MÚSICA
Vull aprofitar ara que estem trepitjant una miqueta la sintonia
per demanar una mica de disculpes
perquè la setmana passada vam fer alguna cosa que no estava gaire bé.
I és que vam atendre una falsa trucada telefònica
que ens deia que era una nena que no era una nena.
Era una persona adulta que va trucar i nosaltres
vam oblidar una miqueta el nostre sentit de comunicació
i ens en vam anar per les branques.
dient coses que potser no estaven massa ben dites.
Després al reescoltar el programa vaig pensar
no, no ha quedat massa bonic.
I com que crec que potser alguna sensibilitat va quedar una miqueta tocada
des d'aquí, des de Cana Macana,
doncs volem demanar una mica de disculpes
perquè evidentment la conversa que teníem la setmana passada
no érem una nena.
Nosaltres ho sabíem i la conversa ens la vam passar, diguem-li,
a el que significaria la segona part de Cana Macana
quan els continguts són més forts i els petitats han anat a dormir de veritat
i potser algú va entendre alguna cosa que de veritat, de veritat, de veritat
no era la nostra intenció.
Les disculpes de Cana Macana formen part de Cana Macana, per suposat.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
No sé si estigui al cas dels problemes que tenim aquí amb els pilots
que donen el senyal de quan som a l'aire i quan no som a l'aire.
sagradio, si veieu que Cana Macana i molts dels programes de Tarragona Ràdio
són com una mena d'embotit que tenen una mica de Can Salada
i una miqueta de greixes per això, perquè de tant en tant
s'escapen algunes coses que no s'haurien d'escapar
pel fet que, bé, hi ha alguna problemàtica que segurament,
segurament en el transcurs d'aquest any se solventarà.
Bé, dit això, avui voldria fer-ho cinc cèntims de què serà el programa.
Havia pensat, ho havia pensat la setmana passada,
que volia redre una miqueta d'homenatge en aquelles veus que a mi m'agraden.
Vosaltres sabeu que aquí Cana Macana només es posa música
que ens agrada als Cana Macaneros.
És una música, no, no és que sigui especial, però sí que és ben nostra.
És la que més, més, més, més ens arriba.
Quan sentiu músiques d'aquelles llargues, tenebroses, tranquil·les
i fins i tot de les d'empaparar parets, que serveixen de llit
per als textos, les narracions, els contes que nosaltres portem,
sabeu que són Cana Macaneros.
Quan sentiu aquelles veus vaporoses, sexis, estirades,
que fan somniar d'aquelles senyores que tenen aquelles goles superdotades,
sabeu que són Cana Macaneros.
Però de tant en tant, també deixem de gotejar aquí aquelles veus
fosques, trencades,
currades a base de carajillos,
i de fumar, i de menjar pastissos de Maria,
i allò que sé què.
Doncs aquestes també formen part de Cana Macana.
És a dir, m'estic referint als Paco Ibáñez,
m'estic referint a l'Ovidi Monlló,
m'estic referint potser a la Bordeta,
m'estic referint, per suposat, a l'Albert Pla,
m'estic referint, per suposat,
al Cave,
al Leonard Cohen,
al Marc,
no ho sé,
un món que tenim per aquí.
Doncs avui el que volia fer era el següent.
Fer una lectura,
o una explicació,
d'algun d'aquests petits contes,
a dir, de la mitologia de la Índia,
o de la mitologia jueva,
o de la mitologia,
no ho sé,
musulmana i cristiana,
que venen recollits en aquell llibre tan interessant
que és el Círculo de los mentirosos,
a càrrec de Jean-Claude Carrière,
i, al mateix temps després de cada una d'aquestes històries,
posar una d'aquestes cançons
que a mi personalment m'agraden.
Paolo Conte,
el Paco Ibáñez,
el Leonard Cohen,
el...
el Tom Waits,
el Cave,
jo què sé,
tots aquests que tenim per aquí
i que avui mirarem d'escoltar.
I no solament això.
Abans,
abans,
us presentaré
una troballa,
i una troballa que vam fer per casualitat
cana-me-cana,
no des de cana-me-cana,
sinó des d'unes altres vessants
d'aquest programa.
I és que vam conèixer un noi
que escriu,
jo trobo que és escriptor,
i li vam proposar
per què no vens aquí
i ens expliques una miqueta
com t'ho fas per escriure,
què és el que escrius,
que ens expliques una miqueta
què és el que et motiva a escriure
i llegir-nos
un pèl
de la teva obra.
Ell
es diu...
Alfred Abad.
Alfred Abad,
ara li hem tret la seva veu,
i d'aquí una estoneta
ens llegirà
alguns dels fragments
de la seva obra,
de la que està escrivint,
que no sé pas si l'acabada
o l'està realitzant,
però això ho sabreu d'aquí una estona.
Si més,
no pareu a orella,
perquè
l'Alfred Abad
és un noi
d'aquí Tarragona
que va
a un col·legi
d'aquí Tarragona
i que té una sensibilitat
artística,
crec jo,
que cal tenir en compte.
Si més no,
els que sou
lletra ferits
estigueu-vos al cas
d'aquest noi,
l'Alfred Abad.
Però això serà
d'aquí una estona.
Ara us proposo
l'endevinalla.
Aquesta endevinalla
té una miqueta
de connotacions mitològiques
que també sabeu
que és una de les flaques
de Cana Macana.
Si recordeu el viatge
de l'Odisseu
a l'Olisses,
he passat avui
he escoltat una senyora
de la Universitat de Barcelona
parlant de mitologia
en concret
de l'Odisseu
que m'ha fet pensar
que, carai,
que bonic
que és tot plegat,
però que difícil
és interpretar-ho
del senzill que és.
Però tant mateix
estigueu alerta, eh?
Recordeu que
la setmana passada
i l'altra
vam incidir
força amb
amb Polifem,
amb el cíclop,
aquell que va estar
a punt de cruspir-se
a l'Olisses,
l'Odisseu
i la resta
dels seus nou
o deu companys
que havien entrat
a la seva cova.
Doncs bé,
voldria que sabéssiu
que l'endevinalla aquesta
té molt la referència
en un dels passatges
de l'Odissea,
de les aventures
que esdevingueren
en Olisses
per anar-se'n
des de Troia
fins a la seva
estimada
Itaca.
Diu així
si fa
o no fa.
És a rosa
tot i que no té
espines
ni aroma
i si el lligues
ben lligat
fica bona corda
al sac
perquè
si se t'escapa
és
que ha volat.
Què és?
I mentre
rumies
aquesta endevinalla
que ja et dic jo
que té pista
pista gran
ni grossa
amb el dia
que avui
principalment
toca
patir arreus
i en els problemes
que va tenir
en Odisseu
a la Odissea
truca'ns al 24
47 67
mentre escoltes
en Paolo
com té.
Via, via
Vini via
di qui
Niente più ti rega
questi luoghi
e anche questi
fiori azzurri
via, via
neanche questo
tempo grigio
pieno di musica
e di uomini
che ti son piaciuti
It's wonderful
wonderful
wonderful
Good luck
my baby
It's wonderful
wonderful
wonderful
I'd remove you
chips chips
dattidudidu
cibum
cibum
dattidudidu
cibum
cibum
dattidudio
Via, via
vieni via
con me
Entra in questo
amor
e buio
non perderti
per niente
al mondo
Via, via
non perderti
per niente
al mondo
lo spettacolo
d'arte varia
di uno
innamorato
I avui
tenim trucada
Ei, me n'han dit
que ets el Pau
Hola Pau
Hola
Com estàs?
Molt bé
Què tal?
Com va tot?
Molt bé
Sí?
Sí
Què estàs fent ara Pau?
M'estic aquí
escoltant
l'Alcana Macana
Escoltant
l'Alcana Macana
I has sentit
l'endevinar aquesta?
Sí
Truco per això
Creus saber-la?
Potser sí
Potser no
Escolta, mira
jo trobo
que he donat força pistes
Tu saps qui era
l'Olises?
No vaig escoltar
el conte aquell
Bé, bé, bé
tant se val
No he sentit mai parlar
però d'un viatger
de fa molts anys
que va anar amb la seva barca
travessant tota la Mediterrània
A l'Olises
que fins i tot
em sembla que per la tele
han fet dibuixos
i alguna pel·li
Doncs mira
l'Olises
una de les seves aventures
que va tenir abans
d'arribar a casa
va ser amb un vigilant
d'una mena de déus
i aquest vigilant
li va donar un sac
on dintre eren tots
ben ben lligats
Això és una altra pista
que m'imagino
que si algú gran
al teu costat
et pot dir
ara sí, sí, sí
Però tu saps segurament
ja l'endevinar allà
des del principi
Sí, hem hagut de pensar
una mica
Sí, amb què has pensat?
Com ho has fet
per pensar-ho?
A veure
La rosa dels vents
La rosa
que no té espina
ni aroma
amb la qual cosa
la resposta
l'endevinalla és?
Els vents
Els vents
Sí, senyor Pau
Molt bé, eh?
T'ha costat molt?
Una miqueta
Ho has fet sol o t'han ajudat?
M'han ajudat
T'han ajudat
Va, va
Un aplaudiment compartit pel Pau
Qui t'ha ajudat?
La mare?
El pare, el pare, els germans
La mama
La mama
Que guai, eh?
Escolta'm, escolta'm
Digue-li a la mama
que abans d'anar a dormir avui
t'expliqui una mica
algun tros
que jo crec
que en deu saber una mica
la mama
de les aventures
de Nulises
És que és un dels llibres
més més d'aventures
que mai s'han fet, eh?
Imagina't
Imagina't
Escolta'm, Pau
Sí
Ets aquí?
Sí
Sí, enhorabona
per haver-ho endevinat
A veure, farem
farem una mica de premi
A veure, el darrer dels premis
que m'han lliurat
és una pedra rodonida
de la platja
xulíssima, xulíssima, xulíssima
que pot servir
per moltes coses
Per moltes coses
Per subjectar papers
per trencar avellanes
per si convé clavar un clau
a la paret
per si convé, jo què sé
llançar una plomada
Bé, una plomada
això ja són altres coses
Fins i tot
si hi ha algun vidre
que s'ha de trencar
perquè s'havia de trencar
no per altra cosa, eh?
Pau, què et sembla
una pedra rodonida de la platja?
Molt bé
T'assembla bé?
Sí
Doncs que sàpiguis
que a partir de la setmana vinent
és dir, ara encara no la tenim
tindràs una d'aquestes pedres
que te la farem arribar, eh?
Gràcies
De res, Pau
M'ha semblat sentir
la persona que t'ha ajudat, potser?
Sí
Molt bé, Pau
Doncs un petonet, eh?
Adéu
Bona nit, adéu, Pau
Adéu
Sí, sí, sí, sí, sí
El Pau
que és un dels addictes a cana macana
ho ha endevinat
i tindrà una d'aquestes pedres
que nosaltres anem a recollir
i que seleccionem
per una exclusivitat
per aquí
per al nostre programa
per donar-lo a les persones
que ens estimem
Sí, sí, sí
Avui no m'ha entregat una, eh?
Sí, sí, sí
I ben aviat
al Pau
li farem arribar
aquesta pedra
cana macanera
que jo
on dia
què se'n poden fer
de coses amb una pedra?
Mai m'ho havia pensat
que si les avellanes
que són de la terra
que si el clau
que si subjectar un paper
que si fer una plomada
que si allò del vidre
que de vegades
de vegades
convé trencar vidres
de vegades
no sempre, eh?
Ei
què fem?
El conte dels petits?
Va, anem pel conte dels petits
Diuen i expliquen, expliquen
i diuen que fa molt de temps
hi havia enmig d'un bosc
una caseta
una caseta petita
petiteta
potser no ben bé
enmig del bosc
o potser era amb un costat
abans d'entrar
dintre del bosc
hi havia aquesta caseta
i en aquella caseta
hi vivia
una dona
vella però vella
uh
bellíssima
tan vella
que la punta del nas
li tocava la barreta
la dona
cada dia del món
feia la mateixa cosa
en piga sonava el gall
quic, cri, quic
o potser el despertó
la dona
es llevava
es remtava la cara
es vestia
i es pentinava
és que aquella dona
tot i ser molt
i molt
molt vella
molt vella
molt vella
era molt
i molt
i molt
presumida
i us preguntareu
i què feia
aquella dona
enmig del bosc
vivint en aquella caseta
doncs anar a buscar llenya
esclar
cada matí del món
anava a buscar llenya
al mig del bosc
però esclar
abans d'anar a buscar llenya
feia una altra cosa
es preparava el menjar
agafava una olla
molt grossa que tenia
la posava al damunt del foc
encès com era
i dintre de l'olla
hi posava tots els ingredients
per fer-se una deliciosa
sopa
no pas una sopa de pedres
per suposat
una sopa
de les de lletres de menjar
i la dona vella
esperava que aquella sopa
comences a bullir
i a bullir
i a bullir
i quan la sopa bullia
i rebullia
agafava i posava
la punteta del dit
i feia
prou, prou, prou, prou
però que calentes
que són les sopes
val més
que no me les mengi
i ara
que em podria escaldar
la llengua
aleshores
la dona
per tal de no escaldar-se
agafava l'olla
protegint-se les mans
amb uns guants
i abocava les sopes
en un plat
un plat
dels de sopa
deixava el plat
a la finestra
i mentre ella
anava al bosc
a recollir la llenya
el plat
s'errofredava
per tal
que la dona vella
pogués menjar-se
les sopes
sense els que
la llengua
que ho fa molt de mal
i així
cada dia
cada dia
cada dia
cada dia
la mateixa cosa
el gall
la despertava
ella
que se llevava
rentava la cara
es vestia
es pentinava
feia les sopes
les deixava a la finestra
i al bosc
se n'anava
i cada dia
les sopes
les sopes
les sopes
el puntet
es menjava
fins que un dia
caig un rond de tu
la dona que torna
deixa la llenya
al terra
se'n va a buscar
el plat
a què és això
a tu
escolta
algú se m'ha menjat
les sopes
el plat
era buit
no hi havien sopes
i la dona vella
aquell dia
no va poder
menjar
allò no li va agradar
gens ni mica
i va pensar
que fer alguna cosa
perquè
això no pot ser
algú se'm menja
les sopes
m'haurà d'amagar
al darrere d'un arbre
a veure què és el que passa
faré veure que me'n vaig cap al bosc
i així podré vigilar
què és el que succeeix
aquí
a la meva finestra
el cas és
que aquell dia
la dona vella
en comptes d'anar-se
al bosc
a buscar llenya
es va amagar
al darrere d'un arbre
per veure
qui radiant
3
se li encrospia
les sopes
i a il·lasto
encara no havien passat
dos minuts
d'amagatotis
que veu
com surt
darrere d'uns matolls
del bosc
un llop
amb cara
afamada
que se li atensava
xinotxano
fins al plat
de les sopes
oh
llop
el llop
sense mirar
ni cap aquí
ni cap allà
es va atensar
el plat
de les sopes
s'hi va enfilar
i de quatre allà parades
se li va menjar
totes les sopes
i de seguida
n'haver acabat
el plat
el llop
que marxa
i es queda allí
el plat
buit i ben parat
i la dona vella
va dir
ara ho entenc tot
esclar
és un llop
que surt del bosc
i que se'n menja
les sopes
però això no pot ser
és un vella
ja quan t'enxampi
i si és que la dona vella
se les va enginiar
per poder escarmentar
en aquell llop
que les sopes
se li menjava
el dia següent
va esperar
que el gall
cantés
quic
quic
la dona
es va llevar
es va rentar la cara
es va vestir
i després es va pentinar
va fer una bona parola
de sopes
i quan van ser ben calentes
les va abocar
en el plat
va deixar el plat
a l'empit de la finestra
i tota decidida
va sortir al carrer
i va dir
ha ha ha
me n'en vaig al bosc
a buscar llenya
me n'en vaig al bosc
a buscar llenya
però no era veritat
la dona vella
va tornar a entrar
dintre de la casa
va agafar una altra olla
la va posar al foc
i la va omplir
d'aigua calenta
calenta
calenta
calenta
que el foc
la feia bullir tant
que semblava fins i tot
més que calenta
bullenta
ruenta
crema durenta
el cas és que la dona
es va tornar a amagar
i va esperar
que el llop
s'ha tancès
per segona vegada
menjar-se-li
el plat de sopes
el llop
així ho va fer
el llop
que se li enfila
a la finestra
i quan ja era a punt
de menjar-se
les sopes
la dona vella
surt del darrere
de l'arbre
tot a cridòries
eh tu llop
foc el camp
marxa d'aquí
que et penses
que m'has de menjar
les meves sopes
són meves
marxa de pressa
corrent
però el llop
en comptes d'anar-se'n
cap al bosc
va fer un salt
va entrar per la finestra
de la caseta
i
es va amagar
sota mateix
del llit
de la pobra
velleta
la dona
va entrar
a la casa
llop
on ets
llop
llop
el llop
era amagat
a sota del llit
i només se li veia
el musell
i els ulls vermells
el pobre llop
tremolava
de pensar
que si l'avella
el descobria
el podria espallar
la dona vella
se'n va anar
cap a la cuina
va agafar l'olla
i es va anar
tensant
tot just al llit
on el llop
era amagat
llop
quixot
vina
que no et faré res
el llop
que s'ho creu
treu el cap
i la dona vella
que agafa l'olla
plena d'aigua
calenta bullent
a la una
a les dues
a les tres
i txas
l'hauríeu d'haver vist
pobre llop
tot escaldat
li va caure
els pèls
de la meitat
del cos
li feia tan mal
la pell
que no va dir
ni asa
ni bèstia
que va sortir
corrent
d'aquella casa
per refugiar-se
en el bosc
mentre que la dona vella
se n'enreia del pobre desgraciat
pensant
jo en sóc d'espavilada
a mi un llop
que se m'ha de menjar
les sopes
a partir d'ara
podré tornar
a buscar llenya
sense patir
cap por
que se'm mengin
de quatre llenguatades
les meves sopes
que he deixat al plat
i així va ser
la dona vella
el dia següent
es va
despertar
es va llevar
es va rentar la cara
es va vestir
es va pentinar
va fer el plat de sopes
les va abocar
tant el plat
el va deixar
a l'empit de la finestra
i se'n va anar a buscar
llenya tranquilíssima
sabedora
que quan tornés
el plat
seria ple de sopes
però
ah ah ah ah ah
quan la vella
va arribar
a la meitat
del bosc
alli un és
més espès
més fos
més tenebrós
va treure el nas
el llop escaldat
el llop escaldat
i això
és un llop escaldat
ara
menjaré
la dona vella
aquí
no es podrà escapar
ah ah ah
però
la dona
és molt espavilada
i jo
sóc ben poca cosa
només un llop
podria cridar
els meus amics
els meus germans
els meus parents
Si fem aquí tots una bona fila, segur que ens la menjarem.
I així va ser. El llop va odolar.
I de seguida es van anar presentant per ells, amics, coneguts i amistats.
Set, amb totals llops, que van encerclar la pobra vella
que en veure's envoltada per aquells animals salvatges va començar a tremolar.
Ai, ai, ai. Mare de Déu, senyor.
Un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set llops, però què faré, què faré, què no faré?
La dona vella es pensava que aquells llops ja se li abraonaven al damunt
i que se la menjarien de quatre caixalades
i es va adonar que a la seva esquerra hi havia un pi altíssim, altíssim, altíssim
i ja sé el que faré. M'enfilaré del del pi i m'asseuré a la branca més alta
i els llops no em podran mossegar.
La dona, que així ho va fer, va començar a enfilar-se del del pi
quan va ser seguda a la branca més alta, es va mirar als llops i els hi va fer xixina.
I ara què, bordegassos rucs?
Ah, que no em podeu agafar!
Hauríeu d'haver vist aquelles bèsties saltant amb la boca oberta,
amb les paulles estirades, amb els pèls com a horizons,
però no hi havia manera de que poguessin abastar la pobra dona asseguda a la branca més alta de l'arbre.
Oh, però què us penseu?
Que els llops són uns veneig?
Una mica sí, és ben cert, però no del tot.
Així és que un dels llops més vells va dir
Eh, nois, no us escarreseu fent salts,
que és del tot impossible arribar fins a aquesta branca.
El que hem de fer és una altra cosa.
Quina, quina, quina!
Farem un castell.
Ens enfilarem l'un damunt de l'altre.
I estic seguríssim que el que fa set,
segur que li podrà clavar una bona mossegada.
mossegada.
Tots els llops es van meravellar de la saviesa d'en aquell vell llop.
I van preguntar
I què es posarà a baix de tot?
Jo! Jo!
Va dir el llop escaldat,
aquell tot pelat, aquell de la pell vermella,
el llop que l'avell havia enganyat.
Jo em posaré a baix de tot
i vosaltres us enfileu al damunt meu
i així arribareu a mossegar en aquella mala dona.
I així ho van fer.
El llop escaldat a baix de tot.
Al damunt se'n va enfilar un altre
i després un altre
i després un altre
i després un altre
i després un altre
i gairebé era a punt d'enmossegar les sabatilles de la dona vella
que la dona es va donar a compte
Ai, mare de Déu, Senyor!
Ara sí que estic perduda, tu!
Aquests llops s'estan atensant de bona veritat!
Però quina por!
I què serà de mi?
Ai, ai, Déu meu!
I la dona venga, ai, Déu meu!
I mare de Déu, Senyor!
Li va venir...
Li va venir unes ganes de fer pipí.
Sí, és que no ho podia aguantar.
Esclar, quan tens molta por, molta por, molta por
se t'estreny no sé què
i et ven unes ganes de fer un pipí
i la dona es va fer el pipí.
I el pipí va començar a baixar
pel llop de dalt de tot
i després per l'altre, per l'altre.
I sabeu, no?, que el pipí és calent.
Molt calent.
Doncs aquell pipí, quan va arribar el llop escaldat
el llop escaldat va pensar
La dona vella torna a tenir una olla plena d'aigua calenta
i segur que me la tirarà.
No, jo marxo d'aquí, que no em vull tornar a escaldar.
I diuen, i compten, compten,
i diuen que aquell llop al puntal del castell
va sortir corrent
oblidant que al damunt seu n'hi havien sis més amb dents.
Però els sis llops
van caure a la terra
fent tal tarabastrall
que encara se n'enrecorden en aquell bosc
de la caiguda dels llops
que no van aconseguir mossegar
a la vella de les sopes
que, per cert, va baixar de l'arbre
va anar cap a casa seva
i va veure que el plat
era ple de sopes
que aquell dia
sí que es va menjar.
es va haver un llop d'年
04.15.30
La vella i el llop i els llops.
Mireu, en el rondellaire català i el de tots els mons,
la relació entre els humans i els llops es fa palesa amb totes aquestes històries.
Històries que tenen aquest punt de picardia,
aquest punt de vegades una miqueta escatològic d'utilitzar fins i tot,
el fet aquest que el pigues galent com una arma de destrucció massiva,
perquè, no, a veure, vulguis que no vulguis, en cau en set, eh?
És a dir, arma de destrucció massiva que segurament més d'un diria
ah, potser sí, potser sí que va per aquí la cosa.
Del llop en sabem unes quantes d'històries.
Bé, moltes no, tampoc no, però unes quantes sí.
I gairebé sempre el llop ve a representar el Tanoca,
aquell que és molt fort, és molt ràpid, és molt fetxent d'ell,
però que en realitat és un ximple.
I és un venet que es deixa en tabanar,
bé sigui per aquesta dona vella que representa la saviesa,
o bé es deixa en tabanar per la comareguilla,
la raposa, la guineu,
que és una enemiga natural del llop, si més no en aquestes històries.
Us en portarem més, eh?
Però havíem pensat que aquesta de l'avella
que es menjava les sopes amb el llop
era prou interessant per encetar una miqueta aquest segle d'això,
de contes amb llops, animals,
que no venen a representar altra cosa
que les nostres penes, alegries, les desgràcies i les bengràcies.
Sí?
Escolteu, epa, ara ja me n'estava anant jo.
Escolteu, escolteu, escolteu, que ja han passat la mitja
i jo m'imagino que ho han encès les llums,
que abans no us he dit que les apaguéssiu,
bu, bu, bu, bu, la memòria,
caure-les ha encès,
que el Pau ja deu estar pensant en la seva pedra
i m'imagino que deu estar pensant
en quines utilitats li pot donar a la seva pedra,
ja ens ho dirà alguna setmana,
i que vosaltres també comenceu a fer aquella processó preciosa
que és per apatonar a tothom.
O sigui, del verb apatonar.
Jo apatono, tu apatones, ell apatona.
Tots ens apatonem i segur que el món anirà una mica millor.
Sí?
Doncs venga, bona nit a tots
i fins la setmana vinent.
Sí?
Venga, bona nit.
Venga, bona nit a tots.
Venga, bona nit a tots.
Gràcies.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
les persones, no tan sols per als que havien resultat guanyadors dels premis,
sinó també per altres que havien estat nominats
o que simplement volien assistir a l'acte de lliurament dels premis
per participar en aquella festa que és en què es va convertir.
Us animo a que feu això, escriure, presentar els vostres escrits,
pensar que tot el que s'escriu és d'un
i que per tal, en certa manera, sí, és criticable,
però jo diria que el ser tan personal, com a mínim, és una cosa individual,
és una cosa que és teva, vull dir, que no et faci vergonya de presentar.
Que no et faci vergonya com gens de vergonya li fa a Alfred Abad,
que abans hem arrastrat el seu nom fins al punt que fos ell mateix el que el deia,
perquè et diu, ostres, que semblava que no te la recordava, i tant, que no recordava el nom d'Alfred.
Que d'Alfred el vam descobrir, si es pot dir aquesta paraula,
perquè no caldria que la diguéssim, a l'altre dia el col·legit, el seu col·legit,
el col·legit Sant Pau.
Bona nit, Alfred.
Bona nit.
Què tal, com estàs?
Molt bé, molt bé.
No, i sí, ja ho pot dir, està molt bé, perquè com si fos la seva salsa,
en el sentit que sembla que el tema radiofònic hagi estat proper amb ell de sempre.
I és que l'Alfred és una persona que ens va dir, jo escric,
i m'agradaria que llegissiu el que escric.
I clar, de cop i volta, quan una persona de 15 anys, aproximadament,
et diu, jo escric, i m'agradaria que llegissiu el que jo escric,
doncs no deix de sorprendre't, i no deix de pensar,
aquí hi ha una persona interessant, i ja sabeu que si alguna cosa a nosaltres
ens agrada, ens tira, són les persones interessants,
i mirem de portar-les aquí al nostre programa.
I li vam dir, escolta'm, per què no vens a Cana Macana,
i ens expliques, és a dir, expliques a la comunitat cana macanera
qui ets, què és el que escrius, per què escrius,
i totes aquelles coses que et voldríem preguntar,
ell va dir, ah, val, ens ha encantat.
Doncs aquí el tenim, Alfred, presenta't tu mateix, va.
Sí, jo soc Alfred Abad, tinc 15 anys, i estudio al Col·legi Sant Pau,
curso quart d'ESO, i estic escrivint un llibre sobre
l'entrada a les joventuts hitlerianes a l'any 33.
Fixeu-vos, alerta, ha entrat i ha desvetllant el tema del llibre.
Anem per pams. Primer que tot, primer que tot.
És la teva primera obra, aquesta?
Sí, efectivament.
Aquesta és la primera obra de l'Alfred.
Jo us he de dir una cosa, no es tracta de dos fullets,
no, no, es tracta d'una cosa passada a l'ordinador,
no l'hem llegida encara i nosaltres la llegirem,
perquè em vam convidar-lo amb ell perquè ens llegís alguns fragments,
i més que res per interessar-nos per la persona en si del fet d'escriure.
Escolta'm, oblidem-nos un moment de l'obra,
i ara anem a l'autor, que ets tu.
L'altre dia es quedava bé que ha sobtat que li digués,
ets un escriptor, diu, home, sí, ets un escriptor,
i per què escrius, Alfred?
No ho sé, la veritat.
Bueno, sempre m'ha interessat molt aquest tema,
i sempre he llegit moltíssim, sempre.
Tot el que m'ha arribat a les meves mans normalment ho he llegit.
I això, vulguis que no, m'ha causat un interès per aquest tema.
I per què jo no puc?
Ells poden, jo no.
Tu sí que pots.
No, la prova la tenim aquí al davant de que ell pot.
Però mira, ja ens has donat un fil, has llegit molt.
Una persona de 15 anys, amb els temps que corren, ja saps, no?
Sí, entenem.
Sabem que avui en dia els mitjans audiovisuals potser són els capdavanters,
i que la literatura ha estat bastant arraconada.
Escolta'm, fes-nos una mica de mapa guia del que tu has llegit,
del que t'ha interessat.
No ho sé, la veritat.
Bueno, al principi, quan era petit, tenia 7, 8 anys,
jo llegia moltíssim, però encara que fossin còmics i diaris,
jo llegia moltíssim, jo en 10 anys llegia diaris.
Quina part del diari?
No, principalment esportiva, que era el normal, lògicament,
però bueno, penso que tot té un sentit, no?
Comencem per un lloc, però després arribarem més lluny.
Molt bé, molt bé.
Diaris, còmics, recordes potser aquests llibres de capçalera
que tothom acostuma a tenir?
Què has llegit així?
Home, així famós, així l'Astèrix o el Tintín.
Coses famoses, no? Principalment.
era un nen.
El que sentia per la televisió era el que comprava.
És normal, fins a ser a punt.
Molt bé.
Home, jo també recordo...
A veure, jo principalment el Tintín.
Sí, jo també el llegia.
Sempre m'havia arribat, i fins i tot ara,
ara he de confessar que de tant en tant com puc,
compro algun exemplar d'aquest,
de les aventures de Tintín.
Tots recordant, que em sembla que ha fet,
no sé quants anys, 75 anys, ara.
Em sembla que sí.
Una cosa així.
I a banda de còmics,
quins són els aliments,
dels altres aliments que tu has tingut així
per començar a encetar aquesta etapa d'escriptor?
No sé, mira,
jo aprofitava molt els dies de Sant Jordi, per exemple.
Sí.
Per ficar un exemple així,
que la gent pugui...
Sí, entenedor.
Sí, doncs no sé, vaig...
Si vols, ja centrant-me en el llibre, més aviat.
Jo fa dos anys,
si me deixes dir una anècdota personal,
me vaig comprar un llibre que es deia...
Un llibre que potser deixarà sobtat a molta gent.
Era el Tercer Raig dia a dia.
Un llibre que jo personalment aconsello a tothom.
Home, a veure,
sobte que amb 13 anys
una persona es compri un llibre com aquest.
Sí que sobte, sí.
Sí, però jo estava molt interessat,
la curiositat, no?
Com pot ser,
si em deixes dir l'expressió,
que una persona
que va arribar a matar milions de persones
comencés a tots els demés?
I com ho va aconseguir,
la mecànica, la psicologia,
tot el que va fer?
Doncs no sé,
a veure,
algun exemple així...
Jo estic escrivint sobre les joventuts gildarianes
per poder parlar dels nens, no?
Com van enganyar els nens així
amb excursions...
Tot els hi anaven mesclant
enmig d'activitats
que són molt entretingudes pels nois.
Penso que és una activitat
que és molt comuna en les dictadures,
però que aquests van aprofitar molt millor.
Us voldria dir una cosa.
El primer que li vam preguntar nosaltres a l'Alfred
era si la seva obra era documentada,
és a dir,
si era una obra totalment de ficció,
simplement agafant allò,
el que puguem haver vist per la tele
o el que puguem haver sentit,
o si hi havia una documentació al darrere de recerca.
I ell em va confessar que sí,
que totes les dates històriques
estan analitzades i estan verificades, no?
Documentades, sí, efectivament.
Com tu has fet tot això?
D'on has anat a consultar per...
No sé si dir-te ara mateix,
no et voldria dir expert en el tema,
que no fora estrany per altra banda,
vull dir, no, no fora estrany,
però, en certa manera,
diguem-li que no ho ets un novata,
estàs iniciat amb la cosa aquesta.
On t'has documentat?
Bé, jo principalment,
si deixes de dir una altra anècdota també,
perquè penso que tot és...
tota la vida és un voltant d'anècdotes,
vaig començar aquest any, aquest Nadal,
vaig comprar,
vaig anar a la Capona i vaig dir
tots els llibres, així,
enciclopèdies sobre la segona èra mundial.
vaig endur a casa cinc llibres
sobre la segona èra mundial,
el regal de Reis,
el típic, el que vaig veure.
I Déu-n'hi-do, eh,
la sorpresa, vull dir,
inclús a casa no s'esperen, això.
És normal en un nen de 15 anys
que en lloc de demanar
el típic joc d'ordinador,
demani uns llibres
sobre la segona èra mundial,
això sobta molt.
Però també entra dintre
la meva filosofia, no?
Llegir, interessar-me pels temes.
Més que...
Sí que jugo,
però tampoc trobo una activitat.
Bé, bé, a veure,
cadascú té els seus gustos.
Però evidentment, evidentment, eh?
Evidentment no tocarem els gustos de cadascú.
Avui no venim a tocar gustos,
venim a portar una persona
que escriu, que llegeix
i una persona que a nosaltres ens interessa.
El tema, per suposat,
és força xocant,
força delicat,
com bé confessaves,
però diguem-li que tot neix
a ronda d'aquesta sorpresa
que tu et causa el fet
que una persona
tingués la capacitat
de convèncer
milers de persones
per fer una o una altra cosa.
Fem una cosa.
Per què no ens llegeixes
alguns fragments?
Com es titula?
Caiguda en la trampa.
Caiguda en la trampa.
I una breu sinopsis abans de...
Sí, bé,
tracta d'una noia
que té una gran amiga
que és jueva
en els vols dels anys 33.
El llibre tot just comença
el dia que guanya Hitler.
I bé,
doncs tot un succés de fets
que la fan transformar
en una convençuda
activista nazi
del seu poble
en un poble així trist,
enmig de la res,
però que la transforma
físicament,
inclús mentalment,
més.
Ella s'esforça molt
i jo penso que
és una persona forta,
valenta,
però que ha caigut
en només males mans.
Vinga,
doncs.
Algun fragment?
Sí.
Començarem
la primera frase.
Diu...
L'Anna torna a casa
amb una amiga
des de l'escola.
Camins sinuosos,
apartats,
en destí cap a una cosa
pobra,
humil,
en un trist poble
enmig de la res.
Xerren amb desgana,
falta d'emoció,
motivació,
segurament d'acord
amb els temps que corren.
I s'horroritzen
al veure aquest altre cop
la mateixa escena,
aquella que milers
de cops han sentit.
D'amagades
de la unipinió pública,
dels bars,
llocs públics,
soldats de la CCA,
antics combatents,
innats salvadors
de la pàtria,
vestits amb els seus
uniformes,
apallissant a pobres jueus,
anant a buscar
els d'aquells comerços
on treballen.
Cada escra es cremen.
Carai,
un començament, no?
Sí, però...
Vull escriure
la realitat, també.
Em sembla molt bé.
Però, mira,
has fet una mica
ja les bòs
de com era el personatge
d'aquesta noia
i realment
tu li dons
carn,
ossos
i un esperit
als teus personatges.
Com t'ho fas
per crear els personatges?
Bé,
jo sempre he llegit
molt sobre
aquestes històries,
però sempre
les he vistes
des d'una perspectiva,
diguem,
apartada
del moviment nazi,
no?
I jo volia entrar
aquí dintre
i per donar-los
una imatge,
volia que comencessin
des d'un bon principi,
quan ningú es creia
aquestes idees
o no estaven
del tot arrelades
fins al final
ja,
pràcticament.
I penso
que és una evolució
de la persona
que va tenir
en aquella època,
les evolucions
que van tenir,
els diferents pensaments
i com un poble,
per exemple,
un poble
socialista,
però comunista
va acabar convertint-se
en el poble
més fervent nazi.
Fixa't.
Posem una miqueta
de música,
perquè
el Tom Weig
segur
que aquí entra
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
que
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.

a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
a la perfecció.
M'imagino el fred
que una afició,
de moment una afició,
que veurem com esdevindrà això,
una vocació,
com aquesta,
requereix molts sacrificis.
Ho tinc assumit perfectament.
Sacrificis d'hores de biblioteca.
Això ja ho porto tota la vida fent-ho, tampoc.
Carai, carai, carai,
no dramatitzem, tampoc.
No, però no és dramatitzar.
Jo disfruto fent això.
No entenc per què la gent
troba el típic nen avorrit
que va a la biblioteca.
Per què se té que avorrir?
Hi ha gent que pensa
que és avorrit fer això.
Segur.
Hi ha gent que t'ho diu,
que diu, escolta'm.
Sí, precisament,
un company meu diu,
està molt interessat en un altre tema,
que no ve al cuento,
però diu que ho comprèn.
No entenc per què m'agrada el tema,
però ho comprèn,
que tothom té una afició dintre,
i s'ha d'expressar,
de qualsevol manera.
Escrivint, parlant,
qualsevol manera serveix.
El tema aquest,
que avui el fem aquí,
a l'Extenem a Cana a Cana,
qui el vulgui escoltar l'escolta,
és un tema que tu tranquil·lament
el comentes amb els teus companys,
per exemple, de classe,
dir, mira, jo escric sobre el nazisme.
m'imagino que m'has d'un de fer una cara de pastanaga.
Sí,
perquè perfectament
hi va haver una persona,
que ho va saber així,
sense que jo l'hi expliqués,
que això les veus corren,
i em va dir,
tu escrius sobre la guerra mundial,
no sabia ni de què parlava.
Diu,
i llavors,
la típica pregunta,
de quina guerra mundial?
No sabia res absolutament negat,
que es pensava que em faria gràcia
dient una xorrada.
i jo penso que no,
i jo penso que quan es té que parlar d'un tema,
es té que parlar amb un mínim de coneixements,
si no, a més val no entrar-hi.
L'Alfred m'ha confessat,
mentre escoltàvem Tom Weig,
que tot i que ara està capbussat
a dintre de la confecció d'aquesta obra,
està preparant ja entrar dintre
del que és la guerra civil espanyola,
és a dir, un tema també...
També polèmic, sí.
Calcules quina pot...
Jo m'imagino que això no es pensa,
però l'extensió que pot tenir el teu llibre?
No ho sé,
Jo suposo que hi haurà un moment
que acabarà, lògicament,
no sé ni si acabarà l'any 45.
Tinc clar al final,
però no sé ben bé fins a quin punt
pot extensar,
quants anys pot durar.
No ho sé ben bé, no t'ho puc assegurar.
Quan escrius tu?
Quan escric jo?
Això és una pregunta...
Quan tinc ganes, eh? T'ho asseguro.
Ordenador, ploma...
Ordinador.
Ordinador.
Hi ha hagut algun cop que he escrit a mà,
però hòstia...
Però prefereixo escriure ordinador, la veritat.
Queda bé, es veu bé,
tot perfectament enquadrat.
Més fàcil.
Per què no continuem escoltant alguns fragments d'aquesta obra?
Som encara fora del que és les joventuts hilerianes?
Sí.
La persona aquesta encara està festejant.
Sí.
Diguem-ho així.
D'una manera...
Després de les eleccions,
se li diu que està obligada...
Bueno, pràcticament obligada a entrar aquestes joventuts,
perquè són les úniques oficials
i les altres estan perseguides.
I és una bona manera, també...
També és una qüestió a l'època,
poder marxar de casa.
Ja, a certa edat, ja un ja té ganes de marxar.
I estava en un poble tancada.
I això també volia entrar,
perquè van aprofitar molt aquest tema, no?
Les ganes de ser gran, les ganes de sortir.
Sortir de l'ou, com si diguéssim.
I m'interessa molt com ho van aprofitar els nazis
de manera, jo diria, que brillant.
Una pregunta.
Abans que llegeixis aquest fragment.
Trobes paral·lelismes entre el que va passar en aquests anys
i el que està succeint ara amb el jovent,
amb determinats segments del jovent?
I t'ho pregunto com a persona
que formes part del jovent d'avui en dia.
com ho veus tu?
Penso que tots estem manipulats.
Tots estem manipulats?
Tots.
Inclús tu, jo, tothom.
No, jo el primer.
Jo, evidentment.
Qualsevol persona mira la televisió i de tallar
te poden bombardejar tot tipus d'informació.
I els jovent els interessa una cosa,
que portin una marca, que facin un estil,
que comprin no sé què.
Això s'aprofita.
I s'aprofiten que això queda bé,
això fa agradar les noies, nois, etcètera.
Si tinc aquest cotxe lligaré, sortiré millor,
m'ho passaré més bé.
S'està aprofitant molt i això és molt perillós.
Doncs venga, entrem,
submergir-nos en aquest perill de veritat,
que és la lectura.
Jo penso que també ho és un perill, però un perill emocionant.
Bueno, doncs faré una petita sinopsis,
perquè la frase queda ahí perfectament concretada.
Més o menys és l'obligació que té l'Anna,
que és una de les protagonistes,
a entrar a les joventuts hitlerianes.
l'obliguen a entrar i al principi entra de puntilles,
que no està molt interessada en el tema,
perfectament gens interessada perquè té l'amica jueva.
No troba ahí alguna frase que fica,
que per exemple els seus amics li diuen
que fas amb una jueva.
13 anys.
Molt trist, però també molt realista, no?
I també com,
després de certs aspectes,
se'n va d'acampada,
bueno, el que tot el jovent vol fer, divertir-se, no?
Doncs allà, on va destrossada,
acaba, torna molt canviada.
O sigui, han aconseguit, diguem,
una expressió col·loquial, menjar-li el coco.
I, bueno, alguna frase que així vaig fer,
dintre de quan estava allà dintre,
i així, a poc a poc,
el nacionalsocialisme n'entren en ella.
Passet a passet, això sí,
però inexorable cap a un destí
que estava ja escrit per ella.
La nació, com altres milers de joves,
que il·lusionats s'embarcaren en el nacionalsocialisme
com a esperança pel seu futur,
que se'ls havia pintat negre i d'un bon principi.
I quan tornaren sentir rencor de deixar el lloc,
sentia que havia canviat,
que l'Anna ja no era la mateixa.
molt bé.
Carai.
Tenim ganes de llegir aquests fragments tots seguits.
tots seguits nosaltres,
aquí que ara mecan ens en quedarem un ejemplar
que ens l'ha cedit amablement l'Alfred,
i bé, ja el comentarem una miqueta,
però la veritat és que estem força sorpresos
del fet de trobar una persona que realment,
escriu, i a més a més escriu amb coherència,
l'esteu sentint, té 15 anys l'Alfred.
I toca un tema que no és fàcil ni senzill,
i us puc ben assegurar que pel que estic veient
està força documentat.
Escolta'm,
Animes tu a la gent que escrigui,
o pens,
mira, tu cadascú fas el seu camí,
o...
Jo penso que cadascú té que triar el seu camí,
no?
I clar,
que pots dir,
tu vals per això,
no puc dir,
jo tu vals per això escriu,
tu no,
dedicat a una altra cosa,
jo penso que cadascú té que triar el seu camí,
i el té que buscar dintre seu,
de veritat.
Dintre seu.
Penso que és la millor manera d'un de ser feliç.
Què llegeixes actualment?
Què llegeixo?
Bueno,
ara me vaig embarcar en un llibre que era,
tractava dos temes molt diferenciats
l'època de la revolució francesa,
i el tema,
i el segle actual,
no?
Doncs barrejats,
amb una partida,
escac,
sembla curiós,
no?
Però,
molt interessant,
no tocava temes com Robespierre,
Napoleó,
diferents,
els canvis,
la...
Quan vam prendre la bastilla,
Parisenx,
etcètera.
Molt bé,
molt interessant,
mesclat en una sèrie d'aventures,
que de veritat,
jo també,
si em deixes dir el nom...
L'Ocho.
L'Ocho.
Molt bé.
Veig que també l'has llegit.
Crec que la major part dels oients de Cana Macana
han llegit l'Ocho,
els Pilares de la Terra,
o un que ara està picant molt fort,
que és el Código Da Vinci.
Aquest no he tingut el plaer de llegir-lo encara,
però m'han dit que està molt bé, eh?
Que també és molt interessant.
L'estem llegint,
i la veritat que és d'aquells que enganxen, enganxen, enganxen,
i que...
A veure, a veure,
no...
No sé,
direu, no és de literatura elevada,
val,
molt bé,
però com a mínim és d'aquells llibres
que reconcilien amb les ganes de llegir.
Valen la pena.
Sí, sí, sí.
Reps bons estímuls des del col·le
per part del professorat per la teva vocació,
per dir-ho d'alguna manera,
o ho ignoren?
No,
mira,
jo no ho havia comentat a ningú fins que t'ho vaig comentar a tu,
ho vaig trobar molt interessant,
que tu escrivessis,
bueno,
tu tinguessis aquest programa i moltes teves professions.
i llavors el professor em va venir,
em va dir,
diu que això és un projecte a llarg termini,
diu que està molt interessat en tu.
Dic,
molt bé,
però jo,
jo sóc jo,
no estic obligat a res,
no?
I estic escrivint perquè vull.
Molt bé.
I sí,
m'ha dit que
gravi l'entrevista,
que no la podrà escoltar,
però que també està interessat.
Fem saber-li al teu professor que aquest programa es repeteix,
es repeteix, no?
Els diumenges però,
però ja no es repeteix a la mitja nit.
Pot ser?
No.
Abans?
No, a les 11,
a les 11 fan el radioactivitat,
no?
Ah, ah,
anem una mica equivocats.
Sí, sí.
A les 11.
A les 11 o a les 10?
A les 10.
A les 10.
És a dir,
el programa Cana Macana es fa a les 10 els diumenges
i el pot tornar a sentir.
I si no,
doncs bé,
bo és,
bo és bé,
tenir-lo gravat.
Escolteu,
que sí,
que marxem, que marxem.
parlar amb tu.
Igualment.
Espero que no sigui l'última vegada que vinguis aquí.
A tots vosaltres,
us demano que torneu la setmana vinent,
que farem allò de les veus fosques,
només passa sempre això, no?
I alguns relats curts.
A les controls ha estat la Sílvia,
avui hem parlat també amb el Pau,
que tindrà aquella pedra,
i amb vosaltres,
l'Agus.
que anireu força bé,
que anireu força bé,
petonets.
que anireu força bé,
que anireu força bé,
que anireu força bé,
que anireu força bé,
que anireu força bé,
que anireu força bé,
que anireu força bé,
que anireu força bé,
que anireu força bé,
que anireu força bé.
Sous-titrage MFP.
Gràcies.