Sabeu, les fàbriques de somnis ens ajuden a fer una mica més agradable el nostre pas per aquest turmentat planeta blau.
D'aquestes fàbriques de somnis surten tota mena de productes que ens ajuden a alleugerir les nostres preocupacions.
La gamma de productes es poden qualificar com a sensorials, visuals, auditius i gustatius.
Evidentment, a nosaltres ens interessen, i molt, els productes auditius de primera qualitat que surten cada dia d'aquestes fàbriques de somnis.
Ens ajuden a omplir un buit interior, que d'altra manera no sabríem pas com fer-ho.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
El 1990 va veure la llum un altre producte sortit d'una de les fàbriques de somnis a que feien referència abans.
és Heaven o Las Vegas!
És un títol força explícit que ve a ser en la nostra llengua.
El paradís o Las Vegas.
Nosaltres ens quedem amb el paradís.
Eren els Club To Twins.
Era una música que també convidava a deixar-nos anar.
I és el que farem avui a la primera part de Radioactivitat.
Deixar-nos anar tots plegats perquè l'obra convida i la música encara més.
i si hem començat amb Aènia per què no continuem amb ella?
Ella va ser una gran fabricant de somnis.
Treballava en aquestes fàbriques de somnis fent peces com aquesta que va veure la llum el 1991.
L'Ordlórien és un d'aquells temes que ens agrada escoltar de tant en tant.
Una plaques que ens ha abansatat elַà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
En el pop!
Fins demà!
Fins demà!
The Memory of Trees
i trobàvem peces tan interessants
com la que acabem d'escoltar
From Where I Am
tornem gairebé a les orígens
de la cantant
de l'Ènia
en 1988
el treball que la va consagrar
el treball del qual hem escoltat
l'Horónico Flau
per entrar en calor
avui aquí a Redactivitat
tornem doncs aquest any
on l'Ènia es va consagrar
arreu del món
en cançons sortides
d'aquestes fàbriques de somni
cançons que ens conviden
a fer volar la imaginació
i a imaginar-nos
quan cau la tarda
a Irlanda
a la vella islla d'Irlanda
Evening Falls és un exemple
d'una d'aquestes cançons
fetes amb molt de sentiment
When the evening falls
and the daylight is fading
From where dimly calls
Could it be I am sleeping
For a moment I stray
Then it holds me completely
Close to home
I cannot say
Close to home
Feeling so far away
As I walk the road
Led before me the shadow
From another world
Where no other can follow
Carry me to my own
Carry me to my own
To where I can cross over
Close to home
Close to home
Close to home
I cannot say
Close to home
Feeling so far away
Forever
Forever searching
Never right
I am lost
In oceans of might
Forever hoping
Or hoping
I can find
Memories
Those memories
I left behind
Even though I live
Will I go on believing
Even though I live
Will I go on believing
That this time is real
Am I lost
Am I lost
Am I lost
In this feeling
Am I lost
Am I lost
In this feeling
Like a child
Passing through
Never knowing
The reason
Am I lost
In this feeling
Like a child
Passing through
Never knowing
The reason
I am home
I know
The way
Una gran veu per una gran cançó,
Evening Falls, és la caiguda de la tarda,
des del treball que la va consagrar,
no és el primer, va ser el segon,
des del 1998, un treball que el va titular
Aixi Watermark, i precisament el títol
del LP que va consagrar l'Ènia,
és el títol d'una de les cançons del mateix,
l'escoltem?
Aixi Watermark, i precisament el títol d'una de les cançons del mateix,
Aixi Watermark, i precisament el títol d'una de les cançons del mateix,
Aixi Watermark, i precisament el títol d'una de les cançons del mateix,
Aixi Watermark, i precisament el títol d'una de les cançons del mateix,
Aixi Watermark, i precisament el títol d'una de les cançons del mateix,
Aixi Watermark, i precisament el títol d'una de les cançons del mateix,
Aixi Watermark, i precisament el títol d'una de les cançons del mateix,
Aixi Watermark, i precisament el títol d'una de les cançons del mateix,
Aixi Watermark, i precisament el títol d'una de les cançons del mateix,
Aixi Watermark, i precisament el títol d'una de les cançons del mateix,
Aixi Watermark, iShirtmark d'una de les cançons del mateix,
Aixi Watermark, iajovic d'una de les cançons del mateix,
Gràcies.
I Watermark és tan sols la punta de la llança del que podem trobar en aquest treball.
Sí, n'escoltaran dos temes més d'aquest Watermark, sí, hem dit abans que era el títol de la cançó que hem d'escoltar
i el títol del LP que va consagrar l'Ènia el 1988, un disc que va veure la llum des d'una d'aquestes fàbriques de somnis.
Doncs dos, dos temes més d'aquest gran treball que ens ajuden a començar a passar la nit bé.
I un altre dels que hem escollit com a exemple d'un bon producte, de qualitat, de cançó somiadora,
de tema que ens fa volar, és aquest que porta per nom Exil.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Eix, te' کر Xavier,
pas de名y
ÊxnexnexnexCa
Es i bruis
Cient ba'm
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Doncs deixem, deixem l'Ènia, la parquem de moment perquè en propers programes amenacem en tornar a escoltar més cançons d'aquesta gran autònoma.
autora irlandesa que ens ha deixat una empremta de somni
al llarg dels anys.
La deixem per tornar un altre cop a una gent
que també va fer molt perquè els productes que feien
deixessin volar l'imaginació,
els que l'escoltaven, els productes aquests.
Cocteau Twins.
Ja hem escoltat alguna coseta al començament del programa
i tornem.
Tornem ara al 1988.
Amb un tema que no és tan tranquilet
com els que acabem d'escoltar,
els darrers que acabem d'escoltar.
És una mica més mogudet,
però té quelcom que ens fa també marxar d'aquest planeta,
ens fa deixar de tocar de peus en terra,
mai més ben dit,
perquè són cançons que estan fetes
amb tota la malícia del món.
Aquest out red footballat és un tema
que quan l'escolteu comprendreu el que acabo de dir.
Música


Música
Música
Música
Música
Música
Bé, què us sembla?
la veu de la veu de l'Elisabeth Fraser,
una de les components d'aquest duet,
el Club Toadwins,
és una veu màgica,
una veu de somni,
i bé, si no en teniu prou,
una altra mostra,
una altra mostra de les habilitats d'aquest duet,
a l'hora de fer cançons màgiques,
interessants,
cançons adients per aquestes hores de la nit.
pot ser polític,
és un tema del 1990,
i que, com ens agrada tant,
l'hem escoltat ja algun cop,
a la reactivitat.
Avui, però no sé menys,
ho tornarem a fer.
Música
Música
Música
Música
Definitivament és un tema per gourmets,
és d'aquest tipus de músiques,
per aquestes minories,
a la que ens agrada,
gaudir del ple d'una bona composició,
d'una bona veu,
i bé,
que continuï,
perquè, doncs,
fa que guanyi,
guanyi en qualitat,
i el pas de sants,
encara més,
recordem-ho,
és del 1990,
ja fa 14 anys,
ja fa 14 anys,
ja fa 14 anys,
ja fa 14 anys,
ja fa 14 anys,
que va haver-hi la llum,
des d'una d'aquestes fàbriques de somnis,
i a hores d'ara,
encara,
se'ns posen els pèls de punta,
quan l'escoltem.
La magnífica veu de l'Elisabeth Fraser
és molt important en aquest tema.
I bé,
1994,
anem acabant ja el repàs,
productes de qualitat,
productes que fan somia.
Sí,
perquè estàvem,
doncs,
en els anys 80,
i aquestes fàbriques de somnis,
a la dècada dels 90,
també,
també es van dedicar
a produir productes de qualitat.
Un d'ells,
va venir de la mà
del senyor Mike Oldfield,
que,
aquest 1994,
traia un disc,
que era tot
un
pressentiment,
que hi trobaríem a dins,
bones peces,
The Songs of Distant Earth,
o sigui,
les cançons de la Terra distant.
És un viatge imaginari
des de qualsevol part de l'univers,
i el Mike Oldfield
s'imagina la Terra,
doncs,
això,
des de l'altra punta de la galàxia.
És un disc ple d'emocions,
de records,
i un d'aquests records
és el tema que escoltarem ara,
The Shining Wands.
...
...
...
...
...
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Un moviment que gràcies als seus himnes va ser, doncs, es va estendre encara més arreu del planeta blau, doncs bé.
Aquest grup a que li devem tantes coses el simple almenys ple segle XXI concretament el 2002, fa dos anyets, treia cançons de bandera.
Cançons?
Perdó l'insistència, de somni.
New sunshine morning.
És un d'aquells himnes que sembla mentida que el pas dels anys encara puguin produir.
I és que quan se té la inspiració o s'està tocat per alguna cosa,
doncs encara que passin els anys és possible poder comprovar que cançons com aquesta són possibles.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!