Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
en un volum que hi havia a la vora d'un contenidor
i de seguida allò que les neurones comencen a fer sinapsis
plip, plip, plip, plip, diu, ui, això pot ser una troballa interessant
i així és que vaig tornar a donar el tom al bloc de pisos
i em sembla que, ara no recordo si era Ramon i Cajal
doncs sí, després de donar el tom vaig veure que encara hi era
aquella mena d'això, de bagul, de capsa que hi havia allà
a la vora del contenidor, vaig aturar la furgona
vaig deixar les llums aquelles d'emergència
pa, pa, pa, pa, pa, surto de la furgona i me'n vaig cap al bagul
i efectivament, era un bagul que algú l'havia abandonat
que algú l'havia deixat allà a la vora d'un aquell contenidor
i que a mi em feia l'efecte que era una troballa digníssima
d'un emportar-se a casa, però vaig pensar
això no pot ser que ho hagin abandonat, això
això hi ha algú que l'ha deixat, algú que està fent una mudança
algú que, no ho sé, que està fent un repòs
i que se l'ha oblidat aquí, que certament val més que no el toqui
perquè ho lamento molt, Agus, molt xulo aquesta trobada
aquest bagul fantàstic, meravellós, però no esteu segur
que només de posar-li el mal damunt
sortirà algú i, eh, escolta, això és meu
així és que
vaig amb la meva d'esquerra, a dreta, per veure si hi havia algú per allà
i dir-li, escolta, aquest bagul, tal
i no hi havia absolutament ningú
ningú que pogués
dir-se que fos el propietari d'aquell bagul
algun passar volant que anava d'aquí cap allà
i que no es va aturar en absolut ni dignar-se a mirar el bagul
algú que entrava i sortia
d'alguna escala, però en absolut
ningú que digués, aquest bagul és meu
i així és que, no ho sé, abans
d'agafar-lo, d'entrar-lo dintre
de la capsa de la furgoneta vaig pensar
preguntaré, el primer que hi hagi per aquí
a veure si aquest bagul, doncs, té propietari
i el bagul no tenia propietari
ho vaig preguntar
a un municipal que feia la ronda per allà
ho vaig preguntar a una senyora
que havia baixat la brossa, ho vaig preguntar a un senyor
que acabava també de baixar la brossa
ho vaig preguntar a una parella que estaven passejant
el gosset per allà a la vora
i ningú, ningú, va dir que podia ser
el propietari d'aquell bagul
i així és que, després de totes aquestes prevencions
vaig pensar, Agus, aquest bagul a partir d'ara és teu
toca'l, agafa'l
i amb ales, doncs, sempre pots dir
que hi ha hagut una errada, un error, no ho sé
un descuit
i és que jo el vaig agafar, el bagul
i ningú em va dir absolutament res
aleshores aquell bagul jo vaig començar a notar
que era meu
però és que no era un bagul qualsevol
una fustota, no
per mi
que tenia les fustes aquelles nobles
aquelles, no ho sé pas, sí, sí
cova o... jo què sé, no ho sé
per mi em va semblar que tenia una fusta preciosa
i sí, és que de seguida vaig pensar
això és la troballa de la setmana
que de la setmana, del segle
me'l vaig emportar, el vaig deixar dintre de la furgona
i vaig pujar a la furgona i ràpidament
sabeu, d'aquella manera que marxem
quan agafem una cosa que suposadament no és de ningú
però, ah, i si fos d'algú
vaig marxar d'allà i me'l vaig endur cap a casa
us podeu creure que al bagul
no li calia cap mena de restauració
net, polit
de cuc cap ni un
de forat no em vaig trobar res, res
fins i tot semblava que li acabaven de passar
una miqueta de cera
i el vaig deixar a l'entrada de casa
uah, com lluïa el meu bagul
el problema va ser quan
em vaig decidir
donar-li utilitat al bagul
un dia vaig obrir el bagul
i vaig decidir-li
encabir-li a dintre, doncs
res
unes coses que em destorbaven
uns llibres, que no havia de llegir
no ho sé, res
quatre coses estranyes
les vaig deixar a dintre del bagul
us podeu creure que dos dies després
quan vaig anar-les a recuperar
per endreçar-les, per ordenar-les
em vaig adonar que a dintre del bagul
no hi havia res
sí
com si aquell bagul s'estés menjant
el que jo li depositava a dintre
vaig tornar a fer la prova
amb una altra cosa
vaig posar-hi unes peces de roba
d'aquestes ja d'hivern
que ja no havia de tornar-me a posar
encabeixo a dintre
tanco la porta
m'amago
deixo-ho passar una estoneta
vaig cap allà
obro la tapa
encara hi era
te la torno a tancar
i em vaig a dormir
el dia següent
obro la tapa
i les peces aquelles de roba
ja no hi eren
de mica en mica
em vaig adonar que aquella magnífica
troballa que havia adquirit a la borda
d'un contenidor
no era tan de magnífica
se m'estaven cruspint
tots els estris de casa
va començar
amb els llibres
amb la roba
després va passar
amb els trastes de la cuina
amenaçava ja els CDs
la música preferida
i vaig pensar
no, això s'ha d'aturar
d'alguna manera
sigui com sigui
que jo també vaig decidir
que passaria l'atac
i que si aquell begul
volia atacar-me
jo em defensaria
d'aquesta manera
aquella mateixa nit
obro la tapa del begul
i li dic
mira noi
ho sento molt
però acabes de beure oli
avui
aquí hi haurà una batalla terrible
potser algú de vosaltres
es pensarà
que m'hi vaig
encabir jo a dintre
per lliurar aquella batalla terrible
no, no, no
aprecio molt més
la meva vida
del que us pugueu pensar
el que vaig decidir
és entrar-hi una arma
de destrucció massiva
però terrible
de les fortes
perquè d'aquesta manera
s'enfrontés amb el begul
que també se les tenia
vaig agafar la tele
i la vaig fotre a dintre
agafo la tele
pam
i endollada
amb una llarga
sí senyors
begul i tele
tots dos a dintre
i ara què begul
li vaig dir
tapo la tapa
una altra vegada
i ostres
primer
es va sentir com una cosa
una tremoló
com sabeu allò
que fa els budells
quan acabes de paï
i jo vaig pensar
me'n vaig a dormir
que demà ja veurem
què és el que succeeix
i ai aquella nit
jo per si de cas
em vaig tapar les orelles
però puc vendir
sí
que la Carme
la veïna de dalt
el dia següent
em va dir
Agust però
què ha passat a casa teva
que aquesta nit
hi ha hagut festa rebombor
i que això
no es pot aguantar
i jo li vaig explicar
ho sento molt
però aquí hi ha hagut
una batalla
i sí
vaig obrir la tapa del begul
i vaig veure
que la tele estava
tota feta caldo
feta malbé
però
que el begul
ja no tenia forces
de res
se'l veia i es m'ha perdut
s'heu fixat
aquella cara
que els ha quedat
els del PP
allò com a xafada
com dient
hòstia
ens acaba de passar
una picona d'hora
pel damunt
i no sabem per què
això sí
sense reconèixer res
doncs el begul
exactament el mateix
amb la mateixa posada
amb la mateixa cara
destrossat
esclar
jo em vaig
competir una mica
d'aquella cap sota
i li vaig dir
pensa
després
de la tele
puc anar-te a comprar
cada dia la raó
te la poso a dintre
i veuràs el que és bo
i si no
l'ABC
i si no
et farà escoltar
pels matins
la COPE
el Federico García
de los Santos
ah
que et sembla
això ja no resistiràs
i em va semblar
que el begul
acotava una miqueta
al cap
com dient
ho sento
ja no ho faré més
a partir d'aquell dia
us puc dir
que el meu begul
el tinc a casa
i que ja no se'm mengi
absolutament
res de les meves
propietats
això sí
el que sí que és cert
és que em va demanar
que sisplau
no entrés
mai més
a casa meva
una tele
jo ho he acomplert
i ell a canvi
m'afegís un altre favor
cada cop
que entra a casa
un venedor d'aspiradores
nyaca
s'almenja
potser és per això
que a casa
ja no venen
aspiradores
ni mirem la tele
cana
me cana
molt bona nit
com va tot plegat
aquí nosaltres
un altre dijous
a partir de les 9
fins que no arribin
les 10 de la nit
acompanyant-vos
en aquesta hora
de ràdio
de contes
d'històries
de sorpreses
de música
i de convidades
perquè avui tenim
una convidada especial
perquè ja sabeu
que
es va fer el lliurament
de premis
del segon concurs
de conte curt
cana me cana
calilé
i que van venir guanyadors
guanyadores
van haver finalistes
finalistes
i que avui
tenim entre nosaltres
una de les finalistes
amb un dels contes
més deliciosos
que es van presentar
no va guanyar
però va ser finalista
i avui la tenim aquí
us dic el seu nom
perquè
ja només sentint el seu nom
i permeten
que em faci una miqueta
això
ja
ja
ja
de dir
aquesta història
que ens ha de portar
aquesta persona
ha de ser interessant
especial
fantàstica
diferent
perquè ella es diu
meme
meme
meme
lluna
lluna
l'heu sentida la veu?
al darrere d'aquesta veu
hi ha una història
però això serà d'aquí una estoneta
després de l'endevinalla
i del conte dels petits
avui l'endevinalla
ho farem com la setmana passada
que per cert
ens van trucar dues persones
l'Anna
i la Rosó
Anna i Rosó
vull que sabeu
que teniu aquí
la vostra bosseta
amb pedres
i la Rosó
a més a més
a més de la bosseta
tens una espelma
cana mecanera
cana mecanera
per què?
doncs perquè és de colors
i per què?
perquè la podràs encendre
quan tu vulguis
darrerament
seran ses espelmes
per aquí i per allà
de vegades
per motius de joia
per d'altres
de tristor
la veritat sigui dita
i d'altres
doncs per reclamar
per exigir
per dir que
ei
això no va així
recordo encara
quan la manifestació
aquella tan fabulosa
i tan riscida
que va haver-hi aquí a Tarragona
em miraven pels balcons
i gent que no s'havia afegit
a l'ola aquella humana
que tirava cap endavant
dient
que ja n'hi havia prou
que allò no podia ser
doncs persones
que des de les seves balconades
ensenien petites
espelmes
i
què passa?
una llàgrima d'aquestes
doncs
val això
un mar
doncs sí
Rosó
tu també tens
la teva espelma
i voldria dir-vos
per als que us vulgueu animar
a anar al cinema
que tinc dues entrades
que podeu més canviar
allà als Òscars
les Gavars
no sé si us darà temps
perquè aquesta nit
a les 10
passades les 10
després
d'un bonic acte
de presentació
que n'hi ha de càrrec
la nostra companya
la Núria
ah sí sí sí
una preciosa veu
doncs podreu gaudir
d'una pel·lícula
d'aquelles èpiques
recordeu el
el xico guapo
puc dir el xico guapo
no?
sí
el xico guapo
del senyor dels anells
a l'Argon
no?
el que resulta
que al final
doncs té l'espa
aquell no?
que es diu
Virgo Mortensen
o
eh?
sí
doncs és
sí sí
la Sílvia m'ajudarà
va
Virgo Mortensen
no sé
deu ser suec
no?
aquest xicot
no ho saps
es fa la sueca
doncs
aquest xicot
protagonitza
una història
així èpica
de cavalls
de deserts
de córre
de veure la cabellera
com la talla el vent
si us avelleix
jo tinc aquí
un parell d'entradetes
sí sí sí sí
que les podeu venir a recollir
ara mateix
aquí
no cal que ens truqueu
simplement
millor dit
sí
truqueu-nos
dient-nos
la venim a recollir
i no fos cas
que tinguéssim aquí
el verbooking
i si el que vols
és animar-te
a col·laborar amb nosaltres
avui porto una altra història
que la tallaré
tot just al final
per donar-te a triar
a veure com la acabaries tu
setmana passada
era una resposta
molt concisa
aquesta setmana
té diverses respostes
de les quals
jo et donaré l'oportunitat
que tu tries
i una d'elles
serà la que
sí finalitzarà la història
et sembla?
és una història
de l'antiga Armènia
un pobre desgraciat
un home
treballava sense profit
és que es matava
cada dia treballant
i treballant
el cas és que un dia
va prendre la determinació
fixa-t'ho
d'anar-se'n
a queixar
al mateix
Déu
de la seva mala fortuna
va començar a caminar
caminar
caminar
i de cop i volta
es va trobar
amb un llop
que li va demanar
on anava
l'home li va respondre
vaig a queixar-me
a Déu
Déu
és massa injust
amb mi
i el llop
li va respondre
vols fer-me
un favor
mira
em passo
tot el dia
i bona part
de la nit
corrent de si
capellà
buscant alguna cosa
que durma la boca
amb més pena
que no pas glòria
vols demanar-li
al bon Déu
per què va crear el llop
si el deixa morir de fam
l'home li va prometre
que li ho preguntaria
i va continuar
el seu camí
més enllà
va trobar
una jove encisadora
preciosa
ella també
li va preguntar
la raó
del seu viatge
ell
va contestar
i ella
li va tornar a dir
ai
t'ho demano
si veus a Déu
parla-li de mi
sisplau
digues-li
que has trobat
una noia maca
dolça
ric
encisadora
i que a més a més
gaudeix
de molt bona salut
però que tanmateix
és desgraciada
què he de fer
per poder tastar
la felicitat
et prometo
que això ho farem
va redir
el pobre home
et ben prometo
que li demanaré
això
al bon Déu
més tard
aquell home
va aturar-se
per reposar
els peus
d'un arbre
l'arbre
per bé
que estava plantat
en molt bona terra
no era ni
de ben lluny
ofenós
no tenia fruits
i a més a més
de les seves branques
no hi penjava
cap
a cap fulla
l'arbre
va parlar
a l'home
i li va dir
si veus a Déu
podries parlar-li
de mi
digues-li
que no entenc
el meu destí
fixa't
aquesta terra
és fèrtil
i tot plegat
si a hivern
no estiu
les meves branques
sempre estan buides
que cal
que faci
per tenir fulles
verdes
i fruits
com la resta
d'arbres
l'home
també va prometre
a l'arbre
que parlaria
amb Déu
i va continuar
el seu camí
doncs ve-te aquí
que després
d'un llarg viatge
ell que sí
va arribar
on Déu
i va presentar
el seu prec
tractes els homes
de la mateixa manera
però mira'm
jo treballo
amb totes
les meves forces
de dia i de nit
m'estic de tot
i tot plegat
tinc una vida
desgraciada
mira
conec gent
que penca
menys que jo
i tenen
una vida
molt més
plegat
pots dir-me
on és la justícia
la igualtat
bon Déu
Déu va parlar
es va
posar bé
el triangle
que sempre porta
pel cap
se'l va mirar
de fit a fit
es va apartar
totes les grenyes
que sempre li molesten
la visió
potser per això
hi ha injustos
i injustos
i Déu li va dir
mira noi
t'ofereixo
una segona
oportunitat
aprofita-la
i així seràs
ric
i feliç
i ara marxa
vés-te'n cap a casa
que allí hi ha
la teva segona
oportunitat
dit això
l'home
abans de marxar
li va demanar
per
les preguntes
que li havien fet
el llop
la dona
i l'arbre
Déu li va donar
les respostes pertinents
i aleshores
l'home
va marxar
i a la tornada
va trobar-se
amb l'arbre
arbre
mira
Déu m'ha dit
que hi ha una gran
quantitat d'or
amagat justament
sota les teves branques
i sota les arrels
aquest és el motiu
pel qual no et pots
desenvolupar
cal que et treguin
l'or
i tindràs
branques verdes
fantàstic
va dir l'arbre
de pressa
cava entre les meves arrels
i agafa l'or
no
no
no
no puc
Déu m'ha ofert
la meva oportunitat
he d'anar a casa
i aprofitar-la
això és el que va dir
l'home
i l'home
va marxar
i es va trobar
amb la noia
insatisfeta
que li va preguntar
què t'ha dit
Déu de mi
m'ha revelat
que perquè
coneguis la felicitat
has de trobar
un marit
que comparteixi
la teva joia
i les teves penes
casa't amb mi
li va dir la dona
casa't amb mi
i serem
feliços tots dos junts
no
no puc
no tinc temps
Déu m'ha ofert
la meva oportunitat
i he de tornar
a casa
per aprofitar-la
adéu noia
busca't un altre marit
i va marxar
més enllà
va trobar
el llop famolent
que li va demanar
si havia parlat
adéu
de la seva part
l'home va dir que sí
però
abans
llop
deixa'm dir-te
el que m'ha passat
mira
m'he trobat
una noia insatisfeta
i li he donat
la resposta de Déu
has de trobar
un marit
he trobat
un arbre
sense fulles
el que Déu m'ha ordenat
dir que té
un munt d'or
entre les seves arrels
la noia volia
casar-se amb mi
l'arbre
volia que li cabés
les arrels
però esclar
he dit que no
Déu m'ha ofert
la meva oportunitat
m'ho ha dit
i he de tornar
a casa immediatament
per aprofitar-la
i jo
va preguntar el llop
Déu t'ha donat
la solució
al meu problema
contesta'm
contesta'm
abans
d'anar-te'n
sí
va dir l'home
Déu
m'ha contestat
la següent cosa
el llop
caminarà
famolenc
fins que no trobi
un idiota
que satisfaci
la seva fam
jo ara
aturo aquí
la història
i si ens vols trucar
al 244767
per dir-nos
què és el que fa
el llop
tindràs
un premi
mentre tu rumies
podràs escoltar
aquella cançó
de la Mondragon
de la Cap
Rosita Feroz
que això
estimula el pensament
però
alhora
jo t'ofereixo
les tres possibilitats
possibilitats
en les que tu pots triar
possibilitat primera
el llop
es resigna
a no menjar mai
possibilitat segona
es menja
l'home desgraciat
possibilitat tercera
el llop
prova el vegetarianisme
que tampoc
no està mal
24
47
67
l'home desgraciat
l'home desgraciat
l'home desgraciat
l'home desgraciat
l'home desgraciat
l'home desgraciat
si con tus garras
me quisieras
tu abrazar
si con tus dientes
me quisieras
Hola, mi amor, yo soy un lobo, quiero tenerte cerca para hablarte mejor.
Yo lo que quiero es tu cuerpo tan brutal y lo que adoro es tu fuerza de animal.
Si con tus garras me quisieras pa' brotar, si con tus dientes me quisieras tu besar.
Hola, mi amor, yo soy un lobo, te he comprado un anillo, un pastel y un yo-yo.
Hola, mi amor, soy yo tu lobo, quiero bailar contigo un lindo rock and roll.
Hola, mi amor, yo soy un lobo, te he comprado un anillo, un pastel y un yo-yo.
Hola, mi amor, soy yo tu lobo, quiero bailar contigo un lindo rock and roll.
Yo solo quiero una noche sin final, en la que ambos nos podamos devorar.
Doncs, diuen que el llop va respondre en aquell home
I on vols que et trobi idiota més gran que tu?
I es va llençar damunt l'home i se'l va menjar.
Perquè, esclar, els llops no es resignen a no menjar mai, ni me'ls bec de vegetarià.
Bé, avui no ens ha trucat ningú per respondre, però que sàpiguis que encara tenim aquí aquestes dues entrades
per anar al cinema i gaudir de les aventures del Vigo Mortensen.
Que, fixa't, Farón, no és suec.
Qui ho havia de dir?
Perquè, vaja, Mehmet, tu què haguessis dit d'un nom com aquest?
I tant.
I tant, i tant, i tant.
Com a mínim francès, no ho sé, no?
Doncs, senyors i senyores, un ocellet ens ha trucat i ens ha confessat vergonya nostra.
No, no ens fa vergonya, que per què ens ha de fer vergonya?
Per favor, sisplau, no?
Que en Vigo Mortensen no és suec, ni és anglès, ni és australià, ni és de...
És argentí.
És argentí.
Tant argentí com el Carlos, que ve de tant en tant aquí a Cana Macana a col·laborar amb nosaltres.
Doncs jo no m'ho hagués pensat pas.
A veure, els argentins són guapots.
Són guapots.
A veure, n'hi ha de tot, esclar.
Però, mira, fixa't, són guapots.
Els xicots aquests que venen, això ha de fer de salvavides, estan molt ben vistos, eh?
Alerta, vigilem amb això.
Amb la qual cosa, el Vigo Mortensen, que està molt ben plantat, doncs, mira, és argentí.
Que haurem de pensar que tots els argentins són guapots.
No, no.
Però el Vigo Mortensen, moltes gràcies, ocellet, és argentí.
Per a tots els que ho vulgueu saber.
I, feta aquesta apreciació cinematogràfica, canviem totalment.
Anem a la Cana Macana a Falquera.
Yo no sé muchas cosas, es verdad.
Digo tan solo lo que he visto, y he visto.
Que la cuna del hombre la mecen con cuentos.
Que los gritos de angustia del hombre los ahogan con cuentos.
Que el llanto del hombre lo taponan con cuentos.
Que los huesos del hombre los entierran con cuentos.
Y que el miedo del hombre ha inventado todos los cuentos.
Yo sé muy poques cosas, es verdad.
Pero me han dormido con todos los cuentos.
Y sé todos los cuentos.
Tots els contes, a Cana Macana, els dijous a la nit.
Qui ara mateix sona és l'Uarna Louvre, que és un conjunt de Galícia.
I que, no ho sé, a nosaltres ens endolceix molt, molt l'ànim.
I potser l'hem volgut introduir perquè això de l'Uarna, de Lluna...
No sabem bé què vol dir l'Uarna Louvre.
Algú potser trucarà i ens ho dirà.
Doncs servirà avui per fer de pòrtic, per presentar-vos a la persona que avui és la nostra convidada.
I que, a més de ser convidada, ens presenta, ens llegirà una història deliciosa que va presentar en aquest segon concurs Caramacana a Calilé.
Sabeu que es van presentar moltes persones, que hi havia premis per uns quants i que també van haver-hi mencions en format de finalista.
Una d'aquelles finalistes és qui avui està amb nosaltres.
Meme, bona nit.
Bona nit.
Què tal això d'escriure?
Molt bé.
Molt bé?
Sí, sí.
És una cosa habitual en tu?
Sí, vull dir, això...
De sempre, de petitet, havia escrit, però no és una cosa que l'he desenvolupada gaire, no?
He desenvolupat més la pintura, l'escultura...
Però l'escriptura la tenia més com una cosa més íntima, no?
Caramba, som al davant d'una artista completa?
Sí, sí.
Sí o què?
Sí, sí.
Ah, doncs ens parlaràs, no?, d'aquestes vessants teves?
Pintura, escultura...
Sí, pintura, escultura...
Bé, de fet, ara estic donant classes en una escola privada d'aquí de Tarragona, Alta i Abat,
i dono classes de pintura, escultura, de dibuix...
Pa, després t'estirem la llengua.
Val?
I ens expliques una miqueta això.
Molt bé.
No la coneixíem nosaltres a Meme i es va posar contacte i va dir
jo vull venir a llegir la història i jo li vaig dir, doncs ja, eh?
Perquè, escolta'm, no és fàcil que les persones vulguin venir aquí
i no tan sols el fet de parlar, d'explicar coses de la seva vida,
de no ser-la, a mi no podries venir i dir, va, us vull parlar del que faig,
faig escultura, n'estic molt orgullosa, faig pintura, m'encanta i vull parlar de això, no.
Molt més difícil és que algú vulgui portar els seus fillets artístics,
com pot ser, doncs, un text al que tu vas presentar,
que es titula llunàtic...
Llunàtic, tac, tac, tac, tac.
Què us sembla?
Abans de res i sense saber res de la seva vida, ni com és, ni què fa i què no fa,
si és argentina, catalana o espanyola,
doncs, què us sembla si escoltem la seva història?
Llunàtic, tac.
A la vora d'un foc, amb un bolígraf enfilat entre els dits,
uso paraules que fan de vestit a l'història que tot seguit us he vingut a dir.
Prepareu-vos, doncs.
Tots els nens dins del llit,
el cap sobre el coixí,
la manteta fins al coll,
que comença el conte del Rodamont,
en obrir-se una de les butxaques de la seva bossa de colors.
Oh, mireu, hi té una lluna.
Darrere el negre ruizó,
la lluna rodona, rodona com una roda,
comença a girar i girar fent tremolar tots els estels
que brillen en l'ample cel,
uns de molt fort i d'altres de fluixet,
bastint com cada dia a la fosca nit.
La lluna rodona, roda que roda, gira que gira,
gira incansable fins que cau sobre el meu coixí esgotada.
Tan blanca és,
que es confon entre els jensols.
De tan suaus que són,
es pensa que són núvols a cotó.
M'amago sota els jensols per anar-la a buscar
i em faig un embolic amb el coixí entre les cames
i el jensol com a bufanda,
surto de dins del llit damunt d'un cavall blanc muntada
per empaitar la lluna que la meva habitació està amagada.
Em planto davant del meu armari
que en obrir les seves portes
grinyolen com les d'un castell misteriós i fosc
o les jaquetes i pantalons
ballen el ritme de la melodia de les meves cançons.
Miro entre les bufandes i mitjons,
entre samarretes i banyadors,
entre les capses de sabates que fan de vagons,
d'un tren que viatja per cercar la lluna,
dins d'un nou univers,
dins d'un fosc armari,
ple de racons,
ple de coses que a les fosques desconec.
Miro per tot arreu,
sota, sobre, dins, fora,
amunt i avall, davant i darrere.
La lluna no apareix i tot se m'enreda.
Mentre pujo a poc a poc
pels graons de capses de cartró
per agafar-me el penjador
i grunxar-me amb molta empenta
per arribar al llum
que al mig de la meva habitació penja en forma de globus.
De ben segur
que des d'aquí puc veure on s'amaga la lluna.
I giro el cap davant de banda
i veig alguna cosa que belluga
dins la meva capsa de joguines.
Em deixo caure del llum
i salto damunt la meva catifa
per anar a empaitar la lluna
que s'amaga dins del bagul dels meus secrets,
dins el cofre dels meus tresors.
Un vaixell pirata,
unes titelles de goma,
un joc de peces de fusta,
un cavall de cartró,
una pala i un cup de platja,
una nina de retalls de roba
amb trenes de llena de colors,
un tren que a closques,
un tren de fusta amb olor de pi,
una pilota blanca,
una capsa de botons...
Una pilota blanca?
Ja l'he trobada!
Ambienso per agafar-la
i la lluna, com una gran pilota inflada,
comença a botar i botar per tota l'habitació,
saltant amunt i avall, amunt i avall,
amunt i avall,
del sostre al terra,
sense parar.
De tant saltar i sense parar de riure,
ens deixem caure esgotades sobre el llit,
sobre un núvol que fa de matalas
i un gran estel que fa de coixí.
Mentre m'adormo,
la lluna m'explica els seus secrets
en forma de contes.
M'explica com fer aparèixer,
sempre que jo vulgui,
amb els set colors màgis
que tinc guardats a l'estutge fusta,
un gran arc de Sant Martí.
I també el que haig de fer
per veure la lluna en qualsevol moment.
Només cal un cartró blanc
i unes tisores que sàpiguen
retallar un cercle de paper.
I de regal,
sabeu el que hi ha pres?
Que retallant una mica més,
puc fer una lluna minvant
i una lluna creixent?
M'adormo
i somio que passejo amb la lluna
com si fos un gran globus blanc
i lluminós
que porto lligat al tit
amb una cinta trenada de colors.
Tots els nens
juguen amb mi,
fent ombres a la llum de la lluna,
fent ombres sobre la paret.
Un cavall,
un fullet,
un ànec,
un peix...
I podem veure el nostre ombra,
els nostres peus sempre enganxada.
Una ombra
que amb la llum
sempre s'acompanya
i en la foscor
per jugar amb nosaltres
sempre s'amaga.
Inventem històries
i tots junts veiem
damunt una gran plaça
que dibuixa en terra
la gran lluna blanca.
I entre rialles i jocs
el fill del globus es trenca
i la lluna sent l'aire ràpidament
jugant amb l'aire,
jugant amb els fums,
les xamanelles,
amb els núvols que parats esperen
el primer raig de sol,
la llum
que els desperta
el primer cop de vent
que els empeny.
em desperto
i salto del llit,
miro per la finestra
i veig la lluna marxar,
amagar-se entre els arbres,
entre els edificis,
entre les muntanyes.
Agafo unes tisores
i retallo una lluna de paper
i de la meva finestra
la penjo amb un fil transparent
fins que torni a jugar amb mi,
fins que la lluna
torni a caure rodant
sobre el meu coixí.
I per avui,
aquesta butxa que es tanca,
a proper dia
que aparegui el Rodamont,
demaneu-li obri
un altre de les butxaques
de la seva bossa de colors.
Fes-la propera.
Fes-la propera.
Fes-la propera.
Fes-la propera.
Fes-la propera.
Doncs acabeu de sentir
aquesta història.
Gràcies, primer que tot gràcies.
Gràcies.
La meva meva s'acaba de guanyar
una bosseta de pedres i vidres
que anava a canar
automàticament
sense trucar.
I clar, és que ha estat aquí.
Ara em deia la meva,
em deia,
m'he enganxat una miqueta.
És que el directe,
el directe té això, eh?
Vull dir,
aquí ni trampa ni cartó.
I amb la qual cosa
nosaltres ens permetem
que el fet aquest
dels enganxaments,
de les equivocacions,
formem part d'una certa frescura
i que li dóna allò
una cosa viva
i que considerem
nosaltres que és molt nostre.
Però,
fora això,
primer que tot,
quan vam veure
la presentació de la història
era d'aquelles
que no solament hi havia un text
sinó que hi havia
unes certes intencions
que re...
No unes certes intencions,
un cert propòsit
o una certa manera
de dir jo soc aixer
amb la presentació
perquè no va presentar
quatre fulls engrapats,
la meva més,
sinó que va presentar
una edició,
per dir-ho d'alguna manera,
en forma de quadernet
del seu conte.
Amb il·lustracions
i amb una lletra particular,
fins i tot amb una edició
de la història
en si particular.
Amb la qual cosa ja indicava
que hi ha alguna cosa més
a banda de ser escriptora.
És així?
Sí, és així.
De fet,
jo escric,
però escric pintant.
Jo tinc una visió,
diguéssim, pictòrica.
El que estic escrivint,
jo estic veient imatges,
i és una manera
com barrejar imatges,
però ja les explico
d'una manera pictòrica.
Dispensa-me,
he de fer un ínsic aquí
perquè potser algú dirà
que l'any passat
vau fer fora de concurs
una obra
que es presentava
juntament amb il·lustracions
i que vam decidir
que no podia guanyar
perquè les il·lustracions
excel·lien tant
que ens veiem
com a condicionats
per en aquelles il·lustracions
i vam dir
que no guanyava
però que se li feia
una menció.
No hi ha ni il·lustracions
en la història de M&M.
Com està presentat
el congent?
No és allò que dius
oh, quin dibuix...
No, no, no, no, no, no, no, no.
És tot plegat,
no hi ha ni il·lustracions
però, no sé,
ens va semblar
a intuir una sensibilitat.
A veure,
gairebé tothom
que presenta
escrits
és palesa
aquesta sensibilitat
però en el cas de la M&M
excel·lia més
que les altres.
t'agrada
el tema aquest
que et dius
que visualitzes les imatges
és com si pintessis.
Sí, igual, igual.
Com funciona això?
Sí, sí, vull dir
és com si
quan muntes un quadro
veus la imatge
o ho descrius
o com fer una escultura
doncs ara passigo per aquí
ara poso per allà
ara afegeixo
i ara trec
doncs és una mica
jugar amb les paraules
igual que pots jugar
amb els colors
barreges
doncs barreges situacions
barreges imatges
sí, sí
ho visc així.
I la teva font d'inspiració
o els teus motius
d'escriure
són variats?
Sí, és variat
perquè també fa hi poesia
fa hi altres coses
vull dir, de fet
de moment
tot això ho tinc una mica
guardat
a poc a poc
ja anirà sortint
però bueno
en concret
amb el que és
la temàtica
de conte infantil
vull dir
sempre m'he sentit
molt identificada
suposo que és
perquè la meva nena interior
encara està molt latent
la visc molt propera a mi
llavors
sempre m'assento
que estic molt propera
també a lo que és
tots els nens
vull dir
tinc com un feeling especial
amb els nens
i m'assento molt identificada
i també reconec
que el llenguatge
que puc fer servir
que és molt planer
vull dir
no m'ho valla buscant
cap paraula extraordinària
que soni bé
ni res
vull dir
simplement
d'escric les coses
tal com són
d'una manera
que tothom ho pugui entendre
i suposo que això
m'ha donat una facilitat
també
arribar
amb els nens més petits
de fet
que si escric
un text
més per adults
ho faig
de la mateixa manera
ho descric
tal com és
com si estigués parlant
amb un amic
sense voler fer
cap malabarisme tècnic
amb paraules
tu et veus en cor
de fer-nos la descripció
de com vas crear
aquesta obra?
sí
va, sí
sí, perquè tinc una nàbola
petiteta
i abans d'anar a dormir
sempre me'm demanava
que li expliqués un conte
i bueno
és allò que comences
a explicar
i sempre em deia
explica'm alguna cosa
de la lluna
de la lluna
i bueno
i allò
comences a explicar el conte
i t'estàs donant compte
que dic
on dia
doncs això té gràcia
espera't un moment
Montse
que es diu Montse
m'aixeco corrents
vaig a l'habitació
agafo un paper
agafo el bolígraf
llavors apunto
vaig començar a apuntar
aquestes frases
que anava dient
llavors poc a poc així
cada dia
no li expliquen
intentant
inventar-me un conte
doncs
vaig
vaig desenvolupar
queda gravat
i aleshores
que érem aquí
que m'imagino
que és una tècnica
que molts de vosaltres
també deu utilitzar
principalment
els que us presenteu
a concursos
parlant de presentar-se
a concursos
l'altre dia
fèiem una miqueta
de recordatòria
a les persones que escriuen
de dir-los
no escrigueu
pel concurs
si no escrigueu
perquè us ve de vosaltres
escriure
és a dir
que sembla que moltes vegades
el motor
de la producció literària
hagi de ser
la propera convocatòria
d'un concurs
i allò
sembla que ens hagi
de fer la inspiració
i troques un error
no ho sé
què en penses tu?
no, de fet
vull dir
un text
o un quadre
o qualsevol obra d'art
o qualsevol acte
vull dir
sortir nat
perquè tinguis ganes
de fer-ho
no intentar
fer veure
o intentar
ja posar-te
com un límit
com posar-te
una meta
una fita
per allò
que vols fer
voldria dir-vos també
que amb el M&M
hem tingut
una feliç coincidència
que és un cert fetichisme
per una
no sé si la sentiu ara
aquesta música
l'esteu sent
una música deliciosa
que entra dintre de l'ànima
i fa les giragonses
que fa
l'illustració de la portada
del conte de M&M
aquesta música
era la que
il·luminava
per dir-ho d'alguna manera
un
tu recordes
quan fa?
de quants anys?
no sé
jo era molt petita
jo no era tan petit
jo no era tan petit
i potser em agafava
una miqueta allò
d'aquests programes
recordeu un programa
que es deia
el Planeta Imaginari?
algú recorda
un programa
que es deia
el Planeta Imaginari?
però posa ara mateix
que si a algú
li ve al cap
aquest programa
i pot aportar
el seu record
que ens truqui
el 24, 47, 67
només que sigui
per dir-nos això
sí, recorda
el Planeta Imaginari
i a tu què se't va quedar
d'aquest programa?
i dius que eres molt petita
sí, sobretot la música
aquesta música
sí, sí
i després puntualment
alguna imatge
l'estètica
la manera
de com descrivien les coses
la manera visual
el que era la plàstica
no sé pas
jo si es deu poder recuperar
de la mateixa manera
que ara estan recuperant
amb CD
i amb DVD
la bola de cristal
que també va ser
un programa
d'aquells paradigmàtics
dintre de la movida madrilenya
dels 80
no sé si també era dels 80
el Planeta Imaginari
jo recordo
i abans li comentava
en ella
aquella estètica
del Magritte
aquell
aquell rock
aquell pedrot
encimat
pel castellet
o per la casa
que es feia present
moltes vegades
i em sembla que era
un centre d'atenció
important
recordo una noia
amb el cabell
molt curtet
que era com un follet
que t'agafava
i et portava
doncs
és que saps que no et sabria dir
ara
de què anava
el Planeta Imaginari
si era un programa
informatiu
pels nens
si era un programa
d'imaginació
si era un programa
on es proposava música
o literatura
no t'ho sabria dir?
tu recordes?
no
jo
sobretot
el que tinc la imatge
és la
la música
com a record
i ja t'he dit puntualment
una mica
la imatge
però no
el context
en si
tampoc
no el recordo
hem de recuperar-ho
hem de recuperar-ho
perquè
el programa aquest
jo crec que tenia
era molt valent
i mirarem
de recuperar
com a mínim
dades
sé que
el seu guionista
o el seu autor
que vam mirar per internet
una miqueta
a veure si podíem trobar
alguna cosa
és una persona
que està vinculada
al món dels guions
i ha escrit molts llibres
però ja no vam poder
entrar
més
deixem el Planeta Imaginari
continuem escoltant
una miqueta aquesta música
i continuem també
amb
què més escrius tu?
perquè
a veure
sense que nosaltres
ho sabéssim
ens trobem al davant
d'una persona
que ens ha dit
que escriu
que fa escultura
que pinta
caramba
caramba
vingui a trobar allà
no?
va l'escultura
vinga parlem d'escultura
de fet
escolta
m'he fet una cosa
va
ara ens posem a Tarragona
ara clar
jo tinc l'oportunitat
de tenir al costat
una persona
amb una sensibilitat
especial
fem una mica de repàs
al tema escultòric
tarragoní
t'hi veus en cor?
sí
a veure
jo clar
no puc anar-te a dir ara
allò del Camp de Mart
els castellers
de tal
el Roger
de qual
no ho sé
jo t'ho puc dir puntualment
escultures
que a mi m'agraden
de Tarragona
sí
hi ha una sobretot
a més allí tinc una història
molt
una història
que és una amiga
per fer un conte
va
anem primer
situem-nos localment
vinga
la veritat
no sé com se diu
aquest és com un petit parc
i jo una mica
anant cap a la carretera
de Barcelona
hi ha una escultura
del Saumells
al parc dels Granates
a dalt
amunt
amunt
aquí el que hi ha
al damunt
al damunt
acusatura gasolinera
hi ha una escultura
estilitzada
del Saumells
d'aurat
que a mi m'agrada molt
i li trobo una sensibilitat
molt especial
i per què?
la trobo com
és una barreja
entre
el que és
la força terrenal
i la força espiritual
si ho observes
vull dir
és una escultura
que comença
amb una base
el que són
els peus
molt amplis
molt grossos
molt forts
i a mesura que va creixent
té una mirada
aquest senyor
té una mirada
cap al cel
i a mesura que es va
o sigui
es va creixent
l'escultura
cap amunt
es va fent
fineta
fineta
fineta
llavors també té
una posició
com de pregària
amb les mans
mirant al cel
com implorant
com la part de dalt
vull estar més connectada
amb el cel
amb la part més espiritual
diguéssim
i el que són els peus
està més connectat
amb la terra
i és una imatge
que és això
com de connexió
entre la terra
i el cel
amb el que és
la matèria
i l'espiritualitat
i a més
és un parc
que jo ja anava
molt de petita
amb el meu avi
que vivia al carrer Granada
a la Peralta
i me'n recordo
que sempre
m'assentava allà
al costat de l'estany
i veia els peixos
i a mi de tant en tant
com m'agrada passejar
per Tarragona
i mirar les coses
i a vegades
hi anava allà
però veia
que ja no hi havia peixos
fins que un dia
vaig decidir
que l'últim peix
que quedava
la peixera
de casa de la meva mare
vaig anar
a portar el peix
allà a l'estany aquest
i doncs casualment
el dia que vaig anar
ja me'l veus
amb la bossa
del carrer Furt
a l'autobús
amb el peix
dintre d'aigua
amb un parell de bosses
perquè no s'arremetés
per si en cas
doncs anava fins allà
a l'estany
amb la capseta
d'escametes
de menjar de peix
i mentre
li estava donant
el menjar
va haver el senyor
de la gasolinera
i li diu
què fas?
diu que no hi ha peixos
aquí
i dic ara ja sí
i llavors li vaig dir
és que clar
me'l trobava
que estava a casa
sola
amb una peixera
entre les quatre parets
i no sé
fins i tot
a mi me vaig sentir
com a presonera
també
com aquell peix
i m'he decidit
ni que fos per un dia
no sé quant de temps
durarà aquí
ni que fos per un dia
que estigui en llibertat
llavors ell
va decidir
que també
dos peixos
que tenia la peixera
va dir
em sembla que aquesta tarda
portaré els dos peixos
que tinc jo
i bueno
al cap d'uns dies
va ja anar
primer no vaig veure
el meu peix
vaig veure els d'aquest senyor
i dic ja està
ja se l'han crustit
eren piranyes
i llavors
bueno
m'havia quedat
com una mica
trista
però vaig pensar
bueno
ni que fos un dia
o dos de llibertat
valgut la pena
i al cap del temps
d'uns mesos
bueno
vaig tornar a passar
i ja vaig veure
que hi havia
un munt de peixets
de color taronja
de color blanc
com aquells peixos
que havia deixat
el senyor
amb la gasolinera
i ara hi va
i n'hi ha
bueno
ja no els he contat
perquè no
no tindria temps
de comptar-los
però
ja està ple de peixos
com quan jo era petita
podem dir que
que jo vaig anar
a tornar
a la repobladora
de l'estany
de la piscifactoria
gairebé
doncs
escolta
jo us convido
que aneu allà
i que ho comproveu
que ho comproveu
perquè
escolta
estem davant d'anar
a comptar contes
i mai
se sap
què és el que és cert
i el que no ho és
és cert?
és cert
és cert
com qualsevol història
que expliqui un conte
a contes
faltaria més
va
i alguna altra
alguna altra
escultura
d'aquestes
que tinguem
per la ciutat
tu trobes
que Tarragona
és bonica?
sí
va
sí
jo també ho comparteixo
sí
sí
fins i tot
a vegades
he intentat
bueno
he fet
passejar per la ciutat
pensant
bueno
sentint
com si no fos d'allí
o sigui
que no soc una persona
que he nascut aquí
que cada dia
doncs ho he vist
als carrers
no?
intentar veure-ho amb una visió
com si fos
un turista
que arriba a Tarragona
i se la mira
no?
llavors
bueno
fins i tot te la mires ja
i descobreixes detalls
que normalment
doncs no t'hi fixes
no?
el color del cel
aquell dia en concret
doncs potser és diferent
sobretot
el que m'impacta molt
a vegades penso
dic
per la persona
que ve de fora a Tarragona
arribar
pujar per la Rambla
arribar al Palcó Mediterrani
no sé
és com
que t'enxamples
no?
és com una finestra
oberta
no?
al món
no?
tota aquella
és una porta oberta
no?
no sé
ho trobo
que és
una sensació
molt
molt gran
no?
vull dir
una persona
que no
cada cop pugi
i trobi tot aquest balcó
no?
davant de banda
doncs vull dir
a vegades vull reflexionar
no?
vull dir que
és com un
pot impressionar
no?
fins i tot
adivinem una persona
enamorada
d'aquesta ciutat
i que no sé
si t'inspira
en la teva obra
perquè
hem sentit
una mica
del que tu escrius
què podem saber
del que tu
crees
amb les mans
de fet
vull dir
ara
vull dir
això suposo
que com
tothom
vull dir
clar
tinc
el que diguéssim
jo puc dir
que és el meu hobby
és el meu treball
però jo dedico
ara moltes hores
a la feina
i després també
és molt fràgil
la línia
que separa
el que és
la feina laboral
a la feina creativa
individual
llavors que
bueno
ara
actualment
vull dir
la cosa està
en impàs
impàs
és aquella paraula
que mai se sap
que vol dir
impàs
discreció
impàs
vull dir
tinc moltes coses
tinc els bossos
tinc coses
diguem que
tinc coses
pendents
vull dir
que ara
l'Oia està
bullint
i allò que ja aixeca
la tapa
perquè la cosa
ja està a punt
a punt
de fet
jo he anat fent
exposicions
per Tarragona
m'han fet encàrrecs
tinc un parell
tres o quatre
d'encàrrecs
amb diferents edificis
amb diferents cafeteries
i anat fent coses
però encara
és com una mica
l'escriptura
tothom sap
que faig coses
però encara
el que sé
que encara
puc treure
encara no hi ha arribat
que hi ha rastres teus
per Tarragona
acabes de dir
va venga va
pistes
aviam hi ha un parell
d'escales
si pot ser
si pot ser
va va
a mi m'agradaria
crec que més d'un oïdor
li interessaria
perquè és com un joc
el de la ràdio
una veu
uns fets
va pistes
hi ha un parell
d'escalars
d'aquí Tarragona
el carrer
no sé el nom
com a referència
no vull fer publicitat
però davant del Mercadona
que hi ha a prop
del carrer
Pere Martell
doncs hi ha
l'escala del davant
hi ha un quadre
vull dir
una mica
puc dir que està
inspirat
amb el que és
una mica
la imatge
de Tarragona
romana
i fins i tot
aquell sector
totes les
les escales
tenen noms
de ports
del Mediterrani
de l'època romana
i és un quadre
una mica
inspirat
amb el que és
el mosaic
les ànfores
de l'època romana
i a la banda
diguéssim
paral·lela
al bloc
d'arrere
també hi tinc
un altre quadre
després aquí
a l'edifici Zeus
fa poc
van obrir
una cafeteria
molt gran
que hi ha
un mural
grandiós
també és un encàrrec
que em van
fer
i
aquests són els
que tinc
més presents
ara
sé que tinc
més fills
porall
repartits
quina enveja
jo combino
a qui sigui capaç
de trobar-li
alguns dels rastres
de la meva
que ens ho digui
i així nosaltres
farem
un recorregut itinerant
per
no sé
de veritat
ha estat una coincidència
no sabíem
aquesta vessant teva
i això
ens omple d'orgull
que vols que t'hi faci
ens omple d'orgull
la meva
hem estat amb nosaltres
continua
sent amb nosaltres
què us sembla
si escoltem una miqueta
una altra música
la Christine Hearst
no sé
la coneixeu
aquesta
a veure què us sembla

caminant
carinant
round
on a snowcat
and I can't
drive any faster
Meme, per què la lluna
influeix tant en les persones
en tot? La lluna, què té la lluna?
La lluna és màgica
vull dir, de fet és
la cara que veus al cel
és la referència
que tens de nit
però és que inspira a tot i a tothom
en la música, al teatre
en els contes, en l'escultura
m'imagino
suposo que tindrà també
la seva influència
diguéssim, es parla
d'influència dels astres
suposo que també tindrà algun magnetisme
alguna cosa
alguna cosa
alguna cosa de tenir
de fet aquesta relació
amb bruixes, amb fetilleres
per la nit, la lluna, coses misterioses
mistèriques, m'imagino que
deuen també enxamplar
aquest mite
t'inspira realment a tu?
Sí, a més
casualment
l'astre que em regeix és la lluna
soc cranc
i regeix la lluna
i de postre
vull dir el meu segon cognom
casualment
perquè algú podria pensar que és nom artístic
doncs, sí, és nom artístic
però també és nom de veritat
Sí, el meu segon cognom és
Lluna
Lluna
Què us sembla si avui
acomiadem
cana-me-cana
amb una petita poesia
d'en Joan Vinyoli
Trobo que
que està força bé
perquè diu
es titula Primavera
i és curteta
és senzilla
i no sé
m'agradaria
que us l'emportéssiu com
un petonet als llavis
per anar
a dormir aquesta nit
A ple migdia
el món és tot en calma
igual com a la nit
o com quan declina la tarda
i és missatge de tristesa
Llavors
quiet i ple de la memòria
del temps passat
que amb el crepuscle arriba
com a l'illa de Pròsper
encantada
sovint escolto
la cançó
d'Ariel
Així ho deia
en Joan
Vinyoli
en la primavera
Aquesta nit
ha estat així com a dolça
Ai, víte-la
Ei, feia temps
que no la sentíem així
amb certa contundència
perquè
algunes sermanes passades
les hem acabat així
a cop sec
a cop de destral
Així la Sandy Dillon
La Sandy Dillon
és una
no ho sé
és una musa
que tenim aquí
cana-me-cana
i que tanque sempre
els programes
quan arribem ell
i allà a voreta
a les 10 de la nit
Bé, bé
gràcies per haver vingut
ha estat un plaer
compartir aquesta estona
amb tu
Ja sabeu
els que
també us heu presentat
en aquest concurs
podeu venir aquí
i llegir
tant si heu guanyat
com si no heu guanyat
que cana-me-cana
és una porta oberta
a totes les persones
que teniu aquesta sensibilitat
que a nosaltres ens omple
i joia
No res
aquestes entrades
es queden aquí
perquè ningú no vol anar al cinema
per veure el Viggo Mortensen
tu creus que és argentí
un tio que es diu Viggo Mortensen
com pot ser argentí
per l'amor de Déu
ha de ser suec
o escandinà
jo què sé
o noruec
o de Portugal
si vols
però argentí no pot ser
solídic
Carles Gardel
tòpic
tòpic
moltes gràcies
moltes gràcies a Ocellet
que ens has trucat
per rectificar-nos
i a tots vosaltres
dir-vos que continuarem
la setmana vinent
amb la Sílvia
al darrere de la peixera
i espero que amb alguna altra persona
que també vulgui compartir
les seves històries
amb nosaltres
Lagos
us desitja
que ho cana
que negeu força bé
fins la setmana vinent
Mwah
Fins demà!