logo

Arxiu/ARXIU 2004/PROGRAMES 2004/


Transcribed podcasts: 264
Time transcribed: 9d 1h 9m 16s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Música
Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
bañándonos con su...
Diumenge 24 d'octubre de 2004.
Comencem...
Con el viento en libertad
De callos y de manglares
De guajiros y palmares
Habaneras, des del balcó.
La majoria dels grups d'habaneras
estan formats només per veus greus,
pocs per veus mixtes
i en molt comptades ocasions
solament per veus femenines.
Las algas són la excesió.
De Pere Pastor cantan
una mulata en el cafetal.
Música
Música
Mulata de piel morena,
que vas, que vienes por el cafetal.
Música
Mulata de piel morena,
que vas, que vas, que vas, que vas, que vienes por el cafetal.
Mulata de suaves caderas,
que vas, que te mueves hasta la playa
y llegues a la mar.
Música
En la mar tengo un baje,
mulata mía.
En la mar tengo un baje,
mulata mía.
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música


Música


Música
Música
Música
Música

Música
Y una diosa morena
Vuelve a la costa para más
Para quedarse siempre
Junto a su pescador
Junto a su pescador
Su pescador
Junto a su pescador
Puerto Rico
Puerto Rico fue uno de los diferentes países
del centro de Sudamérica
donde la habanera va a ser importante
en los inicios de este género musical
como sucedió a Guatemala, México, Perú, Argentina, Chile, etc.
La escolaría coral Guayanávago de Puerto Rico
interpreta Habanera Divina.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Escano, cantautor granadí, va compondre en tora una docena d'habaneras,
entre d'altres aquesta amb lletra d'Antonio Burgós,
Habaneras de Sevilla.
Aún recuerdo el piano de aquella niña que había en Sevilla,
la novia del embarcado, nunca a la siesta dormía,
sola en los corredores de mecedoras,
de consola y lorito sueña el querer,
que a Cuba se fue y aquella mujer está tocando el piano,
escribe en sus blancas manos cartas de amores que han de volver.

Que a Dios decías,
¡Ay!
suspira la fuente,
¡Ay!
dormita el pregón,
la copla de un pianillo,
se va metiendo por los banicones,
navegan los galeones,
y ahí en los cuadros del corredor,
se bambolean,
se bambolean,
se bambolean,
la goleta en el río,
se bambolean,
se bambolean,
que viene de Sanlucan,
con la marea.
Viva Sevilla,
y los barcos que salen pa' las Antillas,
y los barcos que salen pa' las Antillas.
Viva Adriana,
y los barcos que vienen,
y los barcos que vienen,
desde La Habana.
La Habana.
Se cae al pianillo,
tras los vicios suena el piano,
que dulce lo toca ahora,
la novia del embarcado,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Mariners de Riera ens ofereixen, de Josep Vila, lluny dels companys.
Lluïn dels companys, quan del mar se'n priva,
sento que em vol tanta llunyania i a ram de mar contemplant els dies,
les zones mantenen lluny de lluny.
Lluïn dels companys, cada tarda és llarga,
sembla que el sol mai no vulgui anar-se.
I quan la nit atreviu la platja,
ella vol saber quan tornaran els ells companys.
i jo li diré que quan menys ho esperi,
podrà sentir altra volta als seus cans.
i mare allà, les seves barques veurà,
les banques, veles plenes de vent de mar.
Lluïn dels companys, quan del mar se'n priva,
sento que em vol tanta llunyania,
i a ram de mar contemplant els dies,
les zones mantenen viu la lluny.
Lluïn dels companys, cada tarda és llarga,
perdem la lluny de lluny de lluny de lluny de lluny.
S'entos que el sol mai no vulgui anar-se.
I quan la nit anàgrima la platja,
ella vol saber quan tornaran els lluny companys.
I jo li dic, que quan menys ho esperi,
Podrà sentir el tremol dels seus caps.
I mare enllà, les seves marques veurà,
les banques veles plenes de vent de mar.
I mare enllà, les seves marques veurà,
les banques veles plenes de vent de mar.
Plenes de vent de mar.
El control, Núria, us ha parlat.
Xavier, tornem amb vosaltres el proper diumenge,
a dos quarts de 10 del matí,
a Habaneras, des del balcó, des de Tarragona Ràdio.
Por el horizonte, bañándonos con su luz.
Ella me habló en la bahía,
con el viento en libertad.
De cayos y de manglares,
de guajiros y palmares,
oíos y de su amor.
Mulatae, la cubanita,
que allá en La Habana
me habló de sueños,
de caña dulce y de buen café.
De buen café.
Mulatae,
mulatae,
la cubanita,
la cubanita.
Y allá en La Habana,
con su sonrisa,
me dio galana,
tabaco y ron.