Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Sabeu que ens delim molt per escoltar l'Albert Pla i avui l'Albert Pla actua aquí a Tarragona, al Metropol i hem pensat per què no fem i dispenseu els que sigueu fidels del programa. Fem un programa amb pèles capsat i en comptes de fer-lo de 60 minuts el farem de 45 minuts i després us referirem un tast, una selecció de música especial que la Sílvia s'ha estat treballant durant tota la nit.
I em diu, no he pogut dormir pensant en la música que hi podria posar i li dic gràcies perquè això és molt, molt professional. Després podreu comprovar-ho els que l'acompanyeu una estona amb aquesta selecció de música, amb l'esperit que era Macanero, però això sí, amb la pinzellada i amb l'efecte i l'efecte de la Sílvia García que tots coneixeu.
Nosaltres avui farem això, comentaris amb l'Alba, una mica de música, voldria que escoltésseu l'Albert Pla, potser un Albert Pla que per als que us vau quedar amb el Papa Huixetorero us sorprendrà, als que vau dir ui, ui, ui, ui, això no, no, no, que això fa pudor, això fa por, doncs hi ha altres coses sense desmereixer gens ni mica aquestes històries del Papa Huixetorero i d'altres i que avui us deixarem escoltar.
Hi ha un CD d'ell que és Anem al llit, que particularment a mi m'emociona, m'agrada, el gaudeixo i de tant en tant, doncs m'encanta deixar-me portar per la sensibilitat, sí, sí, sí, la sensibilitat tan dolça, amb un puntet també d'ironia, amb un puntet de maldat com no hauria de ser així per part de l'Albert Pla.
Us proposo que avui l'escoltem una mica a l'hora que ho intercalarem amb uns contes molt curtets, molt breus, que també he portat.
Fem una cosa, escoltem ara mateix una peça preciosa.
És que vosaltres de tant en tant us heu sentit un som i a truites?
És que de tant en tant us heu donat compte que el cap i el cos, per què no, se n'anàvem per un altre lloc que no pas éreu?
És que de tant en tant us ha fet l'efecte que volíeu una altra col·le, que volíeu una altra ciutat, que volíeu una altra manera de sentir les coses?
És que de tant en tant us ha fet l'efecte que pertanyíeu a l'escola dels som i a truites?
És que de tant en tant us ha fet l'efecte que volí una altra ciutat, que volí una altra ciutat, que volí una altra ciutat.
És que de tant us ha fet l'efecte que volí una altra ciutat, que volí una altra ciutat, que volí una altra ciutat.
És que de tant us ha fet l'efecte que volí una altra ciutat, que volí una altra ciutat, que volí una altra ciutat.
És l'escola dels som i a truites, on només hi estudien els nens que somien amb truites.
I el Joan que somiava que el seu llit tenia ales, i a mitja nit es pagava i volava i volava i volava.
I la Lídia somiava que el seu nòvio era un llop i es passaven les nits senceres, odolant sota la lluna plena.
I així com ho feia...
I la Fina somiava que respirava sota de l'aigua.
I m'aixofegava i es feia unes arracades amb perles marines.
Ah, i a més a més era íntima amiga dels dofins i els taurons i les gambes.
I la Marta que somiava que la terra era quadrada i se n'anava a passar a les vacances amb l'altra galàxia.
I el Fidel que somiava que li furia una pedra del rei d'Espanya.
I el Gerard que somiava que era un gat que somiava que era el Gerard que somiava.
I la Joana somiava que el seu pare mai la pagava.
I la Cristina que somiava que era un paladdó.
I la Cristina casanava xinu, xinu a la China.
I parlava xinés de la .
Xin, xinu, xinés.
Xín, xín, xín, xín.
Xín, comoy, xín, xín
mai xingli, xingli, xingli, xingli, xingli.
I l'albert que somiava, somiava, somiava, somiava, somiava.
I de tant que somiava mai es despertava.
I a l'escola, esclar, mai s'hi presentava.
Però la mestra mai li posava una falta i sempre l'aprovava.
Aquella l'era estudiant o estudiava.
Però somiava, carai, si somiava.
Carai, quina senyureta, que simpàtica que era,
que somiava que era una marreca
i cantava com una gitaneta a les nits de lluna plena.
A l'escola, l'ailo, l'ailo de la.
L'ailo, l'ailo, l'ailo, l'ailo.
L'ailo, l'ailo, l'ailo, l'ailo.
L'ailó, l'ailó, l'ailó, l'ailó, l'ailó.
I a una escola perduda allà enmig del Montseny,
on només hi estudien els nens,
on només hi estudien els nens que somien amb truites.
I al Ramon que somiava coses tan estranyes,
que és impossible explicar-les.
I en fi, sobre les coses que somiava la Laura,
és millor no saber-les.
I és que hasta el conserge pintava escoles sense muralles,
ni classes, ni reixes, ni mestres, ni tonteries d'aquestes,
nomes finestres obertes,
per on feien carreres els somnis dels nens i les nenes.
I mentrestant la fina nedava amb sirenes.
Aquesta era una de les cançons d'Anem al llit de l'Older Pla.
Potser, a més d'una, a més d'una, us haurà sorprès la Dolçó, no?
I aquella manca d'un missatge que algú pot considerar molt groller.
Jo trobo que, ara per ara, i és una opinió força personal,
no sé si compartida per algú més dels que pugueu escoltar,
que l'Older Pla és un dels cantautors que ara per ara són més interessants
dintre de l'espectre aquest que ens envolta.
Sobretot, si anem a mirar la quantitat d'operacions triomfo
i coses d'aquestes que ens envaeixen,
doncs, escoltar coses diferents,
no sé si es li pot dir diferent, jo no ho trobo tan diferent, la veritat,
és ben interessant.
Aquesta nit, alguns ens trobarem allà al Metropol
per escoltar-lo en directe al seu darrer treball,
del qual ens en farem menció la setmana vinent.
Us voldríem fer també menció de l'espectacle que vam assistir
el dissabte passat al Teatre Fortuny de Reus,
vam anar a escoltar, és que és com una cita obligatòria,
escoltar el llac.
Alba, bona nit.
T'agrada el llac a tu?
El llac, m'agradava el llac d'abans.
Ara, la veritat, l'he perdut una mica la pista.
Jo no sé si era el d'ara o el d'abans,
el que vam escoltar era un recull de cançons seves,
però això, musicant a poetes catalans,
i jo tampoc sabria ben bé dir si hi va emocionar excessivament,
ni molt ni poc,
però sí que et dóns compte que presencies,
això sí, l'actuació d'una persona que vulguis que no és una fita.
És un puntal, és un puntal.
Jo pensava, mentre l'estava escoltant,
dic, ostres, d'aquí un temps es podrà dir als meus fills?
Jo l'he vist.
Jo l'he vist.
I jo hi vaig anar.
Jo hi era aquell dia.
Clar, jo entenc que potser aquell llac dels encenedors,
de les espelmes, de les bengales,
d'aquells grans palaus d'esports plens per reclamar coses
que ara potser estan assolides,
no del tot, però molt més assolides,
és diferent, no?
Estan més o menys dissimulades, diguéssim.
Home, jo em faig gran, em sembla,
i la veritat és que de tant en tant això de la llagrimeta m'agrada.
I amb l'Albert Pla,
què en penses tu de l'Albert Pla?
Jo soc fan número 1.
Olé!
El que passa és que soc una incompresa,
perquè a ningú que me'n vol de li agrada.
Avui anava a anar-hi,
però per anéssim a vegada em toca sempre anar-hi sola,
i aquesta vegada...
Però què passa?
No em diguis que tu també és d'aquelles persones
que no van al cinema sols?
No, sí, al cinema sí.
Al cinema sí, però al Pla no.
El que passa és que amb el Pla ploro,
i estar allà sola plorant com una magdalena
em fa una mica de corte.
Jo també he de confessar ara,
que l'Alba confessa que amb el Pla plora,
que la cançó aquesta d'abans,
que és la dels somniatruites,
jo, quan la vaig sentir per primera vegada,
va dir,
mare de Déu, senyor.
Ara no era el cas,
potser perquè no estàvem tot allò atents que calia.
No, però estàvem tots cantant, eh?
O sigui, amb el glu, glu, glu, glu, glu i el xing, xing, xau.
Està bé, no?,
de vegades que descobreixes diferents aspectes d'un músic,
d'un autor, d'un artista com és aquest,
i que et pot arribar a sorprendre,
perquè jo crec que molta gent es va quedar
amb aquell artista que estava ensopegat dintre d'un sofà
cantant al papa,
jo vull ser torero.
Però inclús ara hi ha molta gent que es queda només a una superfície,
que és un senyor que és sumament tendre,
que és el que deies tu abans.
Que passa que té una...
Aquella oreola, eh?
Aquella espècie de cuirassa que...
Sí, però és la tendresa de la duresa de la vida, no?
Albert Plac, cana macanera total, en certs aspectes.
I l'Alba, una altra cana macanera,
que avui ens porta, doncs...
Avui ens portes notícies noves?
Sí, avui portava...
Bueno, vam dir que parlaríem una mica de...
A veure, tinc aquí la carpeta superfarcida,
superplena de tots els contes que han escrit
moltíssima gent.
En tenim, jo crec, una cinquantena, més o menys.
Cinquantena.
Vull dir que tindrem feineta per anar llegint,
s'ha d'anar classificant,
i estic molt contenta.
Hi ha alguna escola que han participat d'una mateixa classe,
han participat d'uns quals nanos,
una mestra que els va engrescar.
Tinc alguns que m'han vingut allò,
quasi, quasi, fora de plaç,
però m'ha acceptat,
perquè era una troballa així important.
De fet, vam dir que obriríem les portes una miqueta.
Sí, vull dir, vam dir que ho deixaríem una mitjana de marge,
perquè potser hi ha algú que li vincula la inspiració més tard,
o que s'ha arribat a animar,
perquè hi havia molta gent que li feia mandra,
que li feia vergonya,
que ves jo el que escric, no sé què, no sé qual.
Dic, bueno, és qüestió de provar-ho.
Fins que no guanyis,
no obrirem el sobre i no sabrem qui és.
O sigui, que els que tenen vergonya
no tenen cap motiu de tenir vergonya.
Déu-n'hi-do, aquest any hi haurà feina.
Sí, i a més de moltes edats,
vull dir, tenim gent una mica,
abarca tot el ventall d'edats.
Molt bé.
De moment deixem-ho això,
vull dir, hem dit que hi ha un nombre considerable.
Abans d'entrar en els llibres,
abans ja ho havia demanat a l'Alba,
doncs el tema aquest que potser alguns de vosaltres
n'esteu al cas,
i és que aquest any la Fira del Llibre en Català
no es celebrarà aquí a Tarragona,
no hi haurà aquella carpa a la plaça
de...
mossèn Cinto,
i això?
A veure, això és una decisió
que en principi s'ha pres
des del Gremi de Llibre Tés de Catalunya
de no participar,
perquè la Setmana Llibre en Català
és una, diguéssim,
és una acció que es fa conjunt
a la Cambra del Llibre
amb totes les entitats
que formen part del sector del llibre.
El que passa que
des del Gremi de Llibre Tés
el que considerem
és que...
A veure, jo estic parlant una mica
a títol personal,
però també una mica reflectint
el que es diu des del Gremi, diguéssim.
La fórmula aquesta que hi ha
de fer una espècie de mercadillo de llibres
creiem que no és l'adequada.
Vull dir,
fer una setmana llibre en català
no es tracta de fer moltes vendes,
moltes vendes.
Potser es tracta de promocionar
la literatura catalana
i la cultura catalana
d'una altra manera.
S'haurien de plantejar altres fórmules.
El que passa que
per part de la Cambra del Llibre
no hi ha hagut massa feeling
en el sentit de buscar
aquestes alternatives.
Llavors, es pot dir
que hi ha hagut una espècie de plantada
per part del Gremi de Llibre Tés
per intentar entendre
que aquesta situació ha de canviar.
Sobretot també
està molt centralitzat a Barcelona.
Totes les edicions de comarques,
per dir-ho d'alguna manera,
ens sentim bastant deixadetes de banda.
Hem intentat fer les nostres aportacions
i ha sigut molt difícil
que se'ns escolti.
i jo aquí a Tarragona,
francament,
muntar el tinglado aquell
amb paradetes
que semblava una espècie de...
De Sant Jordi.
De Sant Jordi.
Sí.
Amb moltíssimes novetats
que es publicaven
ja pensant només
en la Setmana de Llibre en català
quan el que es pretén fomentar
la Setmana de Llibre en català
era el fons,
els llibres de fons,
els llibres que potser
estan més amagats a les llibreries
o els que treballen realment
les llibreries,
els llibres de fons,
no les novetats,
els llibres que tenen una vida
de dues setmanes.
No, el que volíem
era recuperar tot el fons
i això és molt difícil.
Llavors, en aquests moments,
es fa a Barcelona
perquè hi ha hagut acord
amb llibreries concretes
que han volgut participar
i ho respectem perfectament.
Em sembla que es fa a Palma
i no sé si es fa a Lleida o a Girona.
A Girona no es fa.
A Lleida es fa.
Recorda que ho vaig recollir
d'un retall de premsa
que a Tarragona i Girona
em sembla que no ho feia.
I aquí nosaltres l'any passat
ja ens ho havíem plantejat
que era un tipus d'acció
que potser fer-la cada any
tal com s'estava fent fins ara
no tenia molt de sentit,
que ens teníem que replantejar
moltes coses
i llavors, com que hi ha hagut
tota aquesta problemàtica,
en certa manera
jo crec que ens ha servit
per acabar-nos de decidir.
Aquesta no és la fórmula.
Es poden pensar en moltes altres fórmules.
No hauria de caldre, no?
Aquí, que és una fila
de llibres en català
a Catalunya per...
A veure,
digui jo.
Hi ha un tema
i és que s'està començant
a agafar consciència
que una vegada s'ha normalitzat
el català
està perdent punts.
Vull dir,
el català està perdent pes
a les llibreries.
Potser amb el tema
d'infantil i juvenil
que és el que treballo jo més
no es nota tant
perquè evidentment
els nanos a l'escola
treballen català
i aprenen sobretot català
llavors no ho noto tant.
Però sí que...
Jo, per exemple,
estic començant a notar
en juvenil
hi ha molta cosa
que un dels llibres
que porto avui
el porto una mica
mira,
dona la casualitat
que coincideix
amb aquest tema.
Una trilogia
editada per Columna
i per...
Qui ho porta en castellà?
Planeta, em sembla que és.
Planeta en castellà.
És una trilogia
que resulta que
en castellà
surt la trilogia sencera
i en català
s'han quedat només
traient el primer títol.
I és un llibre
que està força bé,
que es llegeix molt bé,
que en castellà ha funcionat bé,
que en català també ha funcionat bé
i s'ha decidit no continuar-ho.
El Siurell del Vent,
un llibre que va ser
Premi Protagonista Jove
fa un o dos anys.
És una trilogia,
també només s'ha tret
el primer títol en català
i l'única trilogia...
O sigui,
l'única edició
que ha continuat
és en castellà.
O sigui,
que sí que hi ha realment
algun tipus de problemàtica
amb l'edició catalana.
Però la fórmula
per fomentar la lectura en català
no és fer una paradeta
venint llibres.
Jo crec que s'han de pensar
en moltes altres...
El problema està
en què no es compra
o en què no es financia
des del govern.
El que hagi,
diguem-li,
tot un ventall
de traducció en català.
Tot, tot en català.
Jo crec que la situació
a la que estàvem abans
quan es va fer
tot el tema
del suport genèric
i tot el tema
del suport a l'edició en català
corresponia
amb una època molt concreta,
amb una problemàtica
també molt concreta.
I ara aquesta situació
ha canviat.
Llavors s'ha de replantejar.
L'estratègia que es va fer
per fomentar el català
s'ha d'adequar
a l'època d'ara.
Vull dir,
això és una cosa
que es va fer fa 30 anys
i ara ens hem de tornar
a replantejar
perquè la situació ha canviat.
Vull dir...
Llavors,
costa que s'editi en català
sobretot
perquè evidentment
les tirades en castellà
poden ser molt més grans,
molt més fàcils
de col·locar
si aquí a Espanya
no funcionen
s'envien a l'Amèrica Llatina,
al català
som un mercat molt minoritari.
I a la llarga
jo ho veig bastant pelut.
És un tema
que passa
no només amb el català
sinó que passa
amb moltes llengües
que són
amb una població petita.
Són reduïdes.
No sé si té cert paral·lelisme.
L'altre dia
escoltava una entrevista
que feien a Radio 3
amb un grup
de rock català
i aquest grup
començava a cantar en castellà
i es queixaven una miqueta
de la política catalana
del govern català
de fomentar molt
el rock
només en català
amb la qual cosa
doncs qualsevol cosa valia.
És a dir,
la qualitat no primava
sinó la quantitat
com més cantessin en català
o millor dit
els que cantaven en català
tenien algun tipus
d'això
de pressupost
per part de la Generalitat
o d'en qui fos
i en canvi
si cantaves en castellà no.
Amb la qual cosa
el que sí que succeïa
és que hi havia
una qualitat ínfima
en la major part dels casos
perquè això no es mirava.
No sé si el paral·lisme
és correcte també.
Això passa exactament
el mateix
amb l'edició en català.
El suport genèric
és una espècie de subvenció
que dona la Generalitat
de que de cada edició
que es fa
dintre d'un editorial
que publica un mínim
de números
de títols
en català a l'any
amb unes edicions
mínims d'exemplars
la Generalitat
se'n queda
una quantitat
determinada
que després
és la que fa arribar
a les biblioteques
però no hi ha
un criteri de qualitat
llavors hi ha molta gent
que publica en llibre
simplement perquè
amb el suport genèric
ja tenen l'edició pagada
els castes coberts
i llavors
tot el que vegin de més.
Sí, és el plaer de publicar
que et relliguin el llibre
i punt.
Però llavors vull dir
hi ha verdaderes
vergonyes que es publicen.
Fora.
Doncs que no hi ha
la setmana del llibre en català
no cal que aneu allà
a mirar la paradeta
de la plaça.
Per cert, per cert
a veure
els llibres molt bonics
però el lloc molt lleig.
El lloc és horrorós.
Però clar
Aquella cosa
freda
aquella carpa
Clar
Acondicionar un espai
Sí, ja ho sé.
Què de dit?
A veure, atenció
atenció
avui ens hem trobat
això ja és una miqueta així
extraoficial
ens hem trobat
a l'Ajuntament
a l'Àrea de Cultura
els llibreters
per parlar d'explicar això
del tema de la setmana
del llibre en català
i que segurament
farem una alternativa
dintre del que és
la tardor literària.
Algun tipus de
que encara està una mica
per perfilar
algun tipus de
En plan rebequeria?
No, no, no
perquè realment
jo crec que els llibreters
volem tenir una presència
dintre del que són
les accions culturals
dintre de la ciutat
i bueno
nosaltres preteníem
fer activitats
que ja es feien
dintre la setmana
del llibre en català
es feien contacontes
es feien presentacions
de llibres
es feien tallers
etc.
doncs volem continuar
fent algun tipus d'acció
per donar a conèixer
les llibreries
en els ciutadans
i es farà dintre
de la tardor literària
està encara una mica
per definir
però es vol fer
i buscar un emplaçament
més maco
més atractiu
Anem a pels llibres
que ens sembla
que deus tenir també
el teu compromís
setmanal
jo a veure
escolta'm
que portes coses de llops
m'interessa
sí
em porto un de molt xulo
de llop
és que m'ha estat explicant
durant aquestes darreres sermanes
contes on el protagonista
mal protagonista
perquè sempre sorties
que l'ibat
era el llop
hi ha
de contes
molt lloguits
amb llops
sí
aquest és un que va arribar
després de Nadal
és de l'editorial Corimbo
es diu
el llop sentimental
del Geoffroy de Penard
un francès
i
segueix una mica
l'estela
del llop
que era bo
una mica de personatges
donant una mica la volta
però bueno
vull dir
només la idea
que és donar la volta al personatge
de donar la volta al personatge
la transgressió personal
és un llop
que
es fa adolescent
i es fa gran
i llavors arriba el moment
d'independitzar-se
hi ha una festa
a la família de llops
i cada personatge
li dona un regal
com de dir
ara te'n vas a viure
fora de casa
i t'has d'espavilar
i tal
i li diuen
ja ets gran
és de bona família
aquest llop
és de bona família
sí
li canten una cançó
els germans
s'acomiaden d'ell
etc
i el pare
quan se'n va
li dona una llista
de
les coses
que pot menjar
diu
aquí tens la llista
de tot el que et pots menjar
i llavors la mare
li diu
i no et deixis entendre'hi
i llavors resulta
que el llop
es dirigeix cap al bosc
i es va trobant
evidentment
amb tots els personatges
de contes
dels contes populars
doncs
la set cabretes
la caputxeta
suposa que els porquets
surten aquí els porquets
vull dir
tenim tots els personatges
però què li passa al llop
el llop va mirant la llista
veu que caputxeta
és el número dos de la llista
diu bueno
però resulta que la caputxeta
aconsegueix entendrir-lo
no, no em mengis
perquè no sé què
les set cabretes
també
total
que aquest llop
és molt bo
és molt tendret
i no menja ningú
bueno
perd l'oportunitat
de menjar una miqueta
de rostit de porc
va caminant pel bosc
i arriba en una casa
té una gana
que es mona
que no pot més
arriba en una casa
entra a la casa
i es troba
amb un ogre
i aquest ogre
és evidentment
gegant
fot el camp
bèstia
podent
el llop ja no aguanta més
tanca la porta
tenim aquí
un gran terrabastat
dintre la casa
que tremola
fins a la xemeneia
i quan acaba
ens trobem
aquest llop
que tenia tanta gana
s'ha menjat a l'ogre
gegant
i al final
fa una revisió
allibera tots els nens
que tenen aquí
tancats a la gàbia
per ser menjats
per l'ogre
i veiem al final
que fa una revisió
de la llista
que li ha donat
el seu pare
dels bons per menjar
on tenia
la cabra i els cabriders
la caputxeta vermella
els tres porquets
el polzet
els tatxa tots
i l'única cosa
que posa bona
per menjar
és a l'ogre
l'ogre
molt bé
donar-li el tom al personatge
donar una mica la volta
al personatge
i les il·lustracions
pel que he vist així
d'esquit llandes
doncs també són molt divertides
sí
són molt molt mones
Corimbo
sí
Corimbo treu
bueno
treu bastanta cosa
que està forçament
i continuant
amb la teva línia
francesa
sí
Joffre de Pénard
he portat coses així
més variades
he portat un
l'home més pelut
l'home més pelut del món
aquestes coses peludes
estan bé
sí
ja pèl·la i alegria
aquest és un llibre
que té un component
de disseny
està editat per Tandem
que és una editorial valenciana
que també treuen coses
molt molt interessants
és una traducció
l'autor es diu
Isbansht
que no sé
on deu ser
deu ser rus
o deu ser
Isbanshtritter
sí
no
no
no
sí
i
és un llibre
que treballa
sobretot en tipografia
i la il·lustració
és
és escassa
una pàgina negra
és escassa
sí
comença
els
els fulls són liles
sí
el text el tenim amb lila
i llavors
tenim una sèrie de
bueno un text
que ens convida
diu
l'home més pelut del món
té pèls al cap
al coll
al pit
a l'esquena
a les cames
als braços
als peus
i a les mans
a la cara
al nas
als ulls
i a les pupil·les
què?
com?
diu que no us ho creieu
ho voleu veure?
passem la pàgina
i tenim una pàgina
tota negra
és un primer pla d'ell
i evidentment és moren
vull dir no és ros
no, no
és pelut negre
què li veurem ara?
no, no és cap error
no, no és cap error
diu
acabeu de veure el seu retrat
el que passa és que és tan pelut
que apareix tot negre
un dia es va tipar
de ser tan pelut
i es va afeitar
i llavors tenim
una pàgina blanca
blanca
seguim
no, no és cap error
la pàgina blanca
és que es va afeitar
com que mai li havia tocat el sol
pàl·lit com el sol
resulta que surt a caminar
i es posa vermell
com un tomàquet
tenim totes les diferents pàgines
sona presa de pèl
això
no és per més
és molt divertit de llegir
és molt, molt divertit
vols dir que el compro
aquest llibre
sí, és un llibre
que ha agradat força
al Marcos, al meu company
li ha encantat
i és un llibre
que el recomana moltíssim
és molt irònic
i la veritat és que es pot jugar
moltíssim amb ell
és molt irònic
al final hem de dir
que surt una mini il·lustració
que són els ulls
perquè al final
s'acaba depilant els ulls
perquè els puguis veure
i són uns ulls preciosos
convida, això sí, agafar un boli
o un llapis
i a il·lustrar-lo
convida la imaginació
és allò de
menys és mas
molt, molt interessant
Alba
molt, molt interessant
així que el Marcos el recomana
sí
cadascú té les seves veris
i tant
després he portat un altre
em sembla que va ser ahir
a l'Alexandria
estaven entrevistant
l'Anna Maria Matute
ahir o abans d'ahir
no recordo quin dels dos dies
i aquest
bueno, aquest és un llibre
que s'ha reeditat
Alba, estic fora de lloc
a l'Alexandria
el programa que fan
el Canal 33 de llibres
em sembla que és els
ah, no sé si és dimarts o dimecres
el de Llevina
ah, no
com es diu aquest
el
ho dic per pedir problema
que tinc jo amb la tele
vull dir
no, no, no
el Canal 33
ai, com es diu
no és Jordi Llevina
el que fa
el Màrius Serra
ah, val
el de Verbalia i tal
molt bé
és un programa
que parlen de llibres
recomanable, no?
sí, sí, sí
en quines hores el fan?
jo és que l'enxampo
3 de la matinada
no, no, no
em sembla que és a les 10 de la nit
vull dir, no és en cap hora
en cap hora estranya
el que no recordo
si és un dimarts o un dimecres
avui estem a dir-nos
val, val, ja ho esgrinarem
no sé si va ser ahir o abans ahir
va donar la casualitat
que entrevistava l'Anna Maria Matuta
que és molt graciosa
perquè ella diu
diu
habla-me más fuerte
que estoy sorda
diu
no és que no t'entén
és que estoy sorda
sí, sí
molt divertida
molt entranyable
i precisament
me feia gràcia
de portar aquest llibre
és un llibre
es diu
un llibre de juegos
para los niños de los otros
el text des d'ella
és un llibre que es va fer
a l'any 61
explicant aquí darrere
l'editorial Lumen
el va publicar
amb unes fotografies
de nens
fetes per en Jaime Buesa
i en aquest cas
el que hem fet ha sigut
reeditar-lo
la realitat es passa
i han afegit fotografies noves
no sé per quin motiu
no hi ha les fotografies d'abans
jo les fotografies d'abans
no les he vist
però crec que hauria pogut ser interessant
de mantenir les dues fotografies
per comparar-ho
són fotografies de nens
d'ambients marginals
diguéssim
i parla una mica
de jugar
amb tota la duresa
que pot afegir
aquesta senyora
dintre d'una cuirassa
suau
però és molt dura
és un llibre molt maco
de juegos
per a los niños de los otros
recomanable
editat amb un paper maquíssim
amb fotografies
també molt ben editades
i venen diferents jocs
que en el fons
és una manera de parlar
de la infància
en situació difícil
perfecte
i pel darrer llibre
és aquest que comentàvem
que és la trilogia
inacabada
ah val
el malefici
el malefici
el malefici
és el nom de la trilogia
i és també el nom del primer títol
escolta'm
això
això té com una
cosa
Harry Potter
sí
a veure
què ha passat
arrel del Harry Potter
hi ha molta cosa
que s'ha anat publicant
que potser
fa uns anys
no s'hagués publicat
tot i que podia estar escrita
i que ara
això és l'estela
d'en Harry Potter
sí
ha obert un camí
jo no sé
en quin any
està escrit això
l'original
escolta
que se n'ha fet
de la Molly Moon
la Molly Moon
molt bé
sí o què
sí sí
m'ha funcionat molt bé
aquest és un llibre
de l'any 2000
la Molly Moon
el segon llibre
és millor que el primer
inclús
a mi m'agrada molt
la Molly Moon
abans parlàvem
del Harry Potter
i l'Alba
és una mica detractora
sí
puc dir que no em fa
massa feliç
tampoc no puc donar
unes raons
així molt concretes
però
és una mica
també ser feliç
això del Harry Potter
sí
és una lectura
molt fàcil
conservadureta
i tal
a mi m'agrada
l'Albert Pla
que trenca una miqueta més
i la Molly Moon
en aquest sentit
és una miqueta més
Albert Pla
diguéssim
és una miqueta més
transgressora
és una nena
que és lletjona
que té mal caràcter
que no és una heroïna
és una anti-heroïna
en certa manera
però és curiós
mira
ara que dius això
però la Molly Moon
jo no l'he llegit
i el Harry Potter
tampoc
però després farem
un petit comentari
al respecte
tu recordes
la història interminable?
sí
el nen també
vull dir
tots aquests nens
no són allò
els herois
què fa?
que quan són grans
han de ser eixerits
i ben plantats
així amb el tradicional
i l'oixer conservador
que tu dius
en canvi
quan són canalla
tots són una mica
malgirubats
és una miqueta
que si tenen algun problema
que si ulleres
que els que portem ulleres
és una menysvalua
i tal
i que és com
la fàbula de l'Anna
aquest lleig
això
sí
és una miqueta
perquè hi ha molts nanos
que es poden sentir identificats
perquè si no tenen una cosa
tenen una altra
o ets més tímid
com el Nemo
i no et consideres
el millor del món
va vinga
El Malefici
El Malefici
és un llibre que
a veure
jo m'he llegit el primer
està a punt de sortir el tercer
el segon
me l'estic començant
és un llibre que es llegeix molt bé
jo trobo que té unes descripcions
molt curioses
de coses molt curioses
un tipus de manera de dir les coses
que t'agrada
és una història
de dos germans
la Rachel i l'Eric
la Rachel deu tenir uns 12 o 13 anys
i l'Eric és un nano més petit
que són segrestats
en el sòtano de casa seva
per una bruixa
que treu unes urpes de la paret
i el segreste se'ls emporta al seu planeta
resulta que en aquest planeta
els nens tenen poders màgics
els mateixos nens que estan aquí
i que aquí no en tenen
en aquell planeta
tots els nens tenen poders màgics
però
la Rachel és una nena
que té un poder excepcional
de màgia
i la bruixa
que el segresta
el que vol
és
ensinistrar-la
perquè sigui
la seva successora
o la seva
alumna ventetjada
el que passa
que evidentment
no tot
és com ella s'espera
diguéssim
que ella rebel·la
i hi ha tota una rebel·lió
però a mi
m'ho vaig passar molt bé
em va agradar molt
i et dic
hi ha uns puntets de descripció
molt especials
que són
que són molt interessants
és un
està escrit per un anglès
el Cliff McNeish
i ve amb molta
molt d'èxit
al darrere
diguéssim
aconsellaça?
jo crec que sí
jo és un llibre
que sí que l'aconsello
i que em quedo molt tranquil
quan l'aconsello
crec que es llegeix molt bé
i que és bona literatura
el que passa
que és això
vull dir
que ens trobem
que quan llegeixen
el Harry Potter
costa moltíssim
que llegeixin altres coses
però ja està bé
perquè abans del Harry Potter
s'ha pensat que no es llegia
sí
però el que passa
que no
també hi ha hagut altres coses
sabeu què passa
és que avui estic molt
molt defensor
del Harry Potter
perquè avui he llegit
un article
que de fet us llegiré jo
ara que ha sortit
el suplement de cultura
de l'avui
d'aquí
Alba que et quedes
o ja ens deixes
oh pot també
haurem de marxar
sí haurem de marxar
tots plegats d'aquí
escolteu
deixeu-me que us llegeixi
aquest article
i si era per cloure
el programa d'avui
no ho sé
el podríem introduir
amb la Maria del Mar Bonet
que sempre dono gust
escoltem una mica
la Maria del Mar Bonet
mentre ens escurem la gola
i mireu
és una crítica
que avui sortia
al suplement de cultura
del diari avui
signada per Jordi
Grau Pera
té la seva extensió
i en llegirà una miqueta
i m'ha fet pensar
que potser sí
que caldrà
agir el Harry Potter
amb certa atenció
i esbrinar
i potser fins i tot
obrir un foro de discussió
a veure aquest Harry Potter
realment
què és el que ens suposa
jo encara em quedo
amb Tom Sawyer
i principalment
en Huckleberry Finn
que voleu que us hi faci
però també és veritat
que jo surto els anys 60
mira
i ara hi ha el Harry Potter
diu així
com que Harold Bloom
diu que llegeix una mica
de català
ho aprofitaré
per fer-lo enfadar
el Harold Bloom
és aquell que diu
què és el que cal llegir
què és el que no cal llegir
és un personatge curiós
també que mira
però ja està bé
diu
us aprofitaré
per fer-lo enfadar
Harry Potter
és una de les millors
sagues de literatura
fantàstica
popular
que s'han escrit
d'entrada
puc semblar un ignorant
però no
només sóc un fanàtic
per què és una bona saga
i per què l'últim volum
és bo
es pot fer una llarga llista
si ens posem escolàstics
i mesurem la causa
per l'efecte
ja en teniu prou
afirmant que si
milers de nens
de tot el món
han preferit
més de 2000 pàgines
de literatura
a qualsevol altra cosa
Rowling
es mereix alguna cosa més
que el príncep d'Histúries
de la Concòrdia
o qui llegeix aquest suplement
no està d'acord
que llegi
humanitza
estem d'acord
estem d'acord
però tampoc costa gens
descriure les virtuts
dels quatre volums apareguts
fins ara en català
i especialment l'últim
que ara publicarà en purés
Harry Potter
l'ordre del fènix
hi ha alguna cosa
que ressona en aquests llibres
aquesta cosa és Europa
es nota molt
que el producte ve
del vell continent
que la senyora
que la seva autora
ha llegit molt i bé
i ha paït molt i bé
la nostra literatura
en els tòpics
que maneja i desmanega
és fàcil reconèixer
Tolkien
el rei Artus
la chanson de Roland
Enid Blyton
Roald Hall
Jules Verne
Agatha Christie
Henry James
i fins i tot
el Quixot
Sancho
inclòs
i Odisseu
segurament però
la principal virtut
el que enganxa
de les aventures
del jove bruixot
és la
versemblança
apuntem això
perquè això cal
ho remarque
la versemblança
anem a pams
Harry Potter
és la història
d'un món paral·lel
un món
que cohabita
amb el nostre
que de fet
més que paral·lel
és transversal
constantment
està implicat
en les petites
quotioni
ideats
és un món
de mags
que pretenen
només viure
la seva vida
en pau
però acompanyats
de tota mena
de criatures
fantàstiques
dracs
trolls
elfs
noms
per citar
els més reconeixibles
però
s'amaga
és clandestí
secret
esotèric
per què?
perquè cada cop
que s'ha de deixar veure
els habitants
no màgics
d'aquest planeta
han cregut
haver-se tornat bojos
o han reaccionat
violentament
d'aquí
Rowling
extreu tota la nostra
literatura fantàstica
qui es va inventar
els dracs
qui els noms
qui
ningú
només són petites
fuites
del món màgic
d'aquí
també les cremes
de bruixes
a l'edat mitjana
i la por a certs
fenòmens incomprensibles
fins i tot
l'univers creat
per Rowling
justifica allò
del nostre món
que no entenem
què fa un home
parlant sol
pel carrer?
és boig?
no
és un bruixot
xiu-xiuejant
les paraules
d'un conjur
que obre
no sé quina porta secreta
cap a no sé quin
carrer secret
l'article continua
la setmana vinent
potser l'acabarem
no ho sé
a mi m'agradaria
que el llegissin
i que em parléssim
l'Albert no estava
massa convençuda
ha de girar
amb un llapes
diu
per prendre nota
que és massa conservador
jo trobo que és bastant conservador
m'agraden personatges
una mica més
però de vegades
també els personatges
conservant
el formen part
jo li comentava
que potser
esdevindrà un clàssic
i ella diu
de potser més
petadors
han desaparegut
en la llengua dels temps
sí
això passa molt
a la història
de la literatura
hi ha coses
al millor del segle XIX
que eren autèntics èxits
i en aquests moments
ni sabem que existeixen
el temps
es col·locarà tot
en el seu lloc
com el nostre esguer
la grandeza
que ens aboca
al món
de l'estari
i jo t'estim
i t'aclami
amb l'or iranès
a la castra
que em guarda
i escolta
el batec intens
perdut immens
com el nostre esguer
l'or iranès
el sol
de l'eco
de la mort
de l'estari
de l'estari
ens deixem-ho
aquí
avui
hem fet un programa
de tres quarts d'hora
també està bé
hem estat amb l'Alba
hem comentat una mica
els llibres que ens ha portat
i això que tenim
50 textos
per llegir
i després
per deliberar
i per dir
qui serà
el guanyador
d'aquesta segona edició
hem deixat una mica
d'aquí a l'aire
el tema aquest
de Harry Potter
a veure
no sé si vosaltres
els que escolteu
Cana Macana
l'heu llegit
o el llegiu
o el seguiu
o en sou
seguidors o detractors
feu-nos-ho saber
perquè l'opinió vostra
ja sabeu
què ens interessa
el 24, 47, 67
però no serà pas avui
que ho deixem aquí
perquè nosaltres
ens n'anem
xino-xano
plaret-plaret
fins al Metropol
a assistir a la representació
avui
perquè més que una
actuació musical
és com una performance
una actuació
una acció
d'aquest senyor
Albert Pla
què us acompanyarà
els que vulgueu
seguir aquí
a la sintonia
de Tarragona Ràdio
fins a acabar de cloure
Cana Macana
en realitat
que serà
a les 10
a la companyia
de Sílvia
doncs
per als que vulgueu
conèixer una miqueta més
si és que no el coneixeu
o continuar gaudint d'ell
si en sou
admiradors
Albert Pla
d'or
molt bona nit
la setmana que ve
continuem
aquí
a Cana
Macana
Cana
Macanegeu
força bé
ja us ho explicarem
amb vosaltres
l'Agus
i el darrere
els controls
la Sílvia
molt bona nit
no tinguis cap
malson
no
no
no
L'home del sac no existeix.
Ni hi ha bruixes ni monstres que es mengin els nens.
Li hi ha brucible.
No, dorm i no tinguis por de res, ni els llops, ni les serps, ni els dragons, es menjen els nens.
No, dorm, dorm, dorm.
Mmm...
Mmm...
Mmm...
No...
Si un dia un fantasma
vingués
pobre d'ell
cal ser tu
que jo li deixo
el surto que
jo li daria
es cagaria
els calçotets
i no
tornaria
mai més
jo...
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
Casas d'algú.
Ei, hola, Jaimito.
¿Qué tal?
I doña Urraca.
O la Carpanta.
I Barba Sol.
I Franca Estén.
I l'home allop.
I el conte de la Cura i Tarzán.
Tarzán.
La monatxita.
I, i, té, guany.
I la senyoreta, Marieta,
de l'Ull Viu, Pe Monsolet i el Reis d'Orient i el Papa Noel.
i el Pató d'Orient i el Txinxan.
La Pepa m'ha...
I embarquem el su.
I embarquem el su.
....
Oh, benvinguts, passeu, passeu,
de les tristors, em faré el fum,
que casa meva és casa vostra,
Siescaya
Casastro
Bona nit, senyor
Quincón
Senyor Asterix
I el taxi aquell
Roberto Alcacer
I Pedrín
L'home del sac
I el patofet
Senyor
Charlotte
Senyor Bélix
I en minocho
Ven la Muñoz
Agafada
Del bracet
I a la dona
Que ven globos
La família
Ulises
I el capitán
Trueno
En patinet
Oh
Oh
Benvinguts
Passeu, passeu
De les tristors
Em farem fum
Que casa meva
És casa vostra
Si és que hi ha
Casas
Casas
D'algun
Em fa
And
Un
Un
Un
Un
Un
Un
Un
Un
Un
Un
Un
Un
Un
Un
I el Tomy Jerry, la bruixa Calix, que va molt bé i m'ho he dit.
I l'empara Triu Cici, i en Mortadelo, i en Filemón, i en Guillem Brown, i en Guillem Tell,
de la caputxeta, marmelleta, el llop ferotge, el cremó,
en Cucoli, sui en Cucoli.
Oh, benvinguts, passeu, passeu, que en casa no hi falta ningú.
O potser sí, ja m'adorm, que tan sols li faltes.
I faltes tu, també pots venir si vols.
T'esperem, hi ha lloc per tots, el temps no compta ni l'espai.
I qual se volvi, qual se volvi, qual se volvi.
I qual se volvi.
I qual se volvi, qual se volvi, qual se volvi.
I qual se volvi, qual se volvi.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.