Gràcies.
Diumenge passat, la comprensible rivalitat que enfronta les colles juvenils
que participaven en la final d'aquesta categoria del Campionat de Catalunya
no va ser cap problema, per tal que un cop acabat el concurs de valls,
tots els d'enseires de les quatre colles finalistes es fessin una fotografia conjunta
en mostra d'harmonia i, com ells dirien, de bon rotllo.
Això que pot semblar que no sigui res més que un detall simpàtic i sense transcendència
també pot ser una mostra que la competició no té per què estar renyida
amb aquells valors de germanor que sempre s'han associat a la sardana.
De fet, fora de moments i d'individus puntuals,
sembla que aquest esperit és el que predomina entre colles,
entre el sector de les colles juvenils.
Em sembla magnífic que precisament siguin les colles d'aquesta franja d'edat
les que donin exemple.
El ser és que actualment s'és molt lluny d'aquelles rivalitats frassenyades
que a temps enrere havia hagut fins i tot entre colles d'una mateixa població
i que des de la perspectiva d'ara no sé si sorprenen o fan riure.
Ara, a veure si fructifica la idea que algú ha llançat
de portar a terme amb les colles grans,
demà a la plaça Solles de Barcelona,
el mateix que van fer a les juvenils a valls.
Crec que seria la primera vegada en tota la història de les colles,
encara que costi de creure.
Molt bon dia a tothom.
Mira, coordinació, sobretot coordinació.
Oh, t'ha faltat una, vinga.
Vinga, Tessa, bon dia.
Avui que estem al complet,
amb l'Àngel, la Tessa, la Maria Rosa, un servidor...
I el llum és el control tècnic, no ens el deixem.
Que avui està eufòric.
Això és el temps, el clima, que fa Solet,
s'ha marcat tot acompanyar.
Sí, està molt bé.
i si s'escau per ballar sardanes
i, de moment, per escoltar el nostre programa.
Això mateix, tenim tota una hora d'aquí en endavant,
plena de música i notícies.
Aquesta és l'edició 440
i, com sempre, comencem anunciant-vos el sumari.
Doncs avui hem de destacar molt i molt
que la Colla Nova Torrona Dansa
és, altra vegada, campiona de Catalunya de colles juvenils
per cinquè any consecutiu.
Lògicament, en parlarem d'això i del concurs,
de la resta de coses interessants
que van passar al concurs de valls,
diumenge passat, tant a les notícies
com, segurament, a les xafarderies.
I tant.
Ho verifico, ho verifico.
Molt bé.
Hi haurà coses per dir i per comentar.
Abans, però, començarem amb una nova eliminatòria
del certamen La Sardana de l'any.
Parlarem, després, a les notícies de...
Recordeu, suposo,
ho podem comentar força,
aquell primer congrés
dedicat a l'artista Palau Ferrer de Montblanc,
la seva vinculació amb el món de la sardana,
que va ser una magnífica excusa
per parlar de diversos aspectes de la sardana,
per realitzar diverses activitats.
Doncs, aquelles exposicions
que eren l'aix central d'aquella festa,
d'aquelles jornades,
s'exporten.
I, de moment, van a Banyoles.
Parlarem d'un llibre que pot ser molt interessant,
encara no l'han tingut allò a les mans,
però, pel que sembla, pot ser força suggerent.
L'ha escrit el Jordi Lara,
el redactor de l'Espai Nídia, de TV3,
i parla d'un aspecte molt concret
del món dels esbars, de la dansa catalana.
Després ho comentarem.
I el resultat d'un concurs musical
de la Societat General d'Autors i Dutors.
La festa, el concert final,
es va celebrar dissabte passat.
I avui ja us donem compte
del resultat, del verdict del jurat.
Això, i, evidentment,
amb la resta de xafarderies
i la música que formaran el nostre programa.
Doncs comencem i fem-ho amb el tema
que des de fa un bon grapat de setmanes
dediquem a la sardana de l'any.
El concurs de la sardana de l'any
segueix avançant i avui arribem
a la dotzena eliminatòria d'aquesta setzena edició
o a la primera de la segona època, com preferiu,
del concurs que convoca
la Federació Sardanista de Catalunya.
Com en tota aquesta llarga primera fase del concurs,
el que escoltarem seran tres noves sardanes
de les quals tothom pot triar una
per tal que accedeixi a la següent fase.
Anem a escoltar aquestes tres sardanes.
La primera, la que porta el número 1,
la interpreta la cobla marinada.
de la terror.
La primera, la policía de la metro.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!





Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!