Sabeu? La paraula remake és un anglicisme aplicat al món del cinema.
Significa, en poques paraules, una versió contemporània d'una pel·lícula més antiga.
És el que podríem dir com una actualització als nostres temps de les històries de tota la vida.
L'amor, la guerra, l'amistat, l'odi, les fantasies, les pors.
Doncs bé, avui ens permetrem la llicència d'ampliar aquest terme al món de la música.
Concretament, el tecno i alternatiu de la dècada perduda, els 80.
Bé, avui ens permetrem la llicència d'ampliar.
Bé, avui ens permetre d'ampliar.
Bé, avui ens permetre d'ampliar.
Bé, avui ens permetre d'ampliar.
Bé, avui ens permetre d'ampliar.
Bé, avui ens permetre d'ampliar.
Bé, avui ens permetre d'ampliar.
Bé, avui ens permetre d'ampliar.
Bé, avui ens permetre d'ampliar.
Bé, avui ens permetre d'ampliar.
Bé, avui ens permetre d'ampliar.
Bé, avui ens permetre d'ampliar.
Bé, avui ens permetre d'ampliar.
d'ampliar.
d'ampliar.
d'ampliar.
Bé, avui ens permetre d'ampliar.
Bé, avui ens permetre d'ampliar.
Bé, avui ens permetre d'ampliar.
Bé, avui ens permetre d'ampliar.
Bé, avui ens permetre d'ampliar.
Bé, I love you so, I want you to know
That I'm gonna miss your love
The minute you walk out that door
So please don't go
Don't go
Don't go the way
Hey, hey, hey
I need your love
Doncs sí, avui ens permetrem la llicència d'ampliar el terme remake al món de la música
i més concretament al tecno i alternatiu, el de la dècada perduda, els anys 80.
Però abans d'escoltar remakes volem escoltar les versions originals
i és el que estem encara fent i de fons
i encara que no sigui gaire radioactiu
el tema en qüestió
és una mostra que us donarà una mica de visió
com s'ha trasformat un tema d'un any concretament 1979
que és l'original, aquest del Please Don't Go
dels Casey and the Sunset Band
fins a veure la llum, el remake de l'any 1985
a càrrec dels Digital Gain
que és la llum, el hacemos calamat i...
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins dennà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Please don't go!
Please don't go!
I need you love!
I'm going to die!
Please don't go!
Sisplau!
No te'n vagis!
És una cançó que va fer fortuna el 79
a càrrec dels creadors de la mateixa,
els que així han deixat se'n van
i uns anys més tard, el remake fet pels Digital Game,
1985, en ple anys 80, música tecno, tecno-dance,
una versió nova d'aquest tema clàssic
i que no sona malament.
És una mostra que, de vegades,
les noves versions no estan llest malament,
tan sols estan posades al dia
i això s'agraeix de tant en tant,
més que res per poder ballar-les una mica més,
perquè en aquest cas, que ens ocupa,
la versió original era més ballada, més lenta,
i això ja, el que encara estem acabant d'escoltar,
és un producte pensat per ballar en discoteques,
o sigui que no és idèntic del tot
i és per això que diem que també està força bé.
Radioactivitat
Un programa de Tarragona Ràdio,
dedicat a la música tecno i alternativa dels anys 80.
Radioactivitat
Radioactivitat
Bona nit, benvinguts a una nova edició de Radioactivitat.
Radioactivitat
Un programa amb Afecte 2000
Radioactivitat
It's in the end for you and me
Anem a encetar el programa número 245,
quan ja fa 1.771 dies, Déu-n'hi-do,
que vam estrenar el segle XXI.
Un programa de Tarragona Ràdio.
Radioactivitat
Bona nit, benvinguts a un programa de Tarragona Ràdio.
Bona nit, benvinguts a un programa de Tarragona Ràdio.
Bona nit, benvinguts a un programa de Tarragona Ràdio.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Déu-n'hi-do, Déu-n'hi-do, quin tema del 1985.
Un mà a mà amb el senyor Jimmy Somerville cantant dels Bronski Beat
i el Mark Almond cantant de Soft Cell.
Va ser una col·laboració que va tenir uns fruits immillorables,
com encara estem sentint.
Bé, la qüestió és que ells van voler fer aquest remake,
d'aquest clàssic de la dona Summer, I Feel Love,
amb el començament d'un altre dels seus temes,
Love to Love You Baby.
Bé, la qüestió és que nosaltres vam quedar paralitzats
quan la vam escoltar, perquè si la versió original és boníssima,
és ja música disco,
la versió alterada del 85 és excel·lent.
Bé, un tema que no és el primer cop que escoltàvem,
tampoc no serà l'últim, perquè són d'aquelles cançons
que donen molt de joc a passar dels anys, recordem-ho, 1985.
I és això, deixarem per més endavant per tornar-la a repescar,
perquè ara és el torn d'un altre grup,
en aquest cas un cantant, primer un cantant i després un grup.
Sí, posem-nos una mica més seriosos,
que no volem dir que l'amor no sigui una cosa seriosa,
però el que passa és que el tema que tenim a continuació
fa referència a un esdeveniment luctuós.
Sí, resulta que el senyor Peter Gabriel, el 1983,
va decidir fer una cançó a un activista anti-aparheit
que va ser assassinat a París als anys 80.
Doncs bé, aquesta cançó va fer fortuna,
és el tema Vico, i que ara, tot seguit,
escoltarem en la seva versió original,
evidentment en càrrec del senyor Peter Gabriel.
Bona nit
Pona nit
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
un grup que també ha fet cançons compromeses al llarg de la seva història,
els escocesos, simplement, van decidir fer-li un remake a aquest tema, un rentat de cara.
I el que és millor, ells, per ser una mica diferents, per no copiar la idea,
van voler ambientar el so a la seva Escòcia de sempre.
Escoltarem les gaites escoceses, però vosaltres feu servir la imaginació
i us portarà a Sud-àfrica, a les planes de la savana africana.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mireu!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
del 2000 i d'una formació llatina anomenada Senyor Coconuts.
Bé, és un tema que forma part d'un treball que va sortir l'any 2002,
fa dos senyets, i que portava per títol
Dereutif Tribut Top Craftwork.
Era un homenatge a aquesta formació alemanya,
pare del Tecno, i que bé, els senyors Coconuts
es van anar una mica per les branques amb aquesta versió
molt però molt lliure dels robots originals del 78.
Doncs bé, era el 2000, això podíem anomenar-ho
com un remake musical bastant lliure,
una adaptació d'aquelles que a nosaltres no ens desagrada
perquè amb la varietat està al gust
i seguim endavant després d'haver comprovat
el que pot passar a una cançó,
del que li pot passar amb el pas de Sants.
Doncs bé, el que tenim tot seguit és,
podríem anomenar-ho com un medley,
sí perquè van fer una mena d'ajuntament
de tres cançons, van fer allò de tallar i pegar
i els va sortir com els va sortir,
però abans escoltarem un dels fragments
que formen part d'aquest medley
i que ens hem de remuntar al 1981.
Correspon a The Alan Parsons Project,
correspon a un disc que portava per títol
Eie on the Sky
i que contenia temes instrumentals
com aquest que tot seguit començarà a sonar
que portava per títol Sirius.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És una experiència que els va fer coneguts però breument van passar per molt poc temps i aquí ha quedat el testimoni.
Nosaltres l'hem recuperat més que per la qualitat que pugui tenir, per la curiositat que té el cas, un d'aquells remakes, d'aquelles versions, però en aquest cas amb diversos temes.
Coses dels anys 80.
M'explico. El 1981, simplement, tornem un altre cop amb aquest grup escosès, doncs treien una cançó que portava per títol Tem for Great Cities.
Doncs bé, escoltarem la versió original d'aquest 1981 i endevinareu que en Cabat, després, escoltarem una versió modificada uns anys més tard.
No us dic la data, després la sabreu.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És un tema mig trist, però que ens porta molts bons records.
És un tema dels començaments d'aquesta formació escocesa,
simplement en teme, For Great Cities.
I és que el nom de la cançó ho diu.
És una cançó, un tema per les grans ciutats,
aquestes ciutats on les persones som només números,
som éssers gairebé tristos.
Així ho reflecteix la música.
I així ho va reflectir la versió alterada, el self-remake, de l'any 1991.
Doncs sí, deu anys després d'haver fet aquesta versió original,
els simplement van decidir fer-li un petit rentat de cara i així els hi va quedar.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Com podeu comprovar, va ser un rentat de cara gairebé total.
Però bé, el ritme original del 81 el manté.
I és que els passos anys fa que algunes coses s'hagin de renovar.
Nosaltres, ho hem dit abans, ens agraden tant els originals com les versions alterades.
i bé, doncs, és una mostra del que pot passar quan els grups decideixen fer versions de versions més antigues,
de cançons originals, i de grups com el cas dels Simple Menys, que van decidir fer-li aquest rentat de cara, que és self-remake.
Per cert, heu pogut comprovar que al començament del tema se sentia el soroll de l'agulla.
i és que hem tingut avui gairebé tot versions originals.
Què vol dir? Versions en disc de vinil.
I és que el passos anys tampoc no passa en va per aquests discos de plàstic dur
que fa que de tant en tant l'agulla es queixi.
Doncs bé, és una de les característiques de radioactivitat.
Intentar portar els originals en la seva versió de sortida als anys 80.
Bé, doncs, fins aquí aquesta primera part perquè ens està esperant, ja hem dit abans,
el Miss Online amb dues petites grans notícies.
Bé, doncs, fins aquí.
Petites notícies, curiositats, actualitat d'internet,
això i molt més a la miscel·lània de Radioactivitat.
Missi Online, en la teva línia.
I bé, doncs, anem per la primera d'aquestes dues petites grans notícies.
La primera, que l'hem recollida del rebost de 36L.net,
aquesta pàgina que podem trobar al meravellós món d'internet
dedicada a les activitats de la joventut del nostre país
i en el qual li té un apartat en la tecnologia.
I és aquí on nosaltres volem pescar aquestes notícies
d'una desenclau desenfadada,
com ha de ser perquè va adreçada a gent jove.
Doncs bé, la qüestió és que tenim la primera que porta per títol
la mort de les contrasenyes i és que Bill Gates ha tornat a fer
una d'aquelles declaracions que dóna per pensar.
Ara ha dit que les contrasenyes acabaran desapareixent.
La notícia segueix així.
Tots tenim al cap la contrasenya o diverses per a l'ordinador.
El correu, perfils d'usuari, fòrums a internet, etcètera, etcètera.
Però us imagineu no haver de pensar mai més en el vostre password
per accedir al PC i això mateix és el que li ha passat
al president de Microsoft, en Bill Gates,
i així ho va exposar al Microsoft Anual Forum a Copenhague
la setmana passada.
Segons en Gates, les contrasenyes d'avui en dia
ja no són tan segures com s'acostuma a pensar
i, a més, són afavoridores del cada cop més comú fenomen phishing,
obtenció il·legal de dades personals a través de webs falses.
Per aquest motiu, Gates ha proposat dues alternatives.
Unes serien les tècniques biomètriques,
és a dir, identificació a través d'escàners de retina,
empremtes digitals, veu, etcètera.
L'altra és la RFID,
sigles en anglès d'identificació per radiofreqüència.
Microsoft ja està treballant amb l'empresa Exalto
per fabricar unes targetes intel·ligents
que distribuirà entre els seus empleats.
mitjançant aquest nou sistema,
es podrà tenir accés no només a l'ordinador personal
de cadascun dels treballadors,
sinó també a els accessos de l'edifici.
Serà aquest l'inici de la fi de les contrasenyes?
Doncs ja es veurà.
La qüestió és que,
segons el Bill Gates,
la cosa pot anar
per a l'essència ficció.
Moltes pel·lícules hem vist això
d'identificar-se mitjançant
la retina dels ulls,
les empremtes digitals,
doncs bé,
això que hem vist amb aquestes pel·lícules
pot ser que algun dia
sigui realitat a l'hora d'engegar
el nostre ordinador
perquè sigui més segur.
Bé, coses d'internet.
Bé, la qüestió és que,
parlant d'internet,
internet, com tothom sap,
o gairebé tothom,
té molt de perills
i un d'ells són els virus.
Doncs bé, una bona notícia,
una bona notícia perquè aquesta ja és d'àmbit local
i fa referència a Tinet.
Sí, l'organisme autònom
per la Societat de la Informació,
o ASI,
de la Diputació de Tarragona,
ha posat en funcionament un sistema antivirus
per protegir el correu de Tinet.
Aquest servei adreçat als tinetaires
fa més de dos mesos
que funciona en període de proves
i avaluació
i no deixa entrar missatges infectats.
L'antivirus de Tinet
impedeix l'entrada de missatges en virus
denegant el seu enviament
des de la seva font d'origen.
El servei antivirus no implica,
però,
la immunitat total.
Això, doncs,
hem d'estar alerta
perquè
tan sols ens protegeix
dels missatges de Tinet,
però,
si naveguem per internet,
si no estem protegits,
no portem la protecció adient,
podem tenir un disgust.
Bé, nosaltres,
s'ha agradat aquesta petita gran notícia
perquè som,
som usuaris de Tinet
i ho diem al final del programa,
però trobem a insistir,
si algú
té alguna cosa a dir,
ja ho sap,
beta75
arroba
tinet.org
i
si estem protegits,
doncs,
encara el missatge serà més ben rebut.
Doncs bé,
era la notícia que teníem
per acabar,
que és
missa online,
sempre són
curtes,
però
importants,
creem nosaltres importants
perquè,
tant com la primera,
que pot ser
interessant
el cas
que algun dia
les contrasenyes
desapareixin
per altres mitjans,
com aquesta
de la protecció
d'antivirus
pels usuaris
de Tinet,
que a Tarragona
n'hi ha molts,
ens han deixat
un cert bon gust
de boca.
Doncs,
ara sí que
ja gravem
de marxar,
però
no ho farem
com és
costum
sense
escoltar
alguna
que una altra cançó.
Fa dues setmanes
va ser
el Dia Mundial
de
la Sida
i aleshores
se'n va parlar
molt
d'aquesta qüestió
i
nosaltres
volem
repescar
una cançó
que va fer
fortuna
als anys
90
a càrrec
del Bruce
Springsteen
perquè
formava part
de la banda sonora
d'una pel·lícula
anomenada
Streets of Philadelphia.
Aleshores,
la cançó
ens agrada molt
perquè aquí
el rocker
Bruce Springsteen
hi va afegir
també molt de teclats.
Es va passar
al cantó
tecnològic
i són
d'aquelles
que ens donen
sentiment
perquè
la causa
de la sida
no n'hi ha
per menys.

dir-vos
que el programa
d'avui
ha estat
fet
amb la col·laboració
en primer lloc
de la Núria
Cartanyà
a la introducció
després
hem tingut
els controls
tècnics
a la Sílvia
García
i res més
salutacions cordials
d'en Beta
que us s'enplaça
d'aquí a 7 dies
aquí
a Tarragona Ràdio.
Aquesta és la nostra
adreça electrònica
Beta 75
arroba
tinet.org
Radioactivitat
un programa
de Tarragona Ràdio
produït
per Beta 75
at night
I could hear
the blood
in my veins
just as black
and whispering
as the rain
on the streets
of Philadelphia
on the streets
on the streets
que suceda
at night
no shell
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!