Ella me habló en la bahía, de la isla donde nació,
mientras el alba naciente...
Diumenge 11 de juliol de 2004, temps de...
Ella me habló en la bahía, con el viento...
Habaneras desde el balcón.
A nit d'estiu serena, hermosa a prop del mar,
sentada entre las rocas, gentil nineta está.
La mar ben sossegada, tot just es mou suau,
mentre s'hi amiralla, la lluna amb el seu raig,
seura de sota barqueta per aquell marquill.
avança guiada de l'art mariner.
La nina adormida, ja hi corre l'instant,
que n'és la barqueta de son vella imant, imant.
a l'art mariner.
A l'art mariner.
A l'art mariner.
A l'art mariner.
A l'art mariner.
A l'art mariner.
A l'art mariner.
A l'art mariner.
A l'art mariner.
A l'art mariner.
A l'art mariner.
A l'art mariner.
A l'art mariner.
A l'art mariner.
A l'art mariner.
A prop del mar, a prop del mar, a prop del mar.
De sobte, barqueta, per aquell marquiet, avança guiada de l'art mariner, la nina dormida.
Ja hi corre l'instant, que n'és la barqueta, la som de Lleiman, Lleiman.
Era a prop del mar, de costa i de voltes, i el grup Rocagrossa.
L'Habana era el punt de convergència dels vaixells de la flota comercial entre els ports d'Europa i de Latinoamèrica.
A més a més, de les mercaderies servien aquestes aturades obligades per a intercanviar elements culturals, entre altres, les cançons.
Com aquesta, Rocagrossa i Salió de Jamaica.
Salió de Jamaica, rumbo a Nueva York.
Un barco velero, un barco velero, cargado de ron.
En medio del mar, el barco se hundió.
La culpa la tuvo el señor capitán, que se emborrachó.
No siento el barco, no siento el barco, que se perdió.
Siento el barco, siento el barco, siento el barco, siento el barco y la tripulación.
Pobres marinos, pobres pedazos de corazón.
que la mar brava, que la mar brava se los tragó.
Señor Capitán, déjeme subir
a izar la bandera en el palo más alto de su bergantí.
Señor Capitán, déjeme subir
a izar la bandera en el palo más alto de su bergantí.
No siento el barco, no siento el barco
que se perdió.
Siento el piloto, siento el piloto y la tripulación.
Pobres marinos, pobres pedazos de corazón
que la mar brava, que la mar brava se los tragó.
Señor Capitán, déjeme subir
a izar la bandera en el palo más alto de su bergantí.
Señor Capitán, déjeme subir
a izar la bandera en el palo más alto
de su bergantí.
Ara, a Rocagrossa, ens oferiren un balset escrit per ells.
Com que a la majoria de les cantades de baneres
no pot mancar el rond,
ens dediquen la banera i el cremat.
a Rocagrossa, ens oferiren un balset escrit per ells.
A Rocagrossa, ens oferiren un balset escrit per ells.
A Rocagrossa, ens oferiren un balset escrit per ells.
La banera és mitja vida,
el crema l'altra meitat.
En una bona cantada
no hi pot mancar un rond cremat.
Ens girem tots a Calella, platja d'Arba o Palamós.
Arreu de tot Catalunya s'assent la flaira del ron.
Arreu de tot Catalunya s'assent la flaira del ron.
Cremat, cremat, cantades de cop del mar.
Cremat, cremat, cantades de terra en dins.
Cremat, cremat, cantem arreu del país.
Tants hi som de prop del mar, com si som de terra en dins.
Tants hi som de prop del mar, com si som de terra en dins.
L'hovanera és mitja vida, el trem a l'otre meitat.
No fem l'asa per la vida i vivim la de mitjans.
Cantarem tots a maneres, farem el ron tots parats.
Ron de canya, una cassola, ben encès i ben cremat.
Ron de canya, una cassola, ben encès i ben cremat.
Cremat, cremat, cantades de cop del mar.
Cremat, cremat, cantades de terra en dins.
Cremat, cremat, cantem arreu del país.
Tants hi som de prop del mar, com si som de terra en dins.
Tants hi som de prop del mar, com si som de terra en dins.
Cremat, cremat, cantades de cop del mar.
Cremat, cremat, cantades de terra en dins.
Cremat, cremat, cantem arreu del país.
Tants hi som de prop del mar, com si som de terra en dins.
Tants hi som de prop del mar, com si som de terra en dins.
Cremat, cremat, cremat, cremat, cremat.
Cremat, cremat, cremat, cremat.
Roca Grossa es va fundar Among Us l'any 1982.
Veus, mixtes, guitarra i acordeó.
Quatre enregistraments s'han fet.
Aquest, que sentirem avui, o estem sentint, millor dit,
és de 1989.
Com que algú de vosaltres pot ser, està de festa,
doncs aquí va un pupurri.
Música
Aalaras, bambúi.
Fa-chup-chup, fa-chup-chup, fa-chup-chup.
A l'arrasquambull fa xup-xup, fa xup-xup, fa xup-xup.
A l'arrasquambull fa xup-xup, fa xup-xup, fa xup-xup.
A l'arrasquambull fa xup-xup, fa xup-xup, fa xup-xup, xup-xup.
Ai, niña solerosa, un soldat d'ella, o una xicota rosa, a cau d'orella.
Eres la más hermosa, uns castigós.
Que la teva vasomia és de gos, de gos, uau, uau.
Mira, Sancho, no em vinguis amb més romansos.
Gansos.
Apa, vés al quartel a comer garbansos.
Apa, més que a mi res m'ho estaria a buscar.
Que jo ja en tinc d'altres que em tallen el bacallà.
Paret, paret.
Paret, paret.
Vagila a l'amunt.
I qui va bé.
Que mentre estàs.
Que a mi que és bé.
Faré un cigarrot.
I un cigarrot.
I un cigarrot.
Serà molt bé.
Serà molt bé.
Fes-me el xiulet.
Que de seguida, que de seguida farem paret.
Farem paret.
Farem paret.
Les oques van descalces.
Descalces.
Descalces.
Descalces.
Les oques van descalces.
I els homes també.
I els homes també.
Les dones porten calces.
Porten calces.
Porten calces.
Les dones porten calces.
I els homes també.
I els homes també.
I els homes també.
I els home...
Les nenes maques al dematí
Salsen i reguen, salsen i reguen
Les nenes maques al dematí
Salsen i reguen al seu jardí
Jo també rego el meu hortet
Faves i pesos, faves i pesos
Jo també rego el meu hortet
Faves i pesos i julibre
Julibre meu com t'has quedat
Sense cap fulla, sense cap fulla
Julibre meu com t'has quedat
Sense cap fulla i el cap alat
Baixant de la fom del gat una noia, una noia
Baixant de la fom del gat una noia i un soldat
Proudeu-li com se diu Marieta, Marieta
Proudeu-li com se diu Marieta de l'ull meu
Què hi portes en aquest sistec, figues de moro, figues de moro
Què hi portes en aquest sistec, figues de moro i un clavent
El clavent per qui serà, per la mare, per la mare
El clavent per qui serà, per la mare navallà
El senyor Ramon enganya les criades
El senyor Ramon enganya tot el món
Les pobres criades quan se'n van a llib
Tururut, tururut, ah!
És amiga i ha rebut
Jo te l'encendré, el tiro, liro, liro
Jo te l'encendré, el tiro, liro, liro
Jo te l'encendré, el tiro, liro, liro
Jo te l'encendré, el tiro, liro, liro
Les pobres criades quan se'n van a llib
Tururut, tururut, i xamega i ha rebut
I xamega i ha rebut
I xamega i ha rebut
Des del País Basc, arribar, temps enrere
La Habanera, que roca grossa ens cantarà
Amb la lletra una mica diferent a la de la mallòria
De les més escoltades
La Habanera de Guria o José Miguel
Euskal Herria
Euskal Herria
Ose, Miguel
Miguel, José
Ose, Miguel
Míguel, Poxé, l'embátela.
Poxé, Miguel, l'embátela.
Chicharrúa, taverdela.
Poxé, Miguel, l'embátela.
Chicharrúa, taverdela.
La fuerza truco Sansón en la punta del cabello.
En la joroba el camello y en las garras el león, en la pata, en la vestu, el cocodrilo en el ramo.
Las mujeres en el moño y yo en la punta del tallo.
José Miguel, Miguel José.
José Miguel, Miguel José, le embatela.
José Miguel, le embatela, chicharrúa taberdela.
José Miguel, Miguel José, le embatela.
Tengo celos del viento, celos de la pura brisa.
Celos de cualquier sonrisa, celos de tu pensamiento, celos del blando sillón.
Donde tu cuerpo reposa.
Tengo celos de la rosa que encalada tu balcón.
José Miguel, Miguel José.
José Miguel, Miguel José, le embatela.
José Miguel, le embatela, chicharrúa taberdela.
José Miguel, le embatela, chicharrúa taberdela.
De Bartomeu és la vanera que ve a continuació.
De les primeres que es van escriure en català.
Encara que molt més posterior a 1848,
que a Montgat es va fer inaugurar el primer túnel que es feia a l'estat espanyol.
Roca grossa i la barqueta.
La barqueta per allà de benestar.
i la barqueta per allà de benestar.
Ja les ones onolant,
se'ha la plancha van lliscant.
La barqueta que ens espera,
se'l teu nines ja dins va.
El mar, el mar.
El mar, el mar.
El mar, el mar.
El mar, el mar.
El mar, el mar.
El mar, el mar.
El mar, el mar.
Dins la barqueta, ja teva i meva,
la lancejada, la lins del mar.
La linsa dolça, la marinada,
la nostra barca farà conxar.
i anem a l'embre.
La linsa dolça, la marinada,
la nostra barca farà conxar.
A dins del mar, a dins del mar.
La risa dolça, la marinada, la nostra barca,
l'hora gronxada, a l'embre, a l'aigua de ballant,
l'arca ballant, vés m'escoltar.
Ni neta de ma vida, l'amor és un tresor.
Ai, nen, que jo t'estimo, regala'm una flor,
la flor que vull donar-te, amor del meu amor.
La flor que jo et regalo, l'ajuda'm al meu cor.
Ni neta de ma vida, l'amor és un tresor.
Ai, nen, que jo t'estimo, regala'm una flor,
la flor que vull donar-te, amor del meu amor.
La flor que jo et regalo, l'ajuda'm al meu cor.
I amb el meu cor, amb el meu cor.
I amb el meu cor, amb el meu cor.
Si arma el meu cor.
I una altra, antiga i popular habanera.
Aquesta, en nom de dona.
La del verde palmar.
Ah, doncs sí.
Aquesta mateixa, Rosina.
de un verde palmar, cantaba feliz.
Un día dejó de cantar, dejó de reír.
De un guacamayo, de un cafetal.
Ansioso le preguntó, ¿quién te hace pena?
Entonces la flor contestó, mirando hacia el mar.
de un mar.
Quien pierde su corazón, no puede cantar.
Y el mío se lo llevó, un rubio oficial.
De un barco de Nueva York, que no volverá.
Si un marino gentil.
Si un marino gentil.
Si un marino gentil.
Te robo el corazón.
Te robo el corazón.
Te robo el corazón.
Para hacerte felicio del mío, haré dos.
Si me dices que sí.
Y en un verde palmar.
Verde palmar.
Entre aromas y flores.
Otra vez mi canción brindará.
Por un himno al amor.
Rosina de un verde palmar.
No sufras así.
Y olvida a tu rubio oficial.
Y quiéreme a mí.
Que amor con amor se olvida.
Y tú lo verás.
Mis besos y mis caricias te harán olvidar.
Entonces la flor contestó, mirando hacia el mar.
Y el marino, que no volverá.
Y el marino, que no volverá.
Y el marino.
Y el marino, que no volverá.
de un barco de Nueva York que no volverá
si un marino gentil te robó el corazón
para hacerte felició de mí o de dos si me dices que sí.
Y en un verde palmar de palmar entre aromas y flores
otra vez mi canción brindará por un himno a l'amor.
A l'amor, a l'amor.
Des del control, Núria, us ha parlat Javi,
fins al proper diumenge a dos quarts de deu del matí a Tarragona Ràdio.
Amor
Amor
Amor
Amor