Fins demà!
Fins demà!
La cultura, o per ser més exactes, aquella part de la cultura que ens ocupa en aquest programa.
A la política, encara que alguns no ho vulguin reconèixer, ho afecta absolutament tot,
i ignorar-ho només pot afavorir els que la volen manipular, la cultura, i no precisament en benefici general.
Com va dir algú, el fet mateix d'evitar tractar de política és un acte polític, generalment amb conseqüències per als més dèbils.
No ens enganyem, una nova etapa, uns nous equips al capdavant dels responsables institucionals de la cultura,
hauria de significar il·lusió entre els peons d'aquest sector.
Sense que això vulgui dir que ens posicionem respecte a una ideologia concreta,
això ho deixem per a cadascú, per tal que compari tasques fetes en governs amb colors similars a nivells diferents,
com poden ser els ajuntaments, per exemple.
Segur que més d'un tindria alguna sorpresa.
En tot cas, i per si de cas, és clar que hem d'exigir que la nova Generalitat tinguin en compte els valors,
la potencialitat i les problemàtiques de les entitats, les colles o les cobles
que treballen per aquest tipus de música, per la sardana, pels esbars.
Salutacions i bon dia des de Tarragona Ràdio.
Acabem d'iniciar el programa sardanista que us oferim cada dissabte fins a l'una del migdia.
L'edició d'avui, de l'1, 2 i seguit, és la 398 i us parlem l'Àngel i la Tessa, el control tècnic la Sílvia
i, com és habitual, iniciem el programa informant-vos dels temes de què tractarem.
I si ens esteu escoltant en aquesta edició 398, com deia la Tessa, de l'1, 2 i seguit,
és que ens esteu escoltant en diumenge.
Ahir dissabte, programes de subministrament elèctric a les antenes de l'emisora
feien que no es pogués emetre a l'hora habitual del nostre programa.
És a dir, que esteu escoltant la versió enregistrada, repetició, del diumenge.
I avui, en el nostre programa, ves per on teníem per vista la primera entrevista,
els primers convidats aquí als estudis de Tarragona Ràdio, d'enguany, d'aquest 2004,
el nostre programa, i efectivament la tindrem, i suposo que valdrà la pena aprofitar aquesta conversa,
aquesta conversa d'avui, al proper espai, dissabte vinent.
Així que pot ser que també sentiu més d'una vegada el que parlarem al llarg d'aquesta edició de l'1, 2 i seguit.
I els nostres convidats són dos representants de la Cobla Rau Jove,
no és la primera vegada que estan amb nosaltres, segurament tampoc serà l'última.
Parlarem de com es planteja aquesta nova temporada, com veuen ells a la Serrana, a la Cobla,
i també, evidentment, parlarem dels canvis, les renovacions, que són habituals en les Cobles
i que, en guany un cop més, la Rau Jove també les experimenta.
Parlarem, però, també d'altres coses, combinant-les amb la música, l'agenda,
evidentment força esquifida en aquesta època de l'any.
parlarem de nous enregistraments, una notícia que sempre és constant al llarg de tot l'any,
de concursos musicals, també de més renovacions en Cobles de Rau del País,
una qüestió que caldrà tractar en diferents programes,
i que, de moment, a part de la Rau Jove, ens caldrà ocupar-nos de la Cobla Local,
la principal de Tarragona.
En un proper programa parlarem extensament de la Cobla Contemporània,
i, entre altres coses, ho farem dels seus projectes discogràfics,
algun dels quals ja és una realitat ben interessant.
Ens referim als dos volums de Contemporània,
uns discos que pretenen mostrar composicions d'autors actuals.
En el més recent, el segon volum, l'autor més jove,
és el reuseng Eduard Sendra i Nogués,
contrabaixista de la Cobla Reu Jove.
Ell serà un dels convidats del programa d'avui.
Però, de moment, escoltem la seva sardana,
més salània, que, segons el disc,
està inspirada en sentiments contradictoris,
desenganys, emocions i vivències personals.
Aquesta composició va ser finalista
en el quart concurs per a joves compositors
de Blanes de l'any 2001.
és la versió de la Cobla Contemporània.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!

!
!
!
!

!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
D'una manera,
la moderna, la que va instrumentar i arreglar el Jesús Ventura, es va fer expressament l'any anterior,
la Liga va néixer el 96-97, si no me'n recordo malament, i just un any després ja vam començar a col·laborar amb ells.
i aquesta gravació feia escassos quatre mesos que la Copla Reu Jove com a tal existia, vull dir, que va ser una novetada.
I això és caminant?
Això ho fem parats, sí.
A aquest ball el fem parats.
A l'Ajuntament o a Sant Pere quan surt el patró, diguéssim, estem allà i a la que surt l'Àguila fa aquest ball, fa la salutació,
i després ja es continua amb la marxa del processó, i això també es fa al sortir de l'Ajuntament amb les autoritats, no?
Sí, representa el símbol de ciutat, l'Àlliga.
Sí, home, jo imagino que el fet que l'acompanyi una Copla, doncs, també vol donar una mica aquesta simbologia, doncs, de... no sé, com ho diríem?
Sí, també és riquesa harmònica, o de més varietat de timbres i de sons, i també el fet de posar-hi dos instruments de percussió, la caixa, un bombo...
i és... bueno, arrel d'això, però el que sí que, clar, durant tot el recorregut vas caminant, amb tenores i tiples no és gens habitual,
els que heu tocat instruments, com bé sabeu, les canyes són delicades, i a més a més no hi ha repertori,
i aquí és on ha entrat la nostra tasca de recerca i de remenar i remenar peces i provar peces i arreglar-ne que no són originals per coble,
perquè és que, que puguis tocar una peça, doncs, no sé, un galop, per exemple, d'aquests que a vegades toques en un concurs,
o en un concurs de colles improvisades en una plec, segons com estan concebuts, el carrer no funciona, no es poden tocar o sonen molt pobres,
i, clar, la gent el que vol és que una cobla soni com una banda de 120 músics,
i amb tot el xibarri de la gent, doncs, apreta tot el que puguis i més,
perquè és que, si no, els balladors i la gent, el moment de l'esclat de festa volant, canya, no?
Home, amb l'Àguila pensa que això són tres peces o dues peces puntuals,
la marxa de processó es fa a la processó del dia de Sant Pere, no més,
i els balls aquests, doncs, es fan en tres o quatre moments puntuals, doncs, de les festes majors i de Misericòrdia, no?
Però, la resta de cercavila, la gent el que vol és canya, no?
I l'Àguila, doncs, jo crec que la gent, doncs, tant nosaltres, doncs, gaudim, no?, de tocar amb l'Àguila,
els que estan ballant, doncs, també, no?,
i, a part, doncs, sempre ens hem portat molt bé i ens hem vingut,
i, a més a més, doncs, la gent, moltes vegades, ja, quan veu l'Àguila, el que vol és que balli, no?,
i, clar, nosaltres, doncs, hem agafat marxes, inclús hem tirat de galops, no?, de colles, no?,
perquè són, a cap i a la fi, són marxes, i, bueno, típicament, nosaltres, el que fem és, al final de tot, doncs, comencem a anar més ràpid, no?,
i, clar, la gent comença a aplaudir, no?, i, bueno, és...
Exacte.
És que és una mica de gràcia, no?, que la Festa Majornes també és una mica això, no?
Bé, la Cobla Reu Jove, com totes les Cobles, doncs, experimenta canvis, no hi ha res immutaula,
i, tot i que hi va haver bastants anys que les variacions van ser mínimes,
l'any passat, doncs, ja va haver renovació i, en guany, torna a haver-ne-hi.
Parlem una miqueta, perquè un dels veterans de la Cobla que ho deix és el Carles.
Sí, efectivament.
Què, costat molt?
Home...
Sí, la veritat és que sí, que costa, no?, perquè són molts anys, ja no només aquí amb la Cobla,
sinó que portem tocant, doncs, bueno, jo des dels 12, tu, Eduard, des dels 11, segurament,
i, bueno, la meva germana tenia 8 o 9, no ho sé, pràcticament, des d'aquest petit, doncs,
fins ara, no?, i si jo tinc 25 anys i vaig començar als 12, doncs, porto, doncs, mitja vida, no?,
podríem dir que els caps de setmana tocant, no?, pràcticament.
Jo, home, costa en el sentit que és una cosa, doncs, que portes ja molt dins, és una cosa que sempre t'ha agradat,
i, bé, doncs, ara significa... i, a més, és una cosa que, a veure, tocar amb Cobla, doncs, implica que durant l'any,
doncs, bé, cap a setmana i a l'estiu, doncs, a veure, hi dediques gran part del temps, no?
Llavors, en el meu cas particular, jo puc parlar per mi, doncs, el que he volgut és que, mira, aquest any, doncs, bueno, també l'any passat vaig acabar, doncs,
doncs, la carrera, he començat a treballar, i, bueno, ve a ser una mica un canvi d'etapa que vull fer personal, no?, o almenys provar-lo,
i, no sé, doncs, vam disposar una mica d'aquest temps, doncs, que, doncs, que també en tens ganes, no?
És un cas similar, em sembla, dels altres companys, no?, són dos anys...
Sí, més o menys, més o menys, sí, perquè l'Alfred també, doncs, està pràcticament acabant, també començar a treballar...
És el trompeta.
Sí, que és el trompeta, no? I el César, que és el Tibla, ell només ha estat un any, tant alfred com jo, hem estat des del principi,
i, a més, ens portem, no?, tot el temps de darrere, doncs, també, tocant.
I, bueno, el César, doncs, es va... Bueno, ha estat només aquesta temporada, ell, doncs, bueno, ha detectat una altra situació,
no?, també, doncs, té una filla, bueno, no sé, cadascú, doncs, se sap una mica, doncs, les seves coses, no?
Jo puc parlar per mi, i, ja et dic, una mica la intenció és aquesta, que ho trobaré a faltar, doncs, estic convençut,
però, però, bueno, és una cosa que portes dins i la pots anar seguint, doncs, des d'altres vessants, no?
I mai se sap, no?
I mai se sap, exacte, no sé, i segurament, segurament, que, doncs, que ens veurem tocant, no?,
que sempre hi ha alguna actuació, si n'hi ha 90 o 100 a l'any, doncs, en alguna un no pot venir,
i, bé, doncs, si m'ho diuen, doncs, crec que continuaré col·laborant, no?, o sigui, d'una manera o d'una altra.
Bé, que tres músics d'una cobla com la Reu Jove, doncs, pleguin, suposo que és un problema.
A veure, a nivell general del país, hi ha molts més músics joves i de qualitat que fa uns quants anys enrere,
recordem que la cosa és bastant crítica, però aquí a les comarques meridionals potser no és tan fàcil com en altres parts del país.
Com ho ha solucionat, això, vaja?
Mira, una cosa és com ho solucionem i l'altra és com s'hauria de poder solucionar.
I aquí és el que deies, que ara no toca parlar de política, però està clar que convindria, però des d'allà,
que bé sigui des de la Diputació amb els Conservatoris de Reus, Tarragona i Tortosa,
s'hi posi fil a l'agulla i es comença a impartir amb tota naturalitat els instruments de cobla,
com es fa a tantíssimes i tantíssimes poblacions de tota la geografia catalana,
començant per grans ciutats i acabant per pobles com poden ser a Gramunt, Solsona, Vellpuig o Cervera,
on no hi ha una gran tradició de cobles ni de sedanes, però tu vas allà i pots escollir l'opció lliurement
de tocar la tenor al Tible o el Flaviol, o això acabarà a la llarga perjudicant totes les cobles,
perquè si d'alguna manera ara ja a vegades has de tirar, d'agafar-ne un d'una cop la veïna,
perquè et pugui venir a tu, i llavors li passes el pastís amb ell, o la patata calenta,
perquè és qui té el problema per trobar un substitut, no hi ha suficients recursos per fer-ho.
Nosaltres, en aquest cas, et diré que l'experiència personal és que l'any passat sí que va ser molt més traumàtic,
el moment que, a part que durant els primers cinc anys menys el Carles E. Ruth,
que se'n va anar primer a la Mediterrània i posteriorment a la Sant Jordi,
no havíem canviat ningú, érem deu músics des del primer moment,
clar, cinc de cop, primer en aquell moment et dona la sensació que allò són sorra.
Va ser un xoc, la veritat, és quasi la meitat de la cobla.
Et penses que no te'n sortiràs, te n'acabes sortint, i quan enguany el Carles ens va dir al maig,
que amb força de temps d'antelació ja ni vas donar importància,
perquè tenies l'experiència dels cinc.
I quan el mes d'agost ens van dir, mira, que no continuarem la temporada que ve els altres dos,
penses, hi ha aquell moment de preocupació, però dius,
si l'any passat ens en vam sortir, enguany ens en sortirem.
Llavors, esclar, què passa? Doncs que el fet que l'any passat ja hi hagués aquest canvi tan gros
ens ha suposat anar a buscar arreu del país músics que tinguin la qualitat com a mínim,
com la que hi havia a la plaça que ocupaven els corresponents antics.
Llavors, què ens ha passat? Doncs que el primer trompeta, el Carles Martí,
ens ve de la Ràpida, de Sant Carles de la Ràpida,
que el primer tip, l'Alcésar, ens venia de Martorell, tot i que és valencià,
que dos dels actuals components provenien de la renovada,
Poblarreus, que també al seu moment es va renovar,
i que, finalment, un dels components no havia tocat mai sardanes,
ni quan el van fitxar, digue-li com vulguis, que és el Flaviol,
ni tan sols tocava el Flaviol.
És a dir, era una aposta de futur decididament descarada i molt arriscada,
que ha sortit fantàstic.
Jo amb el Sergi, el que passa és que el coneixi del Conservatori de Vilaseca com a flautista.
Hi havia certes garanties, no?
I una persona que havia estat a l'escolònia de Montserrat
i que amb la flauta té unes grans aptituds,
que, a més, avui volia que estigués aquí, però no ha pogut venir,
doncs, era una garantia.
A més, el referent familiar que el seu pare toca el contrabaix a la Cobla Reus
també hi podia jugar un paper de dir, ja coneix el que és el món de la Cobla.
I, en tot cas, el 2004 la tònica segueix el mateix, no?
És a dir, el trombó que ens entrarà ens vindrà d'emposta
perquè hem resseguit Reus, Tarragona i comarca
i no hi havia manera o no els interessava,
i, per tant, vindrà d'emposta d'un component de la banda de la Lira en Pustina
que, com a tal, té una experiència molt contrastada
perquè allà des de molt petits que maman instrument,
a part que estudia aquí a Tarragona al Conservatori, només fa música,
el primer tip, perquè veigis el que cal fer a vegades,
ens vindrà de Palafrugell, que es diu Ràpid.
Déu-n'hi-do.
I fa un canvi radical, després de 6 anys a la Baixa Empordà,
doncs, vol canviar d'aires,
de renovar-se en aquest sentit musicalment,
d'una altra visió que és més la que tenim nosaltres,
amb més inquietuds, poder fer això als bars,
fer altres gèneres musicals,
que no tot sigui fer 120 ballades a l'any de sardanes i un aplec,
o dos, i s'ha acabat, i no fer res més.
El cas de l'Oriol, perdona Eduard, és curiós,
perquè precisament amb ell el vam conèixer.
Necessitàvem un tible per a Manchester,
perquè el César no podia venir,
i preguntant per aquí i per allà,
aviam quin tible podia venir, no ho sé,
clar, resulta que, aviam, amb els bars,
també és important el paper, no?
I ens van dir,
truqueu amb aquest noi, que no el coneixíem nosaltres de res,
i, bueno, doncs, s'hi va interessar,
ell no havia fet mai tampoc el bar,
i, sí, sí, i a més, va venir un parell de dies, doncs,
assajar aquí amb el Jesús Ventura,
ho van fer, i és de la nostra edat, que té 23 o 24 anys.
Ah, no, aquesta setmana va fer 25.
25, doncs 25.
Serà el més gran de la Copla, 25 recient fets.
i, i bé, doncs, bueno, vam estar a molt a gust amb ell,
i quan li vam proposar, doncs, pràcticament,
no s'ha pensat en poc massa, no?
Vull dir, jo el vaig trucar a partir del límite,
he enviat unes fotos de Manchester i unes partitures,
dic, i quan ja penjava, dic,
Oriol, que em pots donar algun telèfon
d'algú que coneguis que toqui?
Què passa? Mira, que ens placa aquest, i necessitem...
Diu, deixa'm una setmana, que me'n vaig al País Basc,
amb la xicota, i m'ho penso, i te dono contestació,
que m'interessa.
I, clar, en aquell moment et quedes amb el telèfon a la mà,
amb una cara de ruc, que dius, i ara, vull dir,
jo no sé ni què he de dir ni què he de fer, no?
Vull dir...
Al final, doncs, el teniu fitxat per la propera temporada.
Sí, i el trompeta, doncs, serà un nano de Reus,
que tot just té 18 anys, serà el Benjamin del grup,
i, bueno, és allò, un brillant, un diamant en brut,
que el polirem a base de...
Escolta, però, a veure, si algú ignorant o malpensat,
segons com ho mireu, pot dir,
si en un moment d'una vau sortir vosaltres,
perquè no pot sortir més gent.
Puc ser dolent o no?
Mira, tens el micro aquí davant.
Si soc políticament correcte, diria que sí.
De fet, hi ha el referenda que va sortir a la ciutat de Reus
fa cosa d'any i un parell d'altres de mesos,
però, si hi ha de ser dolent,
t'he de dir que, en aquests moments,
i ja, remetent-me'l que com he començat,
si no hi ha un plantejament imminent de màxim dos anys
que es comencin a impartir instruments,
jo ho veig pràcticament impossible.
Parlava amb el mestre Moralè del dia del concert de Nadal,
que ens va venir a Reus,
i em deia que havia parlat amb la gent de les bandes d'emposta
per moure una mica el tema i que allà es creés una cobla.
i em deia que ho veia pràcticament inviable, impossible.
No hi ha, clar, potser no hi ha la tradició ni aquell...
L'interès.
Sí, aquell interès o...
La solució seria aquesta que dieu,
que de fet és la que funciona a la majoria de llocs de l'estat del país,
escoles...
El que està clar és que tu vas a Gramunt
i un poble com a Gramunt,
que no sé exactament ara quina població pot tenir,
i té tres cobles,
em sembla que més evident que a això no hi ha res.
És a dir, o Bell Puig al seu moment,
amb la juvenil de Bell Puig en plena bullici de cobles joves,
va guanyar-se un lloc dintre de les destacades,
i tenien com a referent la segona cobla,
la Trastorons,
que ara sembla ser que estan tornant a començar des de base
amb gent jove, molt jove, de 10-12 anys,
per d'aquí uns anys, doncs tornar,
com van fer la nota de premsa,
no es disolia la Trastorons,
sinó que plegava temporalment
per poder tornar a agafar forces,
carregar piles,
i crec que hi tornaran perquè hi ha suficient gent.
I amb la meva amistat personal amb gent de Solsona,
a Solsona van passar un moment molt crític,
els hi falta algun instrumentista,
perquè a tipus les van molt buscats,
i hi ha molta manca,
però sí que em consta que en aquest moment
tenen quatre tenores, tres flaviols, quatre fiscons,
per tant, que hi ha pedrera i gent que s'interessa
per aquests instruments.
I Solsona, a veure, pot tenir 8 o 10 mil habitants,
en el millor dels casos, o 7 mil.
Si Tarragona i Reus, que estem a 100 mil o 120 mil,
com pot tenir Tarragona,
tenim a Tarragona una cobla fins fa 10 anys enrere,
a Reus una,
i que es nodria bàsicament de músics de tota la demarcació,
perquè de Reus n'hi havia un parell,
i de Tarragona també n'hi ha, que no són de Tarragona,
és evident que alguna cosa passa,
i llavors caldria posar-hi remei.
Ara, jo no hi veig de moment cap interès,
a nivell polític.
No anirem parlant.
Gràcies per estar amb nosaltres,
el temps ja l'hem superat, de fet,
però valia la pena.
Gràcies per estar amb nosaltres.
Carles, a veure si ens seguim veient.
Ens veurem, ens veurem.
Dins el món de la cobla.
Ara aniré a comptar compassos d'obligades,
i potser balla alguna sardana, no sé, ja ho veurem.
I bé, l'Eduard si segueix escrivint sardanes,
com a mínim com la que ha obert el programa d'avui,
i que la cobla segueixi endavant.
A Tarragona els podrem veure més d'un cop
a llarg d'aquesta temporada.
Els podrem escoltar i ballar amb ells.
Molt bé, gràcies.
A vosaltres.
I potser la manera ideal d'acabar aquesta part
dedicada a la Reu Joves és escoltar una sardana,
interpretada per ells,
amb el disc que van enregistrar
amb sardanes reusenques, per dir-ho d'alguna manera.
i és la que porta per nom
les Oques de la Catedral,
l'Antoni Planàs, la Reu Joves.
L'Antoni Planàs
L'Antoni Planàs
L'Antoni Planàs
L'Antoni Planàs
L'Antoni Planàs
L'Antoni Planàs
L'Antoni Planàs
L'Antoni Planàs
L'Antoni Planàs
L'Antoni Planàs
L'Antoni Planàs
L'Antoni Planàs
L'Antoni Planàs
L'Antoni Planàs
L'Antoni Planàs
L'Antoni Planàs
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!