Ella me habló en la bahía, de la isla donde nació,
mientras el alba naciente surgió por el horizonte,
bañándonos con su luz.
Comencem l'espai dedicat a...
...con el viento en libertad, de callos y de manglares,
de guajiros y palmares, voy así de su amor.
...desde el balcón.

Timor de llauna, bro empinada,
el pal de canya i dos cordins,
nedàvem junts i l'empanyia un plom per orça i sonava bé.
I vam aprendre, en companyia, com s'avançava de cara a bé.
La meva barca era l'enveja de la vorera de baixa mar.
La més bonica, la més lleugera, el cor m'obria de bat a bat.
La meva barca duia per veles, uns quants pedaços de vells calçons.
i enmig tenien una bodega on hi guardaven les il·lusions.
...
...
Però un mal dia em va empopada, va fer bordada sense vinar.
I vaig aprendre que allò que estimes, de cop se lluny se'n pot anar.
Potser la barca encara lluita donant brandades per marantins.
També la vida sents com navega per les onades del teu destí.
La meva barca era l'enveja de la vorera de baixa mar.
La més bonica, la més lleugera, el cor m'obria de bat a bat.
La meva barca duia per veles, uns quants pedaços de vells calçons.
i enmig tenia una bodega on hi guardaven les il·lusions.
i enmig tenia una bodega on hi guardaven les il·lusions.
Era el grup Porvó, amb la manera de Tófol Mús i Josep Bastons, la barca de Suro.
La corranda és una cançó popular breu, sovint improvisada,
que a vegades es canta o la cantem en moments d'esbarjo, sobretot a les tavernes.
D'Ortega, amb l'estèrio, canta el duet Corrandes marineres.
No canto per bona veu, perquè Déu no me la dada,
Si no, per què no digueu que la festa no m'agrada?
Si jo sapigués cantar tot el dia cantaria.
I a Palamós aniria tot cantant, cantant, cantant.
I el meu amor et daria amb cançons fora de la mà.
Em vaig llevar el surret i el sol per anar a missa primera.
I vaig trobar aquest mussol que cantava a avenida.
Sortia de Can Chapet amb una guitarra vella.
Cantando la vella Lola, su cuerpo lo tiendo va.
Com el capità del barco navegava sin trompa.
El dia de Sant Joan a Palamós faran festa.
I amb roses i clavens blancs enramaran la finestra.
I baix al passeig del mar tindran embalat i orquestra.
Ai, quina cop la més bona principal de l'Ebisbal.
Ai, com sona la tenora d'en Ricard Pila de Sau.
Quina lluna fa més clara per anar a buscar cargols.
Anirem a platja d'Aro, que n'hi ha de vermells i grons.
Nena maca, no t'enfadis, que és hora d'anar a sopar.
L'habanera que t'agrada ja la cantarem demà.
Quan jo tinc la barca a l'aigua i em desperta el cant del gall.
I me'n vaig de matinada a la platja cap avall.
Nena maca, no t'enfadis, que és hora d'anar a dormir.
L'habanera que t'agrada ja la cantarem al llit.
L'habanera que t'agrada ja la cantarem al llit.
Tomàs Garbizu és l'autor de l'habanera que ens canta l'Orfeo Donostierra,
formada aquesta agrupació coral amb més de 100 veus
i una gran experiència a nivell mundial.
El eco de una habanera.
Grons gass, grons gass, grons, grons, grons.
Hi'n ha06 arènes,
Beggens, grons, grons, grons, grons.
I s'hiera soñar, i s'hiera soñar.
En un gran poche, un último amor,
se escuchan las notas de los ojos.
De la estrella de la vida,
de la humanidad,
de la humanidad,
de la humanidad,
de la humanidad,
canto de amor,
y de ilusión,
un ritmo son,
de la humanidad,
de la humanidad,
de la humanidad,
canto de amor,
es la patria,
mi tierra,
nos quedará siempre,
dentro de mí,
y nos calqueal bendito.
Amor, mamá, mamá.
Amor, mamá.
Amor, mamá.
Amor, mamá.
Amor, mamá.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Que eres la playa, mi voz bailando, aquí en tus arenas.
Un corazón quisiera soñar, quisiera soñar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un gat adormit al sol, sota el porx una panella,
un fan a l'esmorretaí, il·lumina la capella,
placetes i carrerons, bars floristes i drapaire,
esglésies i monuments, i aquella font que no raja.
Per què se'm fa el cor pedí, quan deixo el barri antí?
Si és tot senzill, quelcom volí, aquí, al barri antí.
Que re més de mil cops transitar,
d'altre vés i allà,
rere una baileta,
i aquell banc en el racó més fosc,
on sèiem tots dos,
i es feia l'estreta,
bé recorda que no podrà enterrar
l'abús de l'oblí,
del primer amor de la vida,
en un carrer del barri antí.
L'aire d'ho, l'olor del poc,
en tomba de cantonada,
gent de tot arreu del món,
i una meuca extremada,
roba estesa als balcons,
d'una porta mal tancada,
que en la cantada,
que el llitam de la bossa se'n fa el vols de l'home.
S'ac preservinga,
di fa res a veure.
Per què se'n fa el cor pedí
quan deixo el barri antí?
Si és tot senzill,
cal com volir
aquí, al barri antí.
Carre més de mil cops transitar
del travès i el llarg
rere d'una baileta.
I aquell banc en el racó més fos
on sèiem tots dos
i es feia l'estreta.
que no podrà enterrar
la pols de l'oblí.
del primer amor de la vida
en un carrer del barri antí.
del primer amor de la vida
en un carrer del barri antí.
una avanera que fa temps
que no hem posat al programa
és aquesta que ens cantaran els pirates.
de Rafael Llop
la lletra i música de Josep Maria Roblant,
la barca xica.
el timó de la nostra barca Núria.
El timó de la nostra barca Núria.
Us ha parlat Javier.
Us esperem el proper diumenge
a dos quarts de 10 del matí
a Tarragona Ràdio.
Bona setmana.
G homeless Carver
anglos en 1900
amb un pelmer
pocam
en un llapis al palmajor
i perquègera
el palmajor i la pel·la més bonica
d'un retall de mocador.
Els grans els he fet tallar
dels buixets d'una puntaire.
I per poder-la encorrar,
un am que no pesi gaire,
lligat amb film de pastat,
amb l'ala d'un papalló
i una agulla de pinassa,
faig la canya i el timó
per si casia maragassa,
no es posi gens al gairo.
La xarxa la fa un follet amb tela de mosquitera,
que jo conec un indret per quan surti de pesquera.
amb tela de mosquitera,
que jo conec un indret per quan surti de pesquera.
la xarxa la fa un follet amb tela de mosquitera,
que jo conec un indret per quan surti de pesquera.
La xarxa la fa un follet amb tela de mosquitera,
que jo conec un indret per quan surti de pesquera.
per quan surti de pesquera,
per quan surti de pesquera,
on només hi ha xenguer.
La meva barca és així,
petita com una embruna,
i quan solqui el blau marí,
tindrà la llum de la lluna
il·luminant-li el camí.
I el dia que arribi a por,
carregat de prou a popa,
vela inflada i remant fort,
tot el poble farà troca.
per quan surti de pesquera,
pregonar la meva so.
Tothom dirà,
Déu n'hi doig,
tanta pesca no s'explica,
res d'un cerds al peix millor,
amb una barca tan xica,
com l'esclop d'un pescador.
Gràcies.