Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
El passat 19 de novembre, es va celebrar la plaça de la Cascada
del parc de la Ciutadella de Barcelona
l'ha anunciat homenatge de Catalunya al sardanisme dels anys 40 i 50,
una festa molt emotiva que van protagonitzar moltes d'aquelles persones
que van viure de manera més directa el sardanisme d'una època molt especial.
Una època en la qual activitats com la sardana adquirien una significació més gran,
molt més gran que la que haurien de tenir en una situació normal.
La sardana va ser una via per la qual manifestar la catalanitat
en un temps marcat per les conseqüències de la Guerra Civil
i, sobretot, per un règim dictatorial que, entre altres coses,
va intentar enorrear la cultura catalana.
I així ho explicava el senyor Joaquim Navarro, president de l'ESBAR, Lluís Millet,
en homenatge de Catalunya al sardanisme, i deia així
Creiem que cal recordar al món sardanista i a tot Catalunya
els moments difícils que visqui la nostra cultura popular,
en aquest cas concret, el sardanisme dels anys 1940 i 50.
La repressió dels vencedors contra el poble català i la seva cultura
feu combatuda mitjançant la dansa, sobretot amb la sardana.
La joventut i la gent gran omplien els carrers i les places
organitzant ballades, vigilats i controlats per les autoridades del règim,
bo i expressant així la seva catalanitat pacíficament.
Sorgiren de nou les colles sardanistes.
Els més atrevits organitzaven concursos de sardanes,
algun apleg, tot sempre amb l'autorització de la autoritat competente.
Feren moments de contrarrepressió pacífica,
però on es demostrava que a ballant, la nostra dansa nacional,
l'esperit de catalanitat existia.
Amb tot, la sardana també va patir en la seva pròpia pell
la repressió del règim i tampoc es va poder desenvolupar sempre en normalitat.
Entre altres coses, cal tenir en compte la prohibició de la sardana a la Santa Espina,
segurament per allò de som i serem gent catalana,
tant si es vol com si no es vol, cosa que no deuria agradar als censors.
Allò més perillós, des de la perspectiva del règim,
era el fet que aquella sardana ja havia esdevingut un autèntic himne per al país.
La prohibició de la Santa Espina no va durar gaires anys
i molts tarragonins de certa edat encara recorden la primera vegada
que es va interpretar després de la guerra,
precisament a la nostra ciutat,
durant el concurs de colles de Santa Tecla i a la plaça de Toros.
Espontàniament, però, el poble va adoptar altres músiques
per utilitzar-les com a himnes,
encara que naturalment les lletres corresponents
ja no tenien, almenys aparentment, un valor subversiu.
En tot cas, era el sentiment, la percepció de la gent
la que atorgava aquell simbolisme a una obra determinada.
Sens dubte, la sardana més popular en aquest sentit
va ser És la Moreneta, d'Antoni Carceller.
Enguany, precisament, es conmemoren els 100 anys
del naixement d'aquest autor
i val la pena d'aprofitar l'oportunitat
per dedicar-li l'espai destacat del nostre programa d'avui.
De fet, no se'n sap gaire cosa d'Antoni Carceller i Tosca.
Sí que podem dir que va néixer a Barcelona
el 31 de maig de l'any 1904
i va morir el 24 d'octubre de 1983.
Als anys 20 va fundar l'orquestra de jazz Catalònia,
que va dirigir fins a l'esclat de la guerra.
Després es va dedicar sobretot a la composició de sardanes,
cançons i ballables i també a l'edició de música.
A vegades, algunes sardanes l'assignava com a S. Oviol,
però els seus títols més coneguts i remarcables
els va divulgar amb el seu nom i cognom reals.
A més de la sardana esventada,
Carceller va escriure títols com
Maleta meva, la primera, l'any 1945,
Barrangavall, Dolça Terra meva, La més bonica,
Niu d'Ocells, Tempesta Cerdanya, Collo Bató,
Soc de la Barceloneta, Gentil Isabel, La meva Barcelona o Adriana.
A més, va escriure la Glossa per a Cobles, Melodies Catalanes,
una mena de popurri de melodies populars catalanes
arranjades per a coble.
Totes aquestes obres tenen una característica comuna,
la senzillesa, però també una instrumentació correcta,
un evident domini del caràcter melòdic,
amb tonades molt originals que acostumen a enganxar l'oïdor.
La immensa majoria d'aquestes sardanes, però,
avui dia s'interpreten molt poc,
tot i que, com diem, presenten melodies força atractives,
són poques les cobles que les inclouen en els seus repertoris.
Però no hi ha cap mena de dubte
que la sardana més popular i divulgada d'Antoni Carsellier
és la que porta per nom, és la Moraneta,
amb la qual obriguem el programa d'avui.
Concebuda com un himne, com un cant a la Mare de Déu de Montserrat,
va ser escrita l'any 1948 i estrenada el 1950.
El mateix Carsellier va escriure la lletra,
que, efectivament, és un cant en la patrona de Catalunya.
Tot i la innocència del text, aviat va esdevenir una mena d'himne oficiós
en substitució no només de la Santa Espina, sinó també dels segadors.
La ràdio va contribuir molt a aquesta popularitat.
Es va realitzar un enregistrament amb la Cobra Barcelona de les Hores,
en el qual hi van intervenir el tenor galletà renom,
amb una part recitada a càrrec d'un actor de doblaix mític,
Isidre Sola.
Va ser un dels pocs enregistraments de cançons en català
que es podien trobar al mercat
i que es podien radiar per les emissores de l'època,
i el cert és que va triomfar.
Ara tornarem a escoltar És la Moraneta, d'Antoni Carsellier,
però en una versió cantada recent.
Utilitzarem l'enregistrament que fa un parell de temporades
va realitzar el grup Terra Endins de Girona
per commemorar els 25 anys de les actuacions que porten a terme cada any,
a les escales de la Catedral de Girona
per les festes de Sant Narcís.
En aquest disc també participa la Cobra Bisbal Jove
i conjuntament interpreten d'aquesta manera És la Moraneta.
Té la nostra terra, la muntanya de l'enveja,
tot el món que esborcerà.
Quina terra més galona és la terra catalana
que tindrà en aquelles terres
que tothom queda mirat de Montserrat.
Té la nostra terra, la muntanya de l'enveja,
tot el món que es Montserrat.
Quina terra més galona és la terra catalana
que tindrà en aquelles terres
que tothom queda mirat de Montserrat.
que tindrà en aquelles terres
que tothom queda mirat de Montserrat.
que tothom queda mirat de Montserrat.
que tothom queda mirat de Montserrat.
que tothom queda mirat de Montserrat.
que tothom queda mirat de Montserrat.
que tothom queda mirat de Montserrat.
que tothom queda mirat de Montserrat.
que tothom queda mirat de Montserrat.
que tothom queda mirat de Montserrat.
que tothom queda mirat de Montserrat.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit