Música
Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
bañándonos con su luz
Comencem el temps dedicat a
Habaneras, des del balcó
Som el grup que arrendits
que canta, riu i somia
que mira el cel amb el cint
i la mare amb l'angia
Ens acompanya una guitarra
i també un contrabaix
Unes veus a germanades
i una molt forta amistat
No tenim vaixell d'aurat
Ni tan sols barca petita
Si un cor ple d'il·lusions
Som de terres gironines
Som el grup que arrendits
que canta, riu i somia
que mira el cel amb el cint
i la mare amb l'angia
Ens agrada cantar
Dolces habaneras
Som catalans
Que estimem la terra
Som catalans
Que estimem
La mort
Era l'habanera que Terra Endins
de Girona
ens han cantat
titulada precisament
Grup Terra Endins
Els mateixos
de Ramon Carreras
ens interpreten
El Llop de Mar
Amb 70 anys
A l'esquena
La pipa sempre
Flor de llavis
Contemplant
La nit serena
Por a la mar
S'hi passeja
Un avi
Tota una vida
Grutxat
Per les zones
Som bastó
Caminant
A l'assar
Contemplant
Quan la nit serena
S'hi passeja
Un llop de mort
Quan el temporal
I la tramuntana
Enclava les veles
D'un vell barbantí
Jo veia Ferrar
Al pal de Messana
Ben fort
Cridava ben fort
El mar és per mi
Ja ve que ja és bé
I el vespre no marxa
Ja no va a la vesca
Ja no té compòs
Només va a sers
I enyora la xarxa
Camina feixut
Pel pes de tants anys
Amb 70 anys
A l'esquena
La pipa
Sempre a flor
De llavi
On
Contemplant
Contemplant la nit serena
Vora la mar
S'hi passeja
Un avi
Tota una vida
Grutxat
Per les zones
Amb son bastó
Caminant
A l'assar
Contemplant
La nit serena
S'hi passeja
S'hi passeja
Un llop de mar
Quan el temporal
I la tramuntana
Inflava les veles
D'un vell barbantí
Jo veia ferrat
Al pal de meçana
Cridava ben fort
El mar és per mi
Ara que ja és bé
I el vespre no marxa
Ja no va a la vesca
Ja no té compòs
Només va a passejar
I enyora la xarxa
Camina feixut
On és de temps
Canviem de grup
Les veus del mar
Ens ofereixen ara una habanera
Que no necessita presentació
Cuando en la playa
Mi bella Lola
Su lindo talle
Lutiendo paz
Los marineros
Se vuelven gordo
Y hasta el piloto
Pierde el compás
Ai que placer
Sentía yo
Sentía yo
Cuando en la playa
Saco el pañuelo
Y me saludó
Me saludó
Pero después
Pero después
Pero después
Se acercó a mí
Se acercó a mí
Me dio un abrazo
Y de aquel lado
Creí morir
Creí morir
A ver el abrazo
De aquel lado
Y de aquel lado
Y de aquel lado
De aquel lado
Y de aquel lado
Y de aquel lado
Y de aquel lado
Y de aquel lado
Y de aquel lado
Y de aquel lado
Ay Lola
Lola
Lola Lolita
Donde estás
Que no te veo
Después de un año
De no ver tierra
Porque la guerra
Te lo impidió
Me fui al puerto donde se hallaba la que admiraba mi corazón
¡Ay, qué placer! Sentía yo
Cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó
Pero después se acercó a mí
Me dio un abrazo y de aquel loco reí por mí
La mulatita tenía un negro y aquel negrito se le murió
No llores, Lola, me consolaba
No llores, Lola, que aquí estoy yo
¡Ay, qué placer! Sentía yo
Cuando en la playa sacó el pañuelo y me saludó
Pero después se acercó a mí
Me dio un abrazo y de aquel loco reí morir
Pero después se acercó a mí
Me dio un abrazo y de aquel loco reí morir
Molt bé, tothom heu conegut què era, exacte, la vella Lola
Del fundador i component del grup Les Veus del Mar, Joaquim Dotras
Sentim la vanera, el petit pescador
El pare més pescador
Té la barca més aïmada
La proa fa el seu camí
Com cada jornada trenc del Bada
Encara sóc petit tren
Per anar dalt de la barca
La mare pateix per mi
Pateix per mi
D'avui en sóc
Sento dintre meu
Sento dintre meu
El baimé de la sonada
Les veles ben inflades
Per anar per tot arreu
Ai, pare, ai, pare
Com tu vull ser pescador
Ai, mare, ai, mare
Per tu tot el meu amor
Ai, pare, ai, pare
Com tu vull ser pescador
Ai, mare, ai, mare
Per tu tot el meu amor
El pare n'és pescador
Té la barca més aïmada
La proa fa el seu camí
Com cada jornada trenc del Bada
Encara sóc petit tren
Per anar dalt de la barca
La mare pateix per mi
Pateix per mi
Pateix per mi
D'avui en sóc
Sento dintre meu
El baimé de la sonada
Les veles ben inflades
Per anar per tot arreu
Ai, pare, ai, pare
Com tu vull ser pescador
Ai, mare
Ai, mare
Ai, mare
Per tu tot el meu amor
Ai, pare
Ai, pare
Com tu vull ser pescador
Ai, mare
Ai, mare
Ai, mare
Per tu tot el meu amor
Ai, mare
Ai, mare
Ai, mare
Ai, mare
Cires la va compondre en castellà l'any 1928
Uns anys després
Després la tradueix al català
I des d'aleshores no ha deixat d'escoltar-se
El grup Terra Endins
Canten en aquest matí del llumenge
La Gavina
o Gavina voladora
Que volteges sobre el mar
i al pas del vent, mare en fora, vas volant fins a arribar
a la platja solellada, platja de dolços records,
on dia i nit i festada la nina dels meus amors.
Fins demà!
Quan la vegi sola, propla, quieta, horada,
porta-la besada que li envio més fervent.
Digues-li que sento dolça malanquia
i que penso en ell en tot moment.
O si igual que tu, Gavina, el mar pogués travessar
fins a arribar a la platja on tan dolç és recordar
i veure la imatge bruna amb un suau despertar
de la nina que entre somnis més tan grat acariciar.
a la platja on tan dolç és recordar-la.
Quan la vegi sola, propla, quieta, horada,
porta-la besada que li envio més fervent.
digues-li que sento dolça malanquia
i que penso en ell en tot moment.
i que penso en ell en tot moment.
ец
i que penso en ell
en tot moment,
en tot moment.
També al nostre espai obrim les portes
a habaneres menys conegudes
perquè és la manera que puguin ser escoltades.
De Breva i Salvador Donato,
Terra Endins ens canta
Les meves il·lusions.
Igual que el vent de primavera,
com un bol de papallons,
com un estel que fa el seu viatge
marxant lleuger vers altres morts,
poden allunyar-se de mi
les meves il·lusions.
I llorres de tempesta,
d'angoixes, d'opressions,
defensaré tant com pugui
les meves il·lusions.
Companys, que m'escolteu
i amb mi canteu cançons,
ajudeu-me al que no perdin
les meves il·lusions.
I quan arribi el dia
que no m'ategui el cor,
recordeu com vaig lluitar
les meves il·lusions.
les meves il·lusions.
De la compositora de la Barceloneta Antònia Vilàs,
les veus del mar fan una petició.
En aquest cas, la fan a la mare.
Nosaltres volem dedicar aquesta habanera
a les Antonies i Antonis,
que avui celebreu la vostra onomàstica,
Mare Vilse Pescador.
A un poble de pescador,
entre la mar i muntanya,
una mare al seu fill,
l'inculcà que fora, frana,
a dalt d'un vell monestir.
Un jove llamit de frana,
tot punta en plan al mar blau,
tot punta en plan al mar blau,
així a sa mare li parla.
Mare, vull ser pescador,
no m'oprivis a la mare,
jo sé en quanta ruïdor
et deixarà la mort del pare.
Mare, vull ser pescador,
vull ser pescador i no frana,
de sop i de pescador.
I malgrat el teu dolor,
jo tinc les menes salades,
mare, vull fer-me la mar,
mare, vull fer-me la mar,
i que embracin les males.
Un poble de pescador,
davant la verge del carrer,
prega una mare en fervor,
veient la mare privada,
prega que torni el seu fill,
que marxa amb la mare en calma,
i mentre resa plorant,
en aquell precis instant,
torna el fill a xipar-me.
Mare, vull ser pescador,
no m'oprivis a la mare,
jo sé en quanta ruïdor
et deixarà la mort del pare.
Mare, vull ser pescador,
vull ser pescador i no frana,
que som fill de pescador i malgrat el teu dolor,
jo tinc les menes salades,
mare, vull fer-me la mar,
mare, vull fer-me la mar,
i que embracin les males.
Mare, vull ser pescador,
vull ser pescador i no frana,
que sóc fill de pescador,
i malgrat el teu dolor,
jo tinc les menes salades,
mare, vull fer-me la mar,
mare, vull fer-me la mar,
i que embracin les jornades.
Mare, vull ser,
vull ser pescador,
El grup format l'any 1985,
les veus del mar,
ens ofereixen d'espinet i fulgarola,
l'amor a una cosa que tenim molt a prop nostre,
que alguns de nosaltres inclús
la podem veure des de casa,
que acarixi a les nostres costes
i que ens dona vida,
amor a la mar.
Aquesta cançó no ho saps,
que l'amor l'ha despertat,
aquesta cançó no ho saps,
que l'amor l'ha desvetllat,
canta, que canta,
l'amor al món.
Canta, que canta,
l'amor al món.
Jo som dins en els mariners,
sobre el gent,
i a l'escomor.
Arrepleguen tots la xarxa,
llueix un pescador de gent,
bona pesca i cap a casa.
Arribem contents la por,
amunt el vent,
amunt, amunt ja hi som.
A l'escomor.
Aquesta cançó no ho saps,
que l'amor l'ha despertat,
aquesta cançó no ho saps,
que l'amor l'ha desvetllat,
canta, que canta,
l'amor al món.
Canta, que canta,
l'amor al món.
a l'amor al món.
A la taverna se'l senten sols,
estregit i pel corró.
Avui fan greix que i greix ara,
tornarem demà a la mar.
que no ho saps,
la cançó no ho saps,
la cançó no ho saps,
la cançó no ho saps.
Amunt el vent,
amunt, amunt ja hi som.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Adéu-siau!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada