat...
L'has agafat...
Més oi l'estim...
Et l'ha ferit...
L'amor...
Tothom el vol aconseguir...
Però tan aviat com bé se'n va...
Com s'estima...
És començar...
Saps aquí...
Perquè el rei que et colpirà...
Et colpirà...
Roser bonic serà...
On rosa fina florirà...
La florirà...
L'has agafat...
Més oi l'estim...
Tothom el vol...
Pot ser dintre d'una estona...
Solter jo de casa...
Prendre l'aperitiu...
Doncs si trobeu...
Una taverna...
Una mica difícil...
Perquè resten poques...
Entreu...
I si hi ha...
Una dona...
A l'altre costat de la barra...
Servint...
Penseu...
Que es pot dir...
Lola...
Perquè...
Passem...
A una rumba...
Habanera...
De Carles Casanovas...
I Josep Bastón...
Cantada per mestre d'eixa...
De Vilassà...
De Mar...
Titulada...
Precisament...
Lola...
La tavernera...
La tavernera...
La tavernera...
La tavernera...
La tavernera...
La tavernera...
La tavernera...
La tavernera...
La tavernera...
La tavernera...
La tavernera...
La tavernera...
La tavernera...
La tavernera...
La tavernera...
La tavernera...
La tavernera...
La tavernera...
La tavernera...
La tavernera...
Pluja, bany, malmena, en dies de tardor.
Mariner, jove, tibat i poc,
d'un folat negre lligat al coll,
el roda soques per donar vides i a dole cor.
Corre, l'ola, posa'm un got de vi.
Ara te'l poso, carinyet.
I et cantaré una cançó.
I mentre li canta una venena amb la guitarra,
ella mou el curva, l'ensenya els mitjissos a una rialla.
I mirant boqueta, pica l'ullet al noi de Calella,
trunxolant el cos, ballant el compàs d'aquella manera.
El teu cos m'ensenya, el teu cos un poc,
moleteta vella, jo t'estimaré fins la fi del temps
si tu vols ser meva.
I la vella l'ola, llença el davantar,
mans a la cintura, ballant soltura pel seu amant.
Com cada vespre a la tavernera, encisadora,
espera el galant que com cada nit l'ha d'enamorar.
Amb la guitarra i un got de vi,
cantarà alegre tota la nit,
cançons de covecans, de mulates i blau marí.
Corre l'ola, posa'm un got de vi.
Agarró.
I et canto tota la nit.
I mentre li canta una venena amb la guitarra,
ella mou el curva, l'ensenya els mitjissos a una rialla.
i mirant boqueta, pica l'ulleta, el noi de cabella,
brunxolant el cos, ballant el compàs d'aquella manera.
El teu cos vencint, el teu cos en poc, moleteta vella,
jo t'estimaré fins la fi del temps si tu vols ser meva.
I la vella l'ola, llença el davantar,
mans a la cintura, ballant soltura pel seu amant.
I mentre li canta una venena amb la guitarra,
ella mou el curva, l'ensenya els mitjissos a una rialla.
I la vella l'ola, llença el davantar,
mans a la cintura, ballant soltura pel seu amant.
i mentre li canta una venena amb la guitarra,
ella mou el curva, l'ensenya els mitjissos a una rialla.
I mirant boqueta, pica l'ulleta, el noi de cabella,
brunxolant el cos, ballant el compàs d'aquella manera.
Però el teu cos m'encén, el teu cos en poc, moleteta vella,
jo t'estimaré fins la fi del temps si tu vols ser meva.
I la vella l'ola, llença el davantar,
mans a la cintura, ballant soltura pel seu amant.
Mans a la cintura, ballant soltura pel seu amant.
Ens anirem cap al sud, a l'Andalusia.
En concret, a Càdiz, perquè en té una venera
que parla d'aquella vella ciutat,
que al veure-la ens en recorda a l'Havana.
d'Antonio Burgos i Carlos Cano, mestre d'aixa interpretant,
Habaneras de Càdiz.
D'Antonio Burgos i Carlos Cano, mestres de Càdiz.
D'Antonio Burgos i Carlos Cano, mestres de Càdiz.
D'Antonio Burgos i Carlos Cano, mestres de Càdiz.
D'Antonio Annie
D'Antonio Burgos i Ronnie
Las de la taleta están la quieta.
Rompían contra las rocas de aquel paseo,
y al bamboneo de aquellas bocas
allí le llaman el malecón.
Había noches de caballos, era por fallo.
Sonaban por la Alameda, por Puerta Tierra,
y me traían ahí, tierra mía,
desde mi Cádiz el mismo sol.
El son de los puertos,
cultor de Guayaba.
Calabaza huerto,
aún pregunto quién me los cantaba.
Tengo un amor en La Habana, y en otro en Andalucía.
No te he visto yo aquí, tierra mía, acércate en la mañana,
que aparecía mi ventana, en La Habana todo lo mismo.
Tocaré la catedral, la viña y el mentidero,
y verán que no exagero,
ya que acá en La Habana, y la repito La Habana,
cada y coma negrito, cada y la Habana con masalero.
Verán que tengo mi alma en La Habana,
Verán que tengo mi alma en La Habana,
no se me puede olvidar.
Canta un tango y es una habanera, la misma manera,
tan dulce y galana y el mismo compás.
Por la parte del Caribe, así se escribe.
Cuando una canción de amores, canción tan rica,
se la dedican los probadores, a una muchacha, a una ciudad.
y yo cada día te dedico y te lo explico.
¿Por qué te cantó este tango, que sabe a mango,
de esta manera, esta manera, de piñata y de carnaval?
Son de xiligota, sabor de melaza.
Cuánta una muy rota, que lo canta ya un coro en la plaza.
Tengo un amor en La Habana, y el otro en Andalucía,
no te visto y a ti tierra mía, acércate en la mañana,
y aparecí a mi ventana, en la Habana, con la llana.
y la cátedra, la piña y el mentidero, y verás que no exagero,
se acatar la habanera, repito la habana,
y la habana, y el otro en Andalucía, acércate en la Habana,
y verás que no exagero, se acatar la habanera, repito la habana,
y la cadí toma negrito,
la di en la Habana com a exagero.
Trencarem el ritme, ja que sentirem una cançó folk,
que no és habanera,
que porten en els seus repertoris gairebé tots els grups d'habaneres.
Vosaltres podeu acampanyar-nos des de casa fent picar les mans
al ritme que ens fan anar el grup mestre d'aixa,
d'Ortega Monasterio, el canó de Palamós.
El canó de Palamós
El canó de Palamós
El canó de Palamós
El canó de Palamós
El canó de Palamós
El canó de Palamós
Som-hi, un, dos, tres, el canó de Palamós
He mirat que des de vos
Ja fa temps que és el que hi ha
Ja fa temps que allà va
El moment de rovellar
Est во part
4 rodes
Un forat
El canó
El canó
El canó
El canó
El canó
El canó
El canó
El canó
El canó
El canó
El canó
El canó
El canó
El canó
El canó
El canó
El canó
El canó
El canó
Escuteu la seva veur
O canons
Tot el món i la gent de tot aret.
No més guetes ni més mons, no més bombes ni més fons.
Sóc el canal de Palamons.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
El control Núria!
El control Núria
us ha parlat!
Javier!
Tornem a Tarragona Ràdio,
espai habaneres des del balcó,
el proper diumenge
a dos quarts de 10 del matí!
Fins demà!
El meu avi,
el meu avi,
El meu avi va anar a Cuba a bordo del català,
el millor barcó de guerra de la flota d'Ultramar.
Trimoneria, el nostre amor, i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrujell.
Quan el català sortia a la mar,
els nois de Calella feien un llamà,
manja la guitarra, solien cantar, solien cantar.
Visca Catalunya, visca el català.
Arribaren temps de guerres, de perfilies i traïcions,
i en el mar de les Antilles retronaren els canons.
Mariners de Calella i el meu avi al mig de tots
Varen morir a coberta, varen morir al peu del tenor.
Mar del català sortia a la mar,
Gridava el meu avi a plenaig testar,
però els valents de bordo no varen tornar,
no varen tornar.
tingueren la culpa, els americans.
Quan el català sortia a la mar,
els nois de Calella feien un cremar,
manja la guitarra, solien cantar, solien cantar.
Visca Catalunya, visca el català.