Gràcies.
El proper mes de setembre començarà una nova temporada
d'un certamen musical de sardanes singular, la sardana de l'any.
De manera breu podem dir que es tracta d'oferir durant un bon grapat de setmanes
una selecció d'aquelles sardanes que s'han estrenat l'any anterior,
per tal que en un sistema d'eliminatòries i votacions populars
tothom pugui participar en la tria d'unes finalistes
que finalment s'interpreten en una gala final
on es determina també per votació popular la sardana de l'any.
Les esmentades eliminatòries s'emeten per diverses emissores d'arreu del país,
entre les quals hi haurà Tarragona Ràdio.
Cal dir també que en la esmentada gala final
hi ha un jurat que tria el que s'anomena Premi de la Crítica
i que les emissores també aporten punts a la sardana de l'any.
En el seu moment, cap als anys 70 i 80,
en la que va ser primera època d'aquest certamen,
algú va qualificar-lo despectivament de xou
a l'hora que acusava els organitzadors de poca rigorositat
en el desenvolupament de tot plegat.
No ho sé, potser sí que és un xou,
però veient en la perspectiva les 13 edicions
que es van arribar a celebrar de la sardana de l'any,
crec que malgrat tot el balanç és més positiu que negatiu,
que per dir-ho de manera planera va fer més bé que mal.
Ara, en la nova etapa que es vol iniciar,
em consta que es vol aprendre de l'experiència anterior
i que amb la mateixa idea d'estructura general
s'hi ha introduït notables millores.
Aviat us en podrem parlar amb més detall,
però crec que un avenç notable serà
l'utilització de millors tecnologies,
més que res, perquè abans no existien.
En tot cas, aposto per considerar-ho
una bona notícia.
Doncs molt bon dia a tothom.
Són els 12 i 7 minutets
i comencem el programa sardanista de Tarragona Ràdio
un dos i seguit.
Bon dia, Maria Rosa, bon dia, Àngel.
Bon dia.
Com estem? Una mica tristos avui?
Home, per què?
Perquè ens falta el David.
Falta el David.
L'alegria de la huerta, l'alegria del programa.
Home, però hem de pensar que està de vacances
i unes molt bones vacances.
Està per terres argentines passant una mica de fred, no sembla?
Això ens ha dit, amb un missatge al correu electrònic,
que fa fred.
Imagineu-vos avui, amb el llet de xaforota
que estem vivint aquí a Tarragona,
que ja toca, és el que toca en el temps,
però mira, fa'ns fer enveja en aquest sentit una miqueta.
Més que res, perquè està de vacances, vaig.
Però tranquils, els que no en tingueu,
doncs aviat suposo que a tots arribarà.
De moment, edició 423, de l'1, 2 i seguit.
I comencem amb el sumari,
anunciant els temes que tractarem.
Doncs tenim un problema, eh?
Problema greu.
Problema greu perquè tenim molt de material,
moltes notícies, molts discos, molta música
i no sé si ho podrem pair tot.
Si almenys us podrem oferir un tast de totes aquestes coses.
Dos discos avui hi ha.
No, no, no.
Dos discos estrena i no són pas tots.
Són a la gent de la contemporània
que a l'anterior disc acompanyaven el disc amb un globus
que s'havia d'onflar, no s'ha d'onflat, evidentment,
i aquest amb un pitu.
Un xiulet.
Un xiulet, això.
Aviam del proper.
Això incita ja al xou que habitualment munten
amb moltes de les seves actuacions.
Ja en parlarem.
També en parlarem de les moltes actuacions,
moltes ballades a plex concursos que hi ha per aquests dies
i si hem de destacar alguna cosa,
doncs, evidentment, escombrem cap a casa.
L'aplec de Torredembarra,
un dels aplecs importants de les comarques meridionals,
aquesta tarda i aquesta nit,
amb bones cobles i amb moltes cobles, a més a més.
Moltes ballades ja comença a haver ambient de festa major
arreu del país.
Segur que no els podem dir totes
perquè és impossible recollir tota la informació en aquest sentit,
però segur que tindreu una bona mostra
amb la nostra agenda d'avui.
I us en triem una, així per recomanar-la d'entrada,
a la Figuerola del Camp, demà a la tarda,
un poblet petit,
però que munta una tarda de sardanes amb una cobla,
però també amb exhibició de colles
i amb ganes de passar-s'ho bé.
I aquests discos que us volem recomanar,
en tot cas estrenar en el nostre programa d'avui,
hi haurà més notícies
i encara que sense el David, les xafraderies.
Sí, tindrem una mica de tot.
Doncs comencem, si us sembla bé.
I com dèiem, avui tenim dos discos nous
per estrenar en el nostre programa,
dos discos ben diferents,
encara que tenen en comú que són discos de sardanes,
però un presenta sardanes instrumentals d'autors actuals
i l'altre sardanes cantades,
bona part de les quals clàssiques.
En primer lloc,
la darrera proposta de la cobla contemporània.
És el tercer volum de la sèrie Contemporanis,
que, com ells mateixos expliquen,
pretén donar a conèixer els autors propis del nostre temps.
Després comentarem una mica més aquest disc,
però de moment escoltem una de les composicions que inclou.
Serà una sardana del fundador
i representant de la cobla contemporània,
l'Agustí Serratacó,
que un cop més ofereix una obra ben feita i balladora.
La va dedicar a uns gegants de Sant Andreu de la Barca
i li va posar un nom prou explicatiu.
La Quimeta i l'Andreu són gegants.
La Quimeta i l'Andreu de la Barca
i l'Andreu de la Barca
i l'Andreu de la Barca
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Es tracta que dissabte passat es va celebrar un concurs de colles a Bela Nova i la Geltrú des de categoria màxima del Campionat de Catalunya, el bàsic d'honor gran grupà, on es decidia quines colles passen a la final.
De totes les colles que competien, 7 si no recordo malament, 5 passen directament a disputar tota una sèrie de concursos d'aquesta fase final i la resta farien el que sigui, per dir-ho d'alguna manera, perquè ens entenguem els que no estigueu al corrent del campionat, el playoff amb les colles de la categoria inferior, decidir qui puja, qui baixa.

Va aconseguir això, definitiva.
Fins demà!
Fins demà!

Picant-se, diguem-ho així, sobretot amb la colla Llavor del Montgrí, de Torruella de Montgrí.
Va fer un molt bon resultat en la primera sardana, després no tant en la segona, i en la classificació general, en definitiva, em sembla que és mig punt de diferència respecte a la colla de Tarragona.
Una mica més de diferència respecte a la colla...
Riallera.
Riallera.
...que ve després de Tarragona dansa, que no va poder arribar a classificar-se.
Notícia, doncs, Tarragona dansa, després de, em sembla que set anys, ha aconseguit aquesta classificació.
Crec que és prou important, i prou important perquè, quan hi siguin tots, puguin ser tots els membres de la colla, sobretot el nostre company, el David.
Insistim que està de viatge, de vacances, segur que seria imperdonable que dediquéssim un programa a aquest tema sense que ser-hi ell i altres companys.
Dediquarem, doncs, si us sembla bé, un programa a parlar d'aquest tema del moment, però, clar, era obligat donar la notícia, a més donar-li la importància que es mereix.
Seguim, seguim el programa, i tornem a la música i a una altra estrena.
L'hem començat amb un disc d'estrena i ja seguim a una altra, és així.
Els dos han estat publicats per la discogràfica PICAP, i en aquest segon hi trobem obres interpretades per dos dels millors grups de veneres actuals,
cada un amb les seves pròpies interpretacions, Peix Fregit i Port Bo.
El disc s'anomena Sardanes a la taverna, i recull sardanes força populars en la línia del Saltiró de la Cardina o l'Empordà,
fins a èxits recents com Girona, Manamora, o altres que són habituals en el repertori de grups de veneres com La Puntaire i Cap de Creus.
Escoltarem una peça de cada un dels grups esmentats, i començarem amb Peix Fregit,
que interpreta una sardana de Ricardo Ila de Sau, un bon proveïdor de composicions d'aquests grups corals.
És la sardana marinesca, amb lletra de Josep Maria Martí, Bepes.
La mar s'obre, s'obre i tancat pel bot que rellisca fi,
i d'escuma manca i manca, ens deixa marcar camí.
Corre, corre, barca nova, Isabel, i deixa el rap, i deixa el rap,
que això marca el cor en roba d'ahir, que no ens veiem.
I Moner segueix la ratxa, que el vent bufa de lletat,
i allà franc mirant la platja, tinc dos braços esperant.
La mar s'obre, s'obre i tancat pel bot que rellisca fi,
i d'escuma blanca i blanca, i es deixa marcar camí.
Corre, corre, barca nova, Isabel, i deixa el rap, i deixa el rap,
que això marca el cor en roba d'ahir, que no ens veiem.
I Moner segueix la ratxa,
que el vent bufa de llevant,
i agravant i allà franc mirant la platja,
tinc dos braços esperant.
Vé per dèus,
moskeles baux fines
que els somriuen
en el tetalon,
ve per dèus,
i les ademes marines,
i per allà és coreló.
Tot que tant farà més dia,
deixarem calet
i el sol.
Lleupiner ens farà,
guia d'alla franc
que tot va.
que jo duc com una aranya enxerxat el pensament,
que jo duc de cada entrany i no em deixen cap moment.
Com voleu, sentia estranyesa, si l'enten que s'hi posar,
i tinc un amor que em vés a per cada estrella que hi ha,
estrella que hi ha, estrella que hi ha, estrella que hi ha,
i la barca ja fundeja, baixem llocs entre molets,
tampoc veig la nit plateja i jo sols miro si la veig.
Per això m'omple sense noses, per això em corra per la sang,
per això tinc un llit de roses allà franc, allà franc, allà franc.
Té per dins per les malfines que el somriu que no se'n mou,
té per ulls en les marines i per allà més coral nou.
Tot cantant farem més via, deixarem calet i el salt,
i el Pirell ens farà guia d'allà franc que no t'ho val,
que jo duc com una aranya enxerxat el pensament,
que jo duc que cada en tanya i no embleix en cap moment.
Com voleu ser que estrenesa, si la canta s'hi posar,
i tinc un amor que em vés a per cada estrella que hi ha,
estrella que hi ha, estrella que hi ha, estrella que hi ha,
estrella que hi ha, allà.
I la barca ja fundeja, baixem llocs entre molets,
que en poc veig la nit plateja i el sols miro si la veig.
Per això m'omple sense noses,
per això em corre per la sang,
per això tinc un lloc de roses allà franc,
allà franc, allà franc, allà franc.
I comencem ara la nostra agenda d'activitats sardinistes
per els propers dies, parlant-vos en primer lloc dels aplecs.
Però avui dissabte, el segon aplec de la canya,
tarda i nit, al Parc de la Vianya, amb l'Escobla,
Ciutat de Girona, Bisball Jove, Lluïsos i Vila de la Jonquera.
També el tercer plec de Sant Feliu de Codines,
tarda i nit a la plaça de Josep Umbert Aventura,
amb l'Escobla, Ciutat de Terrassa,
Juvenívola de Sabadell i Mediterrània,
amb concurs de colles improvisades.
El dotzer plec de Vilanova i la Geltrú,
tarda i nit a la plaça de la Vila,
amb l'Escobla Esblana, Ciutat de Cornellà,
Marinada i Sabadell, amb concurs de colles improvisades.
El tretzer plec d'Arbeca,
a la tarda i nit al Partit de les Escoles,
amb l'Escobla, Juvenívola de Gramunt i 11 de Setembre.
I el desè plec de Torredembarra,
a les 7 del vespre i a les 11 de la nit,
a Can Bofill, a Baixamar,
amb l'Escobla, Reus Joves, Sant Jordi, Ciutat de Barcelona,
Vila de Lesa i Ciutat de Cornellà,
amb concurs de colles improvisades i sopar de Germanó.
En cas de mal temps,
es farà el casal municipal.
Per demà, diumenge, el novell plec,
d'Udalló, Vià, matí, tarda i nit,
als Jardins de l'Ajuntament,
amb l'Escobla, Milenària, Sant Jordi, Ciutat de Barcelona.
I el 36è plec de Palamós, matí i tarder-nit,
a la plaça dels Països Catalans,
amb l'Escobla, Marinada, Ciutat de Girona i Baix Empordà.
Pel dijous, dia 29,
el primer plec nocturn d'estiu de Palamós,
a la nit, a l'Arbreda Municipal,
amb l'Escobla, Montgrins i la principal de l'Avisbal.
El divendres 30, el quart plec de Sant Pere de Ribes,
a la nit, a la plaça Mercè,
amb l'Escobla, Juvenívola de Sabadell, Marinada
i Ciutat de Cornellà.
Pel dissabte 31, 37è plec de l'Espluga de Francolí,
a les 12, a la Font Baixa,
i a un quart de 8 de la tarda, a la plaça Montserrat Canals,
amb l'Escobla, Reus i Ciutat d'Igualada.
Pel que fa, el diumenge, dia 1 d'agost,
el 19è plec de Ribes de Freser,
matí, tarder i nit, a la plaça del Mercat,
amb l'Escobla, Ciutat de Cornellà,
Ciutat de Girona i Juvenívola de Sabadell.
També el cinquè plec de Mollà,
a la tarda, al Parc Municipal,
amb l'Escobla, Lluïsos, Marinada i Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona.
I finalment, el 24è plec de Priorat a Falset,
a les 12 del migdia i a dos quarts de 6 de la tarda,
a la plaça de la Quartera,
amb l'Escobla, Baix Llubregat i la principal de Tarragona.
Passem ara a parlar-vos de les ballades de Sardanes.
Per avui dissabte, a les 8 del vespre,
a Salou, al passeig Jaume I,
una ballada amb l'Escobla, Ciutat de Reus.
A dos quarts de nou del vespre, a Tarragona,
al carrer de Maria Cristina, recordem que estan
en festa, les festes majors del barri,
amb la Quartera, la principal de Tarragona.
Demà diumenge, a les 12 del migdia, a Reus,
l'urbanització al Pinar, amb la Quartera, Reus Jove.
A la una del migdia, a Mas Riu Doms,
amb la Quartera, la principal de Tarragona.
A les 6 de la tarda, a Figuerola del Camp,
a la plaça Tarda de Sardanes, amb la Quartera,
la principal de Tarragona, i a exhibició,
amb les colles toc de dansa i petits Tarragona,
dansa de Tarragona.
A les 7 de la tarda, a Roda de Barà,
a la plaça de Sant Jaume, a Baix a Mar,
amb la cobla Reus Jove.
També a les 7, a una ballada, a Montreig del Camp,
a Miami Platja, amb la cobla Ciutat de Reus.
També a les 7, a Creixell, a la plaça del Mirador,
amb la cobla Costa Brava.
I a les 8, al Vendrell, a la Rambla,
amb la cobla, la principal de l'Ebisbal.
Pel que fa dilluns, dia 26, a dos quarts d'una del migdia,
una ballada a Castellvell del Camp,
a la plaça, amb la cobla Reus.
A les 7, a Tevissa, a la plaça de la Baranova,
amb la cobla, la principal de Tarragona.
I a les 8, al Vendrell, a la Rambla,
amb la cobla, la ciutat de Cornellà.
Passem ara a parlar-vos de ballades de Sardanes
pel divendres, dia 30.
Al migdia, una ballada a Vilavella,
amb la cobla Costa Brava.
A la 1, a Serral, a la plaça Major,
amb la principal de Ponent.
A les 7 de la tarda, a Reus, a la plaça Prima,
amb la cobla Reus.
A dos quarts de vuit, a l'Espluga de Francolí,
a la plaça de l'Església, amb la cobla Maravella.
A les 9 del vespre, a Sant Carles, a la Ràpid,
a la plaça del Coc, amb la principal Rapitanca.
I a dos quarts d'onze de la nit, a Tarragona,
a la Rambla Noble, amb la cobla, la principal de Tarragona.
Pel dissabte, dia 31, a les 10 de la nit,
a Mora d'Ebre, una ballada al Passeig del Pont,
amb la cobla Reus Jove.
A les 10 de la nit, també, a l'Ametlla de Mar,
amb la principal de Tarragona.
I pel diumenge, dia 1 d'agost, a les 2 del migdia,
a Constantida, amb l'Ajuntament, amb la cobla Blanes,
dins els actes de la Festa Major.
A les 7 de la tarda, a la Selva del Camp,
a l'Ermita de Paret Delgada, amb la cobla Reus.
A dos quarts de vuit, al Vendrell, a la Rambla,
amb la principal del Llobregat.
A les 10 de la nit, a Cambrils,
al Passeig de les Palmeres, amb la cobla Sabadell.
I parlem ara de concursos.
Per avui dissabte, a dos quarts de 10 de la nit,
a Seret, a la plaça de Braus,
el 47è Festival de Sardanes,
amb concurs vàlid per al territorial
de les comarques gironines i colles lliures,
amb la cobla, la principal del Llobregat.
Demà diumenge, exhibició, en aquest cas,
exhibició de la colla Rialera de Vic, a Port Aventura.
I una altra exhibició, el diumenge, dia 1,
de la colla Municritsa, de Terrassa, a Port Aventura, també.
I finalment, pel que fa a esbars,
per avui dissabte, a les 10 de la nit,
als Guillemets, una actuació de l'esbars Sant Julià de l'Arbós.
I dimecres, dia 28,
abans que parlàvem de diverses ballades sardanes,
a la Festa Major del Vendrell,
a dos quarts d'onze de la nit de dimecres,
a la Rambla Actors i a les bar Vila del Vendrell.
I tornem a la música i al disc Contemporanis 3,
publicat per la Cobla Contemporània.
Recordem que, després de l'èxit obtingut
amb els dos primers discos,
elaborats amb la mateixa filosofia d'oferir obres actuals
d'autors d'ara, van tornar a convocar
una mena de concurs, obert a tots els compositors,
el premi del qual era, precisament,
enregistrar una de les obres que ells proposessin.
Tal com ells mateixos comentaven
en aquest mateix programa, quan fa uns mesos
van publicar un altre disc amb sardanes senceres,
extretes als discos ja publicats,
l'èxit d'aquesta convocatòria
ha estat remarcable i els ha permès constatar
que hi ha autors que garanteixen el futur
i la qualitat de la composició de sardanes.
A més d'Agustí Serratacó, del qual ja hem escoltat abans,
una sardana al disc també inclou obres
de Martí de Joan, Xavier Cornellana, Jordi León,
Agustí Pedrico, Joan Droguet,
Francesc Egea, René Picamal, Jesús Ventura,
Lluís Albert, Marcela Artiaga
i Marti Mont i Barceló.
Aquest darrer és un dels valors emergents
de la composició per a Cobla.
Un jove intèrpret de la Cobla Rossinyolets
que ja ha aconseguit diversos premis
en el concurs de joves compositors de Blanes
i l'any passat es va endur el primer premi
i el premi popular del concurs de composició
Seret Banyoles.
La sardana enregistrada per la contemporània
és Marina, guanyadora del primer accècid
del concurs Vila de Cunit
de l'any 2000.
La sardana enregistrada per la contemporània
i la 한나ana.
Ja, ja, ja, ja...
Ja, ja, ja...
Ja, ja, ja...
Ja, ja...
Ja, ja...
Ja, ja, ja...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Passen ja 4 minuts de dos quarts d'una de la tarda, esteu a la sintonia Tarragona Ràdio en directe, i si ens esteu escoltant en diumenge, això s'ha enregistrat i serà una altra hora, més o menys durant ser dos quarts d'onze del matí.
Sí, perquè el programa ha enregistrat el matí.
En tot cas, seguim, seguim amb aquesta emissió del dissabte i ara amb les notícies.
I comencem amb un recordatari.
Es tracta que el proper dissabte, el discabte, el procés d'adaptar a les obres, el concurs de sardanes balladores convocat pel grup sardanista, el Teatre a la Massa i l'Ajuntament de Milassa de dalt.
Una motivació poc habitual, doncs, per a un concurs musical,
ja que habitualment es valora, abans que res, la qualitat musical,
mentre que en aquest cas es posa al davant el fet que siguin balladores.
Els compositors de les 12 sardanes, que en resultin finalistes,
rebran un premi de 200 euros, exceptuant el de la guanyadora,
que tindrà un premi de 1.000 euros.
El públic assistent a la gala final d'aquesta convocatòria,
que se celebrarà el dia 27 de novembre al Teatre a la Massa,
qualificarà les sardanes finalistes i la guanyadora rebrà el trítol
de Vilassada d'Al 2004.
A més, en totes les sardanes finalistes se'n registrarà un disc.
En la notícia anterior ja hem introduït el tema que ens ocuparà bona part
en aquest apartat de notícies, la discografia sardanista.
Ja haureu observat que segueix plenament vigent aquella dinàmica
que ja fa temps que constatem en el món sardanista,
i és que el ritme de novetats és intens, gairebé impossible de seguir
per part d'aquells que vulguin abastar-ho tot i allò que és més important.
amb moltes propostes de gran qualitat.
Avui, a més dels enregistraments dels quals ja us podem oferir els primers exemples,
en comentarem d'altres.
En alguns només seran breus apunts, que més properament ampliarem,
i altres ja ens hi podrem espleiar una mica més.
Els que estem escoltant avui són un recull de sardanes cantades,
interpretades per dos grups de veneres,
i el contemporani és tres, de la cobla contemporània.
D'aquells darrer només insistirem en que, segons els mateixos intèrprets,
l'acceptació del segon volum de la col·lecció, actualment exaurit,
els va engrescar a fer la segona convocatòria per a compositors
perquè presentessin les seves sardanes per a l'enregistrament del disc.
Aseguren que la feina que els ha representat fer la selecció
ha estat molt important i que han fet descobertes de nous talents
desconeguts per a ells i per a la majoria del públic.
De fet, alguns autors els van fer arribar les seves òperes Primes
i que les han seleccionat per seu caràcter festiu i innovador.
Parlem ara d'un projecte discogràfic.
La notícia ens arriba de Banyoles, tota una potència sardanista,
que a més d'activitats importants com el concurs musical
que convoquen conjuntament amb Saret,
també es realitza en la que es coneix com la Festa Major de la Sardana,
encara que des de l'any 2000 es va reconvertir en la competició de cobles
a la plaça major de la Vila.
Ara anuncien la propera presentació d'un CD
que recopilarà les obres estrenades amb motiu d'aquesta competició de cobles,
una producció discogràfica que ha editat el foment de la Sardana de Banyoles
i l'ha enregistrat la Cobla Salvatana.
I la Cobla, la principal de la Bisbal, és notícia per a l'edició simultània
de diferents treballs discogràfics,
responent a diferents encàrrecs o per promocions pròpies,
com la que us oferíem la setmana passada al voltant de l'actriu Madeleine Carroll.
Com a disc d'encàrrec, la setmana anterior us oferíem
el quart volum de la col·lecció Sardanes a Basalú,
publicat coincidint amb el primer quart de segle del seu foment sardanista.
Un altre disc d'encàrrec amb la principal de la Bisbal
ha estat promogut per l'agrupació L'ideal de Clavé de les Roquetes de Barcelona,
un enregistrament que tindrà dues vessants,
recuperar vells enregistraments editats en dis de vinil
i incorporar al repertori discogràfic sis peces més,
recents, que no havien estat enregistrades abans.
Hi haurà obres recuperades com la plec de tardor de Conrat Saló,
el parc de la Guineu de Prefontàs
o el noi de Campujol de Josep Biader.
Pel que fa a les sardanes inèdites discogràficament,
que formaran part d'aquest nou CD de la principal de la Bisbal són
Matí de tardor de Josep Cassú,
Les Roquetes de Max Havard,
Aplec Luminós de Joan Margalef,
Les Roquetes de Francesc Marrós,
Per molts anys de Joan Jordi Baumala
i Noces d'or de Miquel Tudela.
I encara un altre encàrrec a la cobla a la principal de la Bisbal.
Aquest l'ha fet Vichy Catalán
i es tracta de recollir diverses composicions
relacionades amb aquesta empresa.
Encapçalarà el disc l'Himne de la Confreria,
que fa referència a la Confreria de l'Aigua,
adaptat per a cobla per Francesc Cassú.
També s'inclouran les sardanes,
el Balneari Vichy de Josep Prenafeta
per a soprano i cobla
i la Font de les Creus de Gapit Torrent
per a soprano, baríton i cobla.
La resta de sardanes són de Miquel Tudela,
el nostre Vichy per a soprano, baríton i cobla,
Font del Regàs només per a cobla,
Font d'Or per a soprano, baríton i cobla
i l'Aigua de Caldes només per a cobla.
I per tal de no allargar-ho massa
i no cansar-vos amb aquest tema,
deixem per a un propi programa
les novetats discogràfiques de la principal d'Amsterdam,
el disc d'aniversari de la cobla mediterrània
que es va presentar dijous passat
a l'Auditori Pau Casals del Vendrell
i el disc d'homenatge de la cobla ciutat de Terrassa
al compositor Lluís Lluenci
amb motiu del seu 90 aniversari.
Deixem els discos per un altre moment o en tot cas per escoltar-vos per després de les notícies
i ara parlem d'un altre concurs
que aquest es va celebrar diumenge passat,
era una altra part del campionat,
era el de veterans que comencen així aquesta competició,
aquesta part del campionat de Catalunya d'enguany
i participava en dues colles de Tarragona.
Anem a veure quines són les classificacions,
el concurs era asseguda a Calafell a la tarda
i corresponia al grup B d'aquest campionat d'honor de veterans.
Pel que fa a la primera sardana,
en primer lloc la colla Rassó amb 3 punts.
En segon lloc la cobla Toc de Dansa amb 7 punts.
En tercer lloc la colla Roques Blaves de la Passió amb 8 punts.
En quart lloc la colla d'Enseires de Maig amb 12 punts.
En cinquè lloc la colla Manresa Dansa amb 15 punts.
I als sisens la colla de Tarragona amb 18 punts.
Pel que fa a la segona sardana,
en primer lloc la colla Rassó amb 3 punts.
En segon lloc la colla Roques Blaves de la Passió amb 7.
En tercer lloc la colla Toc de Dansa amb 8 punts.
En quart la colla Manresa Dansa amb 12 punts i mig.
En cinquè lloc l'Enseires de Maig amb 14 punts i mig.
I finalment en sisè lloc la colla de Tarragona amb 18 punts.
I si hem de remarcar alguna cosa pel que fa a les colles de Tarragona,
doncs el bon paper, i si d'entrada,
que fer la colla de veterans Toc de Dansa
pertanyent al grup satanista Tarragona Dansa.
Anem ara a escoltar una altra sardana del 10 sardanes de la taverna
amb interpretacions a càrrec del grup de veneres Peix Fregit i Portbó.
Ara és el torn d'aquest últim Portbó,
que en el cas concret de la peça que hem triat
compta amb la participació singular del quartet femení cubà a capela Gemma 4,
ja conegut pel públic tarragoní,
a qui ha seduït amb la seva gràcia i qualitat interpretatives.
Així doncs, el grup Portbó i Gemma 4 ens ofereixen l'Empordà d'Enric Morera.
Cap a la part del Pirineu,
vol als serrats i arran del mar,
sobre una plana via llena,
és l'Empordà.
Dieu companys per on hi anem,
dieu companys per on si van,
tot és camí, tot és tracet,
si ells veiem la mà.
Salut, salut noble Empordà,
salut, salut palau del vent,
portem el cor content i una cançó.
Pels aires alçarà,
pels cors penetrarà,
per allò es diga fent de germenor,
una cançó.
cap a la part del Pirineu,
vol als serrats i arran del mar,
sobre una plana via llena,
és l'Empordà.
Dieu companys per on hi anem,
dieu companys per on si van,
tot és camí, tot és tracet,
si ells veiem la mà.
que més atenció.
Salut, salut noble Empordà,
salut, salut palau del vent,
portem el cor content i una cançó.
Pels aires alçarà,
pels cors penetrarà,
per allò es diga fent de germenor,
una cançó.
A val de la muntanya hi ha un pastor, a dintre de la mà hi ha un accident.
Ell canta el demà, tica el sol i es vol, ella canta les dits de la lluna plena.
Ella canta, pastor, em fas neguir, canta el pastor, em fas neguir,
si veiessis el mar com és bonic, si veiessis la llum de la carena,
si veiessis series bon marí, si pujessis la joia fora plena,
si sabessis el mar com és bonic, si veiessis la llum de la carena,
les sirenes a fer un xiquençà, i un xiquençà al pastor de la muntanya,
fins que es trobaran al vell mig del pla,
i de l'amor plantaren la cabanya,
volen portar.
A dalt de la muntanya hi ha un pastor, a dintre de la mà hi ha una sirena.
Ella canta el demà, tica el sol i es vol, ella canta a les dits de la lluna plena.
Ella canta, pastor, em fas neguir, canta el pastor, em fas neguir,
si veiessis el mar com és bonic, si veiessis la llum de la carena,
si veiessis series bon marí, si pujessis la joia fora plena,
si veiessis el mar com és bonic, si veiessis la llum de la carena,
les sirenes a fer un xiquençà, i un xiquençà al pastor de la muntanya,
fins que es trobaran al vell mig del pla,
i de l'amor plantaren la cabanya,
volen portar.
I doncs, a un quart d'hora, per la una de la tarda,
comencem l'espai de les xafarderies.
Avui, sense el David, però amb l'Àngel.
Què és qui ens portarà als primers?
Farem el que podrem, farem el que podrem.
Comencem parlant ja directament del fòrum, fòrum 2004.
Recordem, això és el que ens diu la part de notícies de la Unió de Colls Sardanistes,
del seu web,
Compte Gotes va donant notícies al web del fòrum.
Perquè el fòrum no diu res, segueix igual, eh?
Sí, sí.
Ens diu que el primer assaig es farà el dia 28 d'agost,
que tothom ha d'estar a les 8 del matí a l'entrada principal del fòrum,
davant la Rambla Prim,
caldrà portar el DNI per poder accedir al fòrum, sobretot.
El dia de l'electuació, l'11 de setembre,
tothom ha de portar camisa blanca, pantalons negres, mitjons negres,
i espardenyes blanques, això què vol dir?
El que passa que jo...
Que els vestits se l'ha de portar un.
Exacte, jo és que com que he estat uns dies pel que m'he fet mal
i a més que no sabia res, jo us volia preguntar
què ho sabíeu, això?
Perquè és que jo no en tenia ni idea.
No, si no sabem qui va encara.
No, això ja està clar.
Sí, les llistes han sortit, a part que no s'han publicat encara.
Però a part això del vestuari, tot això ja se sabia?
No.
Això ha sortit aquesta setmana.
Jo sembla que no sabíem res.
Això ha sortit aquesta setmana.
Per cert, els que vau estar a les Olimpiades...
Ens van donar la roba.
Us ho han donat tot.
Clar, perquè tot hi hagués una uniformitat i tal.
No, aviam, que te la doni, no, no ho sé.
Però clar, recordem.
Per això jo m'he quedat així perquè diu recordem.
Jo és que no sabia res.
Bé, és una manera fina de dir que us ho porteu vosaltres.
Home, però pot quedar una miqueta xurro, no?
Bé, doncs cadascú el seu estil, un pantaló més.
Sí, sí, un pantaló més.
I, segons sembla, la llista de d'enseires que hi participaran.
Igual hi ha aquests moments.
Aquest matí primer ara no hi era, però em consta que ja està elaborada
i que s'havia de posar avui.
Què has dit de roba?
Internet.
A veure si ho trobo.
Camisa blanca, pantalons negres, mitjons negres i esperelles blanques.
I les xiques també pantalons negres?
No ho sé.
Sí, xiques i xics tots anirem així.
No, jo soc jo.
Sí, sí.
Ja estarem a la web per veure què diuen.
Bé, canviem de fòrum i ens anem...
Parlem de la competència, diguem-ho així.
És notícia, no?
No és bonic parlar d'una altra emissora.
No són competència.
No és bonic, però es tiro així com a xafarderia.
després de 2.000 programes i 21 anys s'ha acabat el programa Rotlla no oberta a Catalunya Ràdio.
desapareix el programa.
Segons sembla amb mal rotllo per part d'algun dels membres que hi intervenien,
però bé, no és qüestió de posar-se en això.
De moment hi ha un programa d'estiu, on hi ha sardanes, veurem què passa després de l'estiu.
Home, han tallat uns quants caps, eh, Catalunya Ràdio?
Sí, no estem a parlar, potser ara aquí.
En tot cas, canviem una altra xafarderia.
Dissabte passat, Vilanova i les Ilturú, un curs del qual ja han parlat ara,
un bon resultat pel que fa a la colla de Tarraona Dança,
però abans, prèviament, s'havia celebrat una jornada de debat
i estaven convidats, sobretot, caps de colla,
Carles Puigferrat, president del grup d'Ullera de Vic,
la Núria Ferrer, responsable del grup Mirant al Cel,
l'Alfred Abad, del grup Tarraona Dança
i el Janis Pigem de Torroella, que ens feia de moderador.
Es tractava de tractar, des de diverses perspectives,
la problemàtica de les colles.
També introduint el tema que hi ha llocs que a la sardana,
les colles, funcionen i funcionen bé,
doncs a partir d'aquí, doncs mirar a trobar solucions.
Això em sembla que va ser molt interessant,
el peró, doncs, seria la manca de participació de públic, diguéssim,
de gent, que no, que no.
Això és el que diuen els que hi van anar,
una trentena de persones es considera molt pobra,
tenint en compte la importància, malgrat tot,
del col·lectiu de les colles sardanistes.
Ara jo també em permeto portar-hi la meva opinió
i és que segur que el 90% de la gent que balla en colles sardanes
no sabien que es va celebrar aquesta jornada de la nova.
I dijous vaig tenir la sort, l'oportunitat d'assistir al concert
que us vam anunciar, doncs, amb prou importància,
donant-li prou importància dissabte passat al nostre programa,
el concert de la Coula Mediterrània
dins el 24è Festival Internacional de Música Pau Casals,
un concert que ja és habitual en aquest cicle
i que tenia un caràcter especial, singular,
perquè la Coula Mediterrània celebra el 25è aniversari
i gairebé tot el programa hi tenia relació amb això.
Hi havia inclús alguna estrena i interpretacions curioses
com una peça arranjada per a cobla i saxòfon
o bé una peça d'en Händel,
la suïta en remajó per a piccolo,
que és una trompeta, una variant de les trompetes,
i cobla, que va interpretar un dels antics membres
de la Coula Mediterrània
i que ha arribat molt alt amb aquest instrument,
l'Àlex Baiget,
i tot plegat una mostra
que es pot fer molt bona música per a cobla,
això ho hem dit moltes vegades,
i estar plenament amb tot el dret
enmig d'un festival de música de qualitat,
però jo em vaig permetre,
a més a més de gaudir de la bona música,
mentre estava esperant que comencés,
fixar-me en la gent,
en un auditori pràcticament ple,
faltava res, una miqueta,
potser només quedava amb les poques seients
que es reserven habitualment per les autoritats,
que no van venir,
i la majoria, la immensa majoria del públic,
no sardanistes,
sinó de gent que habitualment segueix concerts,
aquesta mena de concerts,
i suposo que molts abonats ja
en aquest cicle del Festival Internacional de Música
Pau Casals,
i tots, tots, tots gaudint-ne d'aquesta música,
cosa que potser hauria de fer de reflexionar a més d'un.
I aquí Terraona, per cert,
s'obre un escletge, en aquest sentit,
perquè s'enceta un nou cicle,
n'hi ha diversos ara a l'estiu,
de música i d'estils diferents,
un cicle que s'anomena Nits de Minerva,
es tracta d'una sèrie de concerts de música molt diversos,
que es faran al passeig arqueològic,
a la Torre de Minerva,
s'ha d'entrar pel passeig Torroja,
els dies 10, 17, 24 i 31 d'agost,
i hi ha, per exemple, perquè es feia una idea,
un dia una actuació amb boleros,
sembla que, suposo que és un grup,
que es diu Cany Ambril,
un altre, la Marta González,
un cuplet i cançons,
un altre, el nom quartet amb tangos,
i finalment, el 31 d'agost,
la Cobla Reu Jove amb música per a Cobla.
I atenció, perquè el programa que han preparat,
que estan preparant i ens consta que estan assajant de ferm,
doncs és importantíssim.
comencen amb un clàssic Obre d'Abril de Joaquim Serra,
una sardana, després, realment difícil i molt complicada,
que cal treballar-la molt,
Germano de Salvador Brutons,
una estrena de Tomàs i la Membrado,
Fórum Tina, dedicada al Fòrum de Tarragona,
una altra sardana magnífica de Francesc Casú,
Nit al pont de Sant Agustí,
i una altra sardana, també remarcable,
sota la parra de Josep Maria Ruera.
Però atenció, segona part,
amb molt bona música per a Cobla,
i amb propostes interessantíssimes.
Una peça, una glosa de Manuel Oltra,
una contradansa,
el gran clàssic Puig Soliu de Joaquim Serra,
i atenció, estrena a Tarragona,
d'una obra d'un músic d'aquí,
un músic jove,
un home que treballa diferents camps de la música,
a més la treballa bé,
un home que, tot i que és molt bon músic,
és ple d'humilitat,
i que ara s'ha endinsat en el món de la Cobla,
i a més, és més important, una proposta nova.
Ja van estrenar aquesta peça,
la Reu Jove, al Teatre Bertrina, l'any 2002,
però era obligat que estigués a Tarragona,
tard o d'hora.
L'autor és el Xavi de la Salut,
i la seva peça es diu Metací,
suposo que ho pronuncio bé,
és escrit expressament per a Cobla i bateria.
És a dir, que no és que la bateria
faci acompanyament en un ballable,
com a vegades fa molts buitsentistes,
sinó que la bateria té part de solo,
i s'imbrica,
com ha sortit aquesta paraula l'altre,
plenament amb la Cobla.
Jo ja l'he sentit,
i potser per aquell que no estigui acostumat a sentir Cobla,
o sentir música contemporània,
d'entrada pot sobtar una mica,
però atenció,
perquè la proposta és interessantíssima.
Seguirà un arranjament per a Cobla
de l'escenari de la Llum de la Lluna,
de Glenn Miller,
que pot ser magnífica.
He sentit una altra versió també d'aquesta peça
per una altra Cobla,
però en aquesta ocasió,
una revisió i instrumentació
d'algun treball,
de la Reu Jove,
l'Eduard Sendri.
També hi haurà algun ball buitsentista,
i segur,
segur que hi haurà algun altre feixitó.
Això el 31 d'agost, no?
El 31 d'agost,
atenció,
perquè anirà amb invitació,
ja us informarem on aconseguir-les,
i un concert que...
Torno a dir la paraula atenció,
perquè es mereix.
És un concert molt complicat,
des del punt de vista interpretatiu,
i que la Cobla Reu Jove,
ens consta que està treballant de valent
per al 31 d'agost.
Deixem les xafarderies ja,
però no ho podíem fer sense un recordatori.
Falten 85 dies.
Josep Riomalló
haurà estat un dels millors intèrprets de Fiscor
que els afeccionats contemporanis hem conegut.
Es va retirar recentment,
encara en plenes facultats,
per la qual cosa ens haurem de conformar
amb sentir-lo en els nombrosos enregistraments
que va efectuar amb la Cobla
la principal de l'Ebisbal.
El seu comiat com a música en actiu
el va fer amb la publicació
d'un disc recopilatori
d'enregistraments de diferents èpoques
que ja van presentar en el seu moment.
Un dels més antics porta data de l'any 1977
i és una esplèndida sardana
obligada d'en Ricard Vila de Sau
dedicada a un altre gran Fiscor naire,
Enric Vila.
Es titula L'Avi Enric.
Es titula L'Avi Enric.
Es titula L'Avi Enric.
Es titula L'Avi Enric.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!