Fins demà!
Aquests dies hem pogut llegir diversos articles i cartes del director
que s'han publicat a la premsa o que circulen per internet
en els quals es denuncia una qüestió que no és nova.
El greuge que representa des de la perspectiva de les entitats sartanistes
que es dediquin molts més diners, diners públics, a un acte com la Feria d'Abril
que a les sardanes.
Concretament es diu que l'entitat organitzadora de la feria, la FECAC,
ha rebut de la Generalitat mig milió d'euros en dos anys.
Segons aquelles queixes, això és la meitat del que es dedica
als 4.500 actes sartanistes que es fan a tot Catalunya.
Jo no sé si això és cert o ni tan sols si és just,
ja que em consta que hi ha catalans de soc arrel,
a qui el sobra això de les sardanes.
Però el cert és que corre un sentiment de sentir-se discriminats
per part dels sartanistes i em sembla per part d'alguns altres col·lectius
també de cultura tradicional.
El cas és que hi ha casos flagrants, com que els d'en Saires,
que el passat dia 11 de setembre es van haver de pagar ells
el vestit que portaven per ballar el fòrum.
En tot cas, al marge dels anècdotes, valdria la pena que s'acaliris
quina és la política de suport de la Generalitat a aquests actes.
No fa gaire sentíem dir al responsable de cultura popular
que no, que a les sardanes hi dedicaven molts més diners
que a qualsevol altre tipus de manifestació tradicional.
Doncs això, que es demostri publicant les dades concretes.
Bon dia a tothom.
Bon dia a tothom.
Tornem a estar aquí amb l'1, 2 i seguit.
A l'edició avui, número 434.
I què anaves a dir, Maria Rosa?
Que no hi som tots.
No, ens falta la Tessa.
Que podem dir que està vinculada avui ella
a una de les xafarderies que tindrem a la recta final del programa.
Jo avui...
L'enyorem.
L'enyorem, sí.
Si ens està sentint, doncs...
Ella mateixa.
Doncs l'exhortem a que vingui aquí al programa
i els oïdors no patiu abans que acabi el programa.
Sabeu de què es tracta
i desvetllarem el misteri d'una xafarderia
que anem arrastrant des de diverses setmanes.
Doncs bé, comencem.
Una nova edició del programa.
Contents no només per això,
sinó pel senzill fet,
senzill entre cometes,
que ens tornem a retrobar,
com cada dia sabta,
a la sintonia de Terraona Ràdio.
Un programa en el qual intentem portar-vos
l'actualitat del món sartanista,
dels esbars,
de les coules
i, en essència,
el programa d'avui
us portarà al següent.
I avui tornarem a tenir amb nosaltres
una eliminatòria més,
la número 6 del concurs
La Sardana de l'any.
3 sardanes més
de les que es van estrenar l'any passat,
posades a la vostra consideració.
Serà aviat,
després de fer aquesta presentació del programa.
Parlarem, en la part de l'agenda d'activitats,
del munt de propostes diferents,
diversos àmbits del món de la sardana,
però jo gosaria destacar, d'aquests dies,
que el Campionat de Catalunya
de Coyles Sardanistes
entra en una fase decisiva,
la recta final,
però una recta final déu-n'hi-do
de densa i plena d'activitats.
Òbviament, com deia,
anirem avui anunciant
aquests concursos propers
i en següents setmanes
donant compte dels resultats
que val de la pena
estar al dia en aquest sentit.
La part de notícies,
parlarem de concursos,
per una banda concursos musicals
i l'altra de fotografia,
tots els vinculats
al món de la sardana
i també, en algun cas,
altres aspectes
de la cultura popular
i tradicional catalana.
Ens farem ressòs
d'alguns actes
que comemoren
els 50 anys de la mort,
del traspàs
d'un dels més grans folcloristes
del país,
l'Aureli Capmany.
I, lògicament,
a més a més de la música,
tindrem xafarderies
en la secció específica
de la que en té cura
el David.
Anem a començar ja
i entrem, doncs,
en el nostre tema,
que una setmana més
serà el de la sardana de l'any.
Abans de res,
en el nostre programa
es presenta una eliminatòria
del certamen
a la sardana de l'any
que convoca
la Federació Sardanista
de Catalunya.
Es tracta
de la sisena eliminatòria
que, com és habitual,
ens presentarà
tres sardanes més,
totes presentades
en número 1
sense anunciar el seu nom
ni l'autor
per tal que en trieu
la que més us agradi.
Pareu atenció, doncs,
a les tres sardanes
que escoltareu.
Trieu la que més us agradi
i feu-nos arribar
el vostre vot.
Després recordarem
els sistemes
que teniu a l'abast
per fer-ho.
Ara, només un altre recordatori
i entre tots els que participeu
sortejarem llibres
i discos de sardanes.
Anem, doncs,
a escoltar la sardana número 1.
És la Cobra Montgrins.
a escoltar la sardana número 1.
a escoltar la sardana número 1.
a escoltar la sardana número 1.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!






Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta era la segona de les sardanes de la sisena eliminatòria
del certamen de la sardana de l'any.
Abans d'oferir-vos la tercera, anem a fer el sorteig d'un llibre o disc
entre tots aquells que van votar mitjançant Tarragona Ràdio
a la tercera eliminatòria del concurs de sardana de l'any.
Doncs això és cosa meva.
Això em toca a mi i em van imposar que era la mà innocent.
Ho ratifico.
Fa cara d'innocent.
Sí, sí, sí.
I, bueno, val a dir que cada vegada tenim més boles dintre...
Dintre el bombo.
Avui és un bombo, eh?
Sí, avui ja, cada vegada anem...
Va prospar, cada vegada més.
Això s'anima.
És curiós perquè el que no hi ha és pràcticament vots per correu tradicional, eh?
Com en canviar l'òspia?
Sí, és que ui, la tecnologia.
Correu electrònic.
I ha sortit el número 34.
34, a veure...
Correspon...
El Francesc de Tarragona.
El que no tinc és el cognom en aquest cas.
Bé, ja tenim les dades...
Però tenim el telèfon per posar-nos en contacte amb ell.
Enhorabona, Francesc de Tarragona.
I ja ho saps, ja et farem...
Ja ens posem en contacte amb tu.
Molt bé.
I tu, tranquil, que tindràs l'obse aquí.
Seguim?
Recordem ara què cal fer per participar en les votacions per triar la sardana de l'any.
Es poden seguir tres procediments.
Per correu, adreçant-les a l'emissora, a l'Avinguda de Roma, número 5B, primer pis.
Per correu electrònic a l'adreça undosisseguit arroba tarragonaradio.com.
I, finalment, també es pot votar telefonant mentre realitza el programa on dosi seguit el número de telèfon 977-24-4767.
Evidentment caldrà que espereu que escoltem la tercera de les sardanes del programa d'avui.
En tot cas, voteu com voteu, cal indicar quines sardanes és la preferida de les tres que s'emeten cada setmana i les dades personals.
Enmetrem votacions fins al dissabte següent a cada emissió.
I ara sí, heu d'aquí la sardana número 3.
La interpreta la Cobla Marinada.
I ara sí, heu d'aquí la sardana número 3.
I ara sí, heu d'aquí la sardana número 3.
I ara sí, heu d'aquí la sardana número 3.
I ara sí, heu d'aquí la sardana número 3.
I ara sí, heu d'aquí la sardana número 3.
I ara sí, heu d'aquí la sardana número 4.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tindrem temps per l'agenda, per les notícies, per les xafarderies d'atenció avui molt especials i per més música segurament.
Fins demà!
Escolta!
Fins demà!




Fins demà!


Fins demà!
Diumenge a la tarda a la Sènia al Teatre Municipal
s'oferirà l'espectacle Rosa dels Vents
a càrrec de l'Esbar Sant Martí de Barcelona.
I dissabte, vinent dia 16, a les 10 de la nit a Tortós
a l'Auditori Felip Padrell, l'espectacle Rosa dels Vents
a càrrec de l'Esbar Sant Martí de Barcelona.
Pel que fa concerts avui mateix a les 6 de la tarda
a Mirabet, al casal amb la Cobles Reus.
I us parlem ara d'altres activitats.
Per demà diumenge a Reus, a partir de dos quarts de cinc de la tarda,
se celebrarà el trasllat de la Mare de Déu de Misericòrdia
a la Prioral de Sant Pere,
acte que posarà cluent de les festes extraordinàries
anomenades de la 24ena
i del centenari de la coronació canònica de la Mare de Déu.
La Cobles Reus Jove acompanyarà l'àliga en el seguici
i la Cobles Ciutat de Reus acompanyarà la carrossa de la 24ena.
I diumenge venent, dia 17, a les 12 del migdia a Valls,
representació de la cantata per a Cor i Cobles
Cada Castell una Flama, música de Jordi Molina, lletra d'Olga Sirinacs.
I actuarà amb les corals Cors Alegres de Valls,
el petit estel del Vendrell, l'espinguet de Vilafranca,
rossinyols de Tarragona i xaloc de Torre d'en Barra.
Com la Mediterrània i Robert Armengol,
a les percussions, tots ells dirigits per Josep Prats.
Era la nostra agenda que Déu-n'hi-do per aquesta època de l'any
el munt d'activitats que encara hi ha en els diversos àmbits que ens ocupem.
Ara passem a una secció musical, també singular, del programa,
la que anomenem La Reliquia.
Després d'haver dedicat una part important del programa a les sardanes noves,
amb la sardana de l'any, ara reservem uns minuts el record per mitjà d'un enregistrament veterà.
És la secció de La Reliquia que, un cop més, també estarà relacionada amb la sardana de l'any,
però de la seva primera etapa.
Efectivament, avui ens situem a l'any 1979.
Era la vuitena edició i, com en totes les altres, es va celebrar una festa final,
una nit de la sardana de Sant Deia,
que va tenir lloc a Vic el dia 12 de maig i al seu pavelló municipal d'esports.
Hi van participar les cobles mongrins i ciutat de Girona,
que van interpretar les deu sardanes finalistes,
i el públic assistent i les emissores participants van triar entre elles
la sardana que va rebre el títol de sardana de l'any.
Eren sardanes dels compositors Francesc Marrós, amb la cèlebre La Plec de Sarrià,
Lluís Buscarons, Tomàs Gil, Antoni Sonyer, Joan Pons, Joan Givert,
que va guanyar el Premi de la Crítica amb la sardana Pina,
Manel Cedera Puigferrer, Valentí Miseracs, Enric Vilà i Jaume Cristau.
Aquest darrer era l'autor de La Guanyadora Nostro,
frena una composició de qualitat que també es va interpretar força
i és una de les més populars del mestre Cristau.
Escoltem-la en aquella versió enregistrat en directe a càrrec de la Cobla Montgrins.
Sardana número 10. Títol, L'hereu i la Gracieta.
Doncs no, no, ha quedat clar que en la presentació que sortia en el mateix enregistrament,
en aquests discos LP que es publicaven a cada final,
a la sardana de l'any s'incluïen les sardanes,
enregistraments en viu i en directe, hi havia també la presentació que es feia en aquell moment,
diverses persones que s'encarregaven de la presentació,
generalment el mateix promotor de la sardana d'any, el Jordi Puerto,
i després una presentadora escollida per cada població.
Em sembla que sí que ara podrem escoltar la sardana correspondent,
la nostra ofrena de Jaume Cristau amb els Montgrins.
Nostra ofrena, l'autor Jaume Cristau.
Nostra ofrena, l'autor Jaume Cristau.
Nostra ofrena, l'autor Jaume Cristau.
Nostra ofrena, l'autor Jaume Cristau.
Nostra ofrena, l'autor Jaume Cristau.
Nostra ofrena, l'autor Jaume Cristau.
Nostra ofrena.
Nostra ofrena.
Nostra ofrena.
Nostra ofrena, l'autor Jaume Cristau.
Nostra ofrena, l'autor Jaume Cristau.
Nostra ofrena, l'autor Jaume Cristau.
Nostra ofrena, l'autor Jaume Cristau.
Nostra ofrena, l'autor Jaume Cristau.
Nostra ofrena, l'autor Jaume Cristau.
Nostra ofrena, l'autor Jaume Cristau.
Nostra ofrena.
Nostra ofrena, l'autor Jaume Cristau.
Nostra ofrena, l'autor Jaume Cristau.
Nostra ofrena.
Nostra ofrena, l'autor Jaume Cristau.
Nostra ofrena.
Nostra ofrena.
Nostra ofrena.
Nostra ofrena.
Nostra ofrena.
Nostra ofrena.
Nostra ofrena.
Nostra ofrena.
Nostra ofrena.
Nostra ofrena.
Nostra ofrena.
Nostra ofrena.
La Societat General d'Autors i Editors i la Fundació Autor
han convocat el seu ja tradicional concurs musical de Sardanes,
especialment aderçat als compositors Espits a l'Esgai.
Es contempla la possibilitat que cada concursant pugui optar
a aquest premi amb un màxim de dues obres.
Queden esclosos d'aquesta convocatòria els guanyadors
de la darrera edició del Premi Esgai de Sardanes
i tampoc hi poden prendre part els membres de la Junta Directiva
i del personal que presta serveis professionals en aquesta entitat.
Les obres concursants han de ser originals i inèdites
i, en conseqüència, que no hagin estat premiades en cap altre concurs
ni estrenades ni interpretades públicament amb anterioritat.
Els originals han de presentar-se en exemplar únic
amb partitura d'instrumentació per a coble d'11 instruments
amb les seves particials corresponents.
Al peu de cada partitura cal que hi figuri una reducció
a dos o tres pentagrames.
Per tal de preservar l'anonimat dels concursants,
cal adjuntar també una aplica tancada amb les dades d'identitat de l'autor,
fotocòpia del seu DNI i un breu currículum.
Les sardanes concursants s'han de lliurar
a la Societat General d'Autors i Editors
a les seves dependències de Barcelona
al passeig de Colom número 6
o enviar-les per correu certificat a l'esmentada adreça
fent constar el codi postal 08002.
En el sobre hi haurà de constar clarament
la inscripció Premis GAE de Sardanes 2004.
Igualment, on pot adreçar-se l'Esgai
per obtenir les bases d'aquest concurs
o demanar qualsevol informació o aclariment.
El 20 d'octubre del 2004 és la data límit
per presentar les sardanes obtants a aquest premi
que té una dotació econòmica de 3.000 euros.
Les bases del concurs faculten el jurat
per tal d'atorgar dos excessis
amb una dotació de 910 euros cada un.
La decisió del jurat es farà pública
el proper mes de novembre
en el marc d'un concert de lliurament de premis
com preveu de celebrar a Palamós.
Seguim parlant de concursos,
encara que ara serà un concurs fotogràfic
del qual ja havíem parlat fa un temps.
Ara hi tornem perquè s'està acabant
el termini de presentació de treballs.
Es tracta del 38è concurs a plec Baix Camp
per a obres realitzades durant la plec de Reus
el dia 19 de setembre
a la vora del Santuari de Misericòrdia.
Està oberta la participació de tots els aficionats
i a la fotografia que hi vulguin concórrer
i si poden presentar obres en blanc i negre
i o color, sempre que no hagin estat premiades
en altres certamens.
Cada concursant tindrà opció a un sol premi
per a bé que no hi ha cap límit
establert en relació al nombre de fotografies
com pot presentar.
En realitat, la temàtica d'aquest concurs és doble
ja que a més de premiar les millors fotografies
realitzades durant la celebració de la plec Baix Camp
també hi ha uns premis per a fotografies
que s'adaptin al lema
Costums Tradicionals dels Països Catalans.
En tot cas, la convocatoria està oberta
fins al 31 d'octubre
i els concursants han de fer arribar
les seves fotografies a l'entitat organitzadora
del certamen i de la plec Baix Camp
que és la colla sardanista Rosa de Reus.
L'adreça postal on s'ha de fer arribar les obres
és l'apartat de Correus 324
al codi 43-201 de Reus
però també poden presentar-se a l'estatge social
de la colla Rosa de Reus
al carrer de les Galanes, número 10
de la capital del Baix Camp.
La dotació dels premis de cada tema
o apartat del concurs
és d'un primer premi d'honor
dotat amb 180 euros
d'un primer premi de 120
un segon de 60 euros
i cinc les trofeus
per a tots els premiats
i també per a aquelles obres mereixedores d'accés.
L'Esbar d'Ensay de Tarragona
convoca uns cursos
per aprendre ballets catalans
especialment adreçats als infants
uns cursos en els quals s'asseguren
que es dona també importància
a altres aspectes
que també són importants
per al desenvolupament complet dels infants
com memòria, lateralitat, ritme, atenció, etc.
Tot això en forma de jocs d'ensats
el que fa que els infants
al mateix temps que es diverteixen
aprofitin el seu temps de lleure.
Aquest curs coincideix
amb la durada del curs escolar
i hi poden participar
tots els nens i nenes
que tinguin una edat comprés
entre els 5 i els 15 anys.
L'Esbar també indica
que aquests cursos
permeten una sèrie de trobades
que germanen amb altres nens i nenes
d'altres esbars
d'aquestes comarques
i de la resta de Catalunya.
Els interessats es poden adreçar
a aquest telèfon 977-22-7502
o bé al local de l'Esbar d'Ensaire,
plaça de prim número 6 de Tarragona.
I ja que parlem d'Esbar,
serà just que recordem
que avui es compleixen 50 anys
del traspàs d'un dels folcloristes
més importants del país,
Aureli Campanyi Ferrés.
Havia nascut a Barcelona l'any 1868,
la mateixa ciutat on va morir.
De formació majoritàriament autodidacta,
va destacar pels seus estudis
i la tasca divulgadora
de rondalles, cançons i danses populars.
Va participar en la Fundació
de l'Orfeó Català l'any 1891
i l'any 1907
fundar l'Esbar d'Ensaire de Barcelona.
A partir del 1909
va adrigir l'Esbar català de d'Ensaire,
encara perdura,
i és la institució
que conserva el seu important arxiu
sobre dansa tradicional.
Campanyi va treballar
en la secció de folclore
de l'Institut Municipal d'Història de Barcelona
i va impartir diversos cursos
sobre aquesta matèria.
Ja als anys 40
va col·laborar
amb importants institucions
dedicades a la investigació,
com el Centre d'Estudis
de Tecnologia Peninsular
i amb la secció de folclore
de l'Institut Espanyol de Musicologia,
tots dos del CSIC de Barcelona.
Al mateix temps
va dur a terme
una important activitat
en el terreny de la literatura infantil,
fundant i dirigint
la revista Empatufet,
entre moltes altres iniciatives.
Pel que fa als estudis
sobre sardanes i danses,
va escriure alguns títols clàssics
com la sardana a Catalunya
i el ball i la dansa popular a Catalunya,
tots dos del 1948,
així com el primer estudi seriós
sobre el contrapàs l'any 1922.
Aquests dies,
tot recordant la figura
d'Aureli Campany,
l'Esbar Català de Dansaires
li està dedicant diverses jornades
de les que habitualment convoca
per l'estudi
de les danses tradicionals catalanes.
Es tracta del curs
La Cafetera,
que enguany arriba
a la seva 17a edició.
Aquest curs
de caire teòrico-pràctic
s'adreça a tots els balladors
i també a aquelles persones
interessades en la dansa
i té com a objectiu
posar a l'abast
de les persones
que hi prenguin part
un seguit de recursos
i informacions
de gran utilitat
a l'hora de conrer
i divulgar la dansa catalana.
La disfressada,
el ball de morratxes,
de Sant Pol de Mar,
el ballet de Déu,
el ball cerdà,
el contrapàs,
el ballet de muntanya
i els rigodons
són les danses
que es treballen
en les 10 sessions
d'aquest curs
que va començar
el dia 4 d'octubre
i finalitzarà
el dia 13 de juny
mantenint-se fidel
a la seva estructuració tradicional
en sessions teòriques
i pràctiques
per tot el curs
però també per blocs
de 3 sessions
o per sessions soltes
us anunciem
la manera de matricular-se.
La matrícula dels blocs
de 3 o 10 sessions
inclou un disc compacte
amb les músiques
de totes les sessions.
Cal fer-ho a l'Esbar Català
de Danceres
de l'apartat de Correus
2931 08080 de Barcelona
per mitjà del telèfon
93 412 25 11
o bé per correu electrònic
a l'adreça
info arroba esbarcatalà.org
I tot seguit
tornarem a la música
i ho farem amb un autor clàssic
sens dubte
un dels més populars
de tots els temps
en el camp sardanista
Vicenç Bou.
La sardana que hem triat avui
però no és de les més divulgades
d'aquells títols
que gairebé tothom coneix
malgrat que ja fa més de 40 anys
del traspàs del compositor.
Es tracta de
Catalanitat
una sardana
que potser havia quedat
mitja amagada
a causa del títol
que ara en sembla inofensiu
però en altres èpoques
podia molestar més d'un.
Fa pocs anys
s'ha incorporat
altra vegada
al repertori
de diverses cobles
com és el cas
de la principal de l'abisbal
que també l'han registrat.
Com podreu comprovar
és una sardana
plenament característica
de l'estil
que va fer triomfar
Vicenç Bou.
És Catalanitat
amb la principal de l'abisbal.
français, Bérenth
i l'am a méregat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquesta data té una protagonista i la tenim aquí entre nosaltres, la protagonista d'aquesta data tan important.
La que ha arribat tard.
La que ha arribat tard.
Com ho diem això, t'estem de celebració aquí al nostre programa i dir-vos que d'aquí vuit dies la nostra companya, amiga, col·laboradora, etcètera, etcètera, contraurà matrimoni.
Es casaràs, es casaràs, es casarà, es casaràs, et casaràs?
Et casaràs o et casaràs?
Et casaràs o et casaràs?
Et casaràs o et casaràs?
Et casaràs?
Et casaràs?
Em casarà i m' casarà.
I ens casarem.
Oh!
Això, dedicat a totes.
Per què ja vaig esment boca?
La Sílvia, des del control de ser, ja ha tingut el detall.
Si vols, pots començar a caminar aquí, a veure com.
Pel passadís.
Començar a assajar, no?
Exacte.
Doncs bé.
Doncs bé.
Això té la part, diguem-ne, negativa, és que la Tessa, que us ha dit això, estarà unes setmanes.
Desapareixeré durant un mes, suposo.
Però bueno, després tornarà.
Ho espero.
Després del viatge de noces, tan fantàstic que farà, tornarà.
Bueno, explica'ns una miqueta, quines sensacions tens?
Bé.
A vuit dies del gran esdeveniment.
Bé, estem amb el compte enrere, estem ultimant preparatius i no res n'ha fet.
I el viatget?
Estant en ello.
Estant en ello, també.
Bé, doncs creiem vuit dies, eh?
Tot a mi ja me'n penses fins a l'últim moment.
Però suposo que tot sortirà...
Nosaltres ja estem contents, i des d'allà on estiguis, penses en nosaltres, en el programa, que et trobarem molt a faltar.
Em sembla que en nom dels que ens escolten, doncs també els podem felicitar.
Exacte.
Jo sí que crec que ens ho podem permetre, i estarem de vegades els que ens segueixen habitualment, que Déu-n'hi-do, la gent que ens segueix cada setmana.
Sí, sí.
Això ho anem comprovant sovint, coses que et van dient.
Jo els exhorto també als que ens escolten que de tant en tant ens facin arribar més opinions per diversos mitjans, però espontànicament també.
Aprofitem també per dir que truquin, que truquin en directe, que ens faria molta gràcia tindre trucades en directe per les votacions de l'Escena de l'any.
I que si durant aquesta setmana veuen la Tessa, que la felicitin.
Que la felicitin.
I si dissabte que ve, volen felicitar en directe a la Tessa.
Ai, el Francesc també és d'altra part.
Ah, també és casa.
Perdona, Francesc, que també et cases.
És el mundillo.
També, exacte, exacte.
Doncs sapigueu, amics oïdors, que nosaltres ara també ho anirem a celebrar per la nostra part i us deixarem amb una dansa, no una sardana avui,
una dansa grega en versió de la cobla Lluïsos, que quan es posa a fer ballar la gent en plan folk, doncs agafa el nom de Tarasca.
I en aquest cas es tracta d'un arranjament de Javi Capdevila que es diu Hasapico.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
El jassàpico era el tipus de dansa, eh?
Abans, quan us un inset potser no havia quedat gaire clar
i la dansa concretament es diu nostàlgica.
Interpretaven el tarasca.
Fins aquí aquesta edició de l'1, 2 i seguit.
Demà repetició a partir de les 10 del matí.
I nosaltres tornem la setmana a vina i a veure-ho
amb aquesta mateixa alegria que avui.
Comenceu molt bé.
Molt bona setmana.
Gràcies.